De campus universitari a temple de la marginalitat. El canvi social a les presons espanyoles durant la transició política

César Lorenzo Rubio

Resum


A les acaballes de franquisme, l’empresonament dels opositors a la dictadura va esdevenir un dels símbols més clars del seu caràcter totalitari. A dins de les presons però, els presos polítics van resistir augmentant la intensitat de la seva praxi política. A partir de 1977, quan gràcies a les amnisties aquests presos siguin alliberats, els presos comuns prendran el relleu de la mobilització i adquiriran protagonisme en la reivindicació dels seus drets. Com a resposta a la greu problemàtica penitenciària que els presos comuns havien posat de manifest, l’Estat va aprovar una reforma de la legislació penitenciària, però aquesta no va comportar una millora de la situació. Al contrari, durant els primers anys de la democràcia, les presons van estar marcades per les mancances materials, l’augment desmesurat de població reclusa i la perpetuació d’un nou tipus de violència interpersonal.

Paraules clau


franquisme; transició a la democràcia; mobilització; presó; violència

Text complet:

PDF

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.


RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona