Holocaust, historiografia i identitat nacional a Alemanya (1945-1990)

Miquel de Toro

Resum


Des de 1945, la memòria de l’Holocaust ha marcat pràcticament tots els aspectes de la societat alemanya, incloent també els historiadors, que han vist com la seva producció científica ha estat marcada per aquests esdeveniments i per la manera en què els han tractat. Per això, es considera especialment interessant analitzar la qüestió de la memòria relacionada amb la historiografia i amb la formació de la identitat nacional alemanya, atenent especialment al període de la divisió en dues Alemanyes, tan diferents i, al mateix temps, tan similars en determinats aspectes. En ambdós casos, la confrontació amb el passat ha assolit nivells gairebé obsessius, també després de la reunificació. Si acceptem el fet que aquesta rellevància del passat va transformar la història en un camp de mines ideològic, marcat per les controvèrsies polítiques, amb graus molt diferents de distorsió inconscient o premeditada, hem d’acceptar que els historiadors han jugat també un paper molt important en aquest procés. La història d’Alemanya presenta reptes inusuals als acadèmics que busquen explicar la complexa relació entre política i memòria, uns reptes que han estat marcats per les relacions poc convencionals amb el seu passat nacional. En aquest context, la historiografia ha tingut un paper canviant que aquí s’analitza.

Paraules clau


nacionalsocialisme; historiografia; memòria col·lectiva; RFA; RDA

Text complet:

PDF

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.


RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona