La biblioteca dels artistes: usos del pensament literari al cinema i les arts visuals (1975-2015)

Autors/ores

  • Annalisa Mirizio

Paraules clau:

arxiu, biblioteca, pensament literari, cinema

Resum

Aquest número monogràfic s’inscriu en l’àmbit d’una investigació que estem portant a terme des del grup GLiCiArt. Grup de Recerca sobre Literatura, Cinema i Altres Llenguatges Artístics de la Universitat de Barcelona sobre els usos de la teoria literària a la creació artística contemporània i la circulació dels seus paradigmes crítics (http://www.ub.edu/gliciart/).

El nostre punt de partida ha estat —com s’indicava a la Convocatòria del número— la inclusió per part de Pier Paolo Pasolini d’una «bibliografia fonamental» als títols de crèdits inicials de la seva pel·lícula Salò (1975), on no apareix Las 120 jornadas de Sodoma o la escuela de libertinaje (1785) del Marqués de Sade, sinó els estudis de Pierre Klossowski (1947), Maurice Blanchot (1949), Simone de Beauvoir (1955), Philippe Sollers (1968) i Roland Barthes (1971) sobre l’obra del marquès i que el cineasta ha incorporat —de manera fragmentària i interessada— al seu projecte cinematogràfic, sobretot al pla formal i estètic.

Publicades

2018-07-31

Com citar

Mirizio, A. (2018). La biblioteca dels artistes: usos del pensament literari al cinema i les arts visuals (1975-2015). 452ºF. Revista De Teoria De La Literatura I Literatura Comparada, (19). Retrieved from https://revistes.ub.edu/index.php/452f/article/view/27693