L’experiència laerciana de Gonçalo M. Tavares: Una lectura de la tradició clàssica a "Histórias falsas"

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/AFAM2019.9.2.10

Paraules clau:

Gonçalo M. Tavares, Histórias falsas, tradició clàssica, Diògenes Laerci

Resum

Com ja ha estat prou sovint i encertadament assenyalat per la crítica, Histórias falsas (2005) forma part, juntament amb Os velhos também querem viver (2014), de la sèrie Estudos Clássicos, amb què Gonçalo M. Tavares, un dels escriptors portuguesos emergents més valorats dels darrers anys, encara la seva particular visió i aprofitament de la tradició clàssica. En aquest article proposem que l’experiència fonamental de l’autor per al plantejament i la construcció narrativa de bona part de les diverses peces breus que conformen l’obra fou la lectura de les Vides i doctrines dels filòsofs més il·lustres, de Diògenes Laerci.

Descàrregues

Publicades

2020-03-05