La boca de Pantagruel: una imatge de Rabelais heretada de la ficció llucianesca

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/AFAM2019.9.2.19

Paraules clau:

Llucià de Samòsata, François Rabelais, tradició clàssica, ficció, intertextualitat, vitalisme.

Resum

Llucià  de  Samòsata  influí  destacablement  en  diversos  autors  del  Renaixement  com  François  Rabelais.  El  metge  francès  sabé  extreure  del  polèmic  escriptor  de  la  Segona  Sofística  tota  la  seva  essència  més  satírica  i  mordaç  així  com  també  l’afició  (sempre  amb  un  rerefons  crític)  a  les  narracions  de  viatges.  Una  de  les  analogies  que,  en  aquest  darrer  aspecte,  evidencien  estudiosos  de  l’obra  del francès  i  del  de  Samòsata  és  la  que  existeix  entre  la  descripció  de  l’interior  de  la  boca  del  gegant  Pantagruel en el seu Gargantua i Pantagruel i  la  de  la  balena  que  habiten  els  protagonistes  dels  Relats  Verídics.  El propòsit d’aquest article consisteix a analitzar  els  paral·lels  entre  ambdós  episodis,  tot  justificant  com  Rabelais  fa efectiva una vívida  ficció  amb  l’ús  de  diversos procediments heretats  de Llucià.

Descàrregues

Publicades

2020-03-05