TY - JOUR AU - Maymó i Capdevila, Pere AU - Mirò Vinaixa, Mònica PY - 2018/12/21 Y2 - 2024/03/29 TI - El carmen funerari de Boeci (CIL VI, 2, 8401 = ICUR ns II, 4187), testimoni de la pervivència cultural de les elits tardoromanes JF - Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia JA - Anu.Filol.Antiq.Mediaeualia VL - 0 IS - 8 SE - Articles DO - UR - https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/27156 SP - 575-593 AB - <p class="05G-Textoresumenyabstract">En el darrer quart del segle vi, Itàlia visqué un període convuls i no exempt de conseqüències tràgiques: després del respir que representà el govern de Teodoric l’Àmal, la Guerra Gòtica (535-554), llarga i sagnant, i l’entrada dels longobards (568) comportaren la desestabilització definitiva del teixit social i econòmic de la Península. Això no obstant, entre les elits aristocràtiques encara quedaven alguns focus de cultura clàssica que, malgrat la influència del cristianisme, es resistien a desaparèixer i que deixaren la seva empremta en alguns testimonis <br /> —tan escassos com preciosos— del crepuscle del saber de l’Antiguitat. Un exemple de la pervivència del coneixement antic en els primers anys de la Roma bizantina és el <em>carmen</em> que el notari Eugeni dedicà al seu fill Boeci i a la seva dona Argèntea, morts tots dos l’any 577. El propòsit d’aquest treball és, d’una banda, fer una anàlisi epigràfica, literària i lingüística dels textos que conformen aquest document, i, de l’altra, contextualitzar i interpretar les dades històriques que en podem extreure respecte de la situació de l’estament senatorial romà en època bizantina i de determinades disposicions testamentàries de caràcter patrimonial.</p> ER -