Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM <div id="personal" style="width: 780px; margin-right: auto; margin-left: auto; float: none; height: 750px; padding: 10px;"> <div id="notas"><span style="text-align: justify;">L'</span><em style="text-align: justify;">Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia</em><span style="text-align: justify;"> és una revista científica internacional de lliure accés que es publica cada any. Té com a objectiu la difusió d'articles d'investigació, ressenyes i notes relacionats amb la llengua i literatura de filologia grega, llatina, indoeuropea, àrab i hebrea. També acull treballs sobre les llengües romàniques de l'època medieval i humanística i la pervivència del Món Antic a les llengües i literatures modernes i contemporánees. </span></div> <div id="textefoto" style="float: left; height: 320px; width: 780px; margin-right: auto; margin-left: auto;"> <div id="subtexte" style="text-align: justify; float: left; left: auto; top: auto; right: auto; bottom: auto; height: 320px; padding-right: 10px; overflow: auto; border-style: none;"> <p>L'<em>Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia</em> compta amb un Consell Assessor Internacional que col·labora amb el Consell de Redacció en el procés de selecció dels treballs. Els articles estan sotmesos a un procés de revisió extern per parells (<em>peer-review</em>).</p> </div> </div> <div id="linkpagines" style="float: left; width: 780px; border-top-width: 2px; border-top-style: dotted; border-top-color: #000; border-bottom-width: 2px; border-bottom-style: solid; border-bottom-color: #000;"> <table border="0" width="780" cellspacing="5"> <tbody> <tr> <td valign="bottom" bgcolor="#fbfbf3" width="220"><strong><a href="https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/management/settings/context//index.php/AFAM/issue/current">Consultar l'últim <em>Anuari</em></a></strong></td> <td valign="bottom" width="347"> </td> <td align="right" valign="bottom" bgcolor="#fbfbf3" width="250" height="0"><a class="defaultButton" href="https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/management/settings/context//index.php/AFAM/issue/archive"><span class="textArea">Consultar <em>Anuaris</em> anteriors</span></a></td> </tr> </tbody> </table> </div> </div> Universitat de Barcelona ca-ES Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2014-1386 <span>L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:</span><br /><br /><p>a. L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.</p><br /><p>b. Els textos es difondran amb la <a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.ca" target="_new">llicència de Reconeixement de Creative Commons</a>, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.</p><p><span style="font-size: 8.5pt;"><strong><br /></strong></span></p><p><span id="yui_3_16_0_ym19_1_1526752672206_2438" style="font-size: 8.5pt;"><strong>Taxes d'enviament i publicació</strong></span><span id="yui_3_16_0_ym19_1_1526752672206_2436" style="font-size: 8.5pt;">: Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia no cobra taxes per tramesa de treballs, ni tampoc quotes per la publicació dels seus articles.</span></p> Cartas, sentencias y documentación miscelánea en los manuscritos de la "Mostassaferia" de la Corona de Aragón (siglos XIV-XV) https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/39859 <p>El libro judicial del <em>mostassaf</em> es una tipología documental desconocida por la historiografía de la Corona que aquí se presenta por primera vez. Se analizan todos los textos que recopilan estas fuentes, se estudia porqué se hallan separados de los otros volúmenes del <em>mostassaf</em> y qué uso tenían por parte de este oficial municipal.</p> Pablo José Alcover Cateura Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2023-01-05 2023-01-05 2 12 37 57 10.1344/AFAM2022.12.2.3 La numeración colocciana del antecedente en B y V https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/41322 <p>Entre els diversos indicis de la seva atenció a tota mena de detalls que Angelo Colocci va deixar sobre els dos apògrafs que havia fet copiar d'un&nbsp;<em>Llibre di portughesi</em>&nbsp;que li havien prestat a Roma en les primeres dècades del s. XVI es troben uns números distribuïts de forma diferent (però responent a criteris clars) als manuscrits&nbsp;<em>B</em>&nbsp;i&nbsp;<em>V</em>. Aquests números presenten alguns problemes a&nbsp;<em>V</em>, sobretot perquè, en els primers folis, s’empra el sistema romà, però després es passa a caràcters aràbics; a més, el copista que els va escriure sembla haver comès alguns errors que cal estudiar acuradament. En qualsevol cas, la rellevància que té aquesta informació és gran, ja que corresponen als números de foli del model (perdut), per la qual cosa permeten conèixer, almenys parcialment, com hi estarien distribuïdes les composicions poètiques.</p> Mercedes Brea López Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2023-01-05 2023-01-05 2 12 59 80 10.1344/AFAM2022.12.2.4 El Yosippon castellà del ms. M-54 de la Biblioteca Menéndez pelayo. Models de lectura i problemes textuals https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/41323 <p>El <em>Yosippon</em> en castellà conservat al ms. M-54 constitueix un testimoni sobre la difusió i sobre la interpretació dels textos jueus a la península ibèrica durant la segona meitat del segle XV. La traducció des de la llengua hebrea original a castellà va suposar no només una adaptació lingüística, sinó també cultural, que va implicar també un procés de modificació textual. El present treball analitza diversos passatges en què es reflecteix aquesta adaptació del text al nou mode de lectura. S’hi observaran incomprensions o modificacions deliberades a un nou context ideològic.</p> Santiago Gutiérrez García Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2023-01-05 2023-01-05 2 12 81 96 10.1344/AFAM2022.12.2.5 'Beata in purpura nobiliter educata': tradició textual de santa Elisabeth d'Hongria a la Castella del segle XIII https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/41324 <p>La presència del culte de santa Elisabeth d’Hongria, ben documentada al regne d’Aragó, encara no ha estat adequadament estudiada en l’entorn de Castella. Partint del manuscrit París, BnF, Nouvelles Acquisitions Latines 868, aquest article examina les possibles rutes d'entrada de textos dedicats a santa Elisabeth en els territoris castellans. S'hi analitza també el rol passiu que va poder tenir Beatriu de Suàbia en la propagació del culte, a través del seu enterrament al monestir cistercenc de Las Huelgas, i el paper de l’autor franciscà Juan Gil de Zamora. S' hi inclou per primera vegada una anàlisi material del manuscrit Londres, BL, Add. MS 41070, únic testimoni escrit de les seves<em> Legende Sanctorum</em>.</p> María López-Monís Yuste Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2023-01-05 2023-01-05 2 12 97 111 10.1344/AFAM2022.12.2.6 La definició espacial de la biblioteca del Duc de l'Infantat a Guadalajara a finals del segle XVI https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/41694 <p>El present article analitza els espais del llibre en el context de la Castella dels segles XV i XVI, centrant la seva atenció en el cas del llinatge Mendoza, un dels de major rellevància política, cultural i artística de l'època. L'estudi utilitza com a principal font un inventari datat el 1575 del duc del Infantado, el qual, a més d'enumerar els volums de la biblioteca, aporta algunes dades que permeten realitzar una reconstrucció hipotètica d'un d'aquests espais libraris.</p> Cristina Pérez Pérez Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2023-01-05 2023-01-05 2 12 113 134 10.1344/AFAM2022.12.2.7 Un fragment montserratí de la traducció catalana de la "Legenda Aurea" https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/41325 <p>La traducció catalana de la <em>Legenda aurea</em> és una prova ben primerenca (s. xiii) de l’extraordinària difusió que tingué, també en vernacle, l’obra de Voragine. Ens ha arribat copiada en cinc manuscrits, els quals han sigut agrupats en dues branques de transmissió del que degué ser una de les primeres versions de la <em>Legenda aurea</em> en llengua romànica, del tot vinculada amb la traducció occitana. També n’han pervingut uns quants testimonis fragmentaris, herència de la complexa divulgació d’una obra d’arquetip mòbil, en contínua transformació ja en vida del mateix autor. Estudiem i editem ací un d’aquests <em>membra disiecta</em>, el fragment catalogat a la biblioteca del monestir de Montserrat amb la signatura 1152 (IV). Es tracta d’un foli del s. xiv que transmet el capítol dedicat als sants bessons Gervasi i Protasi, a més de les últimes línies de la vida de santa Marina i la primera part del capítol que commemora el naixement de sant Joan Baptista. La <em>collatio</em> permet establir la relació d’aquest testimoni fragmentari amb els altres manuscrits que transmeten la traducció catalana de la <em>Legenda aurea</em> i posa damunt la taula una sorprenent connexió amb la traducció occitana.</p> Joan M. Perujo Melgar Drets d'autor (c) 2022 Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2023-01-05 2023-01-05 2 12 135 171 Les enquadernacions mudèjars, gòtiques i renaixentistes dels segles XV i XVI de l'Arxiu de la Catedral de Lleó https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/41695 <p>Les enquadernacions de bona part dels arxius catedralicis no s'han estudiat ni digitalitzat. L’any 2021 hem començat el treball d'estudi d'un grup d'enquadernacions artístiques de l'Arxiu de la Catedral de Lleó, entre elles deu enquadernacions baixmedievals amb elements ornamentals gòtics, mudèjars i renaixentistes, realitzades entre el segle XV i primeries del segle XVI. El present treball aborda una anàlisi documental completa dels materials emprats en l'elaboració, les tècniques constructives i decoratives, els estris emprats en la decoració de les cobertes, lloms i guardes, a més de comparar-les, mitjançant les informacions dels elements decoratius, amb enquadernacions d'altres institucions, per aconseguir l' objectiu de la difusió i posada en valor de les enquadernacions medievals artístiques de l' Arxiu de la Catedral de Lleó.</p> Ana Tejero Tacero Antonio Carpallo Bautista Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2023-01-05 2023-01-05 2 12 173 192 10.1344/AFAM2022.12.2.9 Trets biogràfics de "Ma senyora" des de la cultura escrita: Mencía de Velasco (†1523) https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/41689 <p>Aquest article té com a objectiu la recapitulació i presentació de notícies històriques sobre Mencía de Velasco. Els documents conservats pel llinatge permeten de radiografiar el perfil d'una gran dama lletraferida de l’alta noblesa que va viure sense casar-se ni professar els vots eclesiàstics. Les seves últimes voluntats –fundacions d'hospitals i convent, testaments i inventaris <em>post mortem</em>– proporcionen una gran quantitat d'informació relativa als seus llibres i papers, a la seva&nbsp; biblioteca i al seu arxiu, dos espais inclosos al final de la seva vida en el monestir de santa Clara de Medina de Pomar i gestionats pel seu criat Diego de Isla.</p> Raul Villagrasa-Elías Cristina Jular Pérez-Alfaro Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2023-01-05 2023-01-05 2 12 193 217 10.1344/AFAM2022.12.2.10 Com citar un manuscrit a un treball acadèmic https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/41693 <p>Davant l´absència d´una normativa homogènia i precisa per a la citació de manuscrits medievals en treballs acadèmics, en aquest article fem una proposta que té en compte tant els aspectes comuns a tots els fons que conserven aquests materials, com a les singularitats de les diferents col·leccions.</p> Laura Fernádez Fernández Gemma Avenoza Vera Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2023-01-05 2023-01-05 2 12 219 231 10.1344/AFAM2022.12.2.11 Els manuscrits llatins de les "Siete partidas" i l'edició glossada de Díaz Montalvo https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/41697 <p>L'obra jurídica més coneguda d'Alfons X, les <em>Set Partides</em>, va tenir una història viva prolongada des de la Baixa Edat Mitjana fins a principis del segle XX, una història que va fer que fos coneguda i utilitzada en altres regnes peninsulars i, per tant, fos traduïda a altres llengües, com el llatí. En aquest article, s' analitzaran els dos manuscrits llatins de les <em>Set Partides</em> conjuntament i s’arribarà a la conclusió que un d’ells transmet una traducció llatina copiada per Diego Fernández a Sevilla l’any 1420 per Rodrigo García. El text llatí del manuscrit de Sevillà ha romàs desconegut per a la recerca acadèmica fins ara i no ha estat objecte d’estudi per part de la historiografia alfonsina. Així mateix, l’article planteja la possibilitat que Díaz de Montalvo emprés el text llatí dels manuscrits en la seva edició glossada de 1501, ateses les connexions textuals entre aquesta edició i els dos còdexs llatins.</p> Jorge Prádanos Fernández Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2023-01-05 2023-01-05 2 12 233 254 10.1344/AFAM2022.12.2.12 Presentació https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/41691 Xavier Espluga Lourdes Soriano Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2023-01-05 2023-01-05 2 12 5 8 10.1344/AFAM2022.12.2.1 Semblança: Cultura escrita medieval hispànica. Homenatge a Gemma Avenoza Vera https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/41692 Xavier Espluga Lourdes Soriano Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2023-01-05 2023-01-05 2 12 9 36 10.1344/AFAM2022.12.2.2