Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia
https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM
<div id="personal" style="width: 780px; margin-right: auto; margin-left: auto; float: none; height: 750px; padding: 10px;"> <div id="notas"><span style="text-align: justify;">L'</span><em style="text-align: justify;">Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia</em><span style="text-align: justify;"> és una revista científica internacional de lliure accés que es publica cada any. Té com a objectiu la difusió d'articles d'investigació, ressenyes i notes relacionats amb la llengua i literatura de filologia grega, llatina, indoeuropea, àrab i hebrea. També acull treballs sobre les llengües romàniques de l'època medieval i humanística i la pervivència del Món Antic a les llengües i literatures modernes i contemporánees.</span></div> <div><span style="text-align: justify;">La revista està adreçada, per tant, a un ampli ventall de lectors especialistes en les àrees esmentades. </span></div> <div id="textefoto" style="float: left; height: 320px; width: 780px; margin-right: auto; margin-left: auto;"> <div id="subtexte" style="text-align: justify; float: left; left: auto; top: auto; right: auto; bottom: auto; height: 320px; padding-right: 10px; overflow: auto; border-style: none;"> <p>L'<em>Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia</em> compta amb un Consell Assessor Internacional que col·labora amb el Consell de Redacció en el procés de selecció dels treballs. Els articles estan sotmesos a un procés de revisió extern per parells (<em>peer-review</em>).</p> </div> </div> <div id="linkpagines" style="float: left; width: 780px; border-top-width: 2px; border-top-style: dotted; border-top-color: #000; border-bottom-width: 2px; border-bottom-style: solid; border-bottom-color: #000;"> <table border="0" width="780" cellspacing="5"> <tbody> <tr> <td valign="bottom" bgcolor="#fbfbf3" width="220"><strong><a href="https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/management/settings/context//index.php/AFAM/issue/current">Consultar l'últim <em>Anuari</em></a></strong></td> <td valign="bottom" width="347"> </td> <td align="right" valign="bottom" bgcolor="#fbfbf3" width="250" height="0"><a class="defaultButton" href="https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/management/settings/context//index.php/AFAM/issue/archive"><span class="textArea">Consultar <em>Anuaris</em> anteriors</span></a></td> </tr> </tbody> </table> </div> </div>Universitat de Barcelonaca-ESAnuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia2014-1386<p>L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:<br />a. L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.</p> <p>b. Els textos es difondran amb la <a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.ca" target="_new">llicència de Reconeixement de Creative Commons</a>, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.</p> <p><span class="tool-icons"><span class="cc-icon"> </span><span class="cc-icon"> </span><span class="cc-icon"> <img src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-nd/4.0/88x31.png" alt="Creative Commons License" /></span></span></p> <p><span id="yui_3_16_0_ym19_1_1526752672206_2438" style="font-size: 8.5pt;"><strong>Taxes d'enviament i publicació</strong></span><span id="yui_3_16_0_ym19_1_1526752672206_2436" style="font-size: 8.5pt;">: Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia no cobra taxes per tramesa de treballs, ni tampoc quotes per la publicació dels seus articles.</span></p>L'edició bodoniana de Virgili: Notes crítiques sobre algunes particularitats del seu text
https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/45443
<p>L'article tracta de l'edició de les obres de Virgili realitzada per Gian Battista Bodoni l’any 1793 a Parma. Es destaca la relació dels intel·lectuals de l’anomenat "Segle de les Llums", com ara José Nicolás de Azara, Esteban de Arteaga, Ennio Quirino Visconti i Carlo Fea, amb la gènesi i publicació de l’obra de Bodoni. En aquest context, i a tall d’exemple, l'estada d'Azara a Roma, les seves connexions polítiques i la seva amistat amb Bodoni són aspectes clau. A més, s’analitza la influència d'altres edicions prèvies, com les de Heyne o Ribbeck, amb l'objectiu d'examinar les variants textuals a l'edició de Bodoni, destacant els canvis introduïts i les omissions deliberades en el seu text.</p>Marc Mayer
Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0
2023-12-312023-12-311311810.1344/AFAM2023.13.1Una base de canelobre monumental en Tarragona
https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/39615
<p>Realitzant un estudi sistemàtic i concret de certes tipologies escultòriques podem arribar a reconèixer, amb el temps, com alguns elements un dia identificats i inclosos en una categoria dobjectes resultin pertànyer a una altra. Aquest és el cas del fragment que presentem a lʹactual article. Amb lʹajut dʹestudis específics i una anàlisi estilística donem nova llum a un objecte que formava part dʹun esquema decoratiu monumental fins ara poc documentat al món romà.<br /><br /></p>Rocio Manuela Cuadra Rubio
Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0
2023-12-312023-12-3113193810.1344/AFAM2023.13.2Insanae matronae: les dones troianes a l'Eneida de Virgili (5.604‐679)
https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/45446
<p>El treball explora el tema de les “dones subversives” a la literatura llatina a través de l’anàlisi d’un passatge de l’Eneida de Virgili, concretament, els versos 604‐679 del llibre cinquè. Aquest episodi ens descriu com les matrones troianes, encoratjades per la deessa Juno, cremen les naus per impedir que Enees compleixi amb el seu destí. Es tracta d’un passatge que potser ha passat més desapercebut en el conjunt general del poema de Virgili, però que presta a interpretacions i anàlisis interessants. El projecte consisteix en la traducció del text i en un comentari crític. Tot seguit, s’analitza el context i altres referents de matrones que, “embogides”, resulten ser perilloses per l’ordre social masculí romà.</p>Silvia Martin Guerra
Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0
2023-12-312023-12-3113395610.1344/AFAM2023.13.3La memòria al fr. 4 d’Herinna i al fr. 94 de Safo
https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/40092
<p>Tot i que no podem negar la relació d’influència, inspiració o intertextualitat que s’ha assenyalat a propòsit de l’obra de Safo i Herinna, sí que podem afirmar que no és tan estreta com alguns la varen plantejar. Presentem aquí l’estudi d’un element temàtic i retòric que és present en dos fragments d’aquestes autores, i que ha portat diversos autors, sobretot Rauk (1989) i Rayor (2005), a llegir-los de manera paral·lela, tot interpretant-los, si no conjuntament, sí de manera complementària a partir d’un element comú que semblen individuar en totes dues autores. Ens referim a la memòria, que apareix en ambdós poemes de manera directa en forma de <em>flashback</em> i que és invocada explícitament. Aquests estudis defensen un seguit de plantejaments que generalment han estat acceptats, però que, segons les noves edicions comentades d’Herinna (2003) i Safo (2017 i 2021), haurien de ser revisats i amb algunes arestes que s’haurien de perfilar i matisar.</p>Maria Navarro
Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0
2023-12-312023-12-3113576810.1344/AFAM2023.13.4Crhis Wikham, El legado de Roma, una historia de Europa de 400 a 1000. Barcelona: Pasado&Presente, 2016: ISBN: 978‐84‐942890‐1‐9. 768 PP.
https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/45447
Albert Sabaté Morales
Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0
2023-12-312023-12-3113697210.1344/AFAM2023.13.5Javier Velaza (ed. y trad.): Historia Augusta (Letras Universales 583), Madrid: Cátedra 2022, 560 PP. ISBN: 978‐84‐376‐4447‐9.
https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/45448
Marc Mayer
Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0
2023-12-312023-12-3113737510.1344/AFAM2023.13.6Aires A. Nascimento, Santa Isabel de Portugal, a menina de Aragâo coroada em terras portuguesas, Lisboa, Ediçôes Colibri - CEC2, 019, 196 PP. ISBN 978‐989‐689‐879‐3.
https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/45449
Marc Mayer
Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0
2023-12-312023-12-3113768010.1344/AFAM2023.13.7Plaute, L'ànima (Mostellaria), Pseudolus.Pròleg i revisió de M.T. Quintillà. Traducció de M. Olivar. Barcelona: La Casa dels Clàssics (Bernat Metge Essencial 21), 2023. 294 PP. ISBN 978‐84‐9859‐411‐9.
https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/45450
Matías López López
Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0
2023-12-312023-12-3113818510.1344/AFAM2023.13.8Obituari: Antoni Moll Camps (1926‐2023)
https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/45456
Xavier Espluga Bartomeu Obrador Cursach
Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0
2023-12-312023-12-3113869110.1344/AFAM2023.13.9Obituari: Jaume Medina (1949‐2023)
https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/45457
Xavier Espluga
Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0
2023-12-312023-12-31139214110.1344/AFAM2023.13.10