Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia

"Simul ante retroque": tradició, investigació i normativa en la didàctica del llatí

Jorge Tárrega Garrido — 2024-12-20

S'analitzen en aquest article tres camps concrets i independents en la didàctica del llatí: la referència històrica, la investigació científica contemporània i la legislació en matèria educativa a Espanya. Com a punt de referència històric es prenen els estudis del filòsof txec de l'educació Johannes Amos Comenius (s. XVII); per a la referència actual s'exploren les línies de recerca en la didàctica de segones llengües dels darrers cinquanta anys; i per a la normativa es pren la recent publicació de la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, i el RD 243/2022 que fixa el currículum de les diferents assignatures. S'estableix, doncs, una comparació entre els tres eixos fixats per a l'estudi i finalment es proposen orientacions bàsiques d'aplicació per a l'aula de llatí.

Rellevància i ingerència política del poder democràtic a l'èpica arcaica: un abordatge des del pensament homèric

Gastón Alejandro Prada — 2024-12-20

Hi ha un consens generalitzat entre els historiadors que l’adveniment de la democràcia grega va sorgir a partir de la transformació de les pràctiques i l’espai plebiscitaris del període arcaic en una configuració més estable i lògic-jurídica de l’ofici i de la llei que es materialitza a l’Atenes clàssica. Aquestes dinàmiques assembleàries constitueixen un dels pilars fonamentals de la narrativa homèrica, la qual cosa ha suggerit que la Ilíada i l’Odissea expressen la mentalitat igualitària i protodemocràtica grega. Tanmateix, s’ha sostingut que el poble exerceix una ingerència política limitada, ja que només condiciona de manera exígua o, com a màxim, serveix com un òrgan consultiu. Aquest article analitza l’abordatge filosòfico-polític dels problemes plantejats en els poemes homèrics al voltant d’una concepció democràtica de l’exercici sobirà. Es pretén mostrar la proposta i posicionament de l’èpica homèrica en relació amb el poder democràtic, no tant des d’una perspectiva ideològica, sinó més aviat amb una mirada problematitzadora. Això és: es pot observar en els poemes un intent de reflexió filosòfico-política per part del poeta sobre la rellevància, els abasts, els límits i les tensions que presenten les pràctiques polítiques i socials que poden denominar-se «democràtiques».

Esclavatge i saviesa: fluctuacions d'una anècdota entre biografia, novel·la i els fets de Tomàs

Sergi Grau Guijarro — 2024-12-20

Els estudiosos solen remarcar les característiques comunes que comparteixen diversos textos considerats “oberts” (open texts), “pluriformes”, “fluids” o, fins i tot, “literatura de consum”, com són, particularment, la Vida d'Alexandre del Pseudo-Cal·lístenes, la Vida d'Isop, o alguns Fets apòcrifs dels apòstols, en particular els de Pau, Pere i Tomàs. Sens dubte, la fluïdesa d’aquest tipus de textos explica bé alguns dels mecanismes compositius i dels complexos tràfecs de la seva transmissió, però és important no perdre de vista que els seus redactors comparteixen una formació retòrica comuna i que les expectatives del seu públic també són semblants, amb les diferències per a cada obra que no han de ser defugides, per descomptat, però que, en tot cas, permeten rastrejar algunes tendències comunes significatives, que, a més, comparteixen també amb la tradició erudita d’on provenen les biografies dels filòsofs. Per evidenciar-ho, prendrem en consideració la fluctuació entre algunes d’aquestes obres d’un material narratiu essencialment novel·lesc: la venda dels protagonistes com a esclaus, amb la presència sovintejada de raptes a mans dels pirates. Aquest relat anecdòtic compartit, a més, permet explicar la caracterització “sapiencial”, la imatge del savi astut i murri, que els protagonistes de totes aquestes obres solen presentar en major o menor mesura.

L'alfabet epicòric de Siracusa: orígens i primers testimonis

Maria Navarro — 2024-12-20

De la ciutat de Siracusa, colònia de la dòria Corint, se’ns han conservat inscripcions d’època arcaica que demostren que la ciutat utilitzà un alfabet diferent del de la seva metròpoli. En aquest estudi exposem les característiques d’aquestes escriptures i descrivim l’evolució de l’alfabet a Siracusa a partir de les inscripcions més antigues, així com analitzem els possibles motius pels quals tingué lloc aquest canvi.

Elements novel.lístics a la Periègesi de Pausànias

Jordi Redondo — 2024-12-20

La Periègesi de Pausànias s’ha d’entendre com una obra literàriament complexa i en connexió amb les tendències estètiques de la seva època. El present article mira de mostrar com al llibre VIIè, on el narrador ens situa a l’àrea de Patra, el discurs historiogràfic integra diversos relats de signe eròtic. En analitzar-los advertim l’ús per part de Pausànias dels mateixos tòpics i la mateixa fraseologia emprats per la novel^.lística contemporània. La concentració dels relats al llibre setè ha de respondre a una estratègia narrativa que en faci el signe d’una característica del marc geogràfic. Altrament dit, els personatges de les històries d’amor actuen com a evocadors d’una simbologia.

La còpia aramea de la inscripció de Bisitun revisitada: una narració de l'ascens de Dàrius des d'Elefantina

Jordi Martín Pons — 2024-12-20

Amb aquest article fem una aproximació a la versió aramea de la Inscripció de Bisitun, tot proposant-ne una traducció en llengua catalana i analitzant la seva importància i la seva història. Aquesta versió, que es compta entre els papirs arameus d’Elefantina, datats en l’època aquemènida d’Egipte, i en el context d’aquella comunitat jueva al Nil, ens permetran accedir a un conjunt d’informacions molt valuoses sobre el judaisme pre-exílic i pre-bíblic. Podrem analitzar una comunitat jueva a Egipte a través de la seva realitat filològica, cultural i religiosa i capir la manera en la qual van entendre el seu paper dintre del nou esquema aquemènida creat a partir de la mort de Cambises i el tumultuós ascens de Darios I.

Una relegada correcció al text de Marcial (11, 18, 11)

Jaume Juan Castelló — 2024-12-20

Marcial (11, 18, 11) utilitza un mot, tota, que comporta una interpretació problemàtica. Al segle xviii s’havia proposat l’esmena torta, tot i que aquest canvi finalment no prosperà. Proposem recuperar l’antiga conjectura.

El dossier del fermà Lucius Equitius: la història d'un protagonisme efímer amb final tràgic. Un anàlisi dels recursos expositius

Marc Mayer — 2024-12-20

L’article analitza la figura efímera i polèmica de Lucius Equitius, qui va reivindicar ser descendent de Tiberi Grac en la Roma republicana. Aquesta afirmació i la seva associació amb el tribú Saturní i el pretor Glàucia el van implicar en un intent de reforma política que va acabar tràgicament. Equitius, recolzat per Saturní, va intentar aprofitar el prestigi dels Grac per obtenir suport popular en les seves aspiracions polítiques. El conflicte va arribar al seu punt màxim quan les autoritats romanes, liderades per Mari, van reprimir durament la revolta. Els historiadors antics documenten el destí d’Equitius de manera variada, i l’article suggereix que aquesta ambigüitat reflecteix la tensió entre els ideals populars i l’oposició de les elits conservadores.

Llatí i català en el lèxic dels arbres forestals

Catalina Monserrat Roig — 2024-12-20

A partir del buidatge i l’anàlisi dels passatges que contenen noms d’arbres forestals en el corpus del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, estudiem les innovacions lèxiques que presenta aquest camp semàntic, això és, els termes catalans i les seves llatinitzacions amb formes més o menys properes a les romàniques. De les veus catalanes el corpus en permet avançar les dates de primera aparició documentades en les principals obres lexicogràfiques de la llengua catalana. Finalment, a partir de formes llatines o llatinitzades, hem pogut constatar la presència de dues veus catalanes que més endavant van deixar d’emprar-se i quedaren reduïdes, per tant, al lèxic del català medieval preliterari, un estadi de la llengua catalana que el nostre corpus també permet conèixer.

Obituari: Coloma Blanes i Blanes (1932-2024)

Xavier Espluga — 2024-12-20

Obituari: Antoni Gonzàlez Senmartí (1948-2024)

Xavier Espluga — 2024-12-20

Obituari: Ventura Sella (1927-2024)

Xavier Espluga — 2024-12-20

Obituari: Rosa-Araceli Santiago Álvarez (1937-2023)

Marta Oller Guzmán — 2024-12-20

Tomás Andrés de Gusseme, Noticias pertenecientes a la historia antigua y moderna de Lora del Río, Alcolea del Río, Setefilla y Arva, en Andalucía. Comentários de José Remesal Rodríguez. Agrupación Cultural Amigos de Lora (ACAL), Lora del Río. 120 pág. ilu.

José D'Encarnaçâo — 2024-12-20

David García López, Diana Gorostidi Pi, Plinio el Viejo, Historia Natural. Escritos sobre artes. Madrid 2023. Alianza Editorial. Colección Alianza Forma. ISBN:978-84-1148-479-4. 352 pp.

Alejandra Guzmán Almagro — 2024-12-20