Entre la morfologia, la semàntica i la pragmàtica. El condicional evidencial reportatiu amb verbs de percepció en català antic

Autors/ores

  • Josep Martínes Péres Universitat d'Alacant

DOI:

https://doi.org/10.1344/AFEL2018.8.8

Paraules clau:

marcador epistèmic, marcador evidencial, condicional evidencial, subjectivació, intersubjectivació, modalització, català antic

Resum

L’ús condicional evidencial reportatiu (CER) es restringeix al llenguatge periodístic i a gèneres formals, com ara l’acadèmic o el jurídic, i no és present en el discurs espontani en català. En aquest article s’atén el sorgiment del condicional com a marcador epistèmic i evidencial en contextos de represa en català antic (s. XIV-XVI), concretament quan el CER és introduït per un verb de percepció. La subjectivació i la intersubjectivació es revelen com a factors decisius per a entendre els diversos matisos semàntics i pragmàtics que pot assumir el condicional evidencial reportatiu.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicades

2018-12-27

Com citar

Martínes Péres, J. (2018). Entre la morfologia, la semàntica i la pragmàtica. El condicional evidencial reportatiu amb verbs de percepció en català antic. Anuari De Filologia. Estudis De Lingüística, 8, 259–285. https://doi.org/10.1344/AFEL2018.8.8

Número

Secció

Morfologia històrica de la llengua catalana, coordinat per Mar Massanell Messalles