'Dar/donar" i "fer + substantiu psicològic" en català antic (ss. XIII-XVI): Una aproximació basada en la gramàtica de construccions

Autors/ores

  • Sandra Montserrat Buendia Universitat d’Alacant

DOI:

https://doi.org/10.1344/AFEL2014.1.9

Paraules clau:

Gramàtica de Construccions Cognitiva, diacronia, construcció, català medieval, construccions amb verbs lleugers, col·∙locacions

Resum

Hem observat que les construccions fer/donar + substantiu psicològic en català antic i medieval tenen una distribució diferent a la que es dóna en català actual. Concretament, actualment s’hi observa una predilecció per l’ús del verb fer, tria que contrasta amb altres llengües, com ara el castellà: fer por vs. dar miedo. Tanmateix, en la llengua antiga hi ha “no·∙m fa paor” al costat de “los que·∙t donen por”. En aquest article es presenta un estudi exhaustiu de les construccions fer+substantiu psicològic i donar+substantiu psicològic en català antic i medieval (ss. XIII-­‐‑XVI) amb un doble objectiu. D’una banda, descrivim quines són les construccions primitives de què parteixen aquestes construccions i quin és el procés pel qual esdevenen aptes per a l’expressió de les emocions. De l’altra, demostrem que les construccions amb fer i donar descriuen escenes diferents en la llengua antiga i que la preferència actual per fer és causada per la proximitat de les dues escenes en alguns contextos i per la freqüència d’ús. En aquest sentit ens han estat útils els conceptes proporcionats per la Gramàtica de Construccions Cognitiva (GCxC) de Goldberg (1996).

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicades

2022-05-15

Número

Secció

Monográfico. Cambio lingüístico, metáfora y cognición