TY - JOUR AU - Antolí Martínez, Jordi M. PY - 2019/12/27 Y2 - 2024/03/29 TI - Subjectivació i evidencialitat: El verb "amenaçar" fins al segle XIX. Un estudi de corpus JF - Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística JA - AFEL VL - 9 IS - SE - Monográfico. Escrituras e impresos efímeros del siglo XIX DO - 10.1344/AFEL2019.9.7 UR - https://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/AFEL2019.9.7 SP - 203-233 AB - <div class="page" title="Page 1"><div class="layoutArea"><div class="column"><p>En català actual, el verb amenaçar coneix, juntament amb un valor lèxic (amb subjecte agent), un valor d’auxiliar evidencial (segons la definició de Cornillie 2016) que permet realitzacions com: <em>amenaçava de ploure</em> (DIEC2, s. v. amenaçar, 3; DDLC, s. v. amenaçar, 5). El desplegament d’aquest valor ha estat explicat, per al cas de l’anglès (com a epistèmic: Traugott 1997) i de l’espanyol (Cornillie 2007, 2016; Cornillie i Octavio de Toledo 2015), amb el concepte de subjectivació (d’acord amb la proposta de Traugott i Dasher 2002). Seguint aquesta línia de recerca, en aquest estudi provem de descriure i explicar el procés de canvi pel qual aquest verb desenvoluparà, en català, el valor epistèmic/evidencial durant l’època moderna, en un procés que culminarà ja en el segle XIX. La recerca es fonamentarà en el buidatge i anàlisi de dades de corpus textuals informatitzats del català antic, modern i contemporani. Les dades obtingudes seran analitzades qualitativament i quantitativa, i interpretades mitjançant les eines teòriques de què ens forneix la Lingüística Cognitiva i la Gramàtica de Construccions basada en l’ús d’acord amb la proposta de Traugott i Trousdale (2013) i la Invited Inferencing Theory of Semantic Change (IITSC) de Traugott (2012).</p></div></div></div> ER -