TY - JOUR AU - Badal Bertolín, Manuel PY - 2022/12/26 Y2 - 2024/03/29 TI - Extensió de la marca /g/ i desaparació del sincretisme formal en els verbs de la segona conjugació del català JF - Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística JA - AFEL VL - 12 IS - SE - Articles DO - 10.1344/AFEL2022.12.2 UR - https://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/41521 SP - 43-58 AB - <div><p class="05G-Textoresumenyabstract"><span lang="CA">En català antic, verbs com <em>beure </em>o <em>moldre</em>, amb perfet fort llatí en -</span><span lang="CA">ui</span><span lang="CA">-, presentaven inicialment extensió velar només en el morfoma pita (acrònim de <em>perfecto y tiempos afines</em>): 3a *</span><span lang="CA">bibuit</span><span lang="CA"> &gt; <em>bec</em>, 3a </span><em><span lang="CA">moluit</span></em><span lang="CA"> &gt; <em>molc</em>. En canvi, les formes del morfoma L, constituït per la primera persona del present d’indicatiu i tot el present de subjuntiu, presentaven un radical sense consonant velar: 1a </span><span lang="CA">bibō</span><span lang="CA"> &gt; <em>beu</em>, 1a </span><span lang="CA">molō</span><span lang="CA"> &gt; <em>mol</em>. En aquest treball, partint d’un corpus que inclou obres del segle XIII al XIX</span><span lang="CA">, datem el procés de velarització del morfoma L en aquesta subclasse verbal, coincident en el temps amb el canvi del model fort al feble en el perfet simple (3a <em>bec</em> &gt;&gt; <em>begué</em>). L’adopció de l’extensió /g/, que resol l’homofonia entre la primera i la tercera persona del present d'indicatiu (1a <em>beu</em> &gt;&gt; <em>bec</em> vs. 3a <em>beu</em>), es produeix simultàniament en tot el morfoma L, a diferència d’altres subclasses verbals. Com a conseqüència de la reorganització, al final del procés evolutiu es crea una nova subclasse verbal dins de la segona conjugació, caracteritzada per la presència de /g/ tant en el morfoma pita com en el morfoma L.</span></p></div> ER -