https://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/issue/feed Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística 2021-12-30T23:44:05+00:00 Mar Garachana margarachana@ub.edu Open Journal Systems <p>L’Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística és una revista internacional de lliure accés que té com a objectiu la difusió d’articles d’investigació i de ressenyes sobre temes relacionats amb la Lingüística. Els articles es publiquen en dues seccions, una de monogràfica —coordinada per especialistes en la matèria— i una altra de temàtica lliure. Els treballs es publiquen amb una periodicitat anual en català, espanyol, anglès i alemany. L’Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística compta amb un Consell Assessor Internacional que col·labora amb el Consell de Redacció en el procés de revisió i selecció dels treballs per parells (peer-review).</p> https://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/37829 La intertextualidad en el lenguaje jurídico. Reflexión y aplicación en una ley medioambiental italiana 2021-12-28T14:54:19+00:00 Rubén González Vallejo r.gonzalezvallejo@unimc.it <p><span class="s11">La intertextualidad se postula como uno de los elementos sustanciales para el análisis y </span><span class="s11">comprensión de los textos, pues es el elemento esencial que dota de sentido a la macroestructura y se encuentra tanto implícita como explícitamente, del mismo modo que exige en el lector un conocimiento previo. Este deberá interpretar la función de descodificador de la información a través de las diferentes redes de transtextualidad creadas con otros textos, máxime cuando se corresponda con la figura de un</span><span class="s11"> traductor</span><span class="s11">. En el presente artículo, introduci</span><span class="s11">mo</span><span class="s11">s el concepto de intertextualidad en lingüística y reflexionaremos sobre los contextos más recurrentes en donde tienen lugar estas relaciones textuales. Posteriormente, detalla</span><span class="s11">m</span><span class="s11">os la importancia que posee en el lenguaje jurídico al ser un lenguaje de especialidad que recoge con exhaustividad todas las casuísticas posibles </span><span class="s11">en su cometido de ser lo más preciso posible. A tal respecto y</span><span class="s11">, </span><span class="s11">por último</span><span class="s11">, detalla</span><span class="s11">mos</span><span class="s11"> los casos prácticos de intertextualidad detectados en la Ley italiana </span><span class="s11">sobre medioambiente</span> <span class="s11">68/2015, de</span><span class="s11"> 22 de mayo</span><span class="s11">, con el fin de alertar al traductor de textos jurídicos de la importancia </span><span class="s11">de saber tejer redes intertextuales en tal lenguaje para su correcta traducción.</span></p> 2021-12-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 https://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/37930 Hispanic Geographical Place Names of Metro Manila 2021-12-30T23:22:24+00:00 Marco Antonio Joven Romero majovenromero@bec.uned.es <p>Place names print the physical characteristics of the territory they name and Hispanic geographical place names in Metro Manila depict the geography of the region. In the following pages, I extract and explain the living Hispanic geographical toponyms in Metro Manila, and I discuss the different physical features they describe according to these categories: Body of Water, Farming, Fluvial, Land, Sea, Underground, Urban, Vegetation. I conclude that items responding to different categories follow specific space patterns according to the physical characteristics of the territory and the Spanish colonial activity.</p> 2021-12-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 https://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/37906 La llengua en el punt de mira dels mitjans de comunicació 2021-12-29T23:33:48+00:00 Daniel Casals daniel.casals@uab.cat Glòria Claveria gloria.claveria@uab.cat Mar Massanell mar.massanell@uab.cat Dolors Poch dolors.poch@uab.cat <p>El present monogràfic té l’objectiu d’analitzar el gènere de la divulgació de coneixements lingüístics als mitjans de comunicació escrits i audiovisuals.</p> 2021-12-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 https://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/37849 La llengua catalana a Mallorca. Els escrits (socio)lingüístics publicats a la revista Lluc (1968-1999) 2021-12-28T22:25:20+00:00 Rosa M. Calafat Vila rosa.calafat@uib.cat <p>La revista <em>Lluc</em> a partir de la segona meitat del segle XX es convertiria en una plataforma de caràcter cultural, atenta i crítica als esdeveniments sociolingüístics de la Mallorca d’aquell temps. El període d’estudi que abordam comprèn des del gener de 1968, data d’inici d’una nova etapa amb el terme Països Catalans entre les seves pàgines, fins al 1999. La ideologia de la publicació se centraria en la socialització d’actituds lingüístiques positives al voltant de la llengua i la cultura catalanes, amb un relat favorable a la funció discriminant del català. Aquest estudi analitza des de la disciplina de la Sociolingüística els discursos presents en el articles d’opinió de les firmes més destacades de la intel·lectualitat i, fonamentalment, en els editorials que al voltant de les funcions lingüístiques de la societat i de les funcions socials de la llengua catalana a les illes constitueixen els continguts de Lluc. L’estudi es divideix en dos blocs referents a les opinions a l’entorn de l’estatus de la llengua, la seva vehiculació en els àmbits de l’ensenyament, els mitjans de comunicació i l’Església; i sobre el corpus, la variació geolectal aplicada a la norma referencial, seguint el mestratge de Francesc de B. Moll.</p> 2021-12-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 https://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/37853 L’acció conjunta de la premsa i de la radiodifusió en l’ensenyament del català al final del franquisme: "Lliçons de català" (1975), d'El Noticiero Universal i Radio Peninsular de Barcelona 2021-12-28T22:57:47+00:00 Daniel Casals i Martorell daniel.casals@uab.cat <p>Aquest article analitza l’espai <em>Lliçons de català</em>, que van difondre <em>El Noticiero Universal</em> i Radio Peninsular de Barcelona el 1975, i que s’emmarca en la tradició dels mitjans de comunicació dels territoris de parla catalana d’estendre la normativa lingüística. La secció esmentada va divulgar coneixements sobre la llengua escrita ⎯ortogràfics, gramaticals i lèxics⎯ i, aprofitant el mitjà radiofònic, va oferir un model ortoèpic basat en el català central. Amb el suport de la Caixa d’Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona, el curs objecte d’estudi va ser elaborat per Joan Badia i Josep Camprubí, respectant els dictàmens de l’Institut d’Estudis Catalans i d’acord amb el mètode desenvolupat per l’Instituto Superior de Idiomas Campo, aplicat també a l’ensenyament d’altres llengües. La versió que en va difondre Radio Peninsular de Barcelona va ser posada en antena per Maria Matilde Almendros i Esteve Bassols a partir dels guions preparats per aquest darrer. Els textos que es radiaven eren publicats el dia abans pel diari vespertí <em>El Noticiero Universal</em> i, posteriorment, van ser emesos per un conjunt d’emissores que cobrien el territori del Principat de Catalunya, les Illes Balears i Andorra. Les noranta-sis lliçons, acompanyades de vint-i-tres proves, van ser compilades en un llibre, que va ser reeditat en diverses ocasions.</p> 2021-12-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 https://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/37855 La política lingüística educativa en torno al catalán desde los titulares de prensa: Un análisis léxico-semántico y discursivo 2021-12-28T23:16:01+00:00 Amina El-Founti Zizaoui aminafz@uma.es <p>El objetivo de este artículo es realizar un análisis léxico-semántico y discursivo de un corpus de trescientos titulares procedentes de prensa digital en los que se caracterizan a través de metáforas bélicas las discrepancias surgidas en Cataluña, la Comunidad Valenciana y las Islas Baleares por la aplicación de políticas lingüísticas educativas que, supuestamente, privilegian al catalán en detrimento del español. En esta investigación se pretendía comprobar, asimismo, si los resultados del análisis del corpus se pueden interrelacionar con cuestiones ideológicas como la jerarquización de lenguas en España y el nacionalismo lingüístico. La conclusión a la que se ha llegado es que se produce una confluencia de intereses políticos, a los que la prensa contribuye, con el objetivo de caracterizar de forma conflictiva las políticas lingüísticas en las comunidades autónomas en las que el catalán es lengua cooficial.</p> 2021-12-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 https://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/37893 L’ensenyament del castellà a Catalunya a través de la premsa: Els articles pedagògics del mestre Gironí Salvador Genís i Bech (1841-1919) 2021-12-29T22:40:54+00:00 Emma Gallardo Richards emma.gallardo@uab.cat <p>L’ensenyament del castellà a les regions de l’estat on no es tenia el castellà com a llengua nativa va esdevenir una de les qüestions que va marcar les reivindicacions del magisteri català durant el segle XIX i part del XX, ja que segons la legislació vigent es pretenia escolaritzar a l’alumnat en un idioma oficial del qual no en tenien coneixements. A partir de tres sèries d’articles que es van publicar a la premsa durant les primeres dècades del segle XX, titulats «Llengua y ensenyansa» (1903), «La llengua docent a les escoles de Catalunya» (1917) i «El plet lingüístic a les nostres escoles» (1918), s’aprofundirà en la visió del mestre gironí Salvador Genís sobre el paper que havien de tenir el català i el castellà en el sistema escolar de Catalunya i la seva proposta per facilitar l’ensenyament de la darrera llengua.</p> 2021-12-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 https://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/37894 Català a Twitter, l’àgora de la llengua 2021-12-29T22:51:29+00:00 Marc Guevara Claramunt mguevaraclaramunt@gmail.com <p>En aquest article ens fixarem en la divulgació de la llengua catalana en una xarxa social molt usada entre els catalanoparlants, Twitter, que avui dia es considera una eina difusora equiparable als mitjans de comunicació, atès que molts dels usuaris manifesten que també la fan servir per informar-se. Ens centrarem en els comptes més seguits que difonen continguts lingüístics per mirar de calibrar quin impacte tenen entre la part de la comunitat lingüística que fa servir les xarxes socials. D’una banda, farem una classificació dels diferents comptes més seguits segons si són institucions, comptes impersonals de divulgació o persones independents, i seleccionarem els més seguits de cada classe. Tindrem en compte els que tracten sobre la normativa, l’adequació, la genuïnitat, els barbarismes, la paremiologia, els dialectalismes, etc. Es tracta de comptes com ara el de l’Optimot, l’IEC, però també de Josep Maria Virgili, El català com cal, etc. D’una altra banda, de cada compte determinarem quants seguidors tenen, quants continguts han estat publicats fins al moment, si hi ha interaccions amb la resta d’usuaris i des de quan tenen activitat. També establirem quina mena d’activitat tenen, amb quina periodicitat publiquen i de quina manera presenten la informació.</p> 2021-12-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 https://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/37895 El diccionario de la Real Academia Española en la prensa: Entre la información y la opinión 2021-12-29T22:55:48+00:00 Enrique Jiménez Ríos enrique@usal.es <p>La idea que los hablantes tienen del <em>Diccionario de la lengua española</em> de la Real Academia Española es resultado de los medios de comunicación. La consideración de la institución académica como órgano regulador y codificador de la lengua española, y del diccionario como única obra de referencia válida, no es casual, ni resultado de la instrucción o la enseñanza. Responde a una acción de difusión y divulgación ejercida particularmente en la prensa. Asimismo, este medio ha sido el canal que ha servido para hacer observaciones al diccionario, a las palabras que recoge y al modo como lo hace. Este artículo trata de la recepción del diccionario en la prensa, de la construcción de la idea del diccionario que se deriva de ella, y de la difusión y divulgación que la corporación hace de sus trabajos, y que encuentra en los medios de comunicación el canal adecuado para posicionarse como órgano rector de la lengua española en el universo hispanohablante.</p> 2021-12-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 https://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/37896 El llenguado (2020), de TV3. I això com es menja? 2021-12-29T23:02:45+00:00 Mar Massanell i Messalles mar.massanell@uab.cat <p><em>El llenguado</em> és un programa sobre llengua sorgit del Departament de Nous Formats de TV3 i emès per aquesta cadena entre el 15 de gener i el 25 de març de 2020. Malgrat que es va enregistrar just després que l’Institut d’Estudis Catalans enllestís l’actualització de la normativa ortogràfica i gramatical de la llengua catalana.&nbsp;<em>El llenguado</em> no està concebut com un espai de divulgació de la normativa. Amb un format propi d’un programa d’entreteniment, persegueix afavorir l’extensió social del català, en un context de preocupació pels resultats de les enquestes d’usos lingüístics de la població desenvolupades per l’IdesCat i la Direcció General de Política Lingüística. Per a assolir l’objectiu de fer perdre la por de parlar català independentment del nivell de coneixement que se’n tingui, el programa adopta una «actitud dessolemnitzadora» en el tractament de la llengua.</p> 2021-12-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 https://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/37928 El papel de los medios de comunicación en los procesos de normativización lingüística: Ejemplos de lenguas pluricéntricas 2021-12-30T22:58:35+00:00 Bernhard Pöll bernhard.poell@plus.ac.at <p>En este artículo se pretende exponer el papel que desempeñan los medios, tanto impresos como electrónicos, en los procesos de normativización lingüística. Lenguas pluricéntricas como el español, el alemán, el francés o el portugués, que se caracterizan por la fuerte incidencia de conflictos normativos, constituyen un terreno particularmente fértil para indagar sobre la manera en que actúan los medios y los sectores donde tienen un papel destacado respecto a las normas lingüísticas. Se abordarán los siguientes aspectos, poniendo especial hincapié en los tres últimos y echando mano de ejemplos de los idiomas arriba mencionados: 1. Los medios como «tribuna» del discurso normativo, 2. los medios como generadores de nuevas demandas normativas, 4. los medios como aceleradores del intercambio entre variedades de una misma lengua y 3. los medios como actores sociales que consolidan nuevas normas, divergentes de las tradicionales.</p> 2021-12-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 https://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/37898 Actitud lingüística y uso a través de la columna periodística “La punta de la lengua” de Álex Grijelmo 2021-12-29T23:11:28+00:00 Carlos Sánchez Lancis carlos.sanchez@uab.cat <p>En el presente trabajo se realiza un estudio de los principales temas lingüísticos que ha desarrollado cada semana, durante los últimos dos años y medio, el periodista Álex Grijelmo en la columna del periódico el País titulada «La punta de la lengua». Este autor ha tratado durante este tiempo una gran variedad de cuestiones que afectan a todas las ramas de la lingüística (fonética, morfología, sintaxis, léxico, semántica, pragmática), tanto desde la sincronía como la diacronía, a las que intenta dar respuesta de manera objetiva y científica. Son muestras de habla que el autor extrae de distintas situaciones sociales, ya sea en los medios de comunicación (televisión, radio, prensa), en el ámbito de la política, etc., en definitiva, en el día a día. Por todo ello se lleva a cabo un análisis crítico de la actitud lingüística del periodista ante usos que selecciona de contextos de habla reales que entran en conflicto con la norma o porque son engañosos por voluntad de los hablantes, con el fin de establecer, por un lado, cuáles son las cuestiones que más inciden y preocupan en la actualidad en la lengua; y, por otro, los posibles aciertos o errores a la hora de tratarlas.</p> 2021-12-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021 https://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/37899 Reflexions a propòsit de les seccions sobre llengua dels mitjans de comunicació 2021-12-29T23:17:51+00:00 Daniel Casals i Martorell daniel.casals@uab.cat Magí Camps magicamps@gmail.com Enric Gomà enricgoma@enricgoma.com Elena Hernández elenah@rae.es Pau Vidal pauetvidal@hotmail.com <p>Aquest article planteja l’acció de divulgació de coneixements lingüístics en l’actualitat als mitjans de comunicació. Recull les reflexions d’especialistes que han estudiat, elaborat i assessorat espais sobre aquest tema dels mitjans escrits i audiovisuals. Hi formulen les seves reflexions a partir de tres aspectes: en primer lloc, l’activitat pròpia de divulgació de qüestions de llengua (inclosa la normativa) en les institucions o les empreses a les quals estan o han estat vinculats; en segon lloc, la manera com creuen que aquesta activitat de difusió de coneixements de llengua ajuda a l’estudi i a la fixació de la norma, i, en tercer lloc, els canals i les formes cap a on hauria d’evolucionar, en el futur pròxim, la divulgació de coneixements lingüístics, si vol ser efectiva.</p> 2021-12-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2021