Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística

Noves tendències als estudis lingüístics de l’espanyol i del català

2023-12-28T10:20:37+00:00

Els últims anys, ha quedat demostrat que la irrupció de les noves tecnologies ha suposat l'obertura a noves perspectives d'estudi lingüístic. D'aquesta manera, amb el present monogràfic, es donaran a conèixer els avanços que s'estan duent a terme en la lingüística actual, prestant especial interès en la productivitat, la sociolingüística i la lingüística històrica. Per exemple, en el si de la Gramàtica de construccions, en general, i del seu vessant diacrònic, en particular, resulta molt rellevant la implementació de la noció de productivitat (Bybee 1995, Barðdal 2008). En l'àmbit internacional, aquest tipus d'estudis són ja habituals en el debat bibliogràfic. En canvi, en el terreny de la lingüística hispànica, s'estan començant a desenvolupar en els últims anys. Un altre exemple s'observa en el terreny de la sociolingüística, la qual, en les últimes dècades, ha experimentat avanços tecnològics significatius. En la mateixa línia, en la lingüística històrica, el desenvolupament de les noves tecnologies ha possibilitat als lingüistes l'accés a grans quantitats de dades històriques.

L'alternància infinitiu/subjuntiu a les construcciones causatives amb verbs de moviment: Un acostament diacrònic

2023-05-25T13:03:37+00:00

En aquest article s’investiga l’alternança entre la construcció causativa d’infinitiu (p. ex., El miedo llevó/trajo a los vecinos a huir) i la construcció causativa amb una oració subordinada introduïda per que amb un verb en mode subjuntiu (p. ex., El miedo llevó/trajo a los vecinos a que huyesen) amb els verbs llevar i traer en la història de la llengua espanyola. Mitjançant l’estudi d’un corpus diacrònic (segles xiii al xx), s’analitza, d’una banda, la productivitat de les dues construccions i, d’altra banda, els factors que regeixen la seua alternança en les diferents etapes de l’idioma. Els resultats posen de manifest la singularitat de les construccions amb verbs de moviment causat acompanyat en el sistema de construccions causatives de l’espanyol.

Productivitat i pragmàtica en la sintaxi dels clítics pronominals en català antic

2023-05-16T19:22:33+00:00

En català antic, com en la resta de llengües romàniques, la posició dels pronoms febles amb les formes verbals finites estava motivada per restriccions pragmaticosintàctiques (Batllori et al. 2005). Progressivament, es va produir un procés de fixació (vg. Lehmann 1985: 306-307) d’aquests pronoms en la posició preverbal. L’objectiu d’aquest article és quantificar i datar aquest canvi des del segle xiii fins al segle xvi considerant tant la freqüència d’ús de les diferents posicions dels pronoms febles (token frequency, Bybee 2003) com la varietat d’entorns en què la proclisi esdevé possible (type frequency, Bybee 2003).

Anàlisi del vocatiu als diàlegs literaris del segle XIV: Estudi contrastiu del "Libro del Cauallero Zifar" i del "Libro de Buen Amor"

2023-05-16T20:59:03+00:00

L’anàlisi del progressiu canvi sintàctic i pragmàtic a la narrativa és fonamental per a comprendre la constitució de l’espanyol modern que parlem avui. Concretament, les seqüències de diàleg a les obres literàries són un dels mitjans fonamentals per estudiar l’oralitat passada, ja que poden suposar, de vegades, una representació de la parla col·loquial. Aquest treball abastarà l’estudi d’un dels fenòmens lingüístics més representatius que formen part del pla dialogal, el vocatiu, prenent com a objecte d’estudi dues obres literàries del segle xiv: Libro del Cauallero Zifar i El Libro de Buen Amor, totes dues de reconeguda importància per a la literatura espanyola. En aquest treball s’analitzaran les funcions del vocatiu a partir de la seva forma, pretenent així donar llum sobre el funcionament de les diferents estratègies comunicatives dels interlocutors del diàleg i del comportament lingüístic dels personatges dins de les obres literàries analitzades.

L'ús de grups lèxics paratàctics com a procediment de traducció al segle XV: Un estudi de cas

2023-05-16T19:31:46+00:00

En aquest treball analitzem l’ús de grups lèxics paratàctics com a procediment de traducció lèxica al segle xv, quan s’introdueixen nombrosos llatinismes lèxics. Concretament, ens centrarem en l’estudi de dues traduccions castellanes de les obres de l’historiador romà Sal·lusti elaborades al segle xv. Després de l’acarament de totes dues versions amb la font llatina de la qual provenen, analitzarem els contextos en els quals una sola paraula font llatina s’adapta al castellà mitjançant l’ús d’un sintagma compost de dues o més paraules. S’indagarà en les causes que justifiquen el seu ús i es caracteritzarà la mateixa construcció.

Diacronia dels verbs psicològics parasintètics: Estructura argumental i eventiva

2023-05-16T19:14:34+00:00

L’objectiu d’aquesta recerca és examinar els canvis històrics que es produeixen en l’evolució dels verbs psicològics parasintètics en espanyol. Una perspectiva diacrònica ens permet advertir el canvi de productivitat que té lloc en la formació d’aquests verbs: de verbalitzacions deadjectivals creades amb el prefix en- i el sufix -ecer a verbalitzacions denominals formades amb el prefix a-. Així mateix, es traça l’evolució que han experimentat aquestes formacions, tant pel que fa a la seva estructura argumental com eventiva, ja que no sempre han presentat el mateix comportament sintàctic o aspectual. Es proposen, en conseqüència, diferents escenaris que representen els canvis esdevinguts. De tots ells, predomina l’escenari en el qual es documenten estructures pronominals i, posteriorment, estructures transitives no agentives. Alguns verbs, a més, acaben apareixent en estructures transitives agentives. De la mateixa manera, pot succeir que l’evolució s’origini en el sentit invers. En els casos en què s’identifiquen totes les estructures, es confirma un canvi cíclic evolutiu, mentre que, si únicament se'n diferencien dues, s’origina un canvi bidireccional. Es defensa que només poden considerar-se verbs psicològics aquells que presentin estativitat.

Contacte, canvi multifactorial i dinàmic en la zona andina: Epistemicitat encoberta en construccions amb "decir"

2023-07-28T08:11:52+00:00

L’ús de la construcció interrogativa ¿qué diciendo? a la regió andina ha cridat l’atenció de diferents autors per la seva singularitat. Considerat com un interrogatiu de causa, s’assumeix que l’ocupació es deu a un calc sintàctic del quítxua. No obstant això, les dades empíriques suggereixen diferents ocupacions formades sobre la base de decir amb valors modals de posicionament epistèmic. En aquesta contribució revisem la combinació decir + gerundi i el seu equivalent quítxua niy+ -spa en diferents contextos sintàctics i funcionals en un corpus de la regió andina. Els resultats revelen la confluència de diversos factors en l’ús de ¿qué diciendo?. Primer, constatem l’ús de «decir» com a recurs epistèmic cognitiu. Segon, la forma amb gerundi experimenta un procés de gramaticalització orientat cap a un esquema cuotatiu, el qual pot indexar raons que justifiquen un punt de vista i, a vegades, té caràcter avaluatiu. Tercer, aquestes ocupacions són el resultat d’un procés dinàmic entre totes dues llengües clarament interrelacionat.

Atenuació en interaccions en línia sobre temes controvertits: Una proposta metodològica

2023-12-27T18:50:05+00:00

Aquest article ofereix una proposta metodològica per a l’anàlisi pragmàtica de l’atenuació en interaccions digitals escrites, en concret, en gèneres discursius com ara els fòrums de comentaris de la premsa digital i Twitter. L’atenuació és una estratègia retòric-pragmàtica vinculada a les necessitats d’imatge i les metes comunicatives dels participants en la comunicació (Albelda Marco i Briz Gómez 2020). Per aquest motiu, aquest article ressalta, a partir de la literatura existent sobre els gèneres discursos seleccionats i de l’anàlisi de comentaris i tuits sobre una tradició espanyola controvertida, les festes de Moros i Cristians, les característiques situacionals i lingüístiques que cal tenir en compte a l’hora d’analitzar la presència de l’atenuació en aquests gèneres, proposant una adaptació de la metodologia d’Albelda et al. (2014), principalment emprada per a l’anàlisi d’interaccions orals. Así pues, aquest estudi presenta una proposta metodològica adequada per a analitzar l’atenuació en interaccions en línia en gèneres discursius com els fòrums de comentaris de la premsa digital i Twitter.

Els fòrums com a eina d’aprenentatge i avaluació dels cursos virtuals asíncrons

2023-12-27T19:12:47+00:00

En aquest article s’ofereixen els detalls de la recerca que s’ha utilitzat per a determinar les característiques que han de complir els fòrums de discussió en l’ensenyament e-learning, si es pretenen utilitzar metodologies actives com l’aprenentatge cooperatiu o l’enfocament per tasques. Es descriuen, d’una banda, els plantejaments teòrics que van fonamentar el disseny del curs de formació, fet servir com a eina de recerca, i per un altre, els resultats d’aprenentatge obtinguts després de la seva experimentació. Les conclusions recullen com els fòrums es converteixen en un instrument indispensable d’aprenentatge cooperatiu, però també de motivació, atès què permeten l’intercanvi i la discussió en un context en què l’asincronia pot provocar un sentiment de soledat i individualitat.

Valor continuatiu i distància comunicativa. Notes sobre l’ús de les perífrasis verbals “seguir/continuar/proseguir” + gerundi

2023-04-26T09:49:43+00:00

El present treball examina les diferències de distribució entre tres perífrasis verbals amb significat continuatiu: seguir/continuar/proseguir + ger. A partir de dades quantitatives extretes dels corpus electrònics corde i corpes xxi, l’anàlisi diacrònica i sincrònica mostra que, al llarg del temps, els tres auxiliars han experimentat canvis de freqüència que poden relacionar-se amb el gènere textual i amb el concepte d’immediatesa i distància comunicatives. S’argumenta que en l’espanyol modern continuar i seguir cobreixen el continu discursiu d’immediatesa i distància comunicatives completament. En canvi, proseguir sobreviu, principalment, en la unitat convencionalitzada proseguir diciendo, que també sembla haver exercit un paper destacat en l’expansió original de la perífrasi. Així doncs, les dades suggereixen que les unitats convencionalitzada no sols estan implicades en l’increment de l’ús d’una construcció en vies de gramaticalització, sinó que probablement també exerceixen un paper important en la preservació d’una construcció l’ús de la qual ha disminuït significativament amb el pas del temps.

A propòsit de la redundància de “subir para arriba, bajar para abajo, salir para afuera” i “entrar para adentro”

2023-01-31T19:17:54+00:00

En aquest article s’estableix una diferència entre la redundància com a mera repetició (R1) i la redundància com a forma de concordança lèxica (R2) per analitzar les expressions subir para arriba ’pujar cap a dalt’, bajar para abajo ’baixar cap a baix’, salir para afuera ’sortir cap a fora’ i entrar para adentro ’entrar cap a dins’. Primer, s’extreuen les ocurrències d’aquestes expressions de dos corpus i, a continuació, es classifiquen tenint en compte el component del moviment focalitzat (Meta, Trajectòria, Via o Direcció) i el tipus de redundància (R1 o R2). En l’anàlisi de la R2, s’especifica quin matís semàntic aporta l’adjunt preposicional, que deixa d’interpretar-se com a redundant (R1). S’examinen també les implicacions teòriques que comporta la distinció R1-R2; entre elles, la gradació de les expressions redundants, la naturalesa del significat aportat, proposicional a la R2 i comunicatiu a la R1, i la relació del significat proposicional amb les propietats aspectuals dels predicats verbals.

La perífrasi "dar + gerundi" en l'espanyol andí

2023-10-21T16:32:22+00:00

En l’espanyol andí de l’Equador i Colòmbia existeix una perífrasi, <dar + gerundi>, que té unes característiques que l’allunyen de manera considerable de la resta de perífrasis de gerundi de l’espanyol estàndard. Tant l’auxiliar, un verb en origen ditransitiu, com el significat d’aquest mecanisme d’alteració diatètica additiva, fan d’aquesta perífrasi una estructura única en la gramàtica de l’espanyol. L’auxiliar dar permet introduir un nou argument, que es coneix com a aplicatiu. La bibliografia atribueix aquesta construcció al contacte amb el quítxua. És, doncs, una innovació tipològica força interessant atès que les llengües indoeuropees no acostumen a presentar aquesta mena de perífrasis aplicatives.

Iglesias Ovejero, Ángel (2022): Diccionario de los nombres de persona en el refranero español. Árbol paremiológico de los antropónimos individuales (autónomos). Salamaca: Instituto de las identidades, Diputación de Salamanca.

2023-12-27T23:35:32+00:00

«El tratamiento multidisciplinar de la paremiología es una exigencia comprobada en los estudios que la atañen». Así comenzaba el texto de Ángel Iglesias Ovejero (2015: 79), de título «El árbol paremiológico de Pedro», que forma parte del monográfico coordinado por quien esto reseña y publicado en la revista Anuari de Filologia (Gargallo 2015), la misma que ahora acoge la presente recensión. Precisamente aquel título inspiró el de dicho monográfico (El frondós arbre de la paremiología), y ese enunciado asoma ahora de nuevo (Árbol paremiológico) en el subtítulo del libro que es objeto de reseña. Como se ve, pues, el título se inspira en la metáfora del árbol con sus múltiples ramas o conexiones interdisciplinarias, y es recurrente en otros trabajos de la extensa producción del autor (más de una veintena, recogidos entre las páginas 672 y 673 de la bibliografía de este libro). Y es que, tras el citado artículo de 2015 sobre «El árbol paremiológico de Pedro», otros cuatro (correlativos en la Bibliografía: p. 673, y datados respectivamente en 2018, 2020, 2021 y 2022) contienen este mismo enunciado inicial («El árbol paremiológico de…») en los respectivos títulos.

Rodríguez Rosique, S. y Cifuentes Honrubia, J.L. (eds.) (2022), Configuración informativa y estructuración lingüística: Evidencialidad, intersubjetividad y miratividad. Madrid, Iberoamericana

2023-12-27T23:30:09+00:00

El libro titulado Configuración informativa y estructuración lingüística. Evidencialidad, intersubjetividad y miratividad, publicado en 2022 por la editorial Iberoamericana Vervuert, recoge los resultados de algunas de las investigaciones que se han llevado a cabo recientemente en el marco del proyecto Gestión de la Información y Estructuración Lingüística: Explicaciones y Aplicaciones (gestinf). Susana Rodríguez Rosique y José Luis Cifuentes Honrubia, profesores de la Universidad de Alicante y miembros del grupo de investigación Lexis, son los editores de este volumen monográfico, que aborda el impacto de la configuración informativa en las lenguas y, más concretamente, en las categorías de la evidencialidad, la intersubjetividad y la miratividad. Los diferentes trabajos que se incluyen en este volumen se centran en ciertas construcciones en español y en otras lenguas románicas que están relacionadas con una o varias de estas categorías.