LA CONSTRUCCIÓ DE LES CORPORALITATS A INFINITE JEST: DE L’ESTÈTICA DE L’ASSEMBLAGE A LA TRANSCORPORALITAT

Autors/ores

  • MARIA ISERN ORDEIG Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.1344/AFLC2018.8.16

Resum

El present article examina les representacions corporals en la novel·la Infinite Jest (David Foster Wallace, 1996) amb la guia d’algunes preguntes. Quina és la concepció ontològica del cos que es sosté en la novel·la? Quin és el paradigma relacional que des d’aquí es proposa? L’article s’obre amb l’anàlisi de la presència d’algunes corporalitats considerades no normatives i la seva construcció –en primer lloc, els cossos malalts i discapacitats–, des dels principis de l’estètica de l’assemblage, de costat amb el dispositiu narratiu de la novel·la. Més endavant, s’estudiaran alguns casos individuals amb l’objectiu de contrastar la hipòtesi segons la qual el que hi ha en joc en l’obra és la reescriptura de la concepció tradicional de la corporalitat, concebuda com a hermètica, autosuficient i sostinguda en els límits de la individualitat. Per reforçar aquesta idea es posarà especial èmfasi en la relació amb els altres cossos i, particularment, amb les substàncies additives: aquestes darreres permetran l’aproximació a la idea de transcorporalitat, que es manifesta com a expressió superlativa del rebuig a la forma unitària i tancada del cos.

Descàrregues

Publicades

2018-12-31

Número

Secció

DOSSIER CONSTRUCCIÓ I REPRESENTACIÓ D'IDENTITATS CULTURALS (Francesco Ardolino, Katarzyna Paszkiewicz ed.)