https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/issue/feed Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies 2023-12-30T15:29:57+00:00 Rosa Pérez Zancas rosaperezz@ub.edu Open Journal Systems <div id="personal"> <div id="notas"> <p>L'<em>Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies</em> té com a objectiu la difusió d’articles d’investigació i ressenyes literàries d’alt prestigi (amb accés obert) i, per tant, inclou articles monogràfics d’obres i autors així com estudis de teoria de la literatura. L’espectre temporal i temàtic dels articles de la secció cobreix les <strong>literatures contemporànies</strong> i es dirigeix a científics literaris a escala internacional. L’Anuari compte amb un Consell Assessor Internacional que col·labora amb l'equip editor i en el procés de revisió dels articles per parells (peer-review).</p> <p>Totes les contribucions seran revisades per parells i per revisors externs a l'equip editorial o a la institució editora (UB).</p> <p><strong>Revista indexada a:</strong></p> <p><strong>Carhus Plus </strong><strong>Erih Plus </strong><strong>CIRC </strong><strong>Latindex MIAR e-revist@s ESCI. Emerging Sources Citation Index Qualis</strong> <strong>MLA ROAD </strong><strong>THE KEEPERS</strong></p> </div> <div id="linkpagines"> <table border="0" width="780" cellspacing="5"> <tbody> <tr> <td valign="bottom" bgcolor="#fbfbf3" width="220"><a href="https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/issue/view/2802">Consultar l'últim <em>Anuari </em></a></td> <td valign="bottom" width="347"> </td> <td align="right" valign="bottom" bgcolor="#fbfbf3" width="250"><a href="https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/issue/archive"><span class="textArea">Consultar </span><span class="textArea"><em>Anuaris anteriors</em></span></a></td> </tr> </tbody> </table> </div> <div id="altresanuaris"> <div id="textanuaris" class="texte"> </div> <div id="linkanuaris"> </div> </div> </div> https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/45431 PALOMA ORTIZ-DE-URBINA (ED./HRSG.): 'GERMAN EXPRESSIONISM IN THE AUDIOVISUAL CULTURE. MYTHS, FANTASY, HORROR, AND SCIENCE FICTION / DER DEUTSCHE EXPRESSIONISMUS IN DEN AUDIOVISUELLEN MEDIEN. MYTHEN, FANTASY, HORROR UND SCIENCE-FICTION', TÜBINGEN 2022, 282 SEITEN. 2023-12-30T11:33:00+00:00 Kristin Eichhorn kristin.eichhorn@ilw.uni-stuttgart.de <p>PALOMA ORTIZ-DE-URBINA (ED./HRSG.): <em>GERMAN EXPRESSIONISM IN THE AUDIOVISUAL CULTURE. </em><em>MYTHS, FANTASY, HORROR, AND SCIENCE FICTION / DER DEUTSCHE EXPRESSIONISMUS IN DEN AUDIOVISUELLEN MEDIEN. MYTHEN, FANTASY, HORROR UND SCIENCE-FICTION</em>, TÜBINGEN 2022, 282 Seiten.</p> 2023-12-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/45432 MARISA SIGUAN: 'LA MEMORIA DE LA VIOLENCIA', BARCELONA, ICARIA EDITORIAL 2022, 197 PÁGS. 2023-12-30T11:36:26+00:00 David Alemany Navarro palemany@us.es <p>Marisa Siguan: <em>La memoria de la violencia</em>, Barcelona, Icaria editorial 2022, 197 págs.</p> 2023-12-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/45433 MARIO MARTÍN GIJÓN: 'RESTITUCIÓN', VALENCIA, PRE-TEXTOS, 2023, 270 PÁGS. 2023-12-30T11:39:13+00:00 Eduardo Moga Bayona edumoga62@hotmail.com <p>Mario Martín Gijón: <em>Restitución</em>, Valencia, Pre-Textos, 2023, 270 págs.</p> 2023-12-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/45434 MARIO MARTÍN GIJÓN: 'CUERPOEMAS, VERSB:BLEIBEND', GEDICHTE AUF SPANISCH UND AUF DEUTSCH. PRÓLOGO Y TRADUCCIÓN AL ALEMÁN POR JOSÉ F.A. OLIVER, SCHILER & MÜCKE, BERLÍN/TÜBINGEN, 2022, 136 PÁGS. 2023-12-30T11:41:51+00:00 Noemí Montetes-Mairal y Laburta noemimontetes@ub.edu <p>Mario Martín Gijón: <em>cuerpoemas, versb:bleibend</em>, Gedichte auf Spanisch und auf deutsch. prólogo y traducción al alemán por José F.A. Oliver, Schiler &amp; Mücke, Berlín/Tübingen, 2022, 136 págs.</p> 2023-12-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/45435 INTERVIEW MIT ŞEIDA KURT: ÜBER ‚RADIKALE ZÄRTLICHKEIT‘ UND WARUM UNSERE BEZIEHUNGEN POLITISCH SIND. WIE WOLLEN WIR LIEBEN? WEN UND WIE VIELE? WIE KANN EIN RADIKALER NEUENTWURF DER LIEBE AUSSEHEN? 2023-12-30T11:45:36+00:00 Julia Abdel Daiem jabdeldaiem@ub.edu <p>Interview mit Şeida Kurt: Über ‚radikale Zärtlichkeit‘ und warum unsere Beziehungen politisch sind. Wie wollen wir lieben? Wen und wie viele? Wie kann ein radikaler Neuentwurf der Liebe aussehen?</p> 2023-12-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/45436 VEUS EN CONFLICTE: EXPLORANT LA MEMÒRIA I LA MULTIPLICITAT A 'THE SYMPATHIZER' 2023-12-30T13:36:59+00:00 Sajjad Gheytasi sajjadgheytasi2@pnu.ac.ir <p>El present estudi explora la intricada estratègia narrativa de&nbsp;<em>The Sympathizer</em>&nbsp;de Viet Thanh Nguyen per criticar el concepte de memòria injusta. A través d'un enfocament metatextual centrat en narracions niades, la novel·la integra diverses veus, que abasten personatges nord-americans, sud-vietnamites i nord-vietnamites. Les veus contraposades qüestionen la noció d'una història singular, revelant la multiplicitat de narratives. Les veus conflictives reclamen el control sobre la memòria històrica, amb l’objectiu de legitimar les seves accions independentment del seu impacte en els drets humans. Aquest estudi contribueix a entendre la dinàmica intricada de la manipulació de la memòria dins de les narratives històriques, llançant llum sobre la naturalesa multifacètica de la construcció de la memòria.</p> 2023-12-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/45426 'HAMLET' AL REGNE INFANTIL ESCANDINAU DE 'FANNY I ALEXANDER' D’INGMAR BERGMAN 2023-12-30T07:33:30+00:00 Francisco José Cortés Vieco francort@pdi.ucm.es <p>L’escriptor i director de cinema Ingmar Bergman recol·lecta ingredients de l’univers d’<em>Hamlet</em>, tragèdia de William Shakespeare, que condimenten el seu cèlebre&nbsp;<em>Fanny i Alexander</em>, obra que obre i tanca el teló en la vida de la família Ekdahl, artistes suecs de ficció del segle xx, que deambulen des de l’ordre al caos, des de la desgràcia al goig i l’alegria. La idolatria de Bergman cap al genial dramaturg renaixentista és germen que fecunda la seva original creació polimòrfica ―relat escrit, pel·lícula i sèrie de televisió― amb forta vocació escènica, i teixeix un enriquidor intertext entre&nbsp;<em>Hamlet</em>&nbsp;i&nbsp;<em>Fanny i Alexander</em>, a més d’alimentar una simbiosi entre els seus respectius protagonistes: el príncep danès i un nen suec. Bandejant qualsevol intencionalitat d’imitar a&nbsp;<em>Hamlet</em>, l’obra de Bergman glorifica la idea comuna del teatre dins del teatre, indaga en la condició humana i entronitza l’evolució shakesperiana dels seus personatges i esdeveniments.</p> 2023-12-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/45427 'TLÖN, UQBAR, ORBIS TERTIUS': ENTRE MITE I REALITAT, LA CIÈNCIA-FICCIÓ DE BORGES 2023-12-30T07:48:11+00:00 Naiara Sales Araújo naiara.sas@ufma.br <p>L’objecte d’aquest estudi és l’obra <em>Tlön, Uqbar, Orbis Tertius</em> (1944), de l’argentí Jorge Luís Borges, un dels escriptors més expressius de la literatura especulativa d’Amèrica Llatina. El conte en qüestió es presenta com un veritable laberint d’idees i divideix l’opinió de crítics quant a la seva classificació dins de l’univers especulatiu. Els gèneres Literatura Fantàstica, Literatura de Fantasia i Realisme Màgic han estat les principals bases teòriques d’anàlisi d’aquesta obra. No obstant això, l’estudi proposat aquí pretén enquadrar el conte, no dins dels límits dels gèneres esmentats anteriorment, sinó dins del gènere de Ficció Científica, que encara que forma part de l’ampli univers de la literatura especulativa, té els seus propis regiments i figuracions. Per tant, busquem explorar conceptes i premisses que emparen la tesi aquí presentada utilitzant crítics com Darko Suvin (2005), Damien Broderick (1995) i James Gunn (2005), entre molts altres. Els resultats indiquen una estreta relació entre la Ficció Científica de Borges i la seva forta relació amb les narracions mitològiques, la qual cosa seria, en part, una de les principals raons de la dificultat de caracteritzar l’obra dins d’una sola categoria genèrica.</p> 2023-12-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/45428 Prefaci dels editors: Colonialisme i migracions en les literatures contemporánies 2023-12-30T08:09:00+00:00 Volker Karl Lothar Jaeckel volkerjae@yahoo.de Gabriela Gomes de Oliveira gabrielagomes.deoliveira@outlook.com Luiz Henrique Coelho coelho.luizhenrique@gmail.com <p>-</p> 2023-12-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/44219 HISTÒRIA COLONIAL ALEMANYA A ÀFRICA I EL BRASIL: UNA REFLEXIÓ SOBRE LITERATURA, MEMÒRIA I TRADICIÓ 2023-10-12T10:38:50+00:00 Volker Karl Lothar Jaeckel volkerjae@yahoo.de Gabriela Gomes de Oliveira gabrielagomes.deoliveira@outlook.com <p>Aquest article tracta de la història colonial alemanya a Àfrica i el Brasil. El colonialisme alemany es va caracteritzar per una explotació i repressió despietada de la població local. La gestió d'aquest passat s'ha desenvolupat de manera diferent en totes dues regions. A Àfrica, en particular, la lluita contra l'era colonial ha cobrat major importància en les últimes dècades i s'ha produït sobretot en els debats polítics i científics. Molts autors han abordat el passat en les seves obres, contribuint així de manera important al debat social. Un exemple d'això és la novel·la <em>Morenga</em> de l'escriptor alemany Uwe Timm. La literatura contribueix a augmentar la consciència de la responsabilitat d'Alemanya i d'altres potències colonials sobre les conseqüències del colonialisme.</p> 2023-12-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/44246 LA PERSPECTIVA DELS MIGRANTS A L'ÀFRICA COLONITZADA MITJANÇANT LA NARRACIÓ D'ABDULRAZAK GURNAH 2023-11-24T08:40:51+00:00 Gerson Roberto Neumann gerson.neumann@gmail.com Luccas César Bach luccascesarbach@gmail.com <p>Com a representació dels corrents de canvi en el món, l’emigrant habita un espai dialògic creat sobre el xoc de cultures. Estan en constant moviment mentre munten les seves pròpies narratives fora de les identitats nacionals ben establertes. El present estudi té com a objectiu analitzar la construcció d’aquest personatge a <em>Paradise</em> (1994) i <em>Afterlives</em> (2020), publicats per Abdulrazak Gurnah, un escriptor reconegut pel seu retrat del refugiat i els migrants entre els continents africà i europeu. Ambdues novel·les es van ambientar durant el període de la colonització alemanya d’Àfrica (finals del segle xix i principis del segle xx) i descriuen la relació entre les tropes colonials alemanyes (les denominades <em>schutztruppe</em>) i els seus reclutes nadius. Les relacions de poder i la naturalesa contradictòria de les <em>schutztruppe</em> reflexionen sobre la recerca de pertinença en la qual es troben Yusuf i Hamza, personatges principals de les novel·les esmentades anteriorment.</p> 2023-12-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/44214 LITERATURA I EXILIS A COLÒMBIA: REFLEXIONS LITERÀRIES ENTORN D’UNA FUTURA BIBLIOTECA DE L'EXILI A COLÒMBIA 2023-11-29T09:07:38+00:00 Julio Alberto Bejarano Hernández alberto.bejarano@caroycuervo.gov.co <p>En el nostre article proposem una aproximació filosòfica a la qüestió de l’exili a Colòmbia des de la perspectiva crítica de Agamben i Franco Rella. En un primer moment, treballem en una lectura teòrica i històrica sobre l’exili, i després suggerim algunes vies possibles per a construir una biblioteca d’escriptors exiliats colombians. La nostra pregunta de recerca parteix del context del post-conflicte a Colòmbia i de la necessitat del reconeixement de l’exili i les seves particularitats estètiques.</p> 2023-12-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/44252 'DIE PETROLEUMINSELN': POSTCOLONIALISME I LA QÜESTIÓ JUEVA EN LA DRAMATURGIA DE LION FEUCHWANGER 2023-10-15T14:15:50+00:00 Luiz Henrique Ernesto Coelho coelho.luizhenrique@gmail.com <p>L’autor alemany Lion Feuchtwanger és àmpliament reconegut per la seva escriptura novel·lesca, sobretot per les seves novel·les històriques. La seva obra, tanmateix, apunta a una important producció dramàtica, ja en la seva joventut. L’obra <em>Die Petroleuminseln</em> [Les illes del petroli] (1925) tracta sobre qüestions com el racisme ambiental i el prejudici de gènere, mentre narra la història de la Deborah Gray. Un altre punt tractat és l’aparença del personatge ―el retrat de l’estereotip imposat als jueus― i la seva intrínseca relació amb el desig de poder de la protagonista. Aquesta configuració d’elements narratius revela la necessitat posterior de l’autor de sortir de la seva terra natal. En aquesta investigació es busca alinear aquesta producció amb qüestions llavors pioneres com l’ideari postcolonialista travessat per l’Ecocriticisme i la connexió produïda per Feuchtwanger entre judaisme i gènere. També s’intenta il·luminar alguns punts, com l’exili de l’autor com a conseqüència d’aquest conjunt de factors i la influència de Bertolt Brecht en la seva producció literària.</p> 2023-12-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/44881 TRANSFERÈNCIA CULTURAL – CULTURA COM A TRANSFERÈNCIA. COM TOT EL QUE CONEIXEM, TÉ UNA HISTÒRIA DE MIGRACIÓ 2023-11-28T12:00:55+00:00 Oliver Lubrich oliver.lubrich@unibe.ch <p>Guillem Tell és un immigrant de la mitologia escandinava que fou portat a Suïssa per un poeta alemany. A l‘Edat mitjana, el barret punxegut que porten els mags en els contes de fades, a <em>Harry Potter</em> o a Halloween, s’utilitzava per identificar els jueus. James Cook va portar dels Mars del Sud la paraula ‘tabú’, que s’ha convertit en part integrant de la nostra psicologia. El nom del minorista en línia Amazon es remunta al d’un riu sud-americà, i aquest al seu torn a les llegendes d’una tribu asiàtica de dones. Gairebé tot el que ens resulta familiar té un origen migratori. Objectes, símbols, idees i termes migren i canvien de significat en el procés: de la patata a <em>Superman</em>, passant pel signe @ o l‘esvàstica. El que els fonamentalistes consideren propi és en realitat aliè. El que anomenem ‘cultura’ és el resultat de ‘transferències’. Les ‘apropiacions’ són la norma. L‘article informa sobre un projecte de recerca que l’autor està duent a terme juntament amb l’antropòleg Michael Toggweiler i el comparatista i escriptor Raoul Schrott.</p> 2023-12-30T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies