Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies

DESCOMPASSOS DE CIUTATS MODERNES A "ANGOSTA" D’HÉCTOR ABAD: UN ESPIR DE LA METROPOLIS LATINOAMERICANA

2022-12-30T21:40:57+00:00

Aquest article pretén debatre sobre les complexes dinàmiques i desajustaments de la ciutat moderna a través de la novel·la Angosta: la ciutat del futur, de l’escriptor colombià Héctor Abad Faciolince. Per tal d’entendre la vida i les vivències dels personatges immersos en l’espai urbà caòtic i violent de la societat capitalista globalitzada, l’estudi obsolet recorre als postulats teòrics de Garramuño, Ludmer, Bourdieu, Derrida, Sarlo, Ette, entre altres autors que ajuden en la comprensió de les relacions entrellaçades entre literatura, cultura i societat. En aquesta perspectiva, comparem abordant la construcció identitària del subjecte fragmentat enmig de les inconstàncies de la ciutat i de l’imaginari urbà.

UN ENFOCAMENT DESCRIPTIU-EXPLICATIU DE L’EUFEMITZACIÓ: LA TRADUCCIÓ DE "PAINTED BIRD" AL TURC

2022-12-30T22:22:22+00:00

L’eufemització de textos amb càrrega sexual no s’ha de considerar només com una elecció personal del traductor, sinó com una estratègia alternativa per gestionar dinàmiques polièdriques del món editorial, especialment eficaç en el cas de contextos editorials restrictius, que poden requerir l’evasió per garantir una publicació sense problemes i minimitzar el risc de censura, prohibició i confiscació. Aquest estudi examina el tractament d’escenes carregades sexualment per part dels dos traductors turcs de Painted Bird, l’obra mestra de l'escriptor polonès-nord-americà Jerzy Kosinski sobre una Europa de la postguerra destrossada i explora les estratègies utilitzades en el text objectiu per reflectir i propagar hegemonia ideològica en el context turc, centrant-se en els processos d’eufemització. El marc teòric es va basar en Estudis de traducció descriptiva i explicativa (Toury 1995: 33; 1998: 11) (d’ara endavant DETS) recolzats per Critical Discourse Analysis (d’ara endavant CDA), en què el model tridimensional de Fairclough (1992a: 4; 1992b: 213) format per text, pràctiques discursives i pràctiques socials crea un pla de suport. Els DETS emprats per part dels traductors en aquesta perspectiva posen de manifest la incorporació d’estratègies eufemístiques, com a intents preventius de minimitzar els riscos socials i polítics, com a reflex de la dinàmica interna del país.

EL PODER DE LA ROBA A ORLANDO DE VIRGINIA WOOLF

2022-12-30T22:38:04+00:00

El present article revisita un aspecte central en moltes de les recerques sobre Orlando (1928), la novel·la de Virgínia Woolf (1882-1941): l’anàlisi del joc vestimentari en el qual participa el seu protagonista al llarg de més de tres segles i la singularitat identitària adquirida per les seves constants mutacions de gènere, els seus canvis de roba i les seves circumstàncies particulars. Partint de la idea que els vestits influeixen en la materialitat del subjecte, en la seva psicologia i en l’adquisició d’una determinada idiosincràsia, aquest estudi proporciona una relectura del polièdric recurs de la roba en la novel·la de Woolf amb la finalitat de ressaltar la modernitat de la proposta literària de l’escriptora i descriure el procés constructiu d’una personalitat híbrida que es va llaurant històrica i espacialment. Més enllà de l’aparent transsexualitat i dels travestismes del personatge, a Orlando preval l’opció de la androginia com a utopia d’una existència que lluita per eludir la tradicional dicotomia sexogenèrica i que és senyal distintiu de tot escriptor i d’un sector important de la moda de la nostra època.

MAURICE BLANCHOT I LA IMPERSONALITAT DINS L’ESCRIPTURA LITERÀRIA

2022-12-30T22:58:41+00:00

Gran part de l’obra teòrica de Maurice Blanchot va girar entorn la comprensió de les condicions subjectives necessàries per a l’escriptura literària, més enllà del fenomen creatiu en si. En aquest sentit, l’objectiu d’aquest article és aproximar-se al concepte d’impersonalitat teoritzat pel francès i posar-hi en relació experiències que l’autor considerava intrínseques al fenomen impersonal com: la mort, la nit, el dolor, la impossibilitat i la tragèdia. Alhora, qüestionar les implicacions ètiques que suposa la impersonalitat creativa a través del diàleg establert amb Emmanuel Levinas. Finalment, aquest article vol inscriure la proposta de Blanchot dins l’horitzó del problema del subjecte líric.

MICHAEL ROTHBERG: MULTIDIREKTIONALE ERINNERUNG. HOLOCAUSTGEDENKEN IM ZEITALTER DER DEKOLONISIERUNG, BERLIN, METROPOL 2021, 405 PÁGS.

2022-12-30T23:07:45+00:00

MICHAEL ROTHBERG: MULTIDIREKTIONALE ERINNERUNG. HOLOCAUSTGEDENKEN IM ZEITALTER DER DEKOLONISIERUNG, BERLIN, METROPOL 2021, 405 PÁGS.

MARIO MARTÍN GIJÓN: CUERPOEMAS, VERSB:LEIBEND. GEDICHTE. TRAD. JOSÉ F. A. OLIVER, BERLIN/TÜBINGEN, SCHILER & MÜCKE 2022, 132 PÁGS.

2022-12-31T00:09:47+00:00

Mario Martín Gijón: cuerpoemas, versb:leibend. Gedichte. Trad. José F. A. Oliver, Berlin/Tübingen, Schiler & Mücke 2022, 132 págs.

Entrevista a Bianca Schaalburg: Sobre el documentar la memòria com a història familiar

2022-12-30T23:11:07+00:00

Entrevista a Bianca Schaalburg: Sobre el documentar la memòria com a història familiar