https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/issue/feedAnuari de Filologia. Literatures Contemporànies2023-03-08T13:22:39+00:00Rosa Pérez Zancasrosaperezz@ub.eduOpen Journal Systems<div id="personal"> <div id="notas"> <p>L'<em>Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies</em> té com a objectiu la difusió d’articles d’investigació i ressenyes literàries d’alt prestigi (amb accés obert) i, per tant, inclou articles monogràfics d’obres i autors així com estudis de teoria de la literatura. L’espectre temporal i temàtic dels articles de la secció cobreix les <strong>literatures contemporànies</strong> i es dirigeix a científics literaris a escala internacional. L’Anuari compte amb un Consell Assessor Internacional que col·labora amb l'equip editor i en el procés de revisió dels articles per parells (peer-review).</p> <p><strong>Revista indexada a:</strong></p> <p><strong>Carhus Plus </strong><strong>Erih Plus </strong><strong>CIRC </strong><strong>Latindex MIAR e-revist@s ESCI. Emerging Sources Citation Index Qualis</strong> <strong>MLA ROAD </strong><strong>THE KEEPERS</strong></p> </div> <div id="linkpagines"> <table border="0" width="780" cellspacing="5"> <tbody> <tr> <td valign="bottom" bgcolor="#fbfbf3" width="220"><a href="https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/issue/view/2802">Consultar l'últim <em>Anuari </em></a></td> <td valign="bottom" width="347"> </td> <td align="right" valign="bottom" bgcolor="#fbfbf3" width="250"><a href="https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/issue/archive"><span class="textArea">Consultar </span><span class="textArea"><em>Anuaris anteriors</em></span></a></td> </tr> </tbody> </table> </div> <div id="altresanuaris"> <div id="textanuaris" class="texte"> </div> <div id="linkanuaris"> </div> </div> </div>https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/41656DESCOMPASSOS DE CIUTATS MODERNES A "ANGOSTA" D’HÉCTOR ABAD: UN ESPIR DE LA METROPOLIS LATINOAMERICANA2022-12-30T21:40:57+00:00Volker Karl Lothar Jaeckelvolkerjae@yahoo.deArtur Pereira da Silvaarturpereira253@gmail.com.br<p>Aquest article pretén debatre sobre les complexes dinàmiques i desajustaments de la ciutat moderna a través de la novel·la <em>Angosta</em>: la ciutat del futur, de l’escriptor colombià Héctor Abad Faciolince. Per tal d’entendre la vida i les vivències dels personatges immersos en l’espai urbà caòtic i violent de la societat capitalista globalitzada, l’estudi obsolet recorre als postulats teòrics de Garramuño, Ludmer, Bourdieu, Derrida, Sarlo, Ette, entre altres autors que ajuden en la comprensió de les relacions entrellaçades entre literatura, cultura i societat. En aquesta perspectiva, comparem abordant la construcció identitària del subjecte fragmentat enmig de les inconstàncies de la ciutat i de l’imaginari urbà.</p>2022-12-31T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2022 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànieshttps://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/41660UN ENFOCAMENT DESCRIPTIU-EXPLICATIU DE L’EUFEMITZACIÓ: LA TRADUCCIÓ DE "PAINTED BIRD" AL TURC2022-12-30T22:22:22+00:00Neslihan Kansu-Yetkinerneslihan.yetkiner@izmirekonomi.edu.trIlgin Aktenerilgin.aktener@izmirekonomi.edu.tr<p>L’eufemització de textos amb càrrega sexual no s’ha de considerar només com una elecció personal del traductor, sinó com una estratègia alternativa per gestionar dinàmiques polièdriques del món editorial, especialment eficaç en el cas de contextos editorials restrictius, que poden requerir l’evasió per garantir una publicació sense problemes i minimitzar el risc de censura, prohibició i confiscació. Aquest estudi examina el tractament d’escenes carregades sexualment per part dels dos traductors turcs de <em>Painted Bird</em>, l’obra mestra de l'escriptor polonès-nord-americà Jerzy Kosinski sobre una Europa de la postguerra destrossada i explora les estratègies utilitzades en el text objectiu per reflectir i propagar hegemonia ideològica en el context turc, centrant-se en els processos d’eufemització. El marc teòric es va basar en Estudis de traducció descriptiva i explicativa (Toury 1995: 33; 1998: 11) (d’ara endavant DETS) recolzats per Critical Discourse Analysis (d’ara endavant CDA), en què el model tridimensional de Fairclough (1992a: 4; 1992b: 213) format per text, pràctiques discursives i pràctiques socials crea un pla de suport. Els DETS emprats per part dels traductors en aquesta perspectiva posen de manifest la incorporació d’estratègies eufemístiques, com a intents preventius de minimitzar els riscos socials i polítics, com a reflex de la dinàmica interna del país.</p>2023-01-01T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2022 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànieshttps://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/41662EL PODER DE LA ROBA A ORLANDO DE VIRGINIA WOOLF2022-12-30T22:38:04+00:00José Ismael Gutiérrez Gutiérrezjoseismael.gutierrez@ulpgc.es<p>El present article revisita un aspecte central en moltes de les recerques sobre Orlando (1928), la novel·la de Virgínia Woolf (1882-1941): l’anàlisi del joc vestimentari en el qual participa el seu protagonista al llarg de més de tres segles i la singularitat identitària adquirida per les seves constants mutacions de gènere, els seus canvis de roba i les seves circumstàncies particulars. Partint de la idea que els vestits influeixen en la materialitat del subjecte, en la seva psicologia i en l’adquisició d’una determinada idiosincràsia, aquest estudi proporciona una relectura del polièdric recurs de la roba en la novel·la de Woolf amb la finalitat de ressaltar la modernitat de la proposta literària de l’escriptora i descriure el procés constructiu d’una personalitat híbrida que es va llaurant històrica i espacialment. Més enllà de l’aparent transsexualitat i dels travestismes del personatge, a Orlando preval l’opció de la androginia com a utopia d’una existència que lluita per eludir la tradicional dicotomia sexogenèrica i que és senyal distintiu de tot escriptor i d’un sector important de la moda de la nostra època.</p>2023-01-09T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2022 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànieshttps://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/41663MAURICE BLANCHOT I LA IMPERSONALITAT DINS L’ESCRIPTURA LITERÀRIA2022-12-30T22:58:41+00:00Berta Galofré Claretberta.galofre14@gmail.com<p>Gran part de l’obra teòrica de Maurice Blanchot va girar entorn la comprensió de les condicions subjectives necessàries per a l’escriptura literària, més enllà del fenomen creatiu en si. En aquest sentit, l’objectiu d’aquest article és aproximar-se al concepte d’impersonalitat teoritzat pel francès i posar-hi en relació experiències que l’autor considerava intrínseques al fenomen impersonal com: la mort, la nit, el dolor, la impossibilitat i la tragèdia. Alhora, qüestionar les implicacions ètiques que suposa la impersonalitat creativa a través del diàleg establert amb Emmanuel Levinas. Finalment, aquest article vol inscriure la proposta de Blanchot dins l’horitzó del problema del subjecte líric.</p>2022-12-31T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2022 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànieshttps://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/42301EL PODER DE LA ROBA A "ORLANDO" DE VIRGINIA WOOLF2023-03-08T13:22:39+00:00José Ismael Gutiérrez Gutiérrezjoseismael.gutierrez@ulpgc.es<p>El present article revisita un aspecte central en moltes de les recerques sobre Orlando (1928), la novel·la de Virgínia Woolf (1882-1941): l’anàlisi del joc vestimentari en el qual participa el seu protagonista al llarg de més de tres segles i la singularitat identitària adquirida per les seves constants mutacions de gènere, els seus canvis de roba i les seves circumstàncies particulars. Partint de la idea que els vestits influeixen en la materialitat del subjecte, en la seva psicologia i en l’adquisició d’una determinada idiosincràsia, aquest estudi proporciona una relectura del polièdric recurs de la roba en la novel·la de Woolf amb la finalitat de ressaltar la modernitat de la proposta literària de l’escriptora i descriure el procés constructiu d’una personalitat híbrida que es va llaurant històrica i espacialment. Més enllà de l’aparent transsexualitat i dels travestismes del personatge, a Orlando preval l’opció de la androginia com a utopia d’una existència que lluita per eludir la tradicional dicotomia sexogenèrica i que és senyal distintiu de tot escriptor i d’un sector important de la moda de la nostra època.</p>2023-03-08T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànieshttps://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/41664MICHAEL ROTHBERG: MULTIDIREKTIONALE ERINNERUNG. HOLOCAUSTGEDENKEN IM ZEITALTER DER DEKOLONISIERUNG, BERLIN, METROPOL 2021, 405 PÁGS.2022-12-30T23:07:45+00:00Linda Maedingmaeding@uni-bremen.de<p>MICHAEL ROTHBERG: MULTIDIREKTIONALE ERINNERUNG. HOLOCAUSTGEDENKEN IM ZEITALTER DER DEKOLONISIERUNG, BERLIN, METROPOL 2021, 405 PÁGS.</p>2022-12-31T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2022 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànieshttps://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/41667MARIO MARTÍN GIJÓN: CUERPOEMAS, VERSB:LEIBEND. GEDICHTE. TRAD. JOSÉ F. A. OLIVER, BERLIN/TÜBINGEN, SCHILER & MÜCKE 2022, 132 PÁGS.2022-12-31T00:09:47+00:00María Eugenia de la Torre Mansilladelatorre@dsbarcelona.com<p>Mario Martín Gijón: <em>cuerpoemas, versb:leibend. </em><em>Gedichte. </em>Trad. José F. A. Oliver, Berlin/Tübingen, Schiler & Mücke 2022, 132 págs.</p>2022-12-31T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2022 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànieshttps://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/41665Entrevista a Bianca Schaalburg: Sobre el documentar la memòria com a història familiar2022-12-30T23:11:07+00:00Isabel Coronel Tehangaicoronel.daf@gmail.com<p>Entrevista a Bianca Schaalburg: Sobre el documentar la memòria com a història familiar</p>2023-01-19T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2022 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies