https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC <div id="personal"> <div id="notas"> <p>L'<em>Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies</em> té com a objectiu la difusió d’articles d’investigació i ressenyes literàries d’alt prestigi (amb accés obert) i, per tant, inclou articles monogràfics d’obres i autors així com estudis de teoria de la literatura. L’espectre temporal i temàtic dels articles de la secció cobreix les <strong>literatures contemporànies</strong> i es dirigeix a científics literaris a escala internacional. L’Anuari compte amb un Consell Assessor Internacional que col·labora amb l'equip editor i en el procés de revisió dels articles per parells (peer-review).</p> </div> <div id="linkpagines"> <table border="0" width="780" cellspacing="5"> <tbody> <tr> <td valign="bottom" bgcolor="#fbfbf3" width="220"><a href="https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/issue/view/2802">Consultar l'últim <em>Anuari </em></a></td> <td valign="bottom" width="347"> </td> <td align="right" valign="bottom" bgcolor="#fbfbf3" width="250"><a href="https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/issue/archive"><span class="textArea">Consultar </span><span class="textArea"><em>Anuaris anteriors</em></span></a></td> </tr> </tbody> </table> </div> <div id="altresanuaris"> <div id="textanuaris" class="texte"> </div> <div id="linkanuaris"> </div> </div> </div> Universitat de Barcelona ca-ES Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies 2604-1588 <h4>1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons</h4><p><a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.ca" rel="license"><img src="http://i.creativecommons.org/l/by/3.0/88x31.png" alt="Llicència de Creative Commons" /></a></p>L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:<br /><br /><ol type="a"><ol type="a"><li>L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.</li></ol></ol><br /><ol type="a"><li>Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.ca" rel="license">Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons</a> <a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.ca" target="_new">llicència de Reconeixement de Creative Commons</a>, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.</li></ol> https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/41656 <p>Aquest article pretén debatre sobre les complexes dinàmiques i desajustaments de la ciutat moderna a través de la novel·la <em>Angosta</em>: la ciutat del futur, de l’escriptor colombià Héctor Abad Faciolince. Per tal d’entendre la vida i les vivències dels personatges immersos en l’espai urbà caòtic i violent de la societat capitalista globalitzada, l’estudi obsolet recorre als postulats teòrics de Garramuño, Ludmer, Bourdieu, Derrida, Sarlo, Ette, entre altres autors que ajuden en la comprensió de les relacions entrellaçades entre literatura, cultura i societat. En aquesta perspectiva, comparem abordant la construcció identitària del subjecte fragmentat enmig de les inconstàncies de la ciutat i de l’imaginari urbà.</p> Volker Karl Lothar Jaeckel Artur Pereira da Silva Drets d'autor (c) 2022 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies 2022-12-31 2022-12-31 12 1 18 10.1344/AFLC2022.12.1 https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/41660 <p>L’eufemització de textos amb càrrega sexual no s’ha de considerar només com una elecció personal del traductor, sinó com una estratègia alternativa per gestionar dinàmiques polièdriques del món editorial, especialment eficaç en el cas de contextos editorials restrictius, que poden requerir l’evasió per garantir una publicació sense problemes i minimitzar el risc de censura, prohibició i confiscació. Aquest estudi examina el tractament d’escenes carregades sexualment per part dels dos traductors turcs de <em>Painted Bird</em>, l’obra mestra de l'escriptor polonès-nord-americà Jerzy Kosinski sobre una Europa de la postguerra destrossada i explora les estratègies utilitzades en el text objectiu per reflectir i propagar hegemonia ideològica en el context turc, centrant-se en els processos d’eufemització. El marc teòric es va basar en Estudis de traducció descriptiva i explicativa (Toury 1995: 33; 1998: 11) (d’ara endavant DETS) recolzats per Critical Discourse Analysis (d’ara endavant CDA), en què el model tridimensional de Fairclough (1992a: 4; 1992b: 213) format per text, pràctiques discursives i pràctiques socials crea un pla de suport. Els DETS emprats per part dels traductors en aquesta perspectiva posen de manifest la incorporació d’estratègies eufemístiques, com a intents preventius de minimitzar els riscos socials i polítics, com a reflex de la dinàmica interna del país.</p> Neslihan Kansu-Yetkiner Ilgin Aktener Drets d'autor (c) 2022 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies 2023-01-01 2023-01-01 12 19 40 10.1344/AFLC2022.12.2 https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/41662 <p>El present article revisita un aspecte central en moltes de les recerques sobre Orlando (1928), la novel·la de Virgínia Woolf (1882-1941): l’anàlisi del joc vestimentari en el qual participa el seu protagonista al llarg de més de tres segles i la singularitat identitària adquirida per les seves constants mutacions de gènere, els seus canvis de roba i les seves circumstàncies particulars. Partint de la idea que els vestits influeixen en la materialitat del subjecte, en la seva psicologia i en l’adquisició d’una determinada idiosincràsia, aquest estudi proporciona una relectura del polièdric recurs de la roba en la novel·la de Woolf amb la finalitat de ressaltar la modernitat de la proposta literària de l’escriptora i descriure el procés constructiu d’una personalitat híbrida que es va llaurant històrica i espacialment. Més enllà de l’aparent transsexualitat i dels travestismes del personatge, a Orlando preval l’opció de la androginia com a utopia d’una existència que lluita per eludir la tradicional dicotomia sexogenèrica i que és senyal distintiu de tot escriptor i d’un sector important de la moda de la nostra època.</p> José Ismael Gutiérrez Gutiérrez Drets d'autor (c) 2022 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies 2023-01-09 2023-01-09 12 41 72 10.1344/AFLC2022.12.3 https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/41663 <p>Gran part de l’obra teòrica de Maurice Blanchot va girar entorn la comprensió de les condicions subjectives necessàries per a l’escriptura literària, més enllà del fenomen creatiu en si. En aquest sentit, l’objectiu d’aquest article és aproximar-se al concepte d’impersonalitat teoritzat pel francès i posar-hi en relació experiències que l’autor considerava intrínseques al fenomen impersonal com: la mort, la nit, el dolor, la impossibilitat i la tragèdia. Alhora, qüestionar les implicacions ètiques que suposa la impersonalitat creativa a través del diàleg establert amb Emmanuel Levinas. Finalment, aquest article vol inscriure la proposta de Blanchot dins l’horitzó del problema del subjecte líric.</p> Berta Galofré Claret Drets d'autor (c) 2022 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies 2022-12-31 2022-12-31 12 73 86 10.1344/AFLC2022.12.4 https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/42301 <p>El present article revisita un aspecte central en moltes de les recerques sobre Orlando (1928), la novel·la de Virgínia Woolf (1882-1941): l’anàlisi del joc vestimentari en el qual participa el seu protagonista al llarg de més de tres segles i la singularitat identitària adquirida per les seves constants mutacions de gènere, els seus canvis de roba i les seves circumstàncies particulars. Partint de la idea que els vestits influeixen en la materialitat del subjecte, en la seva psicologia i en l’adquisició d’una determinada idiosincràsia, aquest estudi proporciona una relectura del polièdric recurs de la roba en la novel·la de Woolf amb la finalitat de ressaltar la modernitat de la proposta literària de l’escriptora i descriure el procés constructiu d’una personalitat híbrida que es va llaurant històrica i espacialment. Més enllà de l’aparent transsexualitat i dels travestismes del personatge, a Orlando preval l’opció de la androginia com a utopia d’una existència que lluita per eludir la tradicional dicotomia sexogenèrica i que és senyal distintiu de tot escriptor i d’un sector important de la moda de la nostra època.</p> José Ismael Gutiérrez Gutiérrez Drets d'autor (c) 2023 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies 2023-03-08 2023-03-08 12 https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/41664 <p>MICHAEL ROTHBERG: MULTIDIREKTIONALE ERINNERUNG. HOLOCAUSTGEDENKEN IM ZEITALTER DER DEKOLONISIERUNG, BERLIN, METROPOL 2021, 405 PÁGS.</p> Linda Maeding Drets d'autor (c) 2022 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies 2022-12-31 2022-12-31 12 87 91 https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/41667 <p>Mario Martín Gijón: <em>cuerpoemas, versb:leibend. </em><em>Gedichte. </em>Trad. José F. A. Oliver, Berlin/Tübingen, Schiler &amp; Mücke 2022, 132 págs.</p> María Eugenia de la Torre Mansilla Drets d'autor (c) 2022 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies 2022-12-31 2022-12-31 12 93 94 https://revistes.ub.edu/index.php/AFLC/article/view/41665 <p>Entrevista a Bianca Schaalburg: Sobre el documentar la memòria com a història familiar</p> Isabel Coronel Tehanga Drets d'autor (c) 2022 Anuari de Filologia. Literatures Contemporànies 2023-01-19 2023-01-19 12 95 99