Anuari de Filologia. Llengües i Literatures Modernes

«Juana d’Amèrica»: la traducció de la poesia de Joana d’Ibarbourou a la Xina

2022-12-19T09:38:45+00:00

Després de l’inici del programa de reformes conegut Reforma i Obertura el 1978, i juntament amb la necessitat de reconstruir la literatura per a una nova època, a la Xina es va despertar un gran interès per la poesia llatinoamericana. Amb l’ajuda de versions traduïdes, es van introduir al país nombrosos poetes i les seves obres. Joana d’Ibarbourou, personatge de reputació mundial conegut com a «Joana d’Amèrica» i unes de les figures d’indubtable importància de l’àmbit literari llatinoamericà, va entrar en el camp de visió dels lectors xinesos mitjançant la traducció de les seves composicions, recopilades en diverses antologies. Aquest treball, centrat de la traducció de la poesia d’Ibarbourou a la Xina, analitza una sèrie de qüestions relacionades amb aquest tema: els poemes de l’autora inclosos a les antologies, el període de publicació d’aquestes, així com els traductors i les estratègies adoptades en el procés de traducció. Descobrim que la introducció d’obres traduïdes d’aquesta poeta a la Xina ha aconseguit un cert nivell de desenvolupament i que les versions són de bona qualitat. Tot i això, per la xifra baixa de poemes traduïts, es conclou que encara queda molt espai per recórrer.

Dels Noradell als Fraginals: caracterització i evolució de les nissagues muntanyenques

2022-12-19T10:19:19+00:00

Aquest article es proposa de caracteritzar els personatges de l’anomenada novel·la muntanyenca i estudiar-ne la seva tipificació —seguint Lukács— i la seva evolució, que desemboca ja en el marc de la novel·la modernista. Per fer-ho, pren com a referències L’hereu Noradell, de Carles Bosch de la Trinxeria, i La vida i la mort d’en Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès, tot passant per altres personatges de la novel·lística de Josep Pin i Soler o Marian Vayreda. L’estudi comparatiu constata un canvi en la intencionalitat política de les obres i en la seva voluntat artística.

Resistència i transgressió cultural a la literatura infantil: Prietita i la llorona, de Gloria Anzaldua

2022-12-19T10:32:30+00:00

Aquest treball parteix de la hipòtesi hermenèutica que Prietita i la plorona (1996), conte infantil de l’escriptora xicana Gloria Anzaldúa, es configura com una manera de resistència i transgressió dels discursos totalitzadors de la societat dominant dels Estats Units, alhora que desconstrueix pràctiques culturals d’arrel colonial provinents de la cultura mexicana. La nostra anàlisi s´emmarca en quatre eixos teòrics centrals: la noció sociocrítica de literatura, el concepte de literatura de frontera, la funció sociocultural del mite i el constructe d´identitat cultural. Es conclou que el conte textualitza la resistència i la transgressió xicanes a partir de dues estratègies discursives: a) la valoració d’una visió de món i un ordre cultural xicans, i b) la transgressió de la mitologia mexicana colonial i patriarcal.

El subtext de Borges al «Rèquiem soviètic» de Pelevin

2022-12-19T10:48:45+00:00

Tot i que l’obra de Viktor Pelevin conté nombroses referències a l’obra de Jorge Louis Borges, la influència d’aquest darrer sobre la primera resta gairebé inexplorada. En aquest article, intento una anàlisi comparativa del «Deutsches Requiem» (1946) de Borges i dos textos de la col·lecció de Pelevin de 2010 Pineapple Water for the Beautiful Lady: «The Anti-Aire Codes of Al-Ef-Es-Bee» i «Rèquiem soviètic». Començo amb una lectura atenta del text de Borges, argumentant que «Deutsches Requiem» sembla especialment preocupat per una crítica al llegat de l’estètica idealista alemanya del sublim en un moment històric concret: les conseqüències de la Segona Guerra Mundial. Això alinea Borges amb l’estètica de la postguerra de la Teoria Estètica de Theodor Adorno, que afirma que el «llegat del sublim és la negativitat no mitigada». Passant al text de Pelevin, ressegueixo els ressons formals, temàtics i estètics de la reformulació de Pelevin de les preocupacions de Borges en el període posterior a la Guerra Freda de principis del segle xxi. Argumento que, a diferència de Borges, el «Rèquiem» del qual és ambivalent amb el món de la postguerra, els textos de Pelevin es mantenen en última instància pessimistes i, en última instància, coincideixen amb l’afirmació d’Otto zur Linde que «el que importa és que la violència […] ara governa».

La família de Pascual Duarte de Camil José Cela i ¡Vivir! de Iu Hua: una anàlisi comparada de la temàtica

2022-12-19T11:04:03+00:00

En aquest treball, s’ofereix un estudi comparatiu de dues novel·les contemporànies, La família de Pascual Duarte (1942) de Camilo José Cela i ¡Vivir! de Yu Hua (1993), amb l’objectiu de ressaltar els seus elements rectors en comú: el realisme, l’existencialisme i la vida dels marginats. Amb aquesta fita al cap, l’anàlisi parteix dels quatre temes fonamentals que desenvolupen les dues novel·les: la violència, la mort, la pobresa i el destí.

Llengua per a la comunitat o comunitat per a la llengua: experiència de treball amb la diàspora en la metodologia de l'ensenyament del rus com a llengua estrangeria

2022-12-19T11:17:25+00:00

L’ensenyament del rus a estrangers als Estats Units té lloc fora de l’entorn lingüístic. No obstant això, se sap que la comunitat de parla russa als Estats Units supera els 3 milions de persones. A les classes de rus, la diàspora pot ser una manera eficaç de practicar la llengua i familiaritzar-se amb la cultura. Els professors comparteixen la seva experiència en l’aplicació del model d’aprenentatge basat en la comunitat, l’aprenentatge basat en projectes i l’aprenentatge transformador per treballar amb la diàspora de parla russa.

Dislocació i escriptura topogràfica a I is a Long-Memoried Woman de Grace Nichols

2022-12-19T11:38:31+00:00

I és a Long-Memoried Woman (1983), primer poemari de l’autora guyanesa Grace Nichols, li va valer el Commonwealth Poetry Prize, el reconeixement de la crítica i la va posicionar com una de les noves veus del Carib a la diàspora. En aquest treball s’explora l’estat dislocat en què viu la protagonista d’aquest llibre, esclavitzada i arrencada de la seva Àfrica natal, i com s’evidencia i esmena aquest a través de la relació amb el nou espai que s’habita. Per això, s’analitza com Nichols construeix una mirada paisatgística que s’expressa en una «escriptura topogràfica» on llenguatge i paisatge es fonen.