Anuari de Filologia. Llengües i Literatures Modernes

Fedor Sologub en antologies en llengua anglesa 1950-2023

Jason Merrill — 2023-12-14

Les obres de l’escriptor Fedor Sologub apareixen en traducció anglesa des de 1913. Moltes d’elles es van publicar en antologies literàries, un mitjà popular per apropar aspectes d’una literatura als lectors que no llegeixen la llengua original. Abans de 1950, Sologub apareixia principalment en col·leccions generals, que normalment el retraten com l’autor decadent per excel·lència de Rússia. Després de 1950, en relació amb l’augment de l’interès per la llengua russa, es va publicar una gamma més diversa d’antologies, moltes de les quals van ser creades per estudiosos amb formació en literatura russa. Com a resultat, la seva representació de Sologub sovint era més detallada i matisada i explorava aspectes de la seva poètica més enllà de la seva “decadència”. Les mateixes antologies incloïen moltes obres que no havien aparegut anteriorment en anglès, no només la seva poesia i prosa, sinó també drames i escrits teòrics. Cobrint els anys 1950-2023, aquest article analitza els principals tipus d’antologies literàries que presenten Sologub i examina com el van presentar al públic de parla anglesa. A l’article s’adjunten bibliografies d’antologies que inclouen obres de Sologub i de les traduccions que hi apareixen.

La traducció de la poesia femenina hispanoamericana a la Xina: qui i què es tradueix?

Bai Zhimeng — 2023-12-14

Des de la Reforma i Obertura el 1978, la literatura hispanoamericana ha estat introduïda a gran escala a la Xina. Entre les obres literàries traduïdes, la poesia femenina ocupa una posició de gran importància. A partir de l’estudi de les antologies traduïdes que inclouen composicions d’autoria femenina publicades a la Xina des del 1985 fins a la primera dècada del segle xxi, aquest article se centra en dos elements relacionats amb aquestes antologies: quins són els poemes seleccionats i traduïts i quins són autores. S’analitzen, en concret, quatre qüestions: les poetes que apareixen a la majoria de les antologies; les poetes amb més poemes seleccionats; la distribució diacrònica de les poetes, i la distribució geogràfica. L´objectiu d´aquest estudi és sintetitzar els criteris seguits pels traductors en la recopilació de les antologies i deduir així els interessos principals a la Xina en l´àmbit de la poesia femenina hispanoamericana.

El poble de Txernòbil: una comunitat de pèrdues a l’Oració de Txernòbil de Svetlana Aleksievich

Lyudmila Parts — 2023-12-14

Svetlana Aleksievich va realitzar centenars d’entrevistes amb els afectats per l’explosió a la central nuclear de Txernòbil a Ucraïna i la seva Bielorússia natal i les va reunir en la seva novel·la de 1997 L’oració de Txernòbil. Una crònica del futur. Aleksievich, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 2015, va crear una barreja polifònica complexa d’història oral i literatura i va proporcionar una narrativa fragmentada i diversa de la memòria, el trauma i el victimisme. L’article examina la interpretació d’Aleksievitx de les maneres en què «la gent de Txernòbil» transmet la seva pròpia comprensió d’aquesta identitat. Les moltes veus de la novel·la d’Aleksievitx s’uneixen per parlar del que Serguei Oushakine anomena una comunitat de pèrdua. L’article recorre l’articulació de la seva identitat: des de la recerca frustrada d’eines discursives i punts de referència adequats, fins a la sensació explícita d’haver format una entitat social única, una comunitat. Aquesta transició també és una progressió, a través del procés d’articulació i anàlisi, d’una identitat negativa, definida per la pèrdua i un canvi radical d’estatus, a una millorada per la consciència filosòfica i ambiental. Això també és un canvi de la visió del món i la identitat soviètica dominant a altres perspectives més complexes, encara que menys reconfortants.

El poble vetllat. Imaginaris i realitats a La tierra que empezaba a arder. Último regreso a Siria de Cynthia Edul

Marina Rios — 2023-12-14

La tierra que empezaba a arder. Último regreso a Siria (2019) de Cynthia Edul configura una constel·lació d’imatges del poble Sirià a partir de tres estratègies de representació: figures espai-temporals; la inclusió intermèdia a partir de fotogrames i fotografies; i la trama familiar i personal que permet ampliar una escriptura que es fon en la intersecció entre ficció i investigació com a modes per figurar un poble que a priori es presenta com a esquivant.

Elements de la narració de històries en assaigs d’alumnes

Andrei Shatilov — 2023-12-14

A partir de l’exemple dels assaigs d’estudiants de primer curs de la Facultat de Sociologia, SPbSU, escrits com a part dels treballs del curs «Llengua i cultura de la parla russa» l’any 2023, l’autor analitza els elements de narració que es troben en el seu treball. S’observa que en general els alumnes tenen una idea de composició, trama, personatges, desenvolupament de l’acció, etc., però sovint no entenen clarament les especificitats de la narració, no sempre poden mantenir un estil, no poden crear una estructura estructurada i lògicament coherent. text. S’utilitzen situacions dramàtiques, fins i tot tràgiques per afegir una major expressivitat; els personatges es mouen lliurement en el temps i l’espai; la majoria de les vegades s’utilitza un conflicte intern per desenvolupar l’acció; menys populars són la lluita de motius i el xoc amb la pròpia consciència; els conflictes externs (enfrontament amb la família) estan aïllats. Una mancança habitual de molts assaigs és la incompletitud argumental i estructural, quan no hi ha cap punt lògic o compositiu que completi la narració.

Literatura catalana traduïda al xinès

Wei Sun — 2023-12-14

Gràcies a la traducció, la literatura catalana ha aconseguit difondre’s per tot el món, i la Xina no n’és una excepció. Els objectius del present treball són tres: presentar una panoràmica de la literatura traduïda al xinès, identificar els reptes de traducció d´obres literàries catalanes al xinès i proposar alguns suggeriments de millora per promoure la literatura catalana. Per aconseguir el primer objectiu, hem efectuat una revisió bibliogràfica mitjançant la qual hem arribat a la conclusió que la literatura catalana ha estat poc traduïda al xinès. Per complir els dos darrers objectius, seguint la proposta de Peng (2020), hem reflexionat sobre els factors que limiten la traducció al xinès de la literatura catalana i hem plantejat possibles solucions, de les quals destaca la formació de talents en llengua i cultura catalana.

Declaració d’amor: d’Ovidi i Sèneca a O’Neill

Zahra Nazemi — 2023-12-14

Aquest treball té com a objectiu explorar el tòpic literari de la «declaració d’amor» examinant els seus orígens en textos romans seleccionats i la seva revitalització a l’obra moderna d’Eugene O’Neill, Anna Christie (1921). S’argumenta que la «declaració d’amor» clàssica engloba diverses etapes, incloent l’admiració cap a l’estimat, elogiar l’amant, fomentar la recerca de l’amor i el gaudi de la joventut a través del matrimoni (carpe diem), expressar emocions i estendre’n una invitació a la companyia. Mitjançant l’anàlisi de la recontextualització d’aquest tòpic a l’obra de quatre actes d’O’Neill, s’estableix que si bé la trama d’Anna Christie no imita directament cap mite clàssic, la incorporació del tòpic s’assembla a l’estructura que es troba a Les Metamorfosis d’Ovidi, específicament en el mite de Vertumno i Pomona, així com l’expressió ambigua de l’amor per Fedra a la tragèdia de Sèneca. En conseqüència, la connexió entre aquests textos es basa en la presència d’una estructura compartida (tòpic clàssic) més que en una influència o recepció directa.

Utilització dels jocs de rol a la pràctica de l’ensenyament del rus com a forma d’activar les habilitats comunicatives dels estudiants des del punt de la didàctica de la llengua

Dorota Drużyłowska — 2023-12-14

L’objectiu d’aquesta entrada és presentar un tipus concret d’obres de teatre, els anomenats jocs de rol a les classes de rus com a llengua estrangera. El text té en compte diversos tipus de jocs lingüístics, l’eficàcia de la seva aplicació per a la millora de les habilitats comunicatives dels alumnes, així com per a la formació de la competència social i cultural. Es parla del concepte actualitzat d’entreteniment educatiu. L’article conté una breu visió general de col·leccions seleccionades (llibres de text) d’obres de teatre. La part principal del text presenta exemples de jocs de rol que es poden utilitzar a les classes de rus com a llengua estrangera.