Anuari de Filologia. Llengües i Literatures Modernes

Manuals de llengua russa sota la mirada de la censura franquista

Iván García Sala — 2024-11-22

Durant anys el franquisme va justificar la guerra civil com una croada contra el comunisme internacional, d’aquí que la censura fes especial atenció a les publicacions relacionades amb tot allò rus i soviètic. Quan a finals dels anys quaranta Espanya va començar a sortir de l’autarquia i va entrar a formar part del bloc capitalista, el rus es considerà una llengua estratègica i se’n va autoritzar l’estudi. Com a conseqüència, es van començar a publicar manuals de llengua russa. La censura revisava aquests textos i només els autoritzava si no hi detectava propaganda soviètica. Aquests expedients de censura, conservats a l’Arxiu General de l’Administració, són l’objecte d’estudi d’aquest article. S’hi fa una revisió sumària de la història de l’ensenyament del rus abans de la guerra civil i durant el franquisme així com dels manuals que es van utilitzar. S’analitza amb detall els expedients de dos dels manuals més problemàtics per als censors a partir dels anys cinquanta, A new Russian Grammar, d’Anna Semeonoff, i Manual breve de lengua rusa, de Nina Potàpova, per concloure que van ser les circumstàncies històriques i editorials les que van forçar la censura a autoritzar-los.

L’intel·lecte democràtic de Derrida a El Petit Príncep (1943) i El Peixet Negre (1967)

Zahra Nazemi — 2024-11-22

En aquest article, realitzem un estudi comparatiu sobre la necessitat de la democràcia tal com es presenta a «Les lleis de la reflexió: Nelson Mandela en admiració» (1986) de Jacques Derrida, El Petit Príncep (1943) d’Antoine de Saint-Exupéry i El Peceto Negro (1967) de Samad Behrangi. Tot i les seves diferències, aquestes obres comparteixen un objectiu comú de ressaltar la importància d’un intel·lecte democràtic com a enfocament central. El propòsit d’aquest estudi, per tant, és examinar les similituds i les diferències dels dos personatges principals ficticis, per molt fantàstics i no realistes que puguin semblar, amb la representació de Derrida del personatge de Nelson Mandela. Les nostres troballes revelen que els tres autors transmeten eficaçment la dicotomia entre individualitat i idolatria mentre il·lustren com els personatges principals fan servir el seu pensament crític per analitzar la injustícia i la necessitat de democràcia i llibertat.

Noves frases en el discurs polític. Formes reproducibles de finalitzar els tuits al servei de xarxes socials X (antigument Twitter)

Bogumił Gasek — 2024-11-22

L’objectiu d’aquest article és descriure les característiques semàntiques i pragmàtiques de noves frases (unitats reproductibles del llenguatge) utilitzades per acabar una entrada (tuit) en comunicació sociopolítica al servei de xarxes socials X (abans Twitter). Per a l’anàlisi es van utilitzar els tuits a la X dels anys 2021-24 publicats per polítics polonesos, comentaristes polítics, periodistes, influencers juntament amb milers d’interaccions en forma de respostes publicades pels seguidors.

La «rivalitat» entre Isidora Rufete y Juan Bou: reflexions sobre el «bonás» de La desheredada

Mónica Piqueres Llopis — 2024-11-22

L’estudi se centra en una de les figures menys analitzades de La desheredada, Juan Bou; un personatge que sempre s’ha considerat secundari, l’únic propòsit del qual és el de ser el màxim representant de la classe obrera en aquesta novel·la de Pérez Galdós. Tot i això, realitzant una anàlisi detallada del personatge, dut a terme també mitjançant la comparació amb Isidora Rufete, la gran protagonista de la novel·la, es pretén posar en qüestió aquesta consideració. I és que, malgrat aparèixer de forma completa únicament a la Segona Part de La desheretada, no només s’aprecia una complexa psicologia i profunditat moral, sinó que es mostrarà com arriba a ser una baula fonamental a la segona secció d’obra, fins i tot sent el seu coprotagonista. De veritat Pérez Galdós acaba condemnant els dos personatges, tal com asseguren crítics com Sotelo Vázquez?

Adquisició d’articles per part d’aprenents Estonians d’Espanyol com a L3: un estudi de corpus

Virginia Rapún Mombiela — 2024-11-22

Aquest estudi aprofundeix en l’ús dels articles en espanyol per part d’estudiants estonians que aprenen espanyol com a tercera llengua (L3). Aquest tema ha rebut poca atenció fins ara, malgrat l’evidència que representa un dels majors reptes a què s’enfronten els aprenents estonians de l’espanyol, i sembla que aquestes dificultats persisteixen fins i tot en nivells superiors de competència en espanyol (Kruse 2018: 126). Aquest article té com a objectiu proporcionar una visió global de com els estudiants estonians utilitzen els articles en espanyol. S’han analitzat 345 textos escrits d’un corpus d’aprenents. Els resultats mostren que l’error més comú entre els aprenents és l’omissió de l’article, en línia amb investigacions anteriors, però també una incidència inesperadament alta d’errors morfològics i sintàctics. A més, s’ha detectat que no hi ha una millora significativa en l’adquisició d’articles entre els nivells A1 i B1. En abordar aquests objectius, aquest estudi contribueix a una comprensió més profunda de les dificultats específiques dels aprenents estonians i del panorama més ampli de l’adquisició d’articles en un context de tercera llengua.

La gramàtica de la inclusivitat

Natalia Grushina — 2024-11-22

Aquest estudi està dedicat a l’anàlisi del fenomen de la inclusió en la societat moderna, amb un enfocament especial en els àmbits de l’educació i la comunicació lingüística. El treball examina els fonaments teòrics de l’enfocament inclusiu, les seves manifestacions en diverses institucions socials i el seu impacte en la interacció interpersonal. Es presta especial atenció al component lingüístic de la inclusió, és a dir, a l’anàlisi de les possibilitats i les limitacions de la llengua russa en la creació de formes de gènere neutre. L’estudi demostra que la naturalesa sintètica de la llengua russa genera certes dificultats en la formació de construccions lingüístiques inclusives. No obstant això, una anàlisi de les pràctiques lingüístiques modernes permet oferir formes innovadores d’aconseguir la neutralitat de gènere.

Resignació, heroisme i germandat femenina a Dues dones de Gertrudis Gómez d’Avellaneda

María Jesús Horta — 2024-11-22

La novel·la, publicada en quatre tomes entre 1842 i 1843, presenta la institució del matrimoni com una norma social imperfecta que inevitablement desemboca en la infelicitat dels esposos. Aquest fracàs portava la majoria de les dones a refugiar-se en la resignació, en no comptar amb una professió o uns mitjans econòmics que els permetessin mantenir-se per si mateixes, ja que trencar amb aquesta situació era una actitud heroica que molt poques podien permetre’s. Les protagonistes, Luisa i Catalina, encarnen dues imatges idealitzades molt a l’ús al Romanticisme: l’esposa fidel i angelical i l’amant apassionada i lliure. Però cap d’elles resulta ser tan arquetípica com podria semblar en un primer moment; per contra, totes dues exerceixen el paper d’«heroïnes resignades» integrant així dos conceptes aparentment oposats. L’escriptora ens mostra com n’era d’equivocada aquesta dicotomia mitjançant l’evolució de els seus protagonistes les quals, en lloc d’enfrontar-se, se sacrificaran valentament per superar la dolorosa situació en què es troben, mostrant la seva solidaritat envers l’altra. Gómez de Avellaneda va escriure l’obra amb un interès didàctic clar en defensar la necessitat de fomentar les xarxes de germanor femenines com a única manera d’aconseguir una veritable emancipació de les dones.

La prova com a eina didàctica en l’ensenyament del polonès com a llengua estrangera en grups eslaus

Dorota Drużyłowska — 2024-11-22

L’article analitza el paper didàctic de les proves en l’ensenyament del polonès, especialment en relació amb persones dels cercles de llengües eslaves. De vegades s’oblida el potencial de la prova com a eina de suport al procés d’ensenyament, centrant-se només en les seves funcions de diagnòstic i avaluació. L’objectiu del text era presentar els beneficis de les proves en l’ensenyament i presentar mostres de materials didàctics (prova) per a diverses habilitats i diferents nivells d’avanç. La part teòrica del text tracta sobre les funcions tradicionals de les proves, els tipus de control i l’especificitat de l’ensenyament eslavo. La part pràctica conté exemples d’ús de proves i recomanacions per al seu ús efectiu. També es va presentar un projecte d’estudi empíric previst per al curs 2024/2025, que pretén verificar l’eficàcia de les proves en l’ensenyament de la llengua polonesa.