ESTATS DE LA QÜESTIÓ | ESTADOS DE LA CUESTIÓN

La producció ceràmica del Regne de Sevilla al voltant dels segles xv-xviii: un estat de la qüestió sobre els estudis

arqueomètrics

The ceramic production of the Kingdom of Seville around the 15th- 18th centuries: a state of the art on archaeological studies

Júlia Coso Alvarez

Doctora en Cultures Medievals, Universitat de Barcelona

jcosoalv@gmail.com ORCID ID.: https://orcid.org/0000-0002-3258-2282

Jaume Buxeda i Garrigós

Catedràtic d’Arqueologia i Arqueometria, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona

jbuxeda@ub.edu ORCID ID.: https://orcid.org/0000-0001-6857-8448

Marisol Madrid i Fernàndez Professora Agregada d’Arqueologia i Arqueometria, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona

mmadrid@ub.edu ORCID ID.: https://orcid.org/0000-0003-3888-7244

Resum

El present article ofereix una síntesi dels principals estudis sobre la caracteritza- ció arqueomètrica de la producció ceràmica del Regne de Sevilla, posant especial atenció a les darreres investigacions i línies de treball. Aquests estudis, que es van

Fecha de entrega: 22 de octubre de 2024 Fecha de aceptación: 01 de diciembre de 2024

Índice Histórico Español, núm. 137 (2024), ISSN: 0537-3522, e-ISSN: 2339-6989, (p.178-201)

©Júlia Coso Alvarez, Jaume Buxeda i Garrigós, Marisol Madrid i Fernàndez, 2024-CC-BY-ND

REVISTA DE HISTORIA DE ESPAÑA | SPANISH HISTORY MAGAZINE DOI: 10.1344/IHE2024.137.8

178

iniciar als anys setanta del segle passat, s’han centrat en Sevilla i l’exportació de la seva ceràmica a les colònies americanes. Aquesta focalització en Sevilla ha deixat tradicionalment de banda la resta del territori, relegant-lo a un paper marginal i al desconeixement de la seva participació en els circuits comercials del moment. Tan- mateix, les darreres línies d’investigació a les que ha contribuït de forma significativa el projecte TECNOLONIAL, han posat l’èmfasi en el biaix històric que ha patit la resta d’àrees del territori estudiat, amb l’objectiu de corregir-lo i obtenir el màxim d’informació possible sobre aquests altres centres productors.

Paraules clau: arqueometria ceràmica, Regne de Sevilla, època baix medieval, època moderna, producció ceràmica.

Resumen

El presente artículo ofrece una síntesis de los principales estudios sobre la caracteri- zación arqueométrica de la producción cerámica del Reino de Sevilla, con especial atención a los últimos estudios y líneas de trabajo. Estos estudios, que se iniciaron en los años setenta del siglo pasado, se han centrado en Sevilla y la exportación de su cerámica a las colonias americanas. Esta focalización ha dejado tradicionalmente de lado el resto del territorio, relegándolo a un papel marginal y al desconocimiento de su participación en los circuitos comerciales del momento. Sin embargo, las últimas líneas de investigación, a las que ha contribuido de forma significativa el proyecto TECNOLONIAL, han puesto el énfasis en el sesgo histórico que han sufrido las otras àreas del territorio estudiado, con el objetivo de corregirlo y obtener la máxi- ma información posible sobre estos otros centros productores.

Palabras clave: arqueometría cerámica, Reino de Sevilla, época bajomedieval, época moderna, producción cerámica.

Abstract

This article synthesises the main studies on the archaeometric characterisation of ceramic production in the Kingdom of Seville, with particular attention to the latest studies and lines of research. These studies, which began in the 1970s, were focused on Sevilla and the export of its ceramics to the American colonies. This centralisa- tion has traditionally sidelined the rest of the territory, relegating it to a marginal role and obscuring its participation in the commercial circuits of the time. However, the latest lines of research to which the TECNOLONIAL project has significantly contributed have emphasised the historical bias suffered by these other areas of the

Kingdom, intending to correct it and obtain as much information as possible about these other production centres.

Keywords: ceramic archaeometry, Kingdom of Seville, late medieval period, modern age, ceramic production

Júlia Coso Alvarez, Graduada en Arqueologia per la Universitat de Barcelona (2016), i màster en Formació del Professorat (2017). Doctora en Cultures Medie- vals (2024) en el marc del projecte de recerca Tecnolonial amb la tesi “Producció i comerç de ceràmica al Regne de Sevilla en època baixmedieval i moderna (segles XV i XVIII): una aproximació arqueomètrica“ (ARQUB-GRAPCE). Entre els anys 2019 i el 2022 va tenir una beca de recerca (Fundació Bosch i Gimpera) per a la formació en la caracterització arqueomètrica de ceràmiques en el marc del projecte TECNOLONIAL. L’any 2021 va fer una estada internacional de recerca de tres mesos, finançada per la Fundació Agustí Pedro i Pons, al Centre Nacio- nal de Recerca Científica Demokritos (Atenes, Grècia) per tal de realitzar estudis de propietats mecàniques i tèrmiques sobre ceràmiques arqueològiques. Des de desembre de 2022 treballa com a tècnica de recerca especialitzada en arqueome- tria ceràmica, Programa Investigo, en l’equip de recerca ARQUB-GRACPE. Així mateix, ha participat en els projectes competitius vigents: Impacto tecnologico en el nuevo mundo colonial. Cambio cultural en arqueologia y arqueometria cerà- mica (TECNOLONIAL). PID2020-117769GB-I00: “In territorio Orritense”. L’evo- lució del poblament prepirinenc de l’antiguitat tardana al mon medieval. ARQ- 0001SOL-129-2022. Priores, senyors i prínceps. Els espais de poder a la Catalunya

medieval i moderna. ARQ001SOL-127-2022.

Jaume Buxeda i Garrigós és Catedràtic d’Arqueologia i Arqueometria a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i és vicedegà de Recerca. És llicenciat en Geografia i Història (especialitat d’Arqueologia), amb una Tesi de Llicenciatura en Arqueologia i Arqueometria (1990) i doctor amb Premi extra- ordinari (1994), en les mateixes especialitats, per la Universitat de Barcelona. Del 1989 al 1992 va investigador predoctoral amb el programa FPI a la UB, passant a ser Investigador Postdoctoral al CNRS (Lió, França) (11/1994 a 10/1995) i al NCSR Demokitos (Atenes, Grècia) (11/1995 a 12/1996). Posteriorment, va ostentar dife- rents contractes postdoctorals a la UB entre el 1997 i el 2005, moment en que va guanya una plaça de Professor Agregat (2005) i de Catedràtic d’Universitat (2017). S’ha especialitzat en arqueometria dels materials ceràmics (tot i que també treba- lla sobre materials lítics, morters i pintures murals), utilitzant les característiques químiques, mineralògiques i microestructurals i la determinació de les propietats

mecàniques i tèrmiques. Altres línies de treball són les dades composicionals i les Humanitats Digitals. Les seves àrees d’activitat preferent són l’Edat del Ferro i el Món Clàssic a la Mediterrània i l’expansió baix-medieval i d’època moderna a Amèrica, focalitzada en la provinença, la tecnologia, el canvi tecnològic i l’apari- ció de les noves societats colonials.

Marisol Madrid i Fernàndez ha estat professora associada d’Arqueologia des de l’any 2015, i des de l’any 2021 ocupa el càrrec de professora agregada d’Arqueologia i Arqueometria a la Universitat de Barcelona. Durant aquests anys, ha dirigit dos treballs de final de màster i vuit tesis doctorals sobre arqueometria amb un enfo- cament en la ceràmica antiga. Set d’aquestes tesis s’han defensat amb èxit, i una d’elles es troba en curs. Com a arqueòloga, la seva recerca se centra principalment en l’estudi de la cultura material, amb un èmfasi especial en la ceràmica antiga. Aquesta investigació implica l’ús de dues metodologies: arqueològica i arqueo- mètrica. La integració dels resultats obtinguts d’ambdues disciplines permet una identificació més fiable dels processos tecnològics utilitzats per produir aquests materials, així com dels processos relacionats amb el seu comerç i consum. En conseqüència, aquest enfocament contribueix a la comprensió de les societats a les quals pertanyen aquests materials. Ha participat en més de 30 projectes com- petitius nacionals i internacionals, entre els que destaquen aquells que estan vi- gents, Mediterranean Connectivity Trade and Commercial Circuits in the Roman West (MEDCONTACCT), finançat per the Social Science and Humanities Rese- arch Council of Canada; Cerámica oriental en el Mediterráneo occidental. El reto de la vajilla en rojo en un mundo de vasos negros (siglos II-I aC) (EASTWEST- POTS), finançat per el Ministerio de Ciencia e Innovación; i dos finançats per la Unió europea, AUTOMated enriched digitization of Archaeological liThics and cerAmics (AUTOMATA), and the COST Action, Managing Artificial Intelligen- ce in Archaeology (MAIA).

Agraïments

Aquesta publicació forma part del projecte d’I+D+i “Impacto tecnológico en el nuevo mundo colonial. Cambio cultural en arqueología y arqueometría cerámica” (Tecno- lonial) (PID2020-117769GB-100), finançat pel MCIN/ AEI/10.13039/501100011033/.

¶

Introducció

El Regne de Sevilla és una antiga jurisdicció que data del 1248 des de la seva conquesta per part de la Corona de Castella. Format, aproximadament, per les actuals províncies espanyoles de Sevilla, Huelva i Cadis, destacava per tenir una localització estratègica en- tre el mar Mediterrani i l’Oceà Atlàntic que en època cristiana es va explotar de manera preferent. Encara que ja des del període de la dominació islàmica aquesta regió va tenir un fort vincle amb les activitats marítimes, no va ser fins després de la seva incorporació a la corona de Castella que aquest territori es va posicionar com un important enclavament comercial gràcies a la seva extensa xarxa de ports i infraestructures, amb Sevilla com a capital i centre neuràlgic. Entre els últims anys del segle XV i les primeres dècades del segle XVI, el Regne de Sevilla —i en general tota la corona de Castella— va experimentar canvis profunds amb la conquesta del Regne de Granada i l’expansió marítima, especial- ment amb l’arribada a Amèrica i la seva colonització. L’expansió atlàntica de la Corona de Castella va comportar grans moviments de persones i de mercaderies, entre les quals, la ceràmica va ser una de les més sol·licitades. El gran paper desenvolupat per la ceràmica va ser degut principalment al seu ús com a contenidor de transport, però també al seu valor com a bé de consum en si mateixa. Per aquest motiu, considerem que la ceràmica és un material idoni per estudiar i avaluar qüestions com ara la interacció, les influències i els canvis culturals produïts al Regne de Sevilla durant els moments previs i immedia- tament posteriors a l’expansió Atlàntica castellana. En aquest sentit, l’estudi arqueomètric de les produccions ceràmiques del Regne de Sevilla permet identificar quines classes ce- ràmiques s’estaven produint i quines eren les seves tècniques de manufactura. Així mateix, permet reconstruir les xarxes comercials del territori en època baixmedieval i moderna, un període de canvis profunds marcats per l’obertura de les primeres rutes comercials at- làntiques. La base fonamental dels estudis arqueomètrics són les anàlisis fisicoquímiques que permeten estudiar la provinença —on es van produir — i la tecnologia —com es van produir les ceràmiques i la seva adequació a l’ús1.

En el present article pretenem exposar l’estat actual del coneixement que es té sobre la producció ceràmica de l’antic Regne de Sevilla, centrant-nos en els estudis arqueomètrics. Tot i que la investigació arqueològica tradicional basada en tipologies ceràmiques és àm- plia2, considerem fonamental aprofundir en els avenços fets en l’àmbit de la arqueometria

1 Per obtenir més informació sobre els estudis arqueomètrics, les tècniques d’anàlisis i el seu tractament estadístic vegeu Buxeda i Garrigos i Madrid i Fernandez, 2016.

2 Per als estudis tipològics de ceràmica Sevillana destaquen els treballs de Vera Reina i López Torres, 2005 per les produccions d’època medieval, i Pleguezuelo Hernández i Pilar la Fuente, 1995; Pleguezuelo Hernández, 1985, 1997 i Amores Carredano i Chisver Jiménez, 1993 per les produccions d’època moderna. Per a l’àrea de la Badia de Cadis cal anomenar la tesi doctoral de Ruiz Gil, 1999 i el treball de Giles Pachecho et al., 1997 per a la població de el Puerto de Santa María. Per a la ciutat de Jerez de la Frontera destaca l’estudi de Barrionuevo Contreras, 2008, i per l’àrea de Huelva l’estudi de Pozo et al., 1996. Així mateix, alguns dels primers estudis tipològics de la ceràmica majòlica sevillana recuperada a Amèrica són els de Goggin, 1968, Lister i Lister, 1987 o Deagan, 1987. Finalment, pel que fa les ceràmiques de transport espanyoles recuperades en contextos colonials destaquen els estudis de Goggin 1960 i James, 1988.

ceràmica. Tanmateix, com veurem a continuació, fins al moment aquests han estat gaire- bé exclusivament centrats en la ciutat de Sevilla, relegant a un paper marginal la resta del territori del Regne.

Sevilla, la capital del Regne i centre productor ceràmic

Centrant-nos en la capital del Regne, Sevilla, podem dir que el volum d’estudis arqueo- mètrics realitzats fins al moment han permès adquirir i aprofundir en el coneixement de les produccions i xarxes de distribució ceràmica d’uns dels centres productors ceràmics més importants d’època medieval i moderna.

D’entre els estudis focalitzats en la producció ceràmica de Sevilla, cal posar en relleu el primerenc treball fet per Olin i coautors3 l’any 1978. En aquest cas, malgrat no ana- litzar directament ceràmiques retrobades a la ciutat de Sevilla, mitjançant anàlisis per activació neutrònica (AAN), difracció de raigs X (DRX) i microscòpia òptica per làmina prima (MO), van analitzar ceràmica majòlica procedent d’un abocador del monestir de la Cartuja a Jerez de la Frontera, i la van comparar amb diverses majòliques procedents d’antigues colònies espanyoles situades a Amèrica. Malgrat que eren materials retrobats a Jerez es va assumir que es tractaven de produccions sevillanes, concretament del barri ce- ramista de Triana. No serà fins l’any 1992 que Myers i coautors4 caracteritzen per primer cop mitjançant AAN ceràmiques procedents d’un taller sevillà, en concret del jaciment de la C/Pureza 44, localitzat al barri de Triana. Es tracta d’un jaciment molt rellevant, ja que va ser identificat com el taller del famós ceramista italià Francisco Niculoso Pisano5. Finalment, destaca l’estudi de Polvorinos del Río i Castaing6 els quals van caracteritzar mitjançant Fluorescència de raigs X (FRX), DRX i MO, ceràmiques majòliques de reflex metàl·lic procedents barri sevillà de Triana. En aquest cas, els vidrats ceràmics es van ca- racteritzar mitjançant Microscòpia Electrònica Rastreig (MER-EDX), Emissió de raigs X induïda per protons (PIXE) i Espectrometria retrodispersió de Rutherford. Aquest estudi va permetre detectar la utilització d’una mateixa matèria primera per a les produccions sevillanes, així com un coneixement acurat de les receptes a l’hora d’aplicar els vidrats.

No serà fins a inicis dels 2000, amb l’estudi de Iñañez7 en el marc del projecte CERA- MED (ICA-3-CT-2002-10018) Recovery and Improvement of ancient Mediterranean cera- mic manufacturing technologies for the reproduction of ceramic artefacts of archaeological value, que es va caracteritzar de forma extensiva la producció de ceràmica majòlica de la ciutat de Sevilla. En aquest cas, es van aplicar les tècniques de FRX, DRX, MER-EDX

3 Olin et al., 1978.

4 Myers et al., 1992.

5 Pleguezuelo Hernández, 1985: 21.

6 Polvorinos del Río Castaing, 2010.

7 Iñañez, 2007.

i AAN així com estudis de propietats mecàniques sobre vidrats. Aquest estudi, que tam- bé va incloure altres centres productors de les Corones de Castella i Aragó8, va perme- tre augmentar el coneixement que es tenia sobre la producció ceràmica de la ciutat de Sevilla, determinant l’existència de diverses produccions relativament estandarditzades. Així doncs, es proposa l’existència d’un gremi de ceramistes que segurament controlava l’aprovisionament de matèries primeres, tot i que es van poder establir força diferències respecte a l’aplicació dels vidrats i les decoracions. Finalment, es va poder comprovar que la producció identificada per a la ciutat de Sevilla estaria arribant a les illes Canàries.

Aquests treball va ser ampliat posteriorment en el marc del projecte TECNOLONIAL9 Impacte tecnològic en el nou món colonial. Canvi cultural en arqueologia i arqueometria ceràmica (TECNOLONIAL HAR2008-02834/HIST), el qual ara per ara ha tingut tres re- novacions consecutives (HAR2012-33784, HAR2016-75312-P i PID2020-117769GB-I00).

Seguint aquesta línia de recerca, Ferrer10 i Ferrer i coautors11 van aprofundir en el conei- xement que es tenia sobre la producció de Sevilla, focalitzant la recerca aquest cop sobre els envasos de transport12. En aquest cas també es van utilitzar les tècniques de FRX, DRX, MER-EDX, MO i estudis de propietats mecàniques. L’estudi va permetre definir diverses produccions per a la ciutat de Sevilla relacionades amb els envasos de transport, de les quals destaca una que sembla que es comercialitzaria al País Basc, Gran Canària i a diver- ses colònies americanes del Carib. Es tractaria d’una producció de les anomenades botijas, una manufactura d’envasos de transport considerada tecnològicament estandarditzada i semi industrial. Així mateix, es proposa que serien envasos d’un sol ús destinats al co- merç de productes amb Amèrica. Així mateix, l’any 2015 es va presentar una síntesi de tots els treballs duts a terme en el marc del projecte TECNOLONIAL, entre els que s’in- clouen els resultats obtinguts per la ciutat de Sevilla13. Posteriorment, Fernández de Mar- cos García i coautors14 i Fernández de Marcos García15 van ampliar les classes ceràmiques i el nombre de tallers ceràmics estudiats per a la ciutat de Sevilla, en aquest cas analitzant els materials també mitjançant FRX, DRX, MER-EDX i realitzant estudis de propietats mecàniques i tèrmiques. Els resultats van permetre identificar noves produccions, posant sobre la taula l’existència de diversos tallers ceràmics per la ciutat de Sevilla, així com di-

8 En el marc del treball de Iñañez, 2007 també es van estudiar els centres productors de Barcelona, Reus, Vilafranca

del Penedès, Lleida, Paterna, Manises, Terol, Muel, Vilafeliche i Talavera, Puente del Arzobispo.

9 En el marc del projecte TECNOLONIAL també s’han desenvolupat treballs sobre altres centres productors i receptors de la península ibèrica, com per exemple el de Barcelona (di Febo et al., 2012; di Febo, 2015; Madrid i Fernández et al., 2021; Peix Visiedo et al., 2021; Peix Visiedo, 2022), el de l’àrea del País Basc (Puig Barrachina, 2016), el de València (Pinto Monte et al., 2021; Pinto Monte, 2020), el de Talavera de la Reina (Fernández de Marcos García, 2018), el del Regne de Còrdova i Granada (Valls Llorens, 2023).

10 Ferrer, 2016.

11 Ferrer et. al., 2013, 2015a, 2015b.

12 En aquest estudi també es van analitzar envasos de transport d’altres centres productors i receptors, com ara Barcelo- na, el País Basc, les illes Canàries, República Dominicana, Colòmbia, Panamà i els Estats Units.

13 Buxeda i Garrigós et al., 2015.

14 Fernández de Marcos García et al., 2017.

15 Fernández de Marcos García, 2018.

Figura. 1. Principals ports del Regne de Sevilla. Elaboració pròpia segons les dades de Belló León, 1995.

verses fonts d’obtenció de la matèria primera i tècniques de manufactura. L’estudi tècnic va poder confirmar un alt nivell d’estandardització per les produccions sevillanes a causa de l’elevat control del procés de cocció dins del forn. Encara que es va poder confirmar l’exportació de ceràmica sevillana a Gran Canària i les colònies espanyoles a Amèrica, només un 26.04% de les ceràmiques analitzades en centres receptors americans tenien un origen sevillà, sent més de la meitat envasos de transport16.

Així doncs, aquest darrer treball va evidenciar el fet que algunes ceràmiques classifi- cades arqueològicament com a sevillanes en els territoris colonitzats no mostrarien cor- respondència química amb els grups definits per la ciutat de Sevilla. Això va permetre plantejar tres hipòtesis no excloents entre elles: en primer lloc, que els materials classifi- cats com a sevillans retrobats en jaciments americans o canaris presentessin alteracions composicionals a causa de processos post deposicionals, fet que complicaria la seva iden- tificació química. En segon lloc, que la producció ceràmica de Sevilla implicaria encara més tallers ceràmics o fins i tot diverses fonts d’aprovisionament d’argiles, encara per identificar. Finalment, es va plantejar l’opció que Sevilla no podria satisfer tota la deman-

16 Fernández de Marcos García, 2018: 338

da de productes ceràmics, per la qual cosa, s’abastiria amb materials ceràmics d’altres centres productors localitzats a la resta del territori. De fet, cal destacar que malgrat que Sevilla era el centre de les xarxes comercials del Regne, aquestes s’estenien cap al litoral i el marge dels rius navegables, és a dir, cap als ports localitzats a la badia de Cadis i la costa de Huelva (Figura 1). Tenint en compte això, era plausible pensar que part de les merca- deries destinades a Amèrica es recollien al seu pas pels ports situats a l’òrbita de Sevilla durant les aturades dels vaixells.

Identificació de produccions andaluses a Amèrica i les Illes Canàries: més enllà de Sevilla

Malgrat que cal estudiar els materials ceràmics retrobats en els centres productors per tal de poder identificar la seva producció, l’anàlisi de materials procedents de centres receptors permet avaluar la dispersió de les produccions estudiades. En aquest sentit, des dels anys setanta del segle passat, diverses investigacions s’han centrat a caracteritzar ar- queomètricament els materials que s’exportaven a les colònies i altres territoris controlats per la Corona. Tanmateix, aquests estudis, que principalment tenien l’objectiu de diferen- ciar les produccions americanes de les europees, sempre partien de l’assumpció que les ceràmiques europees tenien un origen sevillà.

Cal tenir en compte que aquest protagonisme de les produccions sevillanes en el món americà té un component històric i bàsicament radica en el conegut com a monopoli se- villà. En aquest sentit, l’any 1503 es va fundar a la ciutat de Sevilla la coneguda com a Casa de Contratación de las Indias, un organisme destinat a organitzar i vigilar el nou comerç entre la metròpoli i les colònies americanes. Per tal de controlar amb més facilitat el trà- fic comercial i el cobrament d’impostos es va centralitzar tot el comerç en un únic port, Sevilla, el qual va ostentar el total monopoli comercial amb Amèrica fins al segle XVII17, moment en que la Casa de Contratación va ser traslladada a la ciutat de Cadis. L’elecció de Sevilla com a centre del comerç amb les colònies americanes no va ser casual, ja que a banda de gaudir d’una localització estratègica resguardada a l’interior, des d’època medi- eval les xarxes comercials confluïen en aquesta ciutat, convertint-se així en un centre de redistribució de productes entre la Mediterrània i l’Atlàntic18. Aquesta situació va generar que Sevilla es posicionés com una gran metròpoli i un dels centres productors ceràmics més importants del moment, creant al seu voltant no només una important indústria per a satisfer de productes ceràmics les zones colonitzades, sinó també una xarxa de comu- nicació i comerç de rellevància.

17 Laviana Cuetos, 2006: 25-27.

18 Sánchez Herrero, 1983.

Així doncs, alguns dels primers estudis arqueomètrics centrats a l’anàlisi de materials possiblement sevillans retrobats en jaciments americans, van ser els de Maggetti i coau- tors19 i Maggetti20, els quals basant-se en els estudis que ja hem exposat dels anys setanta de Olin i coautors21, van analitzar mitjançant AAN, espectroscòpia d’emissió òptica per plasma acoblat (ICP-OES), DRX i MO majòliques procedents de diversos contextos me- xicans, determinant un origen sevillà per algunes de les ceràmiques analitzades. Poste- riorment, Olin i Blackman22, van analitzar, mitjançant AAN i MO, ceràmiques proce- dents de Ciutat de Mèxic (Mèxic) i de la missió espanyola de Santa Catalina de Guale (Florida). En aquest cas, els autors proposen que les ceràmiques procedents de Ciutat de Mèxic tindrien un origen local, segurament relacionat amb la producció coneguda com de Puebla i de la mateixa ciutat de Mèxic. D’altra banda, respecte als materials recupe- rats a la missió de Guale suggereixen que també podrien ser de Puebla, encara que no descarten una possible provinença espanyola, sense especificar un origen concret. Myers i coautors23 amplien aquest estudi i analitzen mitjançant AAN majòlica procedent d’un taller ceràmic de Sevilla, així com majòlica procedent d’una antiga colònia portuguesa a l’actual costa del Marroc —Ksar Seghit— i de la missió de Santa Catalina de Guale (Flori- da), estudiada anteriorment per Olin i Blackman24. Els autors van poder confirmar que la producció sevillana es comercialitzava als dos jaciments. Tot i això, com ja apuntaven en aquest estudi anterior, algunes peces analitzades de Santa Caterina de Guale tenien ori- gen desconegut i van considerar la possibilitat que, o bé poguessin existir altres tallers a Sevilla que encara no s’havien estudiat, o bé que es tractessin de produccions procedents d’altres centres productors peninsulars desconeguts.

De forma similar, altres treballs arqueomètrics han analitzat la producció identificada arqueològicament com a sevillana a Amèrica, així com la ceràmica considerada local, aprofundit i ampliant les classes ceràmiques estudiades. Padilla Alvarez i coautors25 mit- jançant AAN i MER-EDX van estudiar un conjunt de ceràmiques majòliques procedents de l’Havana, les quals van adscriure a una possible provinença espanyola, sense poder precisar més. D’altra banda, Jamieson i Hancock26 i posteriorment Jamieson i coautors27, mitjançant AAN van estudiar ceràmiques procedents de jaciments de l’Equador per tal de comparar-les amb produccions panamenyes i sevillanes. En aquest cas, gràcies a la comparació amb els estudis previs de Olin i coautors28 i Olin i Blackman29, van poder de-

19 Maggeti et al., 1984.

20 Maggetti, 1986.

21 Olin et al., 1978.

22 Olin i Blackman,1989.

23 Myers et al., 1992.

24 Olin i Blackman,1989.

25 Padilla Alvarez et al., 2003.

26 Jamieson i Hancock, 2004.

27 Jamieson et al., 2012.

28 Olin et al., 1978.

29 Olin i Blackman, 1989.

terminar que la majoria de ceràmiques serien equatorianes, encara que alguns individus van mostrar correspondència amb la producció panamenya i sevillana. Aquests resul- tats van permetre evidenciar que la producció de Panamà es comercialitzava a la zona dels Andes. Per la seva banda, Iñañez i Speakman30, mitjançant ICP-OES i MER-EDX van dur a terme l’estudi dels vidrats de diverses ceràmiques recuperades al Convento de Santo Domingo de Antigua, a Guatemala. Aquest estudi va corroborar l’existència de quatre grups químics en relació als vidrats, corresponents a l’origen arqueològic: Santo Domingo, Sevilla, Talavera i Puente. Posteriorment, Bárcena i Ots31 van estudiar mitjan- çant un espectròmetre d’absorció atòmica (AAS) i MER-EDX ceràmica considerada local i d’importació procedent de Mendoza i altres jaciments rurals d’Argentina. Els resultats van evidenciar que la majoria de ceràmica estudiada seria local. Tanmateix, identifiquen alguns individus de ceràmica policroma provinent de Panamà, probablement relacio- nada amb la ruta comercial del Pacífic. Pel que fa als estudis relacionats amb el territori corresponent al Perú i Panamà, Kelloway i coautors32 analitzen mitjançant AAN i ICP- OES ceràmica procedent de la vall del Zaya i de Cao Viejo (Perú) i de Panamà Viejo (Panamà). En aquest cas, la majoria d’individus procedents del Perú sembla que provin- drien de Panamà. Malgrat això, algunes de les mostres podrien haver estat produïdes a la regió dels Andes. Posteriorment, Kelloway i coautors33 amplien l’estudi amb materials de transport procedents del nord de la costa de Perú. Mitjançant FRX portàtil (FRXP) de- terminen que les ceràmiques d’aquests jaciments provenen d’Espanya, Panamà i diverses àrees de sud Amèrica.

Malgrat que sempre s’ha posat el focus en les produccions sevillanes a Amèrica, cal destacar que recentment alguns estudis s’han centrat en la possible existència d’altres centres productors ceràmics, més enllà de la ciutat de Sevilla. És el cas de Kingsley i co- autors34 i posteriorment de Hughes35 els quals, mitjançant AAN i ICP-OES, van estudiar diverses classes ceràmiques recuperades al derelicte Tortugas (Florida) un vaixell de la co- rona de castella enfonsat l’any 1622 a les costes de Florida, identificat com el Buen Jesús y Nuestra Señora del Rosario. Els resultats d’aquest estudi van ser comparats amb els d’Olin i coautors36, fet que va permetre concloure que la majoria de les ceràmiques correspondri- en a produccions sevillanes, encara que es va interpretar que provindrien de diversos ta- llers de la ciutat. Malgrat això, les dades químiques apuntaven a que algunes ceràmiques de transport podrien tenir un origen Cordovès, ja que no corresponien químicament amb les produccions sevillanes i presentaven certa similitud química amb un conjunt d’àmfores d’època romana produïdes a la zona de Còrdova. Tanmateix, estudis posteriors

30 Iñañez i Speakman, 2011.

31 Bárcena i Ots, 2015.

32 Kelloway et al., 2018.

33 Kelloway et al., 2019.

34 Kingsley et al., 2012.

35 Hughes, 2014.

36 Olin et al., 1978

que han caracteritzat tallers ceràmics de la ciutat de Còrdova d’època moderna37 no han trobat cap similitud entre les produccions cordoveses i els materials procedents del dere- licte Tortugas. Finalment, cal destacar els estudis duts a terme per Alzate Gallego38, en el marc del projecte TECNOLONIAL. En aquest cas, es va estudiar mitjançant FRX, DRX i MER-EDX ceràmica colonial procedent de fundacions del primer quart del segle XVI de Colòmbia (San Sebastián de Urabá i Santa María la Antigua del Darién) i Panamà (Pa- namá Viejo). Els resultats de l’estudi van determinar que els materials recuperats a Tierra Firme mostraven una alta variabilitat i químicament es van considerar molt diferents de la ceràmica procedent dels tallers sevillans estudiats fins al moment39. Això va permetre proposar que l’origen d’aquests materials exportats a Amèrica podria provenir d’altres centres productors andalusos o bé d’altres territoris de la mateixa corona castellana.

Menció a banda mereixen els casos d’estudi en jaciments corresponents a l’actual Mè- xic. Malgrat alguns treballs han confirmat la presència de ceràmiques sevillanes en el territori mexicà40, altres han posat sobre la taula una realitat complexa en la que entra en joc la producció de ceràmica americana que estilísticament segueix patrons europeus. Els treballs iniciats per Monroy Guzman i coautors41, Monroy Guzman i Fournier42 i Black- man i coautors43, que se centren a analitzar ceràmiques procedents de diversos jaciments mexicans, van permetre determinar que majoritàriament es tractava de produccions me- xicanes que mostraven un aspecte molt semblant a les produccions sevillanes. Així ma- teix, mitjançant ANN Fournier i coautors44, Fournier i Blackman45, i Fournier i Bishop46, i mitjançant ICP-OES Iñañez i coautors47, van estudiar l’anomenada romita pottery o in- digena ware una producció ceràmica atribuïda, segons treballs anteriors, a una possible producció europea48. Aquests nous estudis van desmentir aquest hipotètic origen euro-

37 Valls Llorens et al., 2022.

38 Alzate Gallego, 2015.

39 Iñañez, 2007 i Ferrer, 2015.

40 De la Vega et al. 2013, estudien mitjançant ANN majòlica i ceràmica de transport procedent de Mèxic. En aquest cas determinen que la majoria de ceràmiques correspondrien a producció mexicana, encara que un grup s’associa a una producció forana, possiblement Sevilla. Velasquez y Salgado-Ceballos 2018, també estudien envasos de transport pro- cedent de Mèxic. Aquest estudi permet concloure que la majoria d’individus tindrien un origen sevillà. Posteriorment, Fournier et. al., 2017, estudien mitjançant MO, FRX, DRX i Short-Wave Infrared (SWIR) ceràmica de transport proce- dent de Mèxic. En aquest cas destaquen que l’origen d’aquestes ceràmiques correspon amb la conca del Guadalquivir i possiblement la serralada bètica, encara que també presenta certes similituds amb àrees geològiques similars que es troben a Cuba. Mes recentment, Terreros et al., 2021, mitjançant ANN i MER-EDX estudien ceràmica de transport procedent de Ciutat de Mexic. En aquest cas determinen que la majoria d’individus serien sevillans, encara que un sembla que va ser manufacturat al Perú.

41 Monroy Guzman et al., 2000.

42 Monroy Guzman i Fournier, 2003.

43 Blackman et al., 2006

44 Fournier et al., 2007, 2009, 2012.

45 Fournier i Blackman, 2008.

46 Fournier i Bishop, 2015.

47 Iñañez et al., 2010.

48 Rodríguez-Alegría et al., 2003, mitjançant ANN estudia l’anomenada indígena ware i ceràmica asteca colonial En aquest estudi es determina que la indígena ware no coincideix amb cap producció americana coneguda, fet que fa pensar als autors que potser es tractaria d’una producció europea.

peu i van determinar que es tractava d’una producció americana, corresponent a la zona de Nova Espanya. Els autors proposen que durant el període colonial antic es van assentar ceramistes procedents de Talavera i Sevilla al territori de l’actual Mèxic. Conseqüència de l’influencia estilística i tècnica europea aquests ceramistes assentats a les colònies ameri- canes van imitar la producció peninsular.

Fora de l’àmbit americà cal destacar els estudis dut a terme sobre ceràmiques localitzades a Gran Canària49, els quals evidencien que la majoria de les pro- duccions identificades serien sevillanes, i en menor mesura valencianes i portu- gueses. Tanmateix, s’ha pogut comprovar que algunes mostres restarien sense iden- tificar obrint la possibilitat que estiguessin arribant altres produccions andaluses a l’arxipèlag, tal com hem pogut comprovat recentment50. D’altra banda, Iñañez i coau- tors51 analitzen diverses classes ceràmiques procedents del derelicte Andra D trobat a les illes Açores (Portugal). L’estudi, realitzat mitjançant ICPS, DRX i MER-EDX, va perme- tre saber que majoritàriament els materials tenien un origen sevillà, encara que algunes ceràmiques també es podien associar amb tallers del nord de Portugal. Més recentment, Iñañez i coautors52 amplien el ja citat estudi de Myers i coautors53. En aquest treball, analitzen mitjançant ICP-OES ceràmiques procedents també de l’antiga colònia portu- guesa de Ksar Seghit, i afegeixen ceràmiques procedents de l’antiga colònia portuguesa de Ceuta. Aquest treball va permetre confirmar que aquests enclavaments portuguesos importaven ceràmica procedent de la ciutat de Sevilla, però també de centres productors portuguesos. A més a més, es reforça la hipòtesi que hi hagués altres tallers a la zona de la baixa Andalusia, en aquest cas produint ceràmica per a ser exportada al nord d’Àfrica. Tot el que acabem d’exposar evidencia la complexitat existent pel que fa a la producció ceràmica del Regne de Sevilla i la seva distribució, ja que moltes ceràmiques recuperades a Amèrica, o a altres territoris controlats per la corona, tindrien un origen que no cor- respon amb la producció sevillana. En aquest sentit, es revela l’existència de produccions americanes que segueixen uns patrons productius i estilístics europeus, un fet molts cops ignorat que ha portat a que es confonguin amb produccions sevillanes. Així mateix, la presència de produccions ara per ara encara desconegudes porta a pensar en l’existència

d’altres tallers ceràmics andalusos més enllà de la ciutat de Sevilla.

49 Iñañez et al., 2007; 2008 i 2009, mitjançant ANN, FRX i DRX estudien ceràmica majòlica procedent dels jaciments de Cueva Pintada i el Antiguo Convento de San Francisco (Gran Canaria).

50 Coso Alvarez, 2024.

51 Iñañez et al., 2020.

52 Iñañez et al., 2021.

53 Myers et al., 1992.

Els altres centres productors ceràmics del Regne de Sevilla: localització i estudis arqueomètrics.

Com hem vist, la importància històrica que sempre s’ha donat a la ciutat de Sevilla com a gran centre productor i port únic amb les colònies americanes, ha fet que la majoria d’estudis arqueomètrics duts a terme fins al moment se centrin en aquesta ciutat, deixant la resta del territori del regne relegat a una posició marginal. En conseqüència, fins ara, poc se sabia de l’existència d’altres centres productors ceràmics a banda de la ciutat de Sevilla.

De fet, els únics estudis arqueomètrics que es coneixien per la resta del Regne de Sevilla són el ja citat de Olin i coautors54, encara que són materials que d’entrada es van conside- rar sevillans i, per tant, ja van marcar un biaix en els estudis posteriors. Tanmateix, també coneixem un treball més recent55, el qual es va centrar en l’estudi mitjançant ICP-OES i DRX de ceràmiques vidrades i ceràmiques majòliques procedents dels nivells d’època moderna del Teatre Romà de Cadis. Cal però tenir en compte que aquest jaciment no és considerat un centre productor, sinó un centre receptor, i per tant no ens permetria conèixer la producció ceràmica del Regne de Sevilla.

La darrera línia de recerca del projecte TECNOLONIAL ha volgut corregir aquest biaix amb la realització d’un estudi centrat en la caracterització arqueomètrica d’altres centres productors i receptors del territori del Regne de Sevilla, deixant ara sí de banda la ciutat de Sevilla56. Així mateix, també destaca la realització d’un altre estudi57, sobre les pro- duccions del Regne de Còrdova i Granada. Ambdós treballs evidencien l’existència de produccions andaluses no sevillanes en diversos jaciments americans i canaris, fet que reforça la idea que no només la producció de Sevilla formaria part d’aquestes xarxes co- mercials atlàntiques.

Tenint en compte tot el que hem exposat, es va plantejar indispensable realitzar un estudi integrant dades documentals, dades arqueològiques i dades arqueomètriques per tal de poder conèixer realment si existien altres centres productors al Regne de Sevilla, així com quines classes ceràmiques produïen i quina era la seva xarxa de distribució58. En aquest sentit, les dades aportades per estudis documentals previs i diverses fonts arque- ològiques han permès verificar l’existència d’altres centres productors ceràmics ultra la ciutat de Sevilla59. Es tracta de 23 possibles centres productors ceràmics localitzats a les actuals províncies de Huelva, Cadis, Sevilla i Badajoz (Taula 1). Tal com podem veure a la figura 2, en general, els centres productors estan documentats mitjançant ambdues fonts,

54 Olin et al., 1978.

55 García Giménez, 2020.

56 Coso Alvarez, 2024.

57 Valls Llorens, 2023.

58 Coso Alvarez, 2024.

59 Pel cas de la ciutat de Sevilla trobareu de forma detallada la informacio arqueológica dels tallers ceràmics i la infor- mació aportada per les dades documentals al treball de Fernàndez de Marcos García, 2018.

tanmateix, en alguns casos només es documenten mitjançant les dades històriques i en altres casos només mitjançant les dades arqueològiques. Aquest fet evidencia la necessitat d’aproximar-nos a la realitat del moment amb múltiples fonts d’informació, per tal d’ob- tenir una visió tan completa com sigui possible.

Taula. 1. Possibles centres productors segons els estudis documentals i arqueològics consultats. NI*: número d’identificació dels centres productors al mapa de la figura 1.

Si ens centrem en els estudis documentals que ens parlen de l’activitat ceramista al Reg- ne de Sevilla partim d’estudis ja fets sobre documentació històrica. Diversos autors han publicat treballs d’aquesta activitat artesanal a partir de l’estudi de documentació extreta d’ordenances municipals així com de protocols notarials, entre d’altres (Podeu veure les referències a la Taula 1). Aquests estudis ens han permès, no només confirmar l’existència i la localització d’almenys 19 possibles centres productors ceràmics, sinó que també ens

Figura. 2. Possibles centres productors segons els estudis documentals i arqueològics consultats, en relació als jaciments estudiats en el marc del projecte TECNOLONIAL. Per a la correspon- dència entre el número d’identificació i els centres productors vegeu Taula 1. Elaboració pròpia.

han aportat una valuosa informació sobre com es desenvolupava l’activitat ceramista: des de quines classes ceràmiques es produïen, d’on s’extreia la matèria primera, quines regu- lacions professionals existien o quins eren els propietaris dels forns.

D’altra banda, els estudis arqueològics han aportat la major part del coneixement que tenim respecte a la producció ceràmica al regne de Sevilla. Les excavacions d’urgència i programades de jaciments medievals i moderns han permès recuperar nombrosos frag- ments ceràmics amb possibles errors derivats del seu procés productiu, així com ele- ments i estructures relacionats amb l’activitat ceràmica, com ara trespeus, gasetes, àrees de modelatge de les peces, àrees de cocció amb forns, àrees d’extracció d’argiles i aboca- dors de ceràmiques, entre d’altres (Figura 3). En aquest sentit, s’han consultat els anome- nats Anuarios de Arqueología de Andalucia, una publicació que recull les intervencions arqueològiques fetes a tota Andalusia des de l’any 1985 fins a l’actualitat. Així mateix, al- tres fonts d’informació, com ara cartes arqueològiques o treballs d’investigació —com la recerca realitzada per Ruiz Gil60— han estat de gran importància a l’hora de localitzar

60 Ruiz Gil, 1999.

aquests altres centres productors. Cal posar en relleu que gràcies a aquestes dades s’han pogut localitzar 10 possibles centres productors amb unes cronologies que van des del segle XV fins al segle XVIII, dels quals 4 només els coneixem gràcies a la informació ar- queològica: Rota, Lebrija, Constantina i Cazalla de la Sierra (Taula 1 i Figura 2). D’aquest 10 centres productors, es van seleccionat 5 per tal d’estudiar la seva producció ceràmica a nivell arqueomètric: el Puerto histórico de Palos (Palos de la Frontera) (segles XV-XVI), el solar Pl. Marqués, C/Burgos y Mazo (Moguer) (segles XV-XVI), el solar de la C/Sevilla, 8 (Jerez de la Frontera) (segles XV-xVI), la Torre de la Merced (Rota) (segles XVI-XVII) i el Jardín de Cano (Puerto de Santa María) (segles XVII-XVIII). Així mateix, també es van seleccionar dos jaciments no considerats tallers ceràmics: d’una banda el jaciment de las Bóvedas del Convento de Santo Domingo (Jerez de la Frontera) (segles XV-XVI), un jaciment que, malgrat no ser un taller ceràmic, vam creure interessant per avaluar la producció i circulació de ceràmiques a Jerez de la Frontera. D’altra banda l’excavació de Torrevieja (Villamartín) (segles XV-XVII), un jaciment que també ens permetia estudiar un centre receptor, fet que aportava informació sobre la circulació ceràmica al territori del Regne de Sevilla. Així mateix, de forma anecdòtica es va analitzar un únic fragment de ceràmica majòlica procedent de la població de Bornos, molt a prop de Villamartín (Figura 2).

L’estudi arqueomètric dels citats centres productors es va dur a terme mitjançant les tècniques de FRX, DRX, SEM-EDX i propietats mecàniques. En aquest cas es van estu- diar 315 individus ceràmics representatius de totes les classes ceràmiques identificades als jaciments mostrejats: ceràmica majòlica, ceràmica de transport, ceràmica d’emma- gatzematge, ceràmica comuna vidrada en melat i en verd, ceràmica comuna sense vidrar, ceràmica de cuina vidrada i sense vidrar, formes de sucre i elements de forns (tres peus, gasetes i suports de forn). Aquest estudi arqueomètric61 ha permès identificar l’existència de fins a 15 nous grups de referència (GR)62 associats amb els centres productors ana- litzats. De forma especifica, el tractament estadístic de les dades químiques ens ha per- mès definir quatre GR per al taller del Puerto histórico de Palos, tres per al taller de la Pl. Marqués, C/Burgos y Mazo, tres per al taller de la C/Sevilla, 8 i cinc per al taller del Jardín de Cano. Els diferents grups calcaris estan relacionats amb la producció de cerà- mica majòlica, ceràmica comuna vidrada i sense vidrar, ceràmica de transport, ceràmica d’emmagatzematge, formes de sucre, així com elements de forn relacionats amb la cocció de les ceràmiques. En canvi, tots els grups poc calcaris es relacionen exclusivament amb ceràmica de cuina, ja sigui vidrada o sense vidrar.

61 Els resultats arqueomètrics seran publicats de forma detallada pròximament, tanmateix es poden veure els resultats

obtinguts a la tesi doctoral de Coso 2024.

62 Un grup de referència (GR), o referència localitzada, és un grup químic associat amb la producció d’un centre pro- ductor conegut (Picon 1973).

Figura. 3. Trespeus procedents del jaciment de la C/Sevilla, 8 (Jerez de la Frontera). Imatge pròpia, p. 84.

Així doncs, aquest estudi, per primer cop, ha posat sobre la taula l’existència d’altres centres productors localitzats al Regne de Sevilla més enllà de la ciutat de Sevilla i ha permès conèixer, gràcies a la caracterització arqueomètrica, quines classes ceràmiques s’estaven produint. En aquest sentit, s’ha pogut comprovar la producció d’una gran diver- sitat de classes ceràmiques, inclosa la ceràmica majòlica. Així mateix, s’ha verificat l’ex- portació de la producció ceràmica identificada sobretot en una escala regional —dins del mateix territori del Regne— però també a escala Peninsular i fins i tot extra Peninsular, cap a centres receptors Canaris i Americans. Finalment, s’ha comprovat la recepció d’im- portacions provinents d’altres centres productors, principalment de Sevilla, però també de València, Manises, Talavera o Barcelona. De forma puntual, s’ha constatat l’arribada d’altres importacions, com ara de la regió de la Liguria o fins hi tot d’Amèrica.

Conclusions

Podem concloure que, l’estat actual de coneixement que és té sobre les produccions ce- ràmiques del Regne de Sevilla gràcies als estudis arqueomètrics, revela una realitat com- plexa que va més enllà de la tradicional imatge de Sevilla com a únic centre productor i exportador ceràmic. Partint dels primers estudis arqueomètrics dels anys 70, els quals se centraven exclusivament en les produccions sevillanes a Amèrica, fins a les darreres investigacions exposades, veiem una evolució en la interpretació històrica i arqueològica de la circulació i recepció de ceràmiques andaluses. En aquest sentit, es posa sobre la taula i es verifica l’existència d’altres centres productors ceràmics localitzats a l’òrbita de la ciutat de Sevilla que participarien en les xarxes comercials Atlàntiques del moment. Te- nint en compte la quantitat de possibles centres productors ceràmics identificats gràcies a les dades històriques i arqueològiques es planteja imprescindible continuar aprofundint en la investigació, caracteritzant aquests altres tallers ceràmics del Regne, però també els centres receptors canaris i americans.

Bibliografia

Alvarez González, Teresa.; Martínez Glera, Enrique, Barragán Mallofret, María del Carmen, “Interven-

“Aproximación al estudio de la alfarería de Jerez de la Frontera a través de la documentación de su archivo municipal”, Atrio 6, 1993, pp. 7–26.

Alzate Gallego, Luz Adriana, Arqueología Histórica y Arqueometría para el estudio de las cerámicas coloniales en fundaciones de Terra Firme - siglo XVI, Tesis docto- ral, Universitat de Barcelona, 2015.

ción arqueológica preventiva en C/Curtidurías n.º 9 (Sevilla)”, Anuario Arqueológico de Andalucía 2006, Se- villa, 2010, pp. 2957-2964.

Barrionuevo Contreras, Francisco, “Loza quebrada del relleno de bóvedas de los claustros de Santo Do- mingo de Jerez de la Frontera”, Revista de Historia de Jerez 14/15, 2008, pp. 255–285.

Amores Carredano, Fernando; Chisvert Jiménez, Ni- Belló León, Juan Manuel. “El Reino de Sevilla en el co-

eves, “Tipología de la cerámica común bajomedieval y moderna sevillana (ss. XV-XVIII): La loza quebrada de relleno de bóvedas”, SPAL 2, 1993, pp. 269–325.

Arenas Rodríguez, Patricia; Carrasco Gómez, Inma- culada; Lafuente Ibáñez, Pilar; Porras Crevillent, Ana I., “Intervención arqueológica en el patio de San Laureano de Sevilla (Fase II): El Muladar de la Puerta de Goles”, Anuario Arqueológico de Andalucía 2003, III Actividades de urgencia, Vol. 2, 2006, pp. 239-255.

Bárcena, Roberto J.; Ots, María José. “Archaeological characterization of colonial pottery from Mendoza city and surroundings: production, distribution and consumption contexts in the Spanish Empire periph- ery in South America (16th and 17th centuries)”, a Buxeda i Garrigós, Jaume; Madrid i Fernández, Marisol; García Iñañez, Javier, (eds.), GlobalPottery

1. Historical Archaeology and Archaeometry for Societies in Contact, BAR International Series, Oxford, 2015, pp. 133-144.

mercio exterior castellano (siglos XIV-XV)”, a Casado Alonso, Hilario (ed.), Castilla y Europa: comercio y mercaderes en los siglos XIV, XV y XVI, Excma. Diputa- ción Provincial de Burgos, 1995, pp. 57-80.

Blackman, M. James; Fournier, Patricia; Bishop, Ro- nald L., “Complejidad e interacción social en el México colonial: identidad, producción, intercambio y consu- mo de lozas de tradición ibérica con base en análisis de activación neutrónica”, Cuilcuilco 13, 36, 2006, pp.

203–222.

Buxeda i Garrigós, Jaume.; Madrid i Fernández, Ma- risol, “Designing rigorous research: Integrating science and archaeology”, a Hunt, A. (ed.), The Oxford Hand- book of Archaeological Ceramic Analysis, Oxford Uni- versity Press, Oxford, 2016, pp. 325-337

Conlin Hayes, E.; Arenas Rodríguez, Patricia, “Acti- vidad arqueológica preventiva en la calle Campanario, número 29-33 de Sevilla”, Anuario Arqueológico de An- dalucía, Sevilla, 2009, pp. 3658-3665.

Coso Álvarez, Júlia, Producció i comerç ceràmic al Regne de Sevilla en època baix medieval i moderna (segles XV i XVIII): una aproximació arqueomètrica, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2024. http://hdl. handle.net/10803/692624

Deagan, Kathleen, Artifacts of the Spanish colonies of Flor- ida and the Caribbean 1500-1800, Smithsonian Institu- tion Press, 1987.

De La Vega, Socorro; Castañeda-Gómez del Campo, Alejandra; Jimenez-Reyes, M.; Tellez-Nieto, A., i Tenorio, Maria Dolores, “Majolica ware in the New Spain: an evaluation through NAA”, Journal of Radioa- nalytical and Nuclear Chemistry, 298, 3, 2013, pp. 1835–

1844. https://doi.org/10.1007/s10967-013-2597-5

Di Febo, Roberta, La ceràmica de Barcelona entre els segles XIII i XVIII a través de la seva caracterització arqueo-

logical characterisation”, a Buxeda i Garrigós, Jau- me; Madrid i Fernández, Marisol; Iñáñez, Javier

G. (eds.), GlobalPottery 1: historical archaeology and archaeometry for societies in contact, BAR International Series 2761, Archaeopress Publishers of British Archae- ological Reports Gordon House 276 Banbury Road Ox- ford OX2 7ED England, 2015a, pp. 333–352.

Ferrer, S. G.; Muller, N. S.; Kilikoglou, V., “High-per- fomance transport jars for long-distance trading during the 16th century”, a Buxeda i Garrigós, Jau- me; Madrid i Fernández, Marisol; Iñáñez, Javier

G. (eds.), GlobalPottery 1: historical archaeology and archaeometry for societies in contact, BAR Internati- onal Series 2761, Archaeopress Publishers of British Archaeological Reports Gordon House 276 Banbury Road Oxford OX2 7ED England, 2015b, pp. 81-91.

mètrica. El paper de l’anàlisi petrogràfica, Tesi doctoral, Ferrer, Samantha; Buxeda i Garrigós, Jaume; García

Universitat de Barcelona, Barcelona, 2015. http://hdl. handle.net/10803/400557.

Di Febo, Roberta; Madrid i Fernández, Marisol; Ca- pelli, Claudio; Buxeda i Garrigós, Jaume; Iñañez Garcia, Javier; Capella, Roberto, “Noves dades sobre la producció de ceràmica medieval de Barcelona. la caracterització arqueomètrica del taller del carrer de Carders”, QUARHIS Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Època II(8), 2012, PP. 150–164.

Domínguez Ortiz, Antonio, Orto y Ocaso de Sevill,. Pu- blicaciones de la Universidad de Sevilla, Sevilla, 1974.

Escudero Cuesta, José; Rodríguez Achutegui, César,

Iñáñez, Javier; De Amores Carredano, Fernando; Alzate Gallego, Adriana, «Sevillian transport jars in early colonial America: the case of Santa María La Antigua del Darién (Colombia)», Open Journal of Archaeometry 1, 1, 2013, p. 3. https://doi.org/10.4081/ ARC.2013.E3.

Fournier, Patricia; Bishop, Ronald L., “Colonial pottery in Mexico”, a Buxeda i Garrigós, Jaume; Madrid i Fernández, Marisol; García Iñáñez, Javier (eds.), GlobalPottery 1. Historical Archaeology and Archaeom- etry for Societies in Contact, BAR International Series, Oxford, 2015, pp. 223–239.

“Arqueología y actividades industriales en Triana”, Anu- Fournier, Patricia; Blackman, M. James, “Production,

ario Arqueológico de Andalucía, III Actividades de ur- gencia, 1991, pp. 524-527.

Fernández de Marcos García, Cristina, Sevilla i l’ex- pansió atlàntica en els s. XVI i XVII. Un estudi arqueo-

exchange and consumption of glazed wares in New Spain: Formation of a database of elemental composi- tion through INAA”, Technical report, Foundation for the Advancement of Mesoamerican Studies, INC, 2008.

mètric i arqueològic del principal centre productor cerà- Fournier, Patricia; Blackman, M. James; Bishop, Ronald

mic d’Europa, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2018. https://hdl.handle.net/10803/666247

Fernández de Marcos García, Cristina; Buxeda i Garrigós, Jaume; Amores Carredano, Fernando, “Nuevos datos sobre la producción cerámica de cocina y de loza basta de Sevilla en los siglos XV-XVI”, SPAL:

L., “Los alfareros purépecha de la Cuenca de Pátzcua- ro: producción, intercambio y consumo de cerámica vidriada durante la época virreinal”, a Fournier, Pa- tricia; Wisheu, Walburga Chalrlton Thomas H. (eds.), Arqueología y complejidad social, Escuela Nacional de Antropología e Historia, México, 2007, pp. 195-221.

Revista de prehistoria y arqueologia 26, 2017, pp. 259– Fournier, Patricia; Blackman, M. James; Bishop, Ro-

280.

Fernández Sutilo, Lucia; Marfil Vázquez, Francisco, “El alfar de Palos de la Frontera: un complejo industrial coprotagonista del paisaje cotidiano del puerto durante los siglos XV y XVI”, a Campos Carrasco, Juan M. (ed.), La recuperación geoarqueológica del Puerto His- tórico de Palos de la Frontera (XIV-XVI): Medio natu- ral e instalaciones portuarias, Universidad de Huelva, Huelva, 2020, pp. 151–190.

Ferrer, Samantha G., Els contenidors ceràmics de trans- port al voltant del segle XVII. Arqueometria de l’inter-

nald L., “Empleo de Análisis Instrumentales de Acti- vación Neutrónica (INAA) en el estudio del origen de la mayólica en México”, ARQUEOLOGÍA 42, 2009, pp.151-165.

Fournier, Patricia; Blackman, M. James; Bishop, Ro- nald L., “La arqueología histórica, etnoarqueología y arqueometría aplicadas al estudio de las lozas vidriadas en México: ¿Aproximaciones diacrónicas?”, a Ladrón de Guevara, Sara; Budar, Lourdes; Lunagómez, Ro- berto (eds.), Haciendo arqueología: Teoría, métodos y técnicas, Universidad Veracruzana, 2012, pp. 131-153.

canvi de mercaderies entre la Península Ibèrica i l’Amè- Fournier, Patricia; Guerrero Rivero, Saul Alberto;

rica colonial, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2015. https://hdl.handle.net/10803/397664

Ferrer, Samantha G.; Buxeda i Garrigós, J.; Iñañez, Javier G.; Glascock, Michael D., “Local and Euro- pean transport jars in Panama: chemical and minera-

Carpenter Slavens, John; Sedov, Sergey, “Carac- terización arqueométrica en el estudio de tecnologías productivas. Contenedores cerámicos en México y

Andalucía durante el periodo virreinal”, Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Granada 27, 2017, pp. 399–427.

Iglesias Rodríguez, Juan José, “Una ciudad mercantil en el siglo XVIII: El Puerto de Santa María”, Tesis doctoral, Universidad de Sevilla, Sevilla, 2017.

Galán Parra, Isabel, “Las ordenanzas de 1504 para Huel- Iñáñez, Javier G., “Caracterització arqueomètrica de la

va y el condado de Niebla”, Huelva en su historia 3, 1990,

pp. 107–174.

Galván Montes, Laura; Sánchez López, Angela, “Inter- vención arqueológica preventiva. Vigilancia arqueoló- gica de movimientos de tierras. C/Tetúan nº41. Lebrija (Sevilla)”, Anuario Arqueológico de Andalucía 19, 2009,

pp. 3320–3325.

García Fernández, Marcos, “Excavación solar Plaza del Marqués y C/Burgos y Mazo, Moguer (Huelva)”, Anua- rio Arqueológico de Andalucía 16, 2006, pp. 2008–2022. García Giménez, Rosario, “Informe sobre cuatro mu- estras de cerámicas vidriadas y lozas de la posada del mesón, teatro romano de Cádiz”, Departamento de Geología y Geoquímica, Universidad Autónoma de Ma-

drid, 2020.

Giles Pacheco, Francisco; Gutiérrez López, José María; Lagostena Barrios, Lázaro; López Ama- dor, Juan José; De Lucas Almeida, Javier M.; Pérez Fernández, Enrique; Ruiz Gil, José, “Aportaciones al proceso histórico de la ciudad de El Puerto de Santa María. La intervención arqueológica en la plaza de Isa- ac Peral”, Revista de Historia de El Puerto 18, 1997, pp. 135–136.

García Rivero, Daniel; Taylor, Ruth, “Nuevos datos para el conocimiento de la evolución histórica del arra- bal de Triana en Sevilla: La intervención arqueológica en la calle Pureza 2”, Anuario Arqueológico de Andalu- cía, 2009.

Gestoso Pérez, José, Historia de los barros vidriados sevillanos desde sus orígenes hasta nuestros días, Ayto, Sevilla, 1999.

Goggin, John M., The Spanish Olive Jars: An Introductory Study, Yale University Yale, 1960, Publications in An- thropology 62.

Goggin, John M., Spanish Majolica in the New World: Types of the Sixteenth to Eighteenth Centuries, Yale Uni- versity, Yale, 1968, Publications in Anthropology 72.

ceràmica vidrada decorada de la Baixa Edat Mitjana al Renaixement als centres productors de la Península Ibèrica”, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona, Bar- celona, 2007. http://www.tdx.cat/TDX-0205107-115739

Iñáñez, Javier. G.; Speakman, Robert J., “Technological features of colonial glazed pottery from El Convento de Santo Domingo (Antigua, Guatemala): Similarities and differences between colonial and Spanish pottery”, a Turbantu-Memmi (ed.), Proceedings of the 37th In- ternational Symposium on Archaeometry, Springer-Ver- lag, 2011, pp. 77-82.

Iñáñez, Javier G.; Belluci, Jeremy; Rodríguez-Alegría, Enrique; Ash, Richard; Mcdonough, William; Speak- man, Robert J., “Romita pottery revisited: A reassess- ment of the provenance of ceramics from colonial Mexico by LA-MC-ICP-MS”, Journal of Archaeological Science 37, 2010, 2698–2704.

Iñáñez, Javier G.; Speakman, Robert. J.; Buxeda i Gar- rigós, Jaume; Glascock, Michael D., “Chemical char- acteritzation of tin-lead clazed pottery from the Iberian Peninsula and the Canary Islands: initial steps toward a better understanding of spanish colonial pottery in the Americas”, Archaeometry 51, 4, 2009, pp.546-567.

Iñáñez, Javier G.; Buxeda i Garrigós, Jaume.; Speak- man, Robert J.; Glascock, Michael D.; Sosa Suárez, Elena, “Characteritzation of 15th-16th century majolica found on the Canary Islands”, a Glascock, Michael D., Speakman, Robert Jeff, and Popelka-Filcoff, Rachel

S. (eds.), Archaeological Chemistry: Analytical Methods and Archaeological Interpretation, ACS symposium se- ries, American Chemical Society, 2007, pp. 376–398.

Iñáñez, Javier. G.; Buxeda i Garrigós, Jaume.; Speak- man, Robert. J.; Glascock, Michael D.; Sosa Suárez, Elena, “Las cerámicas vidriadas decoradas del conven- to de San Francisco de las Palmas de Gran Canaria: una aproximación a su estudio arqueométrico”, El Museo Canario LXIII, 2008, pp. 9–46.

González Arce, José Damián, “Las instalaciones indus- Iñáñez, Javier G.; Bettencourt, José; Pinto Coelho, I.;

triales de la tierra de Sevilla a finales del siglo XV”, Re- vista Internacional de Ciencias Sociales, 2020, pp. 77–92. González Gómez, Antonio, “La villa medieval de Palos a través de sus ordenanzas municipales”, a García, Edu- ardo (ed.), Actas de las Jornadas de Historia del Des- cubrimiento de América, Ayuntamiento de Palos de la

Frontera, 2010, pp. 189–211.

González Rodríguez, Rosalía; Aguilar Moya, Lau- reano; Martín Mochales, Domingo; Barrionuevo Contreras, Francisco; Collado Moreno, Manuel, “Carta Arqueológica Municipal. Jerez. 1: El núcleo urba- no”, Consejería de Cultura, Jerez, 2008.

Hughes, Michael, “Chemical analysis of pottery from the Tortugas shipwreck (1622) by plasma spectrographic techniques”, Journal of Archaeological Science 15, 1, 1988,

pp. 57–66.

Teixeira, André; Arana, Gorka; Castro, Kepa.; Sán- chez-Garmendia, Uxue, “Hit and sunk: provenance and alterations of ceramics from the seventeenth cen- tury Angra D shipwreck”, Archaeological and Anthropo- logical Sciences 12, 2020, p. 182.

IÑÁÑEZ, Javier. G.; BENTO TORRES, Joana; TEIXEI- RA, André; SÁNCHEZ-GARMENDIA, Uxue; CAL-

PARSORO-FORCADA, Estefania; ARANA, Gorka. “The supply of ceramics to Portuguese North African strongholds in the 15th and 16th centuries: New archae- ometric data from Ksar Seghir and Ceuta”, Journal of Archaeological Science: Reports 37, 2021, pp. 1-22.

James, S.R., “A reassessment of the archaeological and ty- pological framework of the Spanish olive jar”, Histori- cal Archaeology 22, 1, 1988, pp. 44–66.

Jamieson, Ross; Hancock, Ronald, “Neutron activation analysis of colonial ceramics from Southern Highland Ecuador”, Archaeometry 46, 2004, pp. 569–583.

Jamieson, Ross; Hancock, Ronald G.V.; Beckwith, L.; Pidriczny, A., “Neutron activation analysis of Inka

Monroy Guzman, Fabiola; Fournier, Patricia, “Elemen- tal composition of Mexican colonial majolica using INAA”, a International Atomic Energy Agency, ed., Nu- clear analytical techniques in archaeological investiga- tions 46, 2003, pp. 147–162.

and colonial ceramics from central highland Ecuador”, Myers, J. Emlen; Amores Carredano, Fernando; Olin,

Archaeometry 55, 2, 2012, pp. 198–213.

Kelloway, Sarah; Vanvalkemburgh, Parker.; Astuhua- mán Gonzáles, César; Gonsáles Lombardi, Andrea; Bedoya Vidal, Diego, “International pots of mystery: Using PXRF spectroscopy to identify the provenance of botijas from 16th century sites on Peru’s north coast”, Journal of Archaeological Science: Reports 27, 2019.

Kelloway, Sarah J.; Vanvalkemburgh, Parker; Iñáñez,

Jaqueline S.; Pleguezuelo Hernández, Alfonso, “Compositional identification of Seville majolica at overseas sites”, Historical Archaeology 26, 1, 1992, pp.

131–147.

Olin, Jaqueline S.; Blackman, James M., “Composition- al classification of Mexican majolica ceramics of the Spanish colonial period”, a Allen, R. (ed.), Archaeolog- ical Chemistry IV, 1989, pp. 112–123.

Javier G.; Dussibieux, Laure; Quilter, Jeffrey; Glas- Olin, Jaqueline S.; Harbottle, Garman; Sayre, Edward.

cock, Michael D., “Identifying New World majolica from 16th–18th century sites on Peru’s north coast”, Journal of Archaeological Science: Reports 17, 2018.

Kingsley, Sean; Gerth, Ellen.; Hughes, Michael, “Ce- ramics from the Tortugas shipwreck: A Spanish-oper- ated navio of the 1622 Tierra Firme fleet”, Ceramics in America, 2012.

Ladero Quesada, Miguel Àngel, “Palos en vísperas del descubrimiento”, Revista de Indias 1978, pp. 471–506.

Laviana Cuetos, Maria Luisa, “La organización de la Carrera de Indias, o la obsesión del monopolio”, Cua- dernos Monográficos del Instituto de Historia y Cultura Naval 52, 2006, pp. 19–35.

Lister, Florence; Lister, Robert H., Andalusian Ceramics in Spain and New Spain: A Cultural Register from the Third Century B.C. to 1700, The University of Arizona Press, Tucson,1987.

Lorenzo Morilla, Vera Reina; Escudero Cuesta, José, “Intervención arqueológica en c/Pureza n.º 44 de Sevi- lla”, Anuario Arqueológico de Andalucía, III Actividades de urgencia, 1990, pp. 574-580.

Lopez Rosendo, Esther; Ruiz Gil, José Antonio, “El alfar de época moderna del Jardín de Cano (El Puerto de Santa María) y las producciones cerámicas de la Bahía de Cádiz entre los siglos XVII y XVIII”, Revista de His- toria de El Puerto 48, 2012, pp. 9–67.

V., “Elemental compositions of Spanish and Span- ish-colonial majolica ceramics and their use in the identification of provenance”, a Carter, Giles F. (ed.), Archaeological Chemistry II, American Chemical Soci- ety, 1978, pp. 200–229.

Padilla Álvarez, Roman; Van Espen, Pierre J.; Rosa Plá Rita; Montoya Rossi, Eduardo; Arrazcaeta Delgado, Roger; Godo Torres, Pedro Pablo; Celaya González, Miriam, “Compositional classification of archaeological pottery based on INAA and SEM-EDX”, Journal of Trace and Microprobe Techniques 21, 2012, pp. 677–695.

Peix Visiedo, Judith, La circulació ceràmica a Barcelona al voltant dels segles XIII i XVIII a partir del seu estudi arqueomètric, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2022. https://hdl.handle.net/2445/205089

Peix Visiedo, Judith; Madrid i Fernández, Marisol, i Buxeda i Garrigós, Jaume, “The case of Black and green tin glazed pottery from Barcelona between 13th and 14th century: analysing its production and its de- corations”, Journal of Archaeological Science: Reports, 38, 2021.

Picon, Maurice, “Introdution à l’étude téchnique des céra- miques sigillées de Lezoux », Centre de Récherches sur les Téchniques Greco-Romaines 2, Université de Dijon, Dijon, 1973.

Maggetti, Marino, “Majolika aus Mexiko: Ein archäo- Pinto Monte, Mireia, Repensar la ceràmica valenciana

metrisches Fallbeispiel”, Fortschritte der Mineralogie 64 (1), 1986, pp. 87–103.

Maggetti, Marino; Westley, Harold; Olin, Jaqueline

d’època medieval i moderna des de l’arqueologia i l’arque- ometria, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/671891

S., “Provenance and technical studies of Mexican ma- Pinto Monte, M.; Madrid i Fernández, M.; Buxeda

jolica using elemental and phase analysis”, a Lambert

J.B. (ed.), Advances in Chemistry Series 205, American Chemical Society, 1984, pp. 151–191.

Madrid i Fernández, Marisol; Peix Visiedo, Judith, i Buxeda Garrigós, Jaume, “Exploring the technique of glazing used by potters of Barcelona”, Mediterranean Archaeology and Archaeometry 21, 3, 2021, pp. 69–88.

Monroy, Fabiola; Gómez, S.; Miranda, J.; Ruvalcaba, J.; De La Torre, J., “Manufacturing techniques of glazed pottery found at the ex-convent of Santo Domingo in Oaxaca”, 32nd International Symposium Archaeometry, Mexico D.F. (Mexico), 2000.

i Garrigós, J., i Coll Conesa, J., “The medieval and post-medieval ceramics from Manises (Valencia). A re- assessment from the new excavations at Barri d’Obra- dors”, Journal of Archaeological Science: Reports 39, 2021,

pp. 103–135.

Pleguezuelo Hernández, Alfonso, “La cerámica de Triana (s.XVI-XIX)”, a Caja General de Ahorros y Monte Piedad (ed.), Cerámica de Triana (siglos XVI al XIX), Colección de artistas plásticos 8, 1985, pp.17-31.

Pleguezuelo Hernández, Alfonso, “Cerámica de Se- villa”, a Sánchez-Pacheco, T. (ed.), Summa Artis, ed. Espasa, Madrid, 1997, pp.344-386.

Pleguezuelo Hernández, Alfonso; Lafuente Ibañez, Ruiz Gil, José Antonio, “Arqueología de la Bahía de Cádiz

Pilar, “Cerámicas de Andalucía occidental (1200- 1600)”, a Gerrard, Cristopher; Gutiérrez, Alex; Vince, Alan (eds.), Spanish Medieval Ceramics in Spain and the British Isles, BAR International Series, Oxford, 1995, pp. 217–244.

Polvorinos del Río, Angel Jesús; Castaing, Jacques, “Lustre decorated ceramics from a 15th to 16th centu- ry production in Seville”, Archaeometry 52, 2010, pp. 83–98.

Pozo Blázquez, Florentino; Somé Muñoz, Pilar, “Inter- vención arqueológica en solar C/Aguiar 5-7 (Sevilla)”, Anuario Arqueológico de Andalucía 1999, III Activida- des de urgencia, Vol. 2, 2002, pp. 790-806.

Pozo, Florentino; Campos, Juan M.; Borja, Francisco, Puerto histórico y castillo de Palos de la Frontera, Uni- versidad de Huelva, Huelva,1996.

Puig Barrachina, Cristina, Les produccions ceràmiques del País Basc durant l’època baixmedieval i moderna: Una aproximació arqueomètrica, Tesis doctoral, Uni- versitat de Barcelona, Barcelona, 2016. http://hdl.han- dle.net/10803/458360

durante la Edad Moderna”, Tesis doctoral, Universidad de Huelva, Huelva, 1999.

Sánchez Cortegana, José M., El oficio de ollero en Sevi- lla en el siglo XVI, Publicaciones de la Excma. Diputa- ción Provincial de Sevilla, Sevilla, 1994.

Sánchez Herrero, José, “El estudio de San Miguel de Sevilla durante el siglo XV”, Historia, Instituciones, Do- cumentos 10, 1983, p. 297.

Terreros, E.; Tenorio, D.; Jiménez-Reyes, M., “Botijas y peruleras en la Ciudad de México colonial: un estu- dio arqueométrico”, SPAL 30, no. 2, 2021, pp. 340-355. https://dx.doi.org/10.12795/spal.2021.i30.27.

Teyssandier García, Elisabet, “Memoria preliminar-di- agnóstico intervención arqueológica preventiva en C/ Rascón 31 de la ciudad de Huelva”, Informe técnico, Ánfora. Gestión Integral del Patrimonio S.L., 2006.

Valls Llorens, Marta, Caracterització arqueomètrica de la producció cerámica als regnes de Còrdova i Grana- da entorn als segles XV-XVII, Tesi Doctoral, Universi- tat de Barcelona, Barcelona, 2023. http://hdl.handle. net/10803/690397

Reinoso del Río, María Cristina; Gutiérrez López, Valls Llorens, Marta; Buxeda i Garrigós, Jaume; Ma-

José María, “Arqueología extramuros de la villa: la ex- cavación en Torre de la Merced”, a J. M. G. L. (ed.), De la prehistória a la Rábita y la villa: Arqueología de Rota y la Bahía de Cádiz, Fundación Alcalde Zoilo Ruiz-Ma- teos, Rota-Cádiz, 2010, pp. 291-321.

drid i Fernández, Marisol, “The late medieval and early modern ceramics in the city of Córdoba (Anda- lusia, Spain): Christian productions under the Islamic tradition”, Archaeometrical and Anthropological Scien- ces 14, 208, 2022, pp. 1–35.

Rodríguez-Alegría, Enrique; Neff, Hector; Glascock, Valls Pérez, Maria, “Informe final memoria científica

Michael D., “Indigenous ware or Spanish import? The case of indígena ware and approaches to power in co- lonial Mexico”, Latin American Antiquity 14, 1, 2003, pp.

67–81.

actividad arqueológica preventiva control movimien- tos tierras C/Cádiz, C/Cuna, C/Manuel Lora Tamayo y C/Estrella, PFEA-2021 Constantina (Sevilla)”, Informe técnico, Junta de Andalucía, 2021.

Rodríguez Azogue, Araceli.; Fernández Flores, Álva- Velasquez, Veronica; Salgado-Ceballos, Carlos,

ro; García-Dils de la Vega, Sergio, “Carta Arqueo- lógica Municipal de Cazalla de la Sierra, Sevilla”, Junta de Andalucía, Consejería de Cultura, 2017.

Romo Salas, Ana Salud; Vargas Jiménez, Juan Manuel, “Intervención arqueológica en Puente y Pellón 21, Line- ros 19 y Siete Revueltas 8-12, Sevilla”, Anuario Arqueo-

“Spanish olive jars in Campeche: Preliminary chemical characterization and provenance identification of ear- ly modern transport vessels in the Yucatán Peninsula (Mexico)”, Journal of Archaeological Science: Reports 21, 2018, pp. 1171–1180. https://doi.org/10.1016/j.jas- rep.2016.10.007

lógico de Andalucía 1996, Informes y memorias, 2001, Vera Reina, Manuel; López Torres, Pina, “La cerámica

pp. 567-579.

medieval sevillana (siglos XII y XIV): La producción trianera”, BAR International Series, Oxford, 2005.

¶