Llengua, societat i comunicació

Entrevista a Oriol Genís

2024-12-21T01:23:07+00:00

Entrevista a l'actor Oriol Genís, a càrrec de la professora Gemma Reguant Fosas.

L'entrevista es pot visualitzar en aquest enllaç: https://youtu.be/_Xodn6tpDJ0

Entrevista a Josep Maria Miró

2024-12-21T01:44:39+00:00

Entrevista a l'autor i director teatral Josep Maria Miró, a càrrec de la professora Gemma Reguant Fosas.

L'entrevista es pot visualitzar en aquest enllaç: https://youtu.be/obffc4rvH5Q

Arts escèniques, comunicació i societat

2024-12-21T16:20:59+00:00

Introducció.

L’evolució de la parla escènica contemporània: La preparació de la paraula

2024-09-05T09:23:00+00:00

Des que els antics grecs es van ocupar per primera vegada de fer possible l’aprenentatge de parlar bé, han estat nombroses les persones que al llarg de la història han recollit aquest testimoni per desenvolupar les seves capacitats professionals a través d’una sèrie de tècniques que subratllaven la influència que, per mitjà de la paraula parlada, es tenia sobre un auditori. Aquestes pràctiques són més rellevants dins l’àmbit teatral. Per a una millor comprensió d’aquests punts i prenent com a referència alguns dels entrenaments que s’han instaurat en l’àmbit vocal en la docència teatral, des d’Aristòtil fins a Anne Bogart, aquest article exposa l’evolució de les diferents tècniques centrades en l’ús de la veu escènica al llarg dels segles XX i XXI.

Sensorialitat en la veu parlada. Formació de la parla (Sprachgestaltung - Rudolf Steiner)

2024-06-25T16:17:39+00:00

Als nostres temps solem passar per alt la percepció sensible del que transmet la veu parlada, prioritzant el contingut del missatge. La urgència per la informació ens proposa escoltar àudios al doble de velocitat. Fa cent anys, l’investigador austríac Rudolf Steiner observava l’inici d’aquest fenomen i va desenvolupar la formació de la parla (Sprachgestaltung) com a tècnica per a la veu expressiva. En aquella època va significar un canvi de paradigmes, ja que no es recolzava en allò organicofonoaudiològic, sinó que el seu punt de partida era eminentment artístic en sensibilitzar respecte dels elements conformadors de la parla. Tant l’actor i mestre d’actuació Mijaíl Chéjov com la reconeguda entrenadora vocal Cicely Berry van treballar amb aquesta metodologia, que aprofundeix en les característiques dels sons, la gestualitat del llenguatge, intensifica l’escolta i treballa amb els ritmes i les dinàmiques expressives de la respiració. Aquest article presenta algunes de les seves característiques més destacades.

Territoris d’actuació, comunicació i vivència

2024-11-29T19:10:00+00:00

«Un ocell, en efecte, sap volar» (García-Delgado, 2022, p. 27). Una actriu, en efecte, «sap actuar». Aquest article examina la influència de l’entrenament «cos-ment» i de la imaginació d’una actriu en la pràctica i la relació amb el saber fer sobre l’escenari, tant en el rol de creadora (artista) com en el rol d’executora (actuant). La qüestió central és destriar fins a quin punt un actor o actriu posseeix una consciència del seu saber actuar; i de quina manera activar aquesta consciència afavoreix la seva bona feina i benestar professional. Explora la profunditat a què es pot accedir i indagar en aquest coneixement pràctic i la metodologia adequada per fer-ho. Discuteix les conseqüències i la rellevància en educació d’aquesta consciència del saber fer: la influència que té en la identitat, la creativitat i la relació amb el teatre i l’actuació.

L’intèrpret respira... i el públic respira. Transmissió mirall

2024-07-23T18:39:18+00:00

Com hem sabut sempre la gent que ens dediquem al teatre —i es confirma des de la neurociència amb les neurones mirall—, el que viu un intèrpret a l’escenari provoca la mateixa vivència en el públic. Aquest article planteja la importància d’una transmissió intèrpret-espectador saludable, de qualitat, i aporta eines per aconseguir-la. Primer hi ha d’haver benestar actoral. Aquest s’aconsegueix alliberant la respiració, la veu i tenint uns bons espais interns interpretant. En aquest article s’aporten diverses tècniques per ajudar aquest objectiu i pautes d’entrenament per assolir una comunicació escena-públic saludable. D’aquesta manera, si l’actor respira bé, l’espectador també respirarà millor.

Clown, un personatge particular.

2024-09-03T10:26:50+00:00

L’article ens parla del pallasso, o el clown. Explica per què és únic i particular i com és que cada persona ha de trobar el seu. El personatge és la persona i mostra les seves febleses, a diferència dels actors, que interpreten un personatge amb característiques particulars. S’hi dona informació per entendre-ho i conèixer el camí per arribar a aquest univers inimitable, i s’exposa per què és tan estimat, quan en realitat fracassa constantment. Es mostren les relacions entre el món del clown i el creixement personal i l’educació. I també s’hi exposa la relació d’aquest personatge amb el públic.

L'actor, gresol de la llengua viva

2024-06-25T15:31:02+00:00

A partir de la seva experiència professional com a actor i home de teatre i de cinema, l’autor reflexiona sobre la tradició i la transmissió oral de la llengua i la seva evolució social i cultural, que porta a terme en primera línia de foc l’actor, que té en la llengua precisament el seu ofici i és una de les seves eines principals d’expressió artística.

Ricard II, una revalorització

2024-03-17T12:03:55+00:00

Aquest article fa una valoración de Ricard II, la més lírica de les obres històriques de Shakespeare. És una obra amb pocs estudis que ha estat poc valorada i poc representada i que és menys popular en comparació a altres. El seu valor rau en la paraula i en el vers, els quals conformen una obra d’una gran qualitat lírica que es fa evident fins i tot en escenes que semblen marginals. A l’article s'analitzen paral·lelismes que apareixen en algunes escenes, l’augment del lirisme en la davallada del rei Ricard II i l’ús de paraules repetides com "terra" i "sang", gràcies a les quals l'autor crea les diferents atmosferes dins l'obra.

El moment més líric es troba en l’estada de Ricard a la presó. Les paraules i el vers revelen excel·lentment l’estat d’ànim de Ricard, una mescla de sensatesa i de follia. Hi traspua, a través de diverses comparacions que apareixen en les reflexions del personatge, la tristesa del seu món interior.

La dansa com a motor d’experiències artístiques per a persones grans amb demència

2024-05-23T11:54:00+00:00

La dansa és un llenguatge corporal que pot ajudar les persones grans amb demència a mantenir-se actives, reduir el sedentarisme i participar en experiències noves. Es presenten breument quatre projectes realitzats a Catalunya: «Programa Alzheimer CCCB», «Moviment i cultura», «Ballant amb l’Alzheimer» i «La Dansa s’Apropa». En aquestes experiències artístiques les persones grans han participat en sessions de dansa adaptades a les seves capacitats, on queda palès que el llenguatge de la dansa, juntament amb altres llenguatges artístics, és una eina valuosa que pot ajudar les persones a viure una vida més saludable i que aporta benestar.

Com es trasllada una guerra a l’escenari?

2024-11-29T19:04:50+00:00

Incendis (2003) forma part de la tetralogia La sang de les promeses, escrita pel dramaturg libanès Wajdi Mouawad. La guerra té un paper central en la peça, atès que és l’eix que configura la progressió de l’argument. Amb l’objectiu de considerar la voluntat d’universalització dels efectes dels conflictes bèl·lics i de reflexionar sobre les formes de transmissió de la violència des de les arts escèniques, aquest article analitza un seguit d’aspectes textuals de l’obra (model tràgic, estructura del temps narratiu, funció dels silencis i convivència entre llengües) i d’aspectes escènics del muntatge que Oriol Broggi va dirigir l’any 2012 (disposició de la sala, escenografia, il·luminació, espai sonor i vestuari).

Enllaços d'interès

2024-12-21T17:11:35+00:00

Recull de premsa

2024-12-21T17:24:39+00:00

Revisors del número

2024-12-21T17:31:16+00:00