Llengua, societat i comunicació

Revisors del número

Claudia Allison Waldman — 2023-12-29

Entrevista a Carles Garcia Roqueta

Carolina Figueras — 2023-12-29

Entrevista a l'advocat i mediador Carles Garcia Roqueta, a càrrec de la professora Carolina Figueras.

L'entrevista es pot visualitzar en aquest enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=LnIE7jeukOA&ab_channel=LSCLlengua%2CSocietatiComunicaci%C3%B3

La mediació: teoria i pràctica

Carolina Figueras — 2023-12-29

Introducció.

La pràctica de la mediació: models i processos per a la resolució pacífica dels conflictes

Carles Garcia Roqueta — 2023-12-29

La mediació compta amb un gran recorregut i un fort reconeixement dins dels sistemes públics de justícia de molts Estats europeus. Va ser el 21 de gener de 1998 quan s’aprovà la recomanació R(98)1 del Consell d’Europa sobre mediació en l’àmbit familiar, que va ser el primer document legislatiu d’àmbit europeu i que va impulsar el foment de mecanismes alternatius, anomenats adequats des de fa poc, per a la resolució de conflictes i litigis mitjançant solucions properes o bé amistoses entre les parts implicades.

Cinc lustres després, la mediació, fent gala del seu caràcter inherentment transversal, s’ha anat estenent i demostrant la seva utilitat en àmbits tan diversos com són el consum, l’esport o la salut. Precisament, ha sigut en aquestes i també en altres àrees diferents on la mediació ha posat en relleu que aquesta constitueix una forma d’actuar, basada en elements com el diàleg, l’empatia i l’escolta activa, que ens porta a millorar la comunicació entre les parts, a obtenir un benefici econòmic important i a ser un exemple del que ha de ser la convivència en societat.

Reflexions sobre mediació i altres mètodes autocompositius des de l’experiència judicial

Carme Guil Román — 2023-12-29

Com a presidenta del GEMME a Espanya explico qui integra la nostra associació, com va néixer i quin és el seu objectiu actual. A banda d’aquesta informació, l’article reflexiona sobre la situació de la justícia i de la societat avui dia i sobre l’estat de la mediació i altres mètodes autocompositius de resolució de conflictes i la seva implementació al nostre país, amb una breu referència al projecte de llei d’eficiència processal que es va tramitar durant els anys 2022-2023 i que va quedar sense aprovar en la legislatura corresponent. Incorporo alguns exemples de mediacions en l’àmbit de la família i administratiu per visualitzar els beneficis i les fortaleses d’aquestes eines i la importància de canviar el paradigma actual de confrontació en el qual molts ciutadans estan instal·lats. La millora de la convivència i la defensa de la cultura de la pau són els nostres objectius principals, i considerem que tots dos integren la tutela judicial efectiva de la qual som garants segons la Constitució espanyola.

Mediació: del llenguatge dels drets al dels interessos

Teresa Arsuaga Acaso — 2023-12-29

El fet que la ciutadania compti amb una esfera cada vegada més àmplia de drets, així com amb una consciència plena sobre la seva capacitat per a fer-los valer enfront dels altres, és, sens dubte, un avenç essencial en el camp de la justícia, però pot tenir alguns efectes negatius si no s’acompanya d’una educació, una cultura i unes institucions que facilitin una gestió més pacífica, racional i eficaç dels conflictes provocats per la inevitable fricció entre drets. Això és, precisament, el que pretenen aconseguir els diferents països amb el foment i implantació d’un conjunt de mètodes de resolució de conflictes alternatius a la via judicial, entre els quals es troba la mediació. La utilització d’un procediment com aquest, en el qual un tercer imparcial ajuda les parts en conflicte que siguin elles mateixes les que aconsegueixin un acord satisfactori per a les dues, requereix d’un canvi d’actitud i de llenguatge: en lloc de pensar i parlar, davant un conflicte, de drets i que es busqui una solució guanyar-perdre, cal que es pensi i es parli d’interessos i que el que es persegueixi sigui un acord.

L’anàlisi del discurs i la pràctica de la mediació: la noció de marc cognitiu

Esperanza Morales López — 2023-12-29

La proposta del present treball és explorar la relació de l’anàlisi del discurs amb la pràctica de la mediació. En concret, es proposa la reflexió sobre els diferents marcs cognitius o narratives activats pels actors socials implicats en un conflicte sotmès a mediació, així com analitzar-ne la posterior evolució.

Per fer-ho, es descriu un cas de conflicte entre la propietària d’una casa i una veïna per la reparació d’una paret. L’anàlisi evidencia la incompatibilitat dels marcs inicials, aspecte que continua fins al moment de la seva resolució en un acte formal de conciliació. La conclusió apunta a la importància de la reflexió metadiscursiva dels mediadors sobre la major o menor incompatibilitat d’aquests marcs com a pas previ al desplegament de les estratègies pròpies.

Emocions i empatia en la mediació

Carolina Figueras — 2023-12-29

La mediació és un procediment de resolució de conflictes en què es privilegia el compromís i la cooperació a través de la participació d’una tercera part neutral. En la mediació es busca disminuir la càrrega agressiva i de confrontació que sovint caracteritzen les disputes en un context de litigació (Garcia 2000). Malgrat l’esperit pacífic amb què s’aspira a conduir els processos de mediació, les emocions (negatives) associades al conflicte afloren. El professional ha de saber gestionar el tenor emocional dels encontres, a fi d’aconseguir l’entesa entre els disputants. L’empatia se situa, per tant, en el centre de la interacció. Atenent al model d’empatia aplicat, la finalitat i el resultat de la mediació variaran. En el present article reflexionem sobre les interrelacions entre emocions i empatia en funció dels principals marcs ideològics de la mediació: individualista i relacional (Della Noce 1999).

L’assertivitat, una qüestió de salut

María Antonia Brualla Giménez — 2023-12-29

Aquest article planteja l’assertivitat com una proposta comunicativa en benefici de la interacció interpersonal. Fa un repàs a diversos aspectes que poden dificultar la comunicació interpersonal, com ara les reaccions (vegeu Rosenberg 1999, Gottam i Silver [1999]2015, Gordon [1970]2008), les creences (McKay i Fanning 2019) o l’impacte emocional i neurològic que pot tenir l’exclusió comunicativa d’un grup (Del Rosario 2019). Després es parla d’empatia i, especialment, d’assertivitat com una porta oberta a trobar punts d’entesa entre les persones. De manera més concreta, d’aspectes lingüístics lligats a l’empatia, les tècniques d’assertivitat i els drets assertius. Tot plegat condueix el lector a considerar l’assertivitat com una proposta lligada al bé comú i, en definitiva, a millorar la salut.

Mediació, conflictes i salut: el paper del llenguatge i la comunicació

Immaculada Armadans — 2023-12-29

Fa més de 10 anys que la mediació en salut s’ha proposat com una alternativa pacífica de gestió de conflictes que aporta benestar, entesa, reconeixement, desjudicialització de conflictes. Tot i els avenços en el seu coneixement, encara no podem dir que el seu ús estigui establert com una eina clau de resolució de conflictes en aquest àmbit, però té la capacitat de transformació i gestió positiva dels conflictes. La mediació pot ser vista com la intervenció, principalment a través del llenguatge i la comunicació, en les relacions interpersonals i intergrupals amb l’objectiu de resoldre un conflicte. La mediació ha de fer possible la prevenció i l’educació per minimitzar les reclamacions sanitàries, millorar la qualitat assistencial i cuidar les relacions interpersonals. Per això, en aquest treball plantegem la necessitat de considerar, ara més que mai, el paper del llenguatge i la comunicació en les relacions sanitàries en la mediació en salut.

La mediació dels conflictes en l’habitatge: de l’accés i les relacions de veïnatge a la seva sostenibilitat

Isabel Viola Demestre — 2023-12-29

La mediació és un procediment en què una tercera persona imparcial i neutral gestiona la comunicació entre les persones que tenen un conflicte en diferents àmbits de l’habitatge per tal que s’aclareixin malentesos, s’arribi a acords de solució que permetin una convivència pacífica i el manteniment en l’habitatge, evitant les situacions de sensellarisme. S’hi analitzen els àmbits de la llar on poden sorgir els conflictes, la seva tipologia (des de l’accés a les reformes perquè sigui ecològic) i la incidència de la mediació en la gestió de les controvèrsies per preservar la relació o posar-hi fi de manera pacífica.

Mediació narrativa: una proposta per a la prevenció i resolució dels conflictes entre pares i fills adolescents a la Xina i a Espanya

Lin Shao — 2023-12-29

Aquest article explora com la mediació narrativa pot ajudar a gestionar els conflictes entre pares i els seus fills adolescents a la vida familiar a la Xina i a Espanya. En primer lloc, s’enumeren els conflictes més freqüents entre pares i adolescents als dos països. A continuació, s’introdueix el concepte de mediació narrativa i s’analitzen els seus avantatges i limitacions i el seu potencial per a la resolució del conflicte a l’esfera familiar.

Enllaços d'interès

Claudia Allison Waldman — 2023-12-29

Recull de premsa

Claudia Allison Waldman — 2023-12-29