L’omnipotència infantil, un problema bioètic. La necessitat i la urgència de repensar l’educació en el marc de l’ètica del cuidar

Autores/as

  • Anna Molins Paronella Generalitat de Catalunya

DOI:

https://doi.org/10.1344/rbd2020.49.30287

Palabras clave:

autonomia individual, educació, models educatius, ètica del cuidar, bioètica

Resumen

L’educació, tant en els primers nivells de socialització com en les seves etapes posteriors d’educació formal, està posant en risc el desenvolupament de l’autonomia individual tan necessària perquè l’alumne arribi a la maduresa pròpia de l’etapa adulta. Les polítiques educatives, els nous models educatius i la societat mateixa estan desvinculant l’ autonomia progressiva de la responsabilitat, els sentiments de la raó, l’emoció de la voluntat i la motivació del deure en la seva praxi educativa. Les conseqüències són que els alumnes queden ancorats en actituds infantils d’omnipotència amb incapacitat de fer un ajustament adequat amb la realitat i reaccionant en la majoria de casos amb agressivitat. La bioètica i l’educació tenen una relació necessària amb la construcció de subjectes morals i autònoms És urgent traçar una línia per sota de la qual no es donin les condiciones necessaries pel desenvolupament ple de la nostra joventut. La bioètica, que té un caràcter multidisciplinar i interdisciplinar, ha d’ atendre als problemes actuals i complexos de l’ educació i contribuir a pensar models educatius que formin ciutadans compromesos, responsables i solidaris. Un model educatiu s’ha de construir dins d’un debat bioètic i, en el marc de l’ètica del cuidar, sense desvincular-se de les ètiques de caràcter normatiu.

Biografía del autor/a

Anna Molins Paronella, Generalitat de Catalunya

Departament d' Educació

Citas

Álvarez Morán, S., Pérez Collera, A., & Suárez Álvarez, M. L. (2008). Hacia un enfoque de la educación en competencias. Materiales de apoyo a la acción educativa. Dirección general de Políticas Educativas y Ordenación Académica, Consejería de Educación y Ciencia, Asturias.

Arendt, H. (1993). La condición humana. Barcelona: Ediciones Paidós.

Camps i Cervera, V. (2011). El gobierno de las emociones. Barcelona: Editorial Herder.

Camps i Cervera, V. (2018). La fragilidad de una ética liberal. Universitat Autònoma De Barcelona (UAB).

Carmona Luque, M. d. (2011). La convención sobre los derechos del niño. Instrumento de progresividad en el derecho internacional de los derechos humanos. Madrid: Editoral Dykinson.

Casado, M., & López Baroni, M. J. (2018). Manual de bioética laica (I): cuestiones clave. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.

Corbo Longueira, D. J. (2007). Sujetos y Modelos de Sistema Escolar. Los desafíos del pluralismo y la autonomía. Madrid: Biblioteca jurídica virtual del instituto de la UNAM.

Cortina, A. (2007). Ética de la razón cordial. Educar en la ciudadanía en el siglo XXI. Ediciones Nobel.

Dewey, J. (1983). Individuality and experience. The middle works of John Dewey (Vol. Volum 13). Carbondale: Southern Illinois University Press.

Elzo Imaz, J. (2004). El papel de la escuela como agente de socialización. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Secretaria General de Educación y Formación Profesional. Madrid: Contextos educativos y acción tutorial.

Elzo, J. (2004). La educación del futuro y los valores. UOC, Ciclo de debates de educación.

Epstein, R. (2007). The case against adolescence: Rediscovering the Adult in Every Teen. (U. Quill Driver Books, Ed.) San Diego, California.

Faure, E. (1980). Aprender a ser. Madrid: Alianza.

Galtung, J. (2016). La violencia: cultural, estructural y directa (Vol. 183). Cuadernos de Estrategia.

Gol, J. (1976). X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana. Perpinyà.

Jacquard, A. (2006). Mon Utopie. Stock.

Luri, G. (2010). La escuela contra el mundo. El optimismo es posible. Barcelona: Editorial Ariel.

Marina, J. A. (2016). Objetivo. Barcelona: Editorial Conecta.

Martínez Ribot, N. (2017). Revolució a les aules. Catalunya pionera en la nova educació del s.XXI. Barcelona: Columna Edicions.

Mulder, M., Weigel, T., & Collings, K. (2008). El concepto de competencia en el desarrollo de la educación y formación profesional en alguns estados miembros de la UR: un análisis crítico. Profesorado. Revista de Currículum y Formación, 12(3), 1-25.

Murillo, J. A. (2012). Confiança lúcida. Santiago de Xile: Uqbar Editores.

Núñez, V. (1999). La infancia postmoderna. Niño: revista del Instituto del Campo Freudiano(6), 29-35.

Rieckmann, M., Mindt, L., & Gardiner, S. (2017). Education for Sustainable Development Goals. Learning Objectives. (V. e. català, Trad.) UNESCO.

Sádaba, J. (2009). La vida buena. Cómo conquistar nuestra felicidad. Barcelona: Ediciones Península.

UNESCOCAT. (2017). Educació per als objectius de desenvolupament sostenible. UNESCOCAT, Barcelona.

Valle, J. M. (2013). Competencias clave como tendencia de la política educativa supranacional de la Unión Europea. Revista de Educación (Número extraordinario).

Vázquez Verdera, V. (gener-juny / 2013). Martin Buber y sus aportaciones a la manera actual de entender la educación para el cuidado. Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació(21), 143-158.

Descargas

Publicado

2020-05-11

Cómo citar

Molins Paronella, A. (2020). L’omnipotència infantil, un problema bioètic. La necessitat i la urgència de repensar l’educació en el marc de l’ètica del cuidar. Revista De Bioética Y Derecho, (49), 93–106. https://doi.org/10.1344/rbd2020.49.30287

Número

Sección

Sección General