Què és la Neuroètica? Discussió dels conceptes a partir d’uma revisió integrativa
DOI:
https://doi.org/10.1344/rbd2024.62.43887Paraules clau:
Ètica de la neurociència, neurociència de la ètica, neuroètica, conceptes, bioèticaResum
Aquest article té com a objectiu discutir com s'ha entès i abordat el concepte de neuroètica en diferents àrees del coneixement. Es va dur a terme una revisió integradora de la literatura amb la finalitat d'identificar els conceptes de neuroètica més utilitzats en la literatura sobre el tema. El període analitzat va ser de 2002 a 2023, la qual cosa va resultar en 283 articles seleccionats en la revisió per parells, d'acord amb els criteris establerts. Es van utilitzar sis etapes metodològiques prèviament definides. La definició de neuroètica es va produir en 2002 en l'esdeveniment “Neuroètica: mapejant el Camp”. Es va identificar que no existeix una definició única establerta per al que és la neuroètica, ni per al seu enfocament i la seva relació amb la bioètica. Si s'entén com l'ètica de la neurociència, llavors no hi ha un suport evident perquè la neuroètica sigui classificada de manera independent de la bioètica, existint, per tant, una congruència teòrica i pràctica entre ambdues. No obstant això, si es classifica com la neurociència de l'ètica, es distancia de la bioètica, sent necessari analitzar-la i discutir-la acuradament, ja que representa un aspecte amb barreres ètiques significatives en relació amb els fonaments de la bioètica.
Referències
Aguila, J. W., & Solana, E. P. (2015). Transhumanismo, neuroética, y persona humana. Revista Bioética, 23, pp. 505-512.
Álvaro-González, L. C. (2014). Neuroética (I): circuitos morales en el cerebro normal. Revista de Neurologia, 58, pp. 225-233.
Buniak, L., & et al. (2014). A four-part working bibliography of neuroethics: part 1: overview and reviews-defining and describing the field and its practices. Philosophy, Ethics, and Humanities in Medicine, 9, pp. 1-14.
BWG. (2014). Brain Working Group. Acesso em 28 de set. de 2023, disponível em The BRAIN Initiative: https://www.braininitiative.nih.gov/strategic-planning/brain-2025-report.
Chiong, W. (2020). Insiders and Outsiders: Lessons for Neuroethics from the History of Bioethics. AJOB neuroscience, 11, pp. 155-166.
Cortina, A. (2010). Neuroética. Las bases cerebrales de uma ética universal com relevância política? Isegoría, 42, pp. 129-148.
Cortina, A. (2011). Neuroética y Neuropolítica. Sugerencias para la educación moral. (4 ed.). Madrid: Editorial Tecnos.
Farah, M. J. (2012). Neuroethics: the ethical, legal, and societal impact of neuroscience. Annual Review of Psychology, 63, pp. 571-591.
Figueroa, G. (2016). Neuroethics: the pursuit of transforming medical ethics in scientific ethics. Biological Research, 49, pp. 1-7.
Gazzaniga, M. S. (2005). The ethical brain. New York: Dana Press.
Greely, H. T., & et al. (2016). Neuroethics in the Age of Brain Projects. Neuron, 92, pp. 637-641.
HBP. (28 de set. de 2023). Human Brain Project. Acesso em 2023 de set. de 28, disponível em https://www.humanbrainproject.eu/en/follow-hbp/news/2023/09/28/human-brain-project-ends-what-has-been-achieved/.
Illes, J. (2007). Empirical neuroethics. Can brain imaging visualize human thought? Why is neuroethics interested in such a possibility? EMBO reports, 8, pp. S57-S60.
Illes, J., & Bird, S. J. (2006). Neuroethics: a modern cotext for ethics in neuroscience. Trends in Neurosciences, 29, pp. 511-517.
Illes, J., & Racine, E. (2005). Imaging or imagining? A neuroethics challenge informed by genetics. The American Journal of Bioethics, 5, pp. 5-18.
Illes, J., & Raffin, T. (2002). Neuroethics: An emerging new discipline in the study of brain and cognition. Brain and Cognition, 50, pp. 341-344.
Levy, N. (2008). Introducing Neuroethics. Neuroethics, 1, pp. 1-8.
Lipsman, N., & McDonald, P. (2023). Traçando o cenário da neuroética para a neuromodulação no Canadá e em outros lugares. Jornal Canadense de Ciências Neurológicas, 50, pp. S2-S3.
Lombera, S., & Illes, J. (2009). The international dimensions of neuroethics. Developing World Bioethics, 9, pp. 57-64.
MacDuffie, K. E. (2020). A "salad bowl" approach to neuroethics collaboration. AJOB neuroscience, 11, pp. 201-203.
Marcus, S. J. (2002). Neuroethics: Mapping the Field. San Francisco: Dana Press.
Mohamed, A., & Sahakian, B. (2012). The ethics of elective psychopharmacology. International Journal of Neuropsychopharmacology, 15, pp. 559-571.
Morein-Zamir, S., & Sahakian, B. J. (2010). Neuroethics and public engagement training needed for neuroscientists. Trends in Cognitive Sciences, 14, pp. 49-51.
NEWG. (2023). Neuroethics Working Group. Acesso em 28 de set. de 2023, disponível em The BRAIN Initiative: https://braininitiative.nih.gov/about/neuroethics-working-group.
Potter, V. R. (2016). Bioética: ponte para o futuro. São Paulo: Edições Loyola.
Racine, E., & et al. (2011). Evidence-based neuroethics for neurodevelopmental disorders. Seminars in Pediatric Neurology, 18, pp. 21-25.
Rommelfanger, K. S., & et al. (2018). Neuroethics Questions to Guide Ethical Research in the International Brain Initiatives. Neuron, pp. 19-36.
Roskies, A. (2002). Neuroethics for the new millenium. Neuron, 35, pp. 21-23.
Safire, W. (2002). Neuroethics: Mapping the Field. Acesso em 28 de set. de 2023, disponível em Cerebrum: http://dana.org/Cerebrum/2002/Neuroethics__Mapping_the_Field/.
Sahakian, B. J., & Morein-Zamir, S. (2011). Neuroethical issues in cognitive enhancement. Journal of Psychopharmacology, 25, pp. 197-204.
Singh, D., & et al. (2022). Human to Humanoid: An Evolving Concept; Issues and Concerns of Neuroethics. Neurology India, 70, pp. 25-30.
Souza, M. T., & et al. (2010). Revisão integrativa: o que é e como fazer. Einstein (São Paulo), 8, pp. 102-106.
Vega, I. E. (2017). Alzheimer’s disease in the Latino community: intersection of genetics and social determinants of health. Journal of Alzheimer's disease, 58, pp. 979-992.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Mauro Seigi Hashimoto
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els/les autors/es conserven els drets d'autoria dels articles i autoritzen la Universitat de Barcelona a publicar-los en la seva Revista de Bioética y Derecho i a incloure'ls en els serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista. Els treballs publicats en la Revista de Bioètica i Dret estan sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (by-nc-nd 4.0), que permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests reconeguin la seva autoria, la seva publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència. No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.