Què és la Neuroètica? Discussió dels conceptes a partir d’uma revisió integrativa

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/rbd2024.62.43887

Paraules clau:

Ètica de la neurociència, neurociència de la ètica, neuroètica, conceptes, bioètica

Resum

Aquest article té com a objectiu discutir com s'ha entès i abordat el concepte de neuroètica en diferents àrees del coneixement. Es va dur a terme una revisió integradora de la literatura amb la finalitat d'identificar els conceptes de neuroètica més utilitzats en la literatura sobre el tema. El període analitzat va ser de 2002 a 2023, la qual cosa va resultar en 283 articles seleccionats en la revisió per parells, d'acord amb els criteris establerts. Es van utilitzar sis etapes metodològiques prèviament definides. La definició de neuroètica es va produir en 2002 en l'esdeveniment “Neuroètica: mapejant el Camp”. Es va identificar que no existeix una definició única establerta per al que és la neuroètica, ni per al seu enfocament i la seva relació amb la bioètica. Si s'entén com l'ètica de la neurociència, llavors no hi ha un suport evident perquè la neuroètica sigui classificada de manera independent de la bioètica, existint, per tant, una congruència teòrica i pràctica entre ambdues. No obstant això, si es classifica com la neurociència de l'ètica, es distancia de la bioètica, sent necessari analitzar-la i discutir-la acuradament, ja que representa un aspecte amb barreres ètiques significatives en relació amb els fonaments de la bioètica.

Biografies de l'autor/a

Mauro Seigi Hashimoto, Pontifícia Universidade Católica do Paraná - PUCPR

Mestre em Bioética pelo Programa de Pós-Graduação em Bioética da Pontifícia Universidade Católica do Paraná - PUCPR

Anor Sganzerla, Pontifícia Universidade Católica do Paraná – PUCPR

Doutor em Filosofia, Professor do Programa de Pós-Graduação em Bioética da Pontifícia Universidade Católica do Paraná – PUCPR; Professor Visitante da Universidade Católica de Moçambique

Daiane Priscila Simão-Silva, Universidade Estadual do Centro Oeste – UNICENTRO

Doutora em Genética, Professora do Programa de Pós-Graduação em Propriedade Intelectual e Transferência de Tecnologia para a Inovação – PROFNIT, Universidade Estadual do Centro Oeste – UNICENTRO

Referències

Aguila, J. W., & Solana, E. P. (2015). Transhumanismo, neuroética, y persona humana. Revista Bioética, 23, pp. 505-512.

Álvaro-González, L. C. (2014). Neuroética (I): circuitos morales en el cerebro normal. Revista de Neurologia, 58, pp. 225-233.

Buniak, L., & et al. (2014). A four-part working bibliography of neuroethics: part 1: overview and reviews-defining and describing the field and its practices. Philosophy, Ethics, and Humanities in Medicine, 9, pp. 1-14.

BWG. (2014). Brain Working Group. Acesso em 28 de set. de 2023, disponível em The BRAIN Initiative: https://www.braininitiative.nih.gov/strategic-planning/brain-2025-report.

Chiong, W. (2020). Insiders and Outsiders: Lessons for Neuroethics from the History of Bioethics. AJOB neuroscience, 11, pp. 155-166.

Cortina, A. (2010). Neuroética. Las bases cerebrales de uma ética universal com relevância política? Isegoría, 42, pp. 129-148.

Cortina, A. (2011). Neuroética y Neuropolítica. Sugerencias para la educación moral. (4 ed.). Madrid: Editorial Tecnos.

Farah, M. J. (2012). Neuroethics: the ethical, legal, and societal impact of neuroscience. Annual Review of Psychology, 63, pp. 571-591.

Figueroa, G. (2016). Neuroethics: the pursuit of transforming medical ethics in scientific ethics. Biological Research, 49, pp. 1-7.

Gazzaniga, M. S. (2005). The ethical brain. New York: Dana Press.

Greely, H. T., & et al. (2016). Neuroethics in the Age of Brain Projects. Neuron, 92, pp. 637-641.

HBP. (28 de set. de 2023). Human Brain Project. Acesso em 2023 de set. de 28, disponível em https://www.humanbrainproject.eu/en/follow-hbp/news/2023/09/28/human-brain-project-ends-what-has-been-achieved/.

Illes, J. (2007). Empirical neuroethics. Can brain imaging visualize human thought? Why is neuroethics interested in such a possibility? EMBO reports, 8, pp. S57-S60.

Illes, J., & Bird, S. J. (2006). Neuroethics: a modern cotext for ethics in neuroscience. Trends in Neurosciences, 29, pp. 511-517.

Illes, J., & Racine, E. (2005). Imaging or imagining? A neuroethics challenge informed by genetics. The American Journal of Bioethics, 5, pp. 5-18.

Illes, J., & Raffin, T. (2002). Neuroethics: An emerging new discipline in the study of brain and cognition. Brain and Cognition, 50, pp. 341-344.

Levy, N. (2008). Introducing Neuroethics. Neuroethics, 1, pp. 1-8.

Lipsman, N., & McDonald, P. (2023). Traçando o cenário da neuroética para a neuromodulação no Canadá e em outros lugares. Jornal Canadense de Ciências Neurológicas, 50, pp. S2-S3.

Lombera, S., & Illes, J. (2009). The international dimensions of neuroethics. Developing World Bioethics, 9, pp. 57-64.

MacDuffie, K. E. (2020). A "salad bowl" approach to neuroethics collaboration. AJOB neuroscience, 11, pp. 201-203.

Marcus, S. J. (2002). Neuroethics: Mapping the Field. San Francisco: Dana Press.

Mohamed, A., & Sahakian, B. (2012). The ethics of elective psychopharmacology. International Journal of Neuropsychopharmacology, 15, pp. 559-571.

Morein-Zamir, S., & Sahakian, B. J. (2010). Neuroethics and public engagement training needed for neuroscientists. Trends in Cognitive Sciences, 14, pp. 49-51.

NEWG. (2023). Neuroethics Working Group. Acesso em 28 de set. de 2023, disponível em The BRAIN Initiative: https://braininitiative.nih.gov/about/neuroethics-working-group.

Potter, V. R. (2016). Bioética: ponte para o futuro. São Paulo: Edições Loyola.

Racine, E., & et al. (2011). Evidence-based neuroethics for neurodevelopmental disorders. Seminars in Pediatric Neurology, 18, pp. 21-25.

Rommelfanger, K. S., & et al. (2018). Neuroethics Questions to Guide Ethical Research in the International Brain Initiatives. Neuron, pp. 19-36.

Roskies, A. (2002). Neuroethics for the new millenium. Neuron, 35, pp. 21-23.

Safire, W. (2002). Neuroethics: Mapping the Field. Acesso em 28 de set. de 2023, disponível em Cerebrum: http://dana.org/Cerebrum/2002/Neuroethics__Mapping_the_Field/.

Sahakian, B. J., & Morein-Zamir, S. (2011). Neuroethical issues in cognitive enhancement. Journal of Psychopharmacology, 25, pp. 197-204.

Singh, D., & et al. (2022). Human to Humanoid: An Evolving Concept; Issues and Concerns of Neuroethics. Neurology India, 70, pp. 25-30.

Souza, M. T., & et al. (2010). Revisão integrativa: o que é e como fazer. Einstein (São Paulo), 8, pp. 102-106.

Vega, I. E. (2017). Alzheimer’s disease in the Latino community: intersection of genetics and social determinants of health. Journal of Alzheimer's disease, 58, pp. 979-992.

Descàrregues

Publicades

2024-10-17

Com citar

Seigi Hashimoto, M., Sganzerla, A., & Simão-Silva, D. P. . (2024). Què és la Neuroètica? Discussió dels conceptes a partir d’uma revisió integrativa. Revista De Bioética Y Derecho, (62), 31–48. https://doi.org/10.1344/rbd2024.62.43887