La formació contínua del PDI a les lleis universitàries espanyoles

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/REYD2023.28.42961

Paraules clau:

professorat, PDI, formació contínua, formació permanent, educació superior, lleis universitàries

Resum

La formació continuada del professorat universitari va rebre impuls de la incorporació de les Universitats espanyoles al Procés de Bolonya ia l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). Més tard, amb motiu de la pandèmia de la Covid 19, aquest tipus de formació ha experimentat un nou avenç a causa de la necessitat d'incorporar noves metodologies i mètodes d'educació a distància. La nova Llei orgànica del sistema universitari (LOSU) incorpora, a més, importants novetats respecte a lleis anteriors. Per la importància creixent que ha anat adquirint la formació contínua del personal docent i investigador (PDI) en aquest treball s'analitza el tractament que aquest tema ha rebut a les lleis universitàries espanyoles des de la Llei de reforma universitària (1983) fins a l'actual LOSU, considerant també la legislació autonòmica vigent.

L'anàlisi de contingut aplicat aporta evidència que aquest és un aspecte que s'ha tingut en compte primerencament i, de manera creixent, en les successives normes encara que no en totes les lleis autonòmiques, ni en totes per igual, amb similituds i diferències que es posen en relleu en aquest treball. S'ha pogut observar, a més, que després de la LOU del 2001 la Llei andalusa va ser la que més va desenvolupar aquest aspecte; i que, a nivell estatal, el tractament de la formació contínua del PDI ha experimentat un desenvolupament més gran en la recentment aprovada LOSU, incorporant novetats però també retrocedint en la formulació d'alguns aspectes.

Biografies de l'autor/a

Francisco Javier Malagón Terrón, Universidad Internacional de Cataluña

Doctorant en la Universitat Internacional de Catalunya (UIC)

Investigador sobre la formació contínua del professorat universitari.

Màster en Psicopedagogia, Màster en Mediació; Màster en Màrqueting Digital i Llicenciat en Ciències de la Informació.
Doctorant en la Universitat Internacional de Catalunya (UIC)

Investigador sobre la formació contínua del professorat universitari.

Màster en Psicopedagogia, Màster en Mediació; Màster en Màrqueting Digital i Llicenciat en Ciències de la Informació.

Mariona Graell Martín, Universitat Internacional de Catalunya

Professora adjunta de la Facultat de Ciències de lEducació de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).

Membre del grup de recerca Sostenibilitat i Educació Integral (SEI) de la UIC. 

Referències

BERNETE, F. (2013). Análisis de contenido (cuantitativo y cualitativo). Conocer lo social: estrategias y técnicas de construcción y análisis de datos. Coordinadores: Antonio Lucas Marín y Alejandro Noboa. Fragua, 2013, 221-261.

BURGUET, M., ESTEBAN, F., BUXARRAÍS, M. R., AZEVEDO, M. (2012). La universidad de hoy en la encrucijada. Revista Reflexão e Ação, Santa Cruz do Sul, v.20, n2, 327-346, jul./dez.2012 https://doi.org/10.17058/rea.v20i2.2999

CALAS BRAVO, M.P. (2001). Investigación y educación en la Sociedad del conocimiento: Enfoques emergentes. Revista de Investigación Educativa, 2001, Vol. 19, nº 2, 291-313. http://hdl.handle.net/10201/45035

Constitución Española (BOE nº 311, de 29 de diciembre de 1978).

Decreto Legislativo 1/2013, de 8 de enero, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley Andaluza de Universidades. (BOJA nº. 8, de 11 de enero de 2013).

GARCÍA MANJÓN, J. V. (2009). Hacia el Espacio Europeo de Educación Superior. El reto de la adaptación de la universidad a Bolonia. Netbiblo.

INNERARITY, D. (2022). La sociedad del desconocimiento. Galaxia Gutemberg.

KOTTER, J.P. (2004). Las claves del cambio. Deusto.

Ley 1/2003, de 19 de febrero, de Universidades de Cataluña (DOGC n.º 3.826, de 20 de febrero de 2003, y BOE n.º 60, de 11 de marzo).

Ley 12/2011, de 16 de diciembre, de modificación de la Ley Andaluza de Universidades. (BOJA, nº 251, de 27 de diciembre de 2011, y BOE nº 9, de 11 de enero de 2012).

Ley 15/2003, de 22 de diciembre, Andaluza de Universidades (BOJA n.º 251, de 31 de diciembre de 2003, y BOE n.º 14, de 16 de enero de 2004).

Ley 3/2005, de 25 de abril, de Universidades de la Región de Murcia (BORM n.º 106, de 11 de mayo de 2005, y BOE n.º 119, de 19 de mayo de 2006).

Ley 5/2005, de 14 de junio, de Ordenación del Sistema Universitario de

Aragón (BOA n.º 75, de 24 de junio de 2005, y BOE n.º 201, de 23 de agosto).

Ley Orgánica 11/1983, de 25 de agosto, de Reforma Universitaria (BOE nº 209, de 1 de septiembre de 1983).

Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema Universitario. (BOE nº 70, de 23 de marzo de 2023).

Ley Orgánica 4/2007, de 12 de abril, por la que se modifica la Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades (BOE nº. 89, de 13 de abril de 2007).

Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades. (BOE nº. 307, de 24 de diciembre de 2001).

LOMBARD, M., SNYDER-DUCH, J. & BRACKEN, C.C. RACKEN (2002). Content analysis in mass communication: Assessment and reporting of intercoder reliability. Human Communication Research, 28, 587-604. http://dx.doi.org/10.1111/j.1468-2958.2002.tb00826.x

LÓPEZ HERRERÍAS, J. A. (2008). La Universidad (y el Proceso de Bolonia: EEES). Hergué.

MALAGÓN TERRÓN, F.J. Y GRAELL MARTÍN, M. (2022). La formación continua del profesorado universitario en los planes estratégicos de las Universidades españolas. Educación XX1, 25(1), 433-458. https://doi.org/10.5944/educXX1.30321

MORA-CANTALLPS, M., INAMORADO DOS SANTOS, A., VILLALONGA-GÓMEZ, C., LACALLE RIMIGIO, J.R., CAMARILLO CASADO, J., SOTA EGUZÁBAL, J.M., VELASCO, J.R. Y RUIZ MARTÍNEZ, P.M. (2022). Competencias digitales del profesorado universitario en España. Un estudio basado en los marcos europeos DigCompEdu y OpenEdu. Comisión Europea, CRUE Universidades Españolas.

NEUENDORF, K.A. (2002): The Content Analysis Guidebook. Thousand Oaks, CA: Sage.

PIÑUEL, J.L. (2002): Epistemología, metodología y técnicas del Análisis de Contenido. Estudios de Sociolingüística 3 (1), 1-42

SALABURU, P. (DIRECTOR); HAUG, G.; Y MORA, J.G. (2011). España y el proceso de Bolonia. Un encuentro imprescindible. Academia Europea de Ciencias y Artes España. http://hdl.handle.net/10234/30976

SOUTO GALVÁN, C. (2021). La evolución de las políticas educativas: de la integración a la inclusión. Revista de Educación y Derecho, Número Extraordinario Octubre 2021. https://doi.org/10.1344/REYD2021.1EXT.37713.

Universidad 2030. Propuesta para el debate (2021). CRUE Universidad Española.

ZABALZA, M. A. (2001). Formación del profesorado universitario. Revista de Investigación Educativa, 2001, Vol. 19 (2), 659-662. https://doi.org/10.6018/rie

ZABALZA, M. A. (2013). La formación del profesorado universitario. Revista de Docencia Universitaria, Vol. 11 (3). Octubre-diciembre 2013, 11-14. https://doi.org/10.4995/redu.2013.5515

Descàrregues

Publicades

2023-10-05

Com citar

Malagón Terrón, F. J., & Graell Martín, M. (2023). La formació contínua del PDI a les lleis universitàries espanyoles. Revista d’Educació I Dret, (28). https://doi.org/10.1344/REYD2023.28.42961

Número

Secció

Investigacions, estudis i informes rellevants