ISSN: 2013-2255

El tractament de la corporalitat a l’escola activa: jocs i educació física a l’Escola del Mar (1922-1938)

Xavier Torrebadella-Flix a

Universitat Autònoma de Barcelona, Espanya. https://orcid.org/0000-0002-1922-6785

Jordi Brasó b

Universitat de Vic, Espanya. https://orcid.org/0000-0002-3582-9826

a Llicenciat en Educació Física per la Universitat de Barcelona (UB) i doctor per la Universitat de Lleida (UdL). Professor del Departament de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Àmbits d’estudi: història social i documental de l’educació física. Disposa de nombrosos articles i llibres en la temàtica.

b Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (UB) i doctor per la UB. Professor en diverses assignatures relacionades amb l’educació, la història i l’educació física a la UB, a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i a la Universitat de Vic (UVIC). Àmbits d’estudi: història de l’educació física, història de la renovació pedagògica, didàctica de l’educació i educació física al segle xxi. Adreça de contacte: Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia. Carrer de Miquel Martí i Pol, 3C, 08500 Vic, Barcelona. jordi.braso@uvic.cat

Article de recerca. Rebut: 15/07/2022. Revisat: 26/09/2022. Acceptat: 04/10/2022. Publicació avançada: xx/xx/2022. Publicació: 02/01/2023.

Resum

INTRODUCCIÓ. A inicis del segle xx les condicions de vida a Barcelona eren pèssimes. La burgesia volia modernitzar i europeïtzar el territori. Entre altres propostes, apareix l’Escola del Mar, amb una idea higienista i pedagògica per als infants desafavorits.

MÈTODE. L’aportació té per objecte els jocs i l’educació física a l’escola. Es pretén entendre com hi tractaven les pràctiques corporals. Així mateix, es busca interpretar la seva finalitat i filosofia lligades a la pedagogia i als ideals renovadors de l’època. La metodologia s’ha basat en l’anàlisi de fonts primàries (pedagogs, personalitats acadèmiques, mestres i alumnat) ubicades principalment en el portal ARCA, a la Biblioteca de Catalunya i a les biblioteques particulars dels autors. Tot s’ha contextualitzat amb fonts secundàries per oferir un discurs hermenèutic.

RESULTATS. La pràctica de jocs i l’educació física de manera lliure, també dirigida, es treballava a partir d’exercicis gimnàstics que pretenien fer un cos més sa i fort. La corporalitat a l’Escola del Mar era una peça clau de l’engranatge escolar.

DISCUSSIÓ. L’Escola del Mar seguia el model de les escoles actives amb una idea higienista però tenia com a fet distintiu la proposta ludicocompetitiva que acompanyava la vida social.

Paraules clau

educació física, Escola del Mar, higienisme, joc, Escola Nova, escola activa.

Referència recomanada

Torrebadella-Flix, X., i Brasó, J. (2023). El tractament de la corporalitat a l’escola activa: jocs i educació física a l’Escola del Mar (1922-1938). REIRE Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 16(1), 1-19. https://doi.org/10.1344/reire.40176

 

© 2023 Els autors. Aquest article és d'accés obert subjecte a la llicència de Reconeixement 4.0 Internacional Creative Commons, la qual permet utilitzar, distribuir i reproduir per qualsevol mitjà sense restriccions sempre i quan se citi adequadament l’obra original. Per veure una còpia de la llicència, visiteu

 
https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/

 

 

Título (castellano)

El tratamiento de la corporalidad en la Escuela Activa: juegos y educación física en la Escuela del Mar (1922-1938)

Resumen

INTRODUCCIÓN. A principios del siglo xx las condiciones de vida en Barcelona eran pésimas. La burguesía quería modernizar y europeizar el territorio. Entre otras propuestas, aparece la Escuela del Mar con una idea higienista y pedagógica para los niños desfavorecidos.

MÉTODO. La aportación tiene por objeto los juegos y la educación física en la escuela. Se pretende entender cómo trataban en ella las prácticas corporales. Asimismo, se interpreta su finalidad y filosofía ligada a la pedagogía e ideales renovadores de la época. La metodología ha consistido en el análisis de fuentes primarias (pedagogos, personalidades académicas, maestros y alumnado) ubicadas principalmente en el portal ARCA, en la Biblioteca de Cataluña y en las bibliotecas particulares de los autores. Todo se ha contextualizado con fuentes secundarias para ofrecer un discurso hermenéutico.

RESULTADOS. La práctica de juegos y la educación física —libre y dirigida— se trabajaba a partir de ejercicios gimnásticos para hacer un cuerpo más sano y fuerte. La corporalidad en la Escuela del Mar era una pieza clave del engranaje escolar.

DISCUSIÓN. La Escuela del Mar seguía el modelo de las escuelas activas con una idea higienista, pero tenía como hecho distintivo la propuesta lúdico-competitiva que acompañaba a la vida social.

Palabras clave

educación física, Escuela del Mar, higienismo, juego, Escuela Nueva, Escuela Activa

Title (English)

Physical activity in the Active School: Games and physical education at the Escola del Mar (1922-1938)

Abstract

INTRODUCTION. At the beginning of the 20th century living conditions in Barcelona were appalling. The middle classes sought to modernize the city by introducing urban development ideas from the rest of Europe. One of the proposals put forward was the Escola del Mar (the School of the Sea), designed to raise standards of hygiene and education among disadvantaged children.

METHOD. This paper centres on the theme of games and physical education at the Escola del Mar. The aim is to understand how the school approached physical exercise and to examine the philosophy linked to ideals of pedagogy and renewal in vogue at the time. The methodology involved the analysis of primary sources (i.e., the accounts of specialists in education, academics, teachers and pupils) located on the ARCA portal, in the Biblioteca de Catalunya and in the private libraries of the authors. The materials have been contextualized with secondary sources.

RESULTS. The practice of games and physical education at the Escola del Mar was based on various gymnastic exercises that aimed to make the body healthier and stronger. Physical exercise was a key component of the Escola del Mar syllabus.

DISCUSSION. The Escola del Mar followed the model of the active schools with regard to sanitation, but it also had a distinctive focus on games and competition.

Keywords

Active School, Escola del Mar, hygiene, games, New School, Physical Education (P.E)

 

1. Introducció

En parlar de l’Escola del Mar (1922-1938) —inaugurada el dimecres 3 d’agost de 1921— hem d’anar al barri de la Barceloneta, de la Barcelona dels anys vint i trenta del segle passat. La ciutat, amb una població de poc més de 700.000 habitants, bullia amb una voluntat de modernització, d’emmirallament europeu, de catalanisme i de voluntat cultural. Però també patia problemes socials i l’obrerisme marcava el pols de cada dia. Les manifestacions i reivindicacions per obtenir uns drets laborals dignes o una ciutat neta apareixien com una necessitat social.

Així, la ciutat experimentava un renovador aire europeu. Eren inquietuds de finals del segle xix i que quedaven paleses amb el Noucentisme, que podria datar els seus inicis el 1906 i, posteriorment, el pressupost de Cultura fallit de 1908 (Arada, 2008). Tot aquest moviment encara va agafar més força després de la Gran Guerra. L’Ajuntament de Barcelona i la Mancomunitat, per resoldre la manca d’atenció a l’educació pública de l’Estat espanyol, van posar el punt de mira en les reformes educatives que estaven protagonitzant altres països i en els exitosos models pedagògics d’experiències particulars (Ajuntament de Barcelona, 1923; Cañellas i Toran, 1982).

Així, si l’Escola del Bosc (1914) era el punt d’inflexió d’un moviment higienista escolar i pedagògic renovador, seguidament la va seguir l’Escola del Mar (1922), situada damunt de la sorra de la platja de la Barceloneta. Tenia una capacitat per a dos-cents alumnes, i representava un projecte singular de les escoles a l’aire lliure de l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes escoles —l’Escola del Bosc, l’escola de Vilajoana (1921) per a deficients, l’escola del Parc del Guinardó (1923) i l’Escola del Mar—, si per un costat eren escoles d’assaig, per l’altre van esdevenir un referent pedagògic per a tota una generació de mestres.

S’ha parlat sovint de la importància d’aquestes escoles, que Alexandre Galí, secretari del Consell de Pedagogia (1916-1923), va promoure i en les quals es pretenia agafar l’estela de la pedagogia pionera estrangera, amb una educació moderna, racional, a partir de l’experimentació, el joc i amb una importància del treball del cos a partir de l’educació física. Tot plegat va fer que les escoles de l’Ajuntament de la ciutat comtal adquirissin una significativa identificació:

Quant a l’Ajuntament de Barcelona, després de l’esplèndida eclosió de les escoles a l’aire lliure, que no eren més que escoles d’assaig fonamentades en l’educació física, i de les colònies escolars en les seves múltiples formes, quan a través del Patronat Escolar va intentar organitzar l’educació física en gran, no feu més que demostrar la impotència habitual per una obra d’aquella natura, filla del nostre retard quant a l’organització material del que podríem anomenar la institució d’educació física i sobretot del nostre retard mental i moral quant al sentiment o la creença de la necessitat d’aquesta educació en funció moralment educadora del caràcter i físicament renovadora de les energies i la força de la raça. Els governants, àdhuc els de font catalana eren lluny d’aquests sentiments; perquè eren poble i el poble encara s’hi havia estremit. Ja hem vist que el Patronat va nomenar un cert equip de professors de gimnàstica que passaven pels grups escolars, però aquella cristal·lització del professor de gimnàstica, del mestre, del metge higienista i àdhuc d’una manera difusa de la vida esportiva general, l’any 1936 era encara una cosa remotíssima. (Galí, 1983, p. 3)

Ara bé, durant els anys vint hi hagué una eclosió de l’esport i, sobretot, el futbol arribà a la població en edat escolar, però no tothom ho veia bé. Sovint els esport forans eren considerats no òptims. A la vegada, la protecció a la infància per part d’higienistes i pedagogs prenia més força. Així, calia escolaritzar la població obrera migrada i adaptar-la ràpidament al tarannà de la ciutadania barcelonina (Ajuntament de Barcelona, 1923), i també calia tenir cura del benestar general. S’havien de prendre, per tant, mesures per atendre la depauperació i vigoritzar físicament la infància, la qual cosa també revertiria en beneficiïs en proporcionar pràctics col·laboradors a la vida industrial que necessitava la ciutat.

També, en aquest temps entrava en funció la Federació Espanyola de Natació, constituïda a Barcelona el 19 d’abril de 1920, i la Federació Catalana de Natació es creava el 25 de febrer de 1921 (Federació Catalana de Natació, 1921; Federación Española de Natación Amateur, 1921). Els clubs de natació ubicats a la platja de Barceloneta van esdevenir, amb els luxosos banys de Sant Sebastià, uns dels principals punts de l’oci de les classes mitjanes. Ara bé, la ciutat estava mancada de zones d’esbarjo i camps de joc apropiats per a la mainada; el jocs lliures i populars dels infants tenien lloc en qualsevol punt de la ciutat, amb l’inconvenient de molestar els vianants. No obstant això, en aquells anys l’Ajuntament ja tenia projectes per resoldre aquesta qüestió (Ajuntament de Barcelona, 1920, 1922). Es pretenia oferir, ampliar i renovar tot el conjunt de parcs i jardins de la ciutat:

Però aquests llocs d’esbarjo seran indubtablement insuficients per una educació física completa de l’alumne i precisament l’educació física deu ésser un dels punts a mirar amb més atenció, car el noi que assisteixi a l’Escola pública és el que viu en llocs poc higiènics i sense els mitjans per enrobustir-se que foren menester.

Per això han senyalat en el plànol uns camps de sport i jardins escolars, situats en la perifèrica de la ciutat, on poder anar els alumnes de les Escoles públiques en determinats dies de la setmana, on els jocs i sports podrien fer-s’hi amb tota llibertat i on els jardins escolars serien un medi pràctic i moral d’educació. (Ajuntament de Barcelona, 1923, p. 386)

En aquest ambient és on cal ubicar l’Escola del Mar. Va estar concebuda per iniciativa del regidor i posteriorment president de la Comissió de Cultura, Lluís Nicolau d’Olwer, l’any 1918, i naixia amb l’amarga pèrdua d’organitzar els JJOO de 1924, però també en el caliu d’un canvi d’orientació cultural cap a l’educació física que la Mancomunitat projectava cap a la promoció d’iniciatives pel que feia a l’organització de l’educació física i l’esport. La Ponència d’Educació Física com a pas previ a la constitució d’un Institut Català d’Educació Física posava en relleu la voluntat de resoldre la qüestió de l’educació física escolar (Trabal, 1922a). I ja Josep Antoni Trabal, al Butlletí dels Mestres, un referent pedagògic iniciat el 1922, destacava aquesta necessària determinació (Trabal, 1922b, 1922c, 1923a, 1923b).

Manuel Ainaud va proposar a Pere Vergés dirigir l’Escola. Les classes, però, no es van iniciar fins al 26 de gener de 1922. El centre higienicoeducatiu presentava un model d’escolarització singular. No hi havia el règim disciplinari i acadèmic de les altres escoles públiques. Es buscava la recuperació dels jocs propis, les tradicions oblidades a causa de la internacionalització i l’essencialisme de la vida quotidiana a la Mediterrània. Era una escola orientada físicament i pedagògicament al mar, dins d’una ciutat marítima, com a fet indiscutible de la seva essència. L’escola en si mateixa representava la idealització d’una societat complexa, en la qual tota l’agitació pedagògica d’aleshores va prendre un estil propi sota el saber fer de Pere Vergés i Farrés (1896-1970), un home que va depositar el seny per realitzar l’obra ben feta, en una idea orsiana (Brasó i Torrebadella, 2020b; Vilanou, 2008). El mateix Vergés sabem que va ser un dels fundadors de la primera Federació Catalana d’Excursionisme, vinculada a la Unió Catalanista. Ara bé, les realitzacions de l’Escola del Mar no es van aturar amb la Dictadura del general Miguel Primo de Rivera, un home que havia estat el capità general de Catalunya i que coneixia l’aclaparadora mortalitat infantil de Barcelona (Roig Reventós, 1921). Aquesta mortalitat difícil d’aturar va disposar de campanyes com el segell pro-infància (1933-1937).

L’Escola del Mar era molt més que un preventori antituberculós o una obra benèfica i filantròpica. També era un projecte polític que tractava de reparar les injustícies i desigualtat socials a la ciutat més rica del país. Però per al pedagog Pere Vergés, l’Escola del Mar era senzillament una escola, però no una escola qualsevol, era tota una obra d’art. Apareixia el component estètic com a element clau de qualsevol obra de la renovació pedagògica catalana i del moviment d’escoles a ple aire (Brasó, 2015; Brasó i Torrebadella, 2014; Ferrière, 1927, 1935; Martorell, 1965).

Una valoració d’aquesta idea i que resumeix la filosofia de Pere Vergés és la que en el seu dia va fer Alexandre Galí, un dels seus amics. Vergés va fer de l’educació una tasca creativa de bellesa; una obra estètica per coronar l’infant com el punt cabdal de la societat. L’art entès com una recreació on el fet educatiu girava al voltant d’una vida estètica i en la qual l’infant també participava per si mateix, de manera lliure: «L’infant que juga i a cada instant deixa enrere el joc que està fent per a començar-ne un altre no fa més que crear sempre» (Galí, 1979, p. 158).

L’objecte d’aquesta aportació és l’educació física i els jocs a l’Escola del Mar. Concretament, se n’analitza l’ús a l’escola i el context pedagògic que en justificava la pràctica. Es busca entendre com l’Escola oferia diverses propostes pedagògiques corporals per tal que el cos, el joc, l’esport i l’educació física formessin part de l’educació. La metodologia s’ha basat en l’anàlisi de fonts primàries que tracten de la corporalitat. L’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA), juntament amb la documentació a la Biblioteca de Catalunya i diversos documents de la biblioteca particular dels autors, ha permès construir el discurs de l’article. Tot plegat s’ha contextualitzat amb tot un conjunt d’obres i fonts secundàries, d’autors actuals que han permès elaborar una hermenèutica del discurs. Així, diversos autors han tractat de l’educació física i l’esport (Arias i Pujadas, 2016; Betancor i Vilanou, 1995a, 1995b; Brasó i Torrebadella, 2015, 2017b; Ferrière i Samper, 1932; Pla-Campàs, 2015; Pujadas i Santacana, 2000; Torrebadella i Brasó, 2017, 2018; Vilanou, 2001; Vilanou i De Bolòs, 2005). Es comprova la instrumentalització del concepte. La religió, el bel·licisme o el control social han estat elements amb els quals el cos s’ha trobat. Així, l’educació física i l’esport ben sovint tenien (i tenen) objectius amagats. I, en l’àmbit de la pedagogia, multitud de propostes han ofert la seva anàlisi hermenèutica. Així, les diferents metodologies, les maneres d’aprendre, les d’ensenyar o les propostes per a la intervenció han tingut punts de vista diversos (Dewey, 1938; Dilthey, 1942; Vilanou, 2002). Tota aquesta amalgama mostra la dificultat per orientar l’educació i l’educació física. En el moment de l’escola activa, succeí el mateix i la pedagogia, el cos i l’activitat passaren a relacionar-se amb la salut, la higiene, les necessitats infantils, la democràcia i la ciutadania del futur.

Els resultats mostren la importància de l’educació física i els jocs a l’Escola del Mar amb una voluntat higienista, de salut, però també per al foment de determinats valors que promou la pràctica física. Es conclou que la importància de l’educació física i els jocs era beneficiosa per a l’alumnat, amb una finalitat d’obtenir una infància més saludable, tot i que es qüestionen aquestes finalitats en favor d’obtenir mà d’obra sana per a la burgesia de la ciutat comtal. Sigui com sigui, podem dir que el model fisicopedagògic va ser positiu per a una infància desvalguda i que malvivia a la Barcelona d’inicis del segle xx.

2. L’educació física

Per a la majoria dels higienistes, l’educació física tenia una funció preventiva de malalties i alhora reparadora per als que les havien patit. La ciutat havia d’esmerçar-se per vèncer les pandèmies, com aquella «grip espanyola» que va aixecar l’alarma mundial (Brasó, 2018a; Salinas, 2019; Torrebadella, 2020). La lacra de la poliomielitis o la tuberculosi, i d’altres malalties infeccioses, esdevenia un problema que calia resoldre i que afectava la població més empobrida. Així, de la mà dels tractats higiènics que des de finals del segle xix anaven agafant força (García, 1886; Monés, 2018; Monlau, 1857, 1867), apareixia tot el moviment de l’helioteràpia i els banys de sol, que eren pràctiques que van començar a prendre força i que arribarien a les escoles (Capó, s. a.; 1932; Kuhne, 1928; Léo, 1920; Muller, 1910; Olavarrieta, 1928; Riera, 1938).

És en aquest entorn que aparegué el centre educatiu de la Barceloneta. L’Escola del Mar va esdevenir la idealització de l’educació d’avantguarda més representativa i estimulant d’aquelles primerenques realitzacions que es van anomenar Escola Nova (Brasó i Torrebadella, 2020a). La institució, promocionada per l’Assessoria Tècnica de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, esdevenia un emblema de la ciutat en pedagogia renovadora, i ho era de debò, no com altres centres als quals erròniament se’ls ha atribuït aquest caràcter renovador. I és del tot necessari marcar diferències amb altres realitzacions, com les escoles a l’aire lliure que va crear l’integrisme catòlic i espanyol. La gran diferència era el dispositiu pedagògic envers el joc. La pedagogització del joc que es feia a l’escola implicava el concepte més absolut, que havia de caracteritzar tot joc autèntic: la llibertat. I per llibertat s’entenia la lliure elecció del qui jugava, del que es juga i de com es juga, és a dir, sense cap mena de manipulació doctrinària per part de l’adult (Brasó i Torrebadella, 2017a, 2018, 2019; Torrebadella i Brasó, 2019).

A l’Escola del Mar hi anaven nois i noies de classe humil, escollits de les escoles municipals i afectats de tuberculosi pulmonar tancada, afeccions respiratòries, anèmia, clorosi, formacions escoliòtiques, etc. Però també cal destacar la qüestió psicològica, ja que, com expressava Vergés, els infants estaven marcats per l’ambient social de les seves famílies. Ells eren les principals víctimes de les injustícies socials i eren els que patien les violències i dificultats que provenien de la societat (Ajuntament de Barcelona, 1921, 1932, 1938; Cònsul, 1996; González-Agàpito, 1997, 1998; Saladrigas, 1973).

Així, l’Escola del Mar tenia una funció higiènica i preventiva, davant la lacra tuberculosa que patia la ciutat. D’aquí l’observació mèdica sistemàtica dels infants a càrrec del doctor Enric Mias i Codina (1885-1956). Mias era lleidatà i especialista en medicina de la infància, fundador del Sindicat de Metges de Catalunya, el qual també impartia classes de cultura física a la seu de la Federació Excursionista de Catalunya (1920). Però el més rellevant d’ell era la seva funció d’assessor d’higiene i sanitat a la Comissió de Cultura de l’Ajuntament. Feia d’inspector mèdic a les escoles municipals. Vergés apunta que Mias i Ventura Gassol van ser els veritables organitzadors de les semicolònies i dels banys de mar (Saladrigas, 1973).

Figura 1

Partits de bàsquet

Nota
. Esquerra: el joc apareixia també a les colònies escolars a l’Escola del Mar, 1930. (Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB). J. M. Sagarra i P. Ll. Torrents.) Dreta: el bàsquet, tot i ser un esport forà, es jugava, i es feia damunt de la sorra (Ajuntament de Barcelona, 1932).
 

Aquesta visió mèdica es relacionava, per tant, amb l’escola i la infància. Un exemple apareix el 1919 al III Congrés de Metges en Llengua Catalana, celebrat a Tarragona. Allà es parlà del «joc lliure i a l’aire lliure com a mitjà d’educació física escolar» (Congrés Mèdic de Tarragona, 1919) (figura 1). L’higienisme, la natura i l’aire pur anaven prenent importància.

Mias posà en relleu les deficiències de les escoles públiques de l’Estat espanyol, i els esforços de la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona per crear escoles noves, espaioses, higièniques i en plena natura, cosa que afavoria l’educació física i la pràctica esportiva. Amb dues cintes cinematogràfiques, presentava l’obra educativa duta a terme a les escoles Baixeras, Farigola, Lluís Vives, Ramon Llull, a la Colònia de Vilamar, a l’Escola del Bosc, a l’Escola del Mar, i a l’escola de Sords i Muts de Vilajoana (Mias, 1923). Aquesta acció també formava part de l’obra antituberculosa de l’Ajuntament; es mostrava la importància que es donava a l’escola en la profilaxi antituberculosa (Mias, 1927). La prevenció de malalties, a partir de la bona salut (L’obra del Ajuntament de Barcelona. Les construccions escolars, 1922), es veia, a més, com un element rellevant i indispensable:

Si en tota escola, encara que sigui de nois normals i sans, no es pot oblidar el problema de l’educació física, així com l’aplicació de tots els procediments que aconsella la higiene per a fer dels educands homes forts sans, ja no cal dir la importància que tindrà aquest problema en l’Escola del Mar.

L’Escola del Mar, com gairebé tots els tipus d’escoles a ple aire, té un caràcter preeminentment mèdic, no en el sentit de sanatori on s’apliquen ja procediments terapèutics per curar malalties, sinó en el sentit de prevenció, curant d’enfortir i de defensar els seus educands de les malalties a les quals es troben predisposats, ja sigui per herència, ja per constitució, ja per l’ambient d’on provenen i en el qual han de viure. (Ajuntament de Barcelona, 1921, p. 12)

El que es pretenia era aquesta funció profilàctica i, aquí, la natació hi tenia un paper imprescindible:

Romandre el màxim de temps a la platja, on es troben reunits tots els avantatges que ja té de sí el clima marítim amb la cura de mar, de sol i d’aire, i la facilitat de poder-los avesar a l’esport més complert, com és el de la natació, que, a part de constituir una excel·lent gimnàstica general de tot el cos, contribueix tant al desenrotllament muscular com a l’augment d’amplitud pulmonar del qui neda. (Ajuntament de Barcelona, 1921, p. 9)

No obstant això, la natació va esdevenir també una pràctica esportiva. Es van fer habituals els concursos de natació i de salts de trampolí (figura 2).

Figura 2

Salt d’altura i natació a l’Escola del Mar