Validació preliminar del Qüestionari de regulació emocional cognitiva (Cognitive Emotion Regulation Questionnaire, CERQ) en aspirants a bomber: anàlisi factorial exploratòria
Mireia Cano-Gallent a
https://orcid.org/0009-0008-0325-5320
Jordi Niñerola-i-Maymí a, b
https://orcid.org/0000-0002-0877-8162
Anna Roca-Martínez a
https://orcid.org/0009-0002-3736-6295
Anna Figueras-Masip a
https://orcid.org/0009-0007-9747-6839
a Institut de Seguretat Pública de Catalunya. España.
b Correu per a la correspondència: Ctra. C-17 Barcelona-Ripoll, km 13,5. 08100 Mollet del Vallès (Vallès oriental. Espanya). A/e: ispc-seleccio@gencat.cat
Article original. Rebut: 07/11/2022. Revisat: 04/05/2023. Acceptat: 25/05/2023. Publicació avançada: 07/09/2023. Publicació: 02/01/2024.
Antecedents. Hi ha pocs estudis sobre la regulació emocional en membres dels cossos de seguretat i emergències. Així i tot, hi ha estudis científics que indiquen els beneficis i riscos de l’ús de determinades estratègies en la regulació emocional. L’objectiu d’aquest estudi és validar i adaptar el Qüestionari de regulació emocional cognitiva (Cognitive Emotion Regulation Questionnaire, CERQ).
Mètode. Hi van participar 239 aspirants a bomber (92,89 % homes i 7,11 % dones), d’entre 23 i 43 anys.
Resultats. Els resultats van mostrar una estructura de 9 factors i 2 suprafactors, amb una reducció a 32 ítems. El nou model explica el 63 % de la variabilitat de les dades. L’escala té bona consistència interna, tot i els canvis de dimensionalitat. Pel que fa a la fiabilitat dels factors, té estabilitat temporal, així com entre els 2 suprafactors, amb correlacions altes entre les administracions.
Conclusions. Els resultats obtinguts són similars a la versió original i a la validació en espanyol, i mantenen l’estructura factorial. Una diferència observada és el comportament dels suprafactors en els aspirants a bomber, la qual cosa ens porta a inferir que per superar el curs de formació bàsica és necessari combinar ambdues estratègies (adaptatives i menys adaptatives).
CERQ, bomber, regulació emocional, anàlisi factorial exploratòria.
Cano-Gallent, M., Niñerola-i-Maymí, J., Roca-Martínez, A., i Figueras-Masip, A. (2024). Validació preliminar del Qüestionari de regulació emocional cognitiva (Cognitive Emotion Regulation Questionnaire, CERQ) en aspirants a bomber: anàlisi factorial exploratòria. REIRE Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 17(1), 1-16. https://doi.org/10.1344/reire.42270
© 2024 Els autors. Aquest article és d'accés obert subjecte a la llicència de Reconeixement 4.0 Internacional Creative Commons, la qual permet utilitzar, distribuir i reproduir per qualsevol mitjà sense restriccions sempre i quan se citi adequadament l’obra original. Per veure una còpia de la llicència, visiteu
Validación preliminar del Cuestionario de regulación emocional cognitiva (Cognitive Emotion Regulation Questionnaire, CERQ) en aspirantes a bombero: análisis factorial exploratorio
[La versión completa en castellano de este artículo se puede descargar en https://doi.org/10.1344/reire.42270]
Antecedentes. Hay pocos estudios sobre la regulación emocional en miembros de cuerpos de seguridad y emergencias. Aun así, hay estudios científicos que indican los beneficios y riesgos del uso de determinadas estrategias en la regulación emocional. El objetivo de este estudio es validar y adaptar el Cuestionario de regulación emocional cognitiva (Cognitive Emotion Regulation Questionnaire, CERQ).
Método. Participaron 239 aspirantes a bombero (92,89 % hombres y 7,11 % mujeres), entre los 23 y 43 años.
Resultados. Los resultados mostraron una estructura de nueve factores y dos suprafactores, con una reducción a 32 ítems. El nuevo modelo consigue explicar el 63 % de la variabilidad de los datos. La escala utilizada tiene buena consistencia interna a pesar de los cambios de dimensionalidad. En cuanto a la fiabilidad de los factores del cuestionario, tiene estabilidad temporal, así como entre los dos suprafactores mostrando correlaciones altas entre las administraciones.
Conclusiones. Los resultados obtenidos son parecidos a la versión original y a la validación en español, manteniendo su estructura factorial. Una diferencia observada es el comportamiento de los suprafactores en los aspirantes a bombero, llevándonos a inferir que para superar el curso de formación básica es necesario combinar ambas estrategias (adaptativas y menos adaptativas).
CERQ, bombero, regulación emocional, análisis factorial exploratorio.
Preliminary Validation of the Cognitive Emotion Regulation Questionnaire (CERQ) in Aspiring Firefighters: An Exploratory Factor Analysis
[Download the English version of this paper at https://doi.org/10.1344/reire.42270]
Background. There are few studies on emotional regulation in members of safety and emergency services. However, those that are to be found in the scientific literature indicate the benefits and risks that the use of certain strategies exerts on emotional regulation. Here, a preliminary study for the validation and adaptation of the Cognitive Emotion Regulation Questionnaire is presented.
Methods. The study sample comprised 239 aspiring firefighters (92.89 % male and 7.11 % female), aged 23-43 years.
Results. The results revealed a structure of nine factors and two suprafactors, which reduced the number of items to 32. The new model explains 63 % of the variability of the data. The scale used has good internal consistency despite the changes in dimensionality. As for the reliability of the factors, analysis indicates temporal stability, and also temporal stability between the two suprafactors, showing high correlations between administrations.
Conclusions. The results obtained are similar to those recorded for the original version and for the validation in Spanish, maintaining the original factor structure. One difference observed is the behaviour of the suprafactors in aspiring firefighters, suggesting that in order to pass the basic training course, candidates need to combine both strategies (adaptive and less adaptive).
CERQ, firefighter, emotional regulation, exploratory factor analysis.
La regulació emocional és una de les competències professionals més importants en la formació dels aspirants a bombers. Com indica Evans (2019), les intenses demandes que s’imposen al personal dels serveis de bombers, juntament amb els beneficis i riscos associats amb les emocions experimentades i les estratègies utilitzades per gestionar-les, representen un autèntic desafiament en aquesta professió. En aquesta línia, Ferreira (2013) va afirmar que els bombers i altres col·lectius professionals relacionats amb les emergències mèdiques o les operacions de rescat conviuen amb una exposició a situacions estressants que incrementen el risc de desenvolupar diferents trastorns psicopatològics.
Les troballes publicades en la literatura científica demostren el paper fonamental de l’emoció i les maneres d’afrontar-la en aquest col·lectiu. En aquest sentit, podem trobar un gran nombre de referències que parlen de la importància del rol de la regulació emocional en relació amb diferents factors que afecten la vida dels membres dels cossos de bombers. Per exemple, Huang et al. (2019) van demostrar la importància de la regulació emocional en la prevenció de l’estrès posttraumàtic en bombers xinesos que havien patit un xoc estressant. Així mateix, es van trobar estudis que van obtenir resultats similars en mostres de bombers d’altres països, com per exemple Corea del Sud (Lee, 2019) o els Estats Units (Paltell et al., 2019; Smith et al., 2011).
Altres estudis que relacionaven l’estil d’afrontament emocional amb la professió de bomber van mostrar l’existència d’una relació entre una mala regulació emocional i una determinada simptomatologia clínica, com ara l’insomni, l’augment del risc de depressió (Hom et al., 2016), el consum d’alcohol (Smith et al., 2011) o l’ansietat (Khadem et al., 2017).
En aquest sentit, una aportació important a l’avaluació psicomètrica de la regulació emocional en l’àmbit cognitiu va ser el Qüestionari de regulació emocional cognitiva (o CERQ, de l’anglès Cognitive Emotion Regulation Questionnaire; Garnefski et al., 2001). Aquest instrument ha estat utilitzat àmpliament per la comunitat científica, i s’ha traduït i adaptat psicomètricament a un gran nombre de llengües molt dispars culturalment, inclosos el persa (Abdi et al., 2012), el xinès (Li & Wu, 2020) o el japonès (Fujisato et al., 2017). Pel que fa a la llengua espanyola, hi ha diferents validacions de les propietats psicomètriques del qüestionari, tant en l’àmbit llatinoamericà (Dominguez Lara & Medrano, 2016a) com en mostres espanyoles (Domínguez-Sánchez et al., 2013).
De la mateixa manera, el CERQ s’ha utilitzat en un ampli ventall de mostres, per exemple amb persones amb fibromiàlgia (Reche Camba, 2019), pacients amb diferents trastorns psicopatològics (Potthoff et al., 2016), així com en diferents mostres segons l’edat (Navarro-Loli et al., 2020) o el col·lectiu universitari (Dominguez Lara & Medrano, 2016b). En relació amb els membres del cos de bombers, l’ús del CERQ s’ha circumscrit a l’estudi de les estratègies d’afrontament amb relació al trastorn per estrès posttraumàtic (Mashhadi et al., 2018) o la idea suïcida (Kim & Yook, 2018; Park et al., 2022).
Per contra, no s’han trobat referències de l’ús del CERQ amb mostres de bombers en l’àmbit espanyol o llatinoamericà. En aquest sentit, es fa essencial disposar d’un mètode d’anàlisi per identificar les capacitats de regulació emocional dels membres dels cossos de bombers, especialment en l’etapa de formació inicial de la professió, a fi d’obtenir un millor acompliment professional.
L’objectiu principal d’aquest article és elaborar un primer estudi preliminar de la validació i l’adaptació de la versió en castellà del CERQ (Domínguez-Sánchez et al., 2013) en una mostra d’aspirants a bombers de la Generalitat de Catalunya. La validació del qüestionari es va fer a partir de l’anàlisi de l’estructura factorial, la fiabilitat i la consistència interna.
El primer objectiu específic és descriure l’estructura factorial o la dimensionalitat de la versió espanyola del CERQ en aspirants a bombers, utilitzant la tècnica d’anàlisi factorial exploratòria. El segon objectiu és analitzar la fiabilitat i la consistència interna dels nou factors del CERQ determinats per l’anàlisi de dimensionalitat.
En línia amb els nostres objectius, plantegem les hipòtesis següents:
1)Seguint les recerques prèvies (Garnefski et al., 2001; Reche Camba, 2019), s’espera trobar que el model resultant s’ajusti als 9 factors corresponents a les 9 estratègies de regulació emocional (figura 1). El model dels 9 factors pot adoptar 2 formats:
a)Model amb 9 factors mitjançant l’agrupació d’ítems del CERQ (Autoculpa, Acceptació, Rumiament, Focalització positiva, Planificació, Reavaluació positiva, Presa de perspectiva, Catastrofisme i Culpa d’altres).
b)Model amb 9 factors específics distribuïts en 2 suprafactors que fan referència a estratègies adaptatives (Acceptació, Focalització positiva, Planificació, Reavaluació positiva i Presa de perspectiva) i menys adaptatives (Autoculpa, Rumiament, Catastrofisme i Culpa d’altres).
2)S’espera trobar nivells adequats de fiabilitat o consistència interna de les diferents subescales del CERQ. Les recomanacions que fa la literatura científica (Frías-Navarro, 2022) exigeixen valors superiors a 0,70 en les alfes de Cronbach de les 9 subescales, per determinar una correlació òptima entre els ítems del constructe.
Figura 1
Model teòric del CERQ amb 36 ítems
La mostra està formada per un total de 239 subjectes, dels quals 227 (94,98 %) han respost la primera administració del CERQ a l’inici del curs de formació bàsica i 137 (57,32 %) han respost la segona administració del CERQ en finalitzar el curs de formació. Un total de 125 subjectes (52,72 %) han respost totes dues administracions del qüestionari (figura 2).
Del total d’aspirants de la nostra mostra (taula 1), 222 (92,89 %) són homes i 17 (7,11 %) són dones. Les edats d’aquesta promoció d’aspirants a bomber o bombera oscil·la entre els 23 i els 43 anys, amb una mitjana de 32,61 anys (desviació estàndard: ± 4,829).
En finalitzar el curs, el 98,79 % van ser considerats aptes en el Curs de formació bàsica per a bombers i van passar a la fase següent del procés d’oposició, mentre que l’1,21 % van ser baixa al llarg del curs i, consegüentment, no van avançar a la fase posterior del procés.
Figura 2
Esquema de la mostra d’aspirants a bomber segons el procés d’administració del CERQ
Taula 1
Estadístics descriptius de la mostra d’aspirants a bomber
| Mostra del CERQ-B | Total d’aspirants al Curs de formació bàsica per a bombers 2022 | |||
| N total | Edat mitjana | DE mitjana | N d’aprovats | Percentatge d’aprovats |
Homes | 222 | 31 | 4,862 | 227 | 92,27 % |
Dones | 17 | 32 | 4,556 | 19 | 7,73 % |
Total | 239 | 31 | 4,836 | 246 | 100 % |
Per elaborar l’estudi es va utilitzar el Qüestionari de regulació emocional cognitiva, o CERQ (Garnefski et al., 2001), un qüestionari multidimensional creat per identificar les estratègies de regulació emocional cognitiva —o estratègies d’afrontament cognitiu— que les persones fan servir després d’haver experimentat esdeveniments o situacions negatives. Es tracta d’un qüestionari de mesura autoinformada d’ús internacional tant per a recerca com per a diagnòstic i que es pot emprar com a qüestionari d’afrontament general o específic (Reche Camba, 2019).
El CERQ (taula 2) està format per 36 ítems que avaluen 9 dimensions formades per 4 ítems cadascuna. Les respostes dels ítems de cada subescala són de tipus Likert de 5 punts (d’1, gairebé mai, a 5, gairebé sempre). Les puntuacions de les dimensions poden variar de 4 a 20, la qual cosa revela que les puntuacions més altes corresponen a una freqüència més elevada d’ús d’aquesta estratègia específica.
A continuació, es recullen les definicions de diferents autors de les 9 dimensions en què es distribueixen els 36 ítems del CERQ:
a)Autoculpa: procés cognitiu en el qual l’individu s’atribueix la culpa d’allò que ha experimentat (Jermann et al., 2006). La culpa sol tenir implicacions en les emocions i els comportaments dels individus durant i després de situacions estressants.
b)Acceptació: procés cognitiu d’intentar viure la situació estressant sense generar emocions negatives i referint-se a pensaments de resignació davant el que ha ocorregut (Carver et al., 1989, citats per Garnefski et al., 2002).
c)Rumiament: consisteix a centrar els pensaments en la gravetat, de manera sostinguda en el temps (Nolen-Hoeksema et al., 1994, citats per Garnefski et al., 2002), en l’esdeveniment i en les possibles conseqüències (Fernández Cruz et al., 2020).
d)Focalització positiva: consisteix a dirigir l’atenció a pensaments agradables que disminueixen l’efecte de la situació estressant. Requereix no centrar-se exclusivament en les conseqüències negatives d’un esdeveniment, i buscar-ne els aspectes menys negatius (Fernández Cruz et al., 2020).
e)Planificació: es refereix a pensar els passos que cal fer i com s’han de gestionar els esdeveniments negatius. Podríem dir que aquesta estratègia és la part cognitiva de l’afrontament centrat en l’acció, però no implica de manera automàtica que el comportament real el segueixi (Garnefski et al., 2017).
f)Reavaluació positiva: pensaments d’acceptació sobre el que s’experimenta i resignació respecte del que ha passat (Garnefski et al., 2017). Aquests pensaments tenen l’objectiu d’assignar un sentit positiu als esdeveniments en termes de creixement personal (Reche Camba, 2019).
g)Posar en perspectiva: permet posar l’esdeveniment estressant en perspectiva comparant-lo amb altres per relativitzar-ne la gravetat (Fernández Cruz et al., 2020).
h)Catastrofisme: anticipació desproporcionada i extremadament seriosa de les conseqüències que es deriven d’algun fet (Fernández Cruz et al., 2020).
i)Culpa d’altres: atribució obsessiva de la causa de l’acció a altres persones (Fernández-Cruz et al., 2020).
Taula 2
Qüestionari CERQ original de 36 ítems
| (Casi) nunca
| A veces | Regular-mente | A menudo | (Casi) siempre |
1. Siento que soy el único culpable de lo que ha pasado | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
2. Creo que tengo que aceptar lo que ha pasado | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
3. Pienso a menudo en cómo me siento en relación con lo que me ha pasado | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
4. Pienso en algo más agradable que lo que me ha ocurrido | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
5. Pienso en qué es lo mejor que podría hacer | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
6. Creo que puedo aprender algo de la situación | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
7. Creo que todo podría haber sido mucho peor | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
8. A menudo pienso que lo que me ha pasado es mucho peor que lo que les ha ocurrido a otras personas | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
9. Me parece que otros son culpables de lo ocurrido | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
10. Me siento único/a responsable de lo ocurrido | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
11. Creo que tengo que aceptar la situación | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
12. Me preocupa lo que piense y sienta sobre lo que me ha pasado | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
13. Pienso en cosas agradables que nada tienen que ver con lo que me ha pasado | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
14. Pienso en cuál sería la mejor forma de enfrentarme a la situación | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
15. Creo que lo que ha pasado me puede hacer más fuerte | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
16. Creo que otras personas pasan por experiencias mucho peores | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
17. Sigo pensando en lo terrible que ha sido lo que me ha pasado | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
18. Me parece que otros son responsables de lo que ha ocurrido | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
19. Reflexiono sobre los errores que he cometido en este asunto | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
20. Creo que no puedo cambiar nada de lo ocurrido | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
21. Quiero entender por qué la experiencia que he tenido me hace sentir así | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
22. Pienso en algo agradable en vez de pensar en lo ocurrido | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
23. Pienso en cómo cambiar la situación | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
24. Creo que la situación tiene también su lado positivo | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
25. Creo que no ha sido tan malo en comparación a otras cosas | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
26. Frecuentemente pienso que lo que he sufrido es lo peor que le puede pasar a una persona | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
27. Pienso en los errores que otros han cometido en este asunto | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
28. Básicamente considero que la causa de lo que me ha ocurrido debe estar en mí mismo | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
29. Creo que debo aprender a vivir con ello | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
30. Pienso continuamente en los sentimientos que la situación ha provocado en mí | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
31. Pienso en experiencias agradables | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
32. Pienso en un plan acerca de lo mejor que podría hacer | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
33. Busco los aspectos positivos de la cuestión | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
34. Me digo que hay cosas peores en la vida | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
35. Pienso continuamente en lo horrible que ha sido la situación | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
36. Pienso que, básicamente, la culpa es de otros | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 |
Font: Domínguez-Sánchez et al. (2013).
Inicialment, es va convidar tot l’alumnat de la 23a promoció del Curs de formació bàsica per a bombers a participar en l’estudi de manera voluntària. En la invitació es preguntava si volien participar en un estudi sobre la influència de la formació i l’experiència en els estils d’afrontament. Les dades es van recollir de manera anònima i voluntària, i es van tractar de manera confidencial.
Els 239 subjectes que van respondre el CERQ ho van fer a través de la plataforma virtual, basada en la plataforma Moodle 4.0, que permet el registre d’enquestes (Ros Martinez de la Hidalga, 2008), de l’Escola de Bombers, Protecció Civil i Agents Rurals de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.
L’alumnat que va acceptar la invitació va respondre el CERQ en dos períodes; la primera administració del qüestionari es va fer al cap d’un mes de començar el curs, amb onze dies per respondre des de la invitació; la segona administració es va fer un mes abans de la finalització del curs, també amb onze dies per respondre.
Per al tractament de les dades es van recodificar els ítems pertanyents a les estratègies menys adaptatives. El nou mesurament per a cadascun dels factors s’interpreta de la manera següent: l’obtenció de puntuacions baixes tendeix a una estratègia menys adaptativa, mentre que les màximes puntuacions mostren una estratègia adaptativa dels individus, independentment que formin part del grup de factors adaptatius o menys adaptatius. Aquesta recodificació en el moment de l’anàlisi permet una lectura més clara i precisa de les dades obtingudes.
Es van elaborar tres anàlisis diferents per a la validació preliminar del CERQ en el col·lectiu de bombers.
En primer lloc, es va utilitzar l’anàlisi factorial exploratòria (AFE) per determinar si l’estructura de les variables en els diferents factors es manté tal com recullen Garnefski et al. (2002). Per dur a terme aquesta anàlisi es van seguir les recomanacions de Ferrando et al. (2022) tant en la grandària de la mostra com en l’adequació de les dades, i es va limitar el pes factorial en 0,5 per determinar la inclusió de l’ítem en el factor, fent servir el mateix criteri establert per Capdevila Ortís et al. (2004).
En segon lloc, una vegada establerta l’estructura per al model del CERQ en bombers, s’analitza la consistència interna (alfa de Cronbach) i, en tercer lloc, la fiabilitat test-retest, emprant com a mesura els 9 factors i els 2 suprafactors que formen l’estructura del model del CERQ per al nostre col·lectiu de bombers.
Per presentar els resultats, primer ens centrem a determinar l’estructura del model i comprovar si difereix del model original (figura 1). Per fer aquesta determinació s’ha portat a terme una anàlisi de components principals (amb rotació varimax), que explica un 58,98 % de la variabilitat total de les dades. Per determinar la dimensionalitat del CERQ en bombers es pren com a criteri excloure de l’anàlisi els ítems amb una càrrega factorial inferior a 0,5, i assegurar-se que cap ítem estigui representat en més d’un factor. En finalitzar aquesta revisió de les càrregues factorials (taula 3) s’han eliminat els ítems 6, 8, 20 i 27 de la versió original de Garnefski et al. (2002), amb càrregues factorials de 0,352; −0,035; 0,366 i 0,440, respectivament.
Taula 3
Pesos factorials dels 32 ítems definitius del CERQ distribuïts en 9 factors
Factor | Ítem | Pes factorial CERQ per a bombers |
1 | Aceptación |
|
| 2. Creo que tengo que aceptar lo que ha pasado | 0,821 |
| 11. Creo que tengo que aceptar la situación | 0,838 |
| 29. Creo que debo aprender a vivir con ello | 0,645 |
2 | Focalización positiva |
|
| 4. Pienso en algo más agradable que lo que me ha ocurrido | 0,801 |
| 13. Pienso en cosas agradables que nada tienen que ver con lo que me ha pasado | 0,850 |
| 22. Pienso en algo agradable en vez de pensar en lo que ha ocurrido | 0,857 |
| 31. Pienso en experiencias agradables | 0,556 |
3 | Planificación |
|
| 5. Pienso en qué es lo mejor que podría hacer | 0,727 |
| 14. Pienso en cuál sería la mejor forma de enfrentarme a la situación | 0,696 |
| 19. Reflexiono sobre los errores que he cometido | -0,717 |
| 23. Pienso en cómo cambiar la situación | 0,602 |
| 32. Pienso en un plan acerca de lo mejor que podría hacer | 0,565 |
4 | Reevaluación positiva |
|
| 15. Creo que lo que ha pasado me puede hacer más fuerte | 0,539 |
| 24. Creo que la situación tiene su lado positivo | 0,831 |
| 33. Busco los aspectos positivos de la cuestión | 0,721 |
5 | Toma de perspectiva |
|
| 7. Creo que todo podría haber sido mucho peor | 0,710 |
| 16. Creo que otras personas pasan por experiencias mucho peores | 0,769 |
| 25. Creo que ha sido tan malo en comparación a otras cosas | 0,658 |
| 34. Me digo que hay cosas peores en la vida | 0,739 |
6 | Autoculpa |
|
| 1. Siento que soy el único culpable de lo que ha pasado | 0,747 |
| 10. Me siento único responsable de lo ocurrido | 0,776 |
| 28. Básicamente considero que la causa de lo que ha ocurrido debe estar en mí mismo | 0,500 |
7 | Rumiación |
|
| 3. Pienso a menudo en cómo me siento en relación con lo que me ha pasado | 0,672 |
| 12. Me preocupa lo que piense y sienta sobre lo que me ha pasado | 0,700 |
| 21. Quiero entender por qué la experiencia que he tenido me hace sentir así | 0,706 |
| 30. Pienso continuamente en los sentimientos que la situación ha provocado en mí | 0,765 |
8 | Catastrofismo |
|
| 17. Sigo pensado en lo terrible que ha sido lo que me ha pasado | 0,562 |
| 26. Frecuentemente pienso que lo que he sufrido es lo peor que le puede pasar a una persona | 0,791 |
| 35. Pienso continuamente en lo horrible que ha sido la situación | 0,758 |
9 | Culpa de otros |
|
| 9. Me parece que otros son culpables de lo ocurrido | 0,819 |
| 18. Me parece que otros son responsables de lo que ha ocurrido | 0,802 |
| 36. Pienso que, básicamente, la culpa es de otros | 0,751 |
| Ítems eliminados después del primer análisis |
|
| 6. Creo que puedo aprender algo de la situación | 0,352 |
| 8. A menudo pienso que lo que me ha pasado es mucho pero que lo que le ha ocurrido a otras personas | -0,035 |
| 20. Creo que no puedo cambiar nada de lo ocurrido | 0,366 |
| 27. Pienso en los errores que otros han cometido en este asunto | 0,440 |
No hi ha cap ítem repetit en cap factor, encara que ens trobem amb l’ítem 19 (Reflexiono sobre los errores que he cometido), que canvia de factor respecte de la literatura existent (Garnefski et al., 2002; Reche Camba, 2019), i s’incorpora al factor Planificación (com una estratègia adaptativa).
L’anàlisi factorial dels 32 ítems definitius (figura 3) i amb l’estructura prèvia de 9 factors explica un 63,5 % de la variabilitat total de les dades (taula 4). La numeració dels ítems en les taules següents correspon a la versió definitiva del CERQ de bombers de 32 ítems per a la validació preliminar.
Figura 3
Model del CERQ per a bombers amb 32 ítems
