La funció docent en les pràctiques externes. Una anàlisi de les percepcions dels agents implicats per a la millora del model

Autors/ores

  • Ana M. (Ana María) Novella Cámara Universitat de Barcelona (UB)
  • Marta Venceslao Universitat de Barcelona (UB)
  • Anna Forés Miravalles Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.1344/reire2016.9.2925

Paraules clau:

Funció docent, Educació social, Pràctiques externes, Docència, Estudiants, Tutor-centre, Tutor-universitat

Resum

Aquest article aborda la funció docent en les pràctiques externes del Grau d'Educació Social de la Universitat de Barcelona a partir de la percepció de cadascun dels agents implicats. Ens referim als tutors-centre, tutors-universitat i estudiants. Les pràctiques externes s'emmarquen en un model participatiu, reflexiu i dialògic, caracteritzat pel protagonisme de l'estudiant en el seu procés de formació. En aquest sentit, el treball s'inscriu en el marc d'una recerca que té per objecte analitzar la funció docent, amb el propòsit de millorar les condicions de l'aprenentatge i oferir un model formatiu de qualitat. Utilitzant la metodologia qualitatiu-comprensiva, hem identificat els elements que ens permeten formular algunes orientacions per millorar tant la funció docent, com per optimitzar el model de pràctiques. Aquest estudi ens permet concloure que aquest model vindria caracteritzat, principalment, per la coresponsabilitat i la reflexió “sobre”, “en” i “per a” l'acció formativa.

Referències

Bain, K. (2006). El que fan els millors professors universitaris. Valencia: Publicacions Universitat de València.

Bose, J., y Rengel, Z. (2009). A model formative assessment strategy to promote studentcentered self-regulated learning in higher education. Education Review, 6(12), 29-35. EUAChina: Recuperado de http://www.eric.ed.gov/PDFS/ED511170.pdf

Cardona, J. (2011). Hacia la mejora de la formación práctica del estudiante de pedagogía en la UNED. Educación XX1, 14(2), 303-330.

Díaz, C., y Bastías, C. (2012). Una aproximación a los patrones de comunicación entre el profesor mentor y el profesor-estudiante en el contexto de la práctica pedagógica. Educación XXI, 15(1), 241-263.

Dochy, F., Segers, M., y Sluijsmans, D. (1999). The use of self-, pee- and coassessment: a review. Studies in Higher Education, 24(3), 331-350.

Freixa, M., Novella A., y Pérez-Escoda, N. (2012). Elementos para una buena experiencia de prácticas externas que favorece el aprendizaje. Barcelona: Octaedro.

Galán, A. (2007). El perfil del profesor universitario. Situación actual y retos de futuro. Madrid: Ediciones Encuentro.

García-Marirrodriga, R., y César Durand, J. (Coords.), (2009). Alternancia y construcción de alternativas educativas. La aventura de una formación-acción-investigación universitaria. Buenos Aires: Miño y Dávila.

Gros, B., y Romaña, T. (2005). Ser profesor. Colección Educación Universitaria. Barcelona: Editorial Octaedro-ICE.

Hannon, V. (2012). Learning futures: a pedagogy of engagement. AISNSW workshop, septiembre de 2012.

Hascher, T., Cocard, Y., y Moser, P. (2004). Forget about theory-practice is all? Student teachers’ learning in practicum. Teachers and Teaching: Theory and Practice, 10(6), 623-637.

Hastings, W. (2004). Emotions and the practicum: the cooperating teachers learning in practicum. Teachers and Teaching: Theory and Practice, 10(2), 135-148.

Martínez, M., García, B., y Quintanal, J. (2006). El perfil del profesor universitario de calidad desde la perspectiva del alumnado. Educación XX1, 9, 183-198.

Meirieu, P. (1998). Frankenstein educador. Barcelona: Laertes.

Novella, A., Foré, A.; Rubio, L.; Costa, S.; Gil, E., y Pérez-Escoda, N. (2012). Innovar en, desde y para el prácticum: supervisión y evaluación de la transferencia de competencias. Revista de Docencia Universitaria. REDU. Monográfico: buenas prácticas docentes en la enseñanza universitaria. 10(1), 453-476. Recuperado de http://redaberta.usc.es/redu

Parcerisa, A. (2010). Ejes para la mejora docente en la universidad. Colección Educación Universitaria. Barcelona: Editorial Octaedro-ICE.

Perreneud, P. (2004). Desarrollar la práctica reflexiva en el oficio de enseñar. Colección Crítica y Fundamentos. Barcelona: Graó.

Schön, D. (1992). La formación de profesionales reflexivos hacia un nuevo diseño de la enseñanza y el aprendizaje en las profesiones. Barcelona: Paidós.

Shute, V. J. (2008). Focus on formative reedback. Review of Educational Research, 78(1), 153-189.

Taras, M. (2001). The use of tutor feedback and student self-assessment in summative assessment: towards transparency for students and for tutors. Assessment and Evaluation in Higher Education, 26(6), 605-614.

Taylor, S. J., y Bogdan, R. (1986). Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Buenos Aires: Paidós.

Vázquez, C., y Porcel, A. (1995). La supervisión, espacio de aprendizaje significativo. Instrumento para la gestión. Zaragoza: Ed. Certeza.

Zabalza, M. A. (2002). La enseñanza universitaria. El escenario y sus protagonistas. Madrid: Narcea Ediciones.

Zabalza, M. A. (2003). Competencias docentes del profesorado universitario. Calidad y desarrollo profesional. Madrid: Narcea.

Zabalza, M. A. (2004). Guía para la planificación didáctica de la docencia universitaria en el marco del EEES (guía de guías) documento de trabajo. Universidad Santiago de Compostela, octubre de 2004.

Descàrregues

Publicades

2016-06-29

Com citar

Novella Cámara, A. M. (Ana M., Venceslao, M., & Forés Miravalles, A. (2016). La funció docent en les pràctiques externes. Una anàlisi de les percepcions dels agents implicats per a la millora del model. REIRE Revista d’Innovació I Recerca En Educació, 9(2), 65–81. https://doi.org/10.1344/reire2016.9.2925

Número

Secció

Articles de recerca

Articles més llegits del mateix autor/a

1 2 > >>