Integració de les TIC en els processos d’ensenyament-aprenentatge a la Facultat de Filosofia, Lletres i Ciències de l’Educació de la Universitat Central de l’Equador

Byron Chasi-Solórzano

Resum


INTRODUCCIÓ. Enriquir els ambients d’aprenentatge amb TIC és possible gràcies a la infinitat d’eines que milloren la comunicació, la interacció i l’accés a fonts d’informació. L’objectiu d’aquest estudi va ser determinar el nivell d’apropiació i integració de les TIC en docents i estudiants de la Facultat de Filosofia de la Universitat Central de l’Equador. MÈTODE. L’estudi es va dur a terme mitjançant un enfocament quantitatiu, d’abast descriptiu. La població d’estudi van ser docents i estudiants. Es va utilitzar un mostreig aleatori simple amb un 95 % de confiabilitat i un 5 % d’error. La tècnica va ser l’enquesta i l’instrument va ser el qüestionari. RESULTATS. En els nivells d’apropiació es va obtenir una mitjana de 3,48/5 en estudiants i 3,30/5 en docents. En integració es va obtenir 3,16/5 en estudiants i 2,90/5 en docents. Per verificar diferències estadísticament significatives entre estudiants i docents en ús i integració es va utilitzar la prova U de Mann-Whitney. DISCUSSIÓ. Sí que hi ha ús i integració de les TIC en la població investigada, però no hi ha diferències estadísticament significatives en l’ús i integració de tecnologies en els processos d’ensenyament i aprenentatge entre estudiants i docents.

Paraules clau


Integració de les TIC; Tecnologia educativa; Educació superior; Competències digitals docents

Text complet:

PDF (Español)

Referències


Andino, P. (2005). Cómo hacer una tesis de grado. Quito: PH Ediciones.

Arancibia, M., Soto, C. P., y Contreras, P. (2010). Concepciones del profesor sobre el uso educativo de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) asociadas a procesos de enseñanza-aprendizaje en el aula escolar. Estudios Pedagógicos, XXXVI(1), 23–51. http://doi.org/10.4067/S0718-07052010000100001

Area-Moreira, M. (2009). Introducción a la tecnología educativa. La Laguna: Universidad de La Laguna. Recuperado de https://campusvirtual.ull.es/ocw/file.php/4/ebookte.pdf

Bernal-Torres, C. A. (2010). Metodología de la Investigación (3ª ed.). Bogotá, Colombia: Pearson.

Carrera-Farrán, F. X., y Coiduras-Rodríguez, J. L. (2012). Identificación de la competencia digital del profesor universitario: un estudio exploratorio en el ámbito de las Ciencias Sociales. REDU-Revista de Docencia Universitaria, 10(2), 273–298. https://doi.org/10.4995/redu.2012.6108

CEPAL. (2003). Los caminos hacia una Sociedad de la Información en América Latina y el Caribe. Recuperado de https://repositorio.cepal.org/bitstream/handle/11362/2354/2/S034237_es.pdf

Claro, M. (2010). Impacto de las TIC en los aprendizajes de los estudiantes. Estado del Arte. Recuperado de https://repositorio.cepal.org/bitstream/handle/11362/3781/1/lcw339.pdf

Cuen-Michel, C., y Ramírez-Romero, J. L. (2013). Usos, funciones y efectos de las TIC en el aprendizaje de una licenciatura en Ciencias de la Comunicación. EDUTEC Costa Rica, 1–12. Recuperado de https://www.uned.ac.cr/academica/edutec/memoria/ponencias/cuen_ramirez_133.pdf

George, D., y Mallery, P. (2016). IBM SPSS Statistics 23 Step by Step. Nueva York: Routledge.

Hernández-Sampieri, R., Fernández-Collado, C., y Baptista-Lucio, P. (2014). Metodología de la Investigación (6ª ed.). México D.F.: McGraw Hill Education.

Instituto Ecuatoriano de Estadísticas y Censos. (2016). Tecnologías de la Información y la Comunicación - 2016. Quito: INEC.

INTEF. (2017). Marco Común de Competencia Digital Docente. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

ISTE. (2016). ISTE standards for students (2a ed.). Recuperado de http://www.iste.org/standards/standards/for-students

ISTE. (2017). ISTE standard for educators. Recuperado de http://www.iste.org/standards/for-educators

Ministerio de Educación del Ecuador. (2017). Enfoque de la Agenda Educativa Digital 2017-2021. Quito: Ministerio de Educación del Ecuador.

Ministerio de Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Información. (2016). Plan Nacional de telecomunicaciones y Tecnologías de Información del Ecuador 2016-2021. Quito: Ministerio de Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Información.

Nolasco-Vásquez, P., y Ojeda-Ramírez, M. M. (2016). Una aproximación a un sistema de indicadores para evaluar la integración de las TIC en las Instituciones de Educación Superior. Areté. Revista Digital del Doctorado en Educación de la Universidad Central de Venezuela, 2(4), 63–89. Recuperado de https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6329691.pdf

Oñate, I. (1987). El futuro ya esta con nosotros. Filosofía, Letras y Educación, 42, 205–207.

Reguant-Álvarez, M., y Martínez-Olmo, F. (2014). Operacionalización de conceptos/variables. Barcelona: Universitat de Barcelona. Recuperado de http://hdl.handle.net/2445/57883

Reiser, R. A., y Dempsey, J. V. (2018). Trends and Issues in Instructional Design and Technology (4ª ed.). Nueva York: Pearson.

Rogers, E. M. (1983). Diffusion of Innovations (3ª ed.). Nueva York: The free press.

Spector, J. M. (2012). Foundations of Educational Technology. New York: Routledge.

Tyler, R. W. (2013). Basic Principles of Currículum and Instruction. Chicago: The University of Chicago Press, Ltd.

Uzcátegui, E. (1979). Tránsito Histórico de la Facultad de Filosofía de la Universidad Central del Ecuador. Quito: Editorial ENA.

Uzcátegui, E. (1986). Política Educativa. Quito, Ecuador: Editorial ENA.




DOI: https://doi.org/10.1344/reire2020.13.122235

Bookmark and Share


Copyright (c) 2019 Byron Chasi

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons
RCUB RCUB Declaració ètica Avís Legal Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació Universitat de Barcelona