Envieu aquest article per correu electrònic 
Amaga
Mostra-ho tot
Les comunitats virtuals per a la formació permanent del professorat.
Resum
Les xarxes socials, cada dia més presents a Internet, mostren la importància d’una nova forma d’organització social a través de la xarxa. Les xarxes digitals creen noves comunitats no dependents de territoris físics ni espai-temporals. Nous espais, nous mitjans i noves formes de comunicació i producció del coneixement que necessàriament fan reconsiderar la formació i el desenvolupament professional de docents i educadors. El repte dels propers anys no està centrat en l’accés a Internet sinó en la formació de ciutadans que puguin ser capaços d’aprendre i contribuir a la xarxa. Les comunitats virtuals d’aprenentatge i de pràctica tenen un gran potencial per a la formació permanent del professorat.
Paraules clau
Text complet:
PDF (Español)Referències
AREA, M., GROS, B Y MARZAL, M. A. (2008). Alfabetizaciones y Tecnologías de la Información y Comunicación. Madrid: Síntesis.
CARNEIRO, R. (2007). La “nueva educación” en la sociedad de la información y de los saberes. En AA.VV. Las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) en la educación: retos y posibilidades. Madrid: Santillana.
DE LA TORRE, A. (2007). El complejo de Mark Prensky, [En línea] A Bitácora de Aníbal de la Torre [consulta, 28-10-2008].
EUROPEAN COMISSION. (2007), Eurobarometer on Safer Internet for Children: qualitative study 2007. [En línia] [consulta, 27-10-2008]
GANNON-LEARY, P. (2007). Communities of practice and virtual learning communities: benefits, barriers and success factors. Technical University of Lisbon: Portugal.
HENRI, F. Y PUDELKO, B. (2003). Understanding and analysing activity and learning in virtual communities. Journal of Computer Assisted Learning, 19(4), 472-487.
LAVE, J. Y WENGER, E. (1991) Situated Learning. Legitimate Peripheral participation. Cambridge: Cambridge University Press.
MARCELO, C. (2002). La formación inicial y permanente de los educadores. En AA.VV. Los educadores en la sociedad del siglo XXI. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, pp. 161-194.
PRENSKY, M. (2001). Digital Natives, digital inmigrants. On the Horizon, 9 (5).
RIEL, M. Y POLIN, L. (2004). OnLine Learning Communities : Common Ground and Critical Differences in Designing Technical Environments. En S.A. Barab et al (Eds). Designing Virtual Communities in the Service of Learning. New York: Cambridge University Press, 16-50.
SELWYN, N (2004). Literature Review in Citizenship, Technology and Learning. Bristol: Futurelab.
TAPSCOTT, D. (1998). Growing up digital. McGraw- Hill.
UCL-CIBER GROUP (2008). Information Behaviour of the Researcher of the Future. [En línia] University College London CIBER Group, [consulta, 4-3-2008]
WENGER, E. (2001). Comunidades de práctica. Aprendizaje, significado e identidad. Barcelona: Paidós.
DOI: https://doi.org/10.1344/reire2008.1.1111
Copyright (c) 2008
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons
