La percepció de l’alumnat sobre la freqüència d’avaluació

Autors/ores

  • Otilia Clipa Universidad Stefan cel Mare, Suceava (USV)
  • Nicoleta Duta Universidad de Bucarest (UB)

DOI:

https://doi.org/10.1344/reire2010.3.2324

Paraules clau:

academic assessment, student perceptions, EHEA

Resum

En aquest article presentem una síntesi d’alguns dels resultats obtinguts en una investigació sobre la percepció de l’alumnat sobre la freqüència d’avaluació acadèmica, duta a terme amb estudiants de diverses universitats públiques i privades romaneses. L’objectiu fonamental d’aquesta investigació va ser analitzar el procés de l’avaluació acadèmica en un conjunt de components avaluades, mètodes d’avaluació, percepció de l’alumnat sobre l’objectivitat de l’avaluació i la qualitat de les activitats didàctiques. Es presenten aquí només les opinions obtingudes en l’aplicació de dos ítems que tracten sobre la freqüència de les activitats d’avaluació i la manera com ha de fer-se l’avaluació (més sovint, d’igual freqüència, amb menor freqüència). Les respostes de l’alumnat participant revelen que la freqüència de l’avaluació està relacionada en gran mesura amb el rendiment acadèmic.


Referències

Ballester, M. (2000). Evaluación como ayuda al aprendizaje. Primera Edición, Barcelona: Editorial Graó.

Biggs, J. (2005). Calidad del aprendizaje universitario. Madrid: Narcea S.A.

Brown, G. (1997). Assessing student learning in higher education. Londra: Routledge, Taylor Francis Group.

Cabrera, F.A. (2000). Evaluación de la formación. Madrid: Editorial Síntesis, S.A.

Cerda, H. (2000). La evaluación como experiencia total. Colombia: Editorial Magisterio.

Clipa, O. (2008). Evaluarea în învăţământul universitar. Bucureşti: E.D.P.

De Natale, M. L. (1990). Rendimiento Escolar. En Flores, G. y Gutiérrez I. Diccionario de Ciencias de la Educación. Madrid: Paulinas.

Gelpi, E. (1987). Trabajo y Educación permanente. Los problemas de la Evaluación. En Cabrera, F. y Ventura, M., Técnicas de Evaluación y Seguimiento de Programas de Formación Permanente. Madrid: Ed. Largo Caballero.

Gibbs, G. y Simpson, S. (2004). The impact of training of university teachers on their teaching skills, their approach to teaching and the approach to learning of their students. Active Learning in Higher Education, 5, 15-30.

Hadji, Ch. (1991). L’évaluation des actions éducatives. París: PUF.

Jiménez, M. (2000). Competencia social: intervención preventiva en la escuela. Infancia y Sociedad, (24), 21-48.

López, C. (2002). Assessment of Student Learning: Challenges and Strategies. The Journal of Academic Librarianships, (28), 6, 356-367.

Marga, A. (2003). Studentii ca instanta. Noua paradigma universitara: centrarea pe student. Cluj- Napoca: Presa Universitara Clujeana, 15-20.

Ministerio de Educación, Investigación, Juventud y Deportes (1999). Reglamento General de la Ley Orgánica de Educación. Rumania, 20-65.

Norton, L. (2007). Using assessment to promote quality learning in higher education. En Campbell, A. Learning, Teaching and Assessing in Higher Education: Developing Reflective Practice. 92-101.

Ramsden, P. (2003). Learning to teach in Higher Education. London: Routledge.

Requena, S. (1998). Género, Redes de Amistad y Rendimiento Académico. Universidad de Santiago de Compostela, Departamento de Sociología, España.

Quellet, A. (1983). L´Évaluation Créative. Quebec: Presses de l´Universite du Quebec.

Soza, K. (1998). El papel de los profesores. Tesis para optar al Título de Pedagogía. Chile: Universidad Católica de Temuco.

Trotter, E. (2006). Student perceptions of continuous summative assessment. Assessment and Evaluation in Higher Education. (31), 5, 505-521.

Descàrregues

Publicades

2010-07-19

Com citar

Clipa, O., & Duta, N. (2010). La percepció de l’alumnat sobre la freqüència d’avaluació. REIRE Revista d’Innovació I Recerca En Educació, 3(2), 53–67. https://doi.org/10.1344/reire2010.3.2324

Número

Secció

Articles de recerca