Anàlisi de l’ús de les xarxes socials de les institucions d’educació superior catalanes

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/reire2021.14.131558

Paraules clau:

Educació, Màrqueting digital, Xarxes socials, Gestió d’universitats, Educació superior, Ús de les xarxes socials

Resum

INTRODUCCIÓ. En l’actualitat, la competència entre les universitats ha augmentat de forma important i els alumnes poden triar entre moltes opcions. En aquest context, les universitats necessiten el màrqueting per destacar i per ser les escollides. En l’era d’Internet i el web 2.0 part de la comunicació universitària s’ha traslladat a les xarxes socials, i aquestes són una de les millors maneres d’arribar als estudiants. Aquest treball investiga les xarxes socials de les universitats de Catalunya. MÈTODE. S’han estudiat els seguidors, les publicacions i la interacció que aconsegueixen a Facebook, Instagram, Twitter i YouTube les dotze universitats catalanes. Es van recopilar les dades en dos moments: entre el 15 i el 21 de febrer de 2018 (seguidors) i entre el 20 i el 26 de juny de 2018 (totes les variables). RESULTATS. S’aprecia un ús molt desigual de les xarxes entre les diferents universitats i també en una mateixa universitat. Es detecten diferències importants entre els resultats en valors absoluts i relatius, així com entre les universitats públiques i privades. DISCUSSIÓ. S’observa una manca de planificació i estratègia a les xarxes socials per part de les universitats, accentuada a les universitats públiques en contrast amb les privades.

Biografies de l'autor/a

Marc Pérez-Bonaventura, Universitat Politècnica de Catalunya

Departament d’organització d’empreses

Salomé Tárrega, Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVIc-UCC)

Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació (UOC). Facultat de Ciències de la Salut de Manresa (UVIc-UCC).

Jordi Vilajosana, Universitat Politècnica de Catalunya

Departament d’organització d’empreses

Referències

Amaral, I., y Santos, S. (2020). Social networks and institutional communication: The case of Portuguese universities. Revista prisma social, 32, 20–45. https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/7263736.pdf

Ashley, C., y Tuten, T. (2015). Creative Strategies in Social Media Marketing: An Exploratory Study of Branded Social Content and Consumer Engagement. Psychology & Marketing, 32(1), 15–27. https://doi.org/10.1002/mar.20761

Bélanger, C. H., Bali, S., y Longden, B. (2014). How Canadian universities use social media to brand themselves. Tertiary Education and Management, 20(1), 14–29. https://doi.org/10.1080/13583883.2013.852237

Benedicto, J., Echaves, A., Jurado, T., Ramos, M., y Tejerina, B. (2017). Informe Juventud en España 2016. http://www.injuve.es/sites/default/files/2017/24/publicaciones/informe-juventud-2016.pdf

Blázquez, F., Rodríguez, C., y Teijeiro, M. (2020). A new era of communication in Higher Education. Facebook as a marketing tool. Espacios, 41(6), 23. https://www.revistaespacios.com/a20v41n06/a20v41n06p23.pdf

Brito, J. G., Laaser, W., y Toloza, E. A. (2012). El uso de redes sociales por parte de las universidades a nivel institucional. Un estudio comparativo. RED Revista de educación a distancia, 32, 1–38. https://revistas.um.es/red/article/view/233071

Carmelo García, M. (2007). Marketing universitario: conceptos y herramientas de marketing aplicadas a la educación superior en España [Tesis doctoral, Universidad Autónoma de Madrid]. http://hdl.handle.net/10486/2392

De Vries, L., Gensler, S., y Leeflang, P. S. H. (2012). Popularity of Brand Posts on Brand Fan Pages: An Investigation of the Effects of Social Media Marketing. Journal of Interactive Marketing, 26(2), 83–91. https://doi.org/10.1016/j.intmar.2012.01.003

Egan, J. (2011). Relationships Marketing: Exploring Relational Strategies in Marketing. Prentice Hall.

Freire, J. (2008). Los retos y oportunidades de la web 2.0 para las universidades. En R. Jiménez Cano y F. Polo (eds.), La gran guía de los blogs 2008 (pp. 82–90). El Cobre.

Fundación Telefónica. (2016). La Sociedad de la Información en España 2016. Editorial Ariel; Fundación Telefónica. https://www.fundaciontelefonica.com/cultura-digital/publicaciones/la-sociedad-de-la-informacion-en-espana-2016/558/

Fundación Telefónica. (2020). Sociedad digital en España 2019. Penguin Random House.

García Orosa, B. (2009). Gabinetes de comunicación online: claves para generar información corporativa en la red. Comunicación social.

Generalitat de Catalunya. (2017). Informe de la preinscripció universitària a Catalunya. http://universitats.gencat.cat/ca/altres_pagines/informe_i_estadistiques/informes_i_estad_pre/

Generalitat de Catalunya. (2019). Preinscripción universitaria. https://web.gencat.cat/es/tramits/tramits-temes/Preinscripcio-universitaria

Hayes, T. J. (1993). Image and the University. Journal of Marketing for Higher Education, 4(1–2), 423–425. https://doi.org/10.1300/j050v04n01_28

IAB Spain Research. (2018). Estudio anual de redes sociales 2018. https://iabspain.es/estudio/estudio-anual-de-redes-sociales-2018/

Kimmons, R., Veletsianos, G., y Woodward, S. (2017). Institutional Uses of Twitter in U.S. Higher Education. Innovative Higher Education, 42(2), 97–111. https://doi.org/10.1007/s10755-016-9375-6

Lewison, D. M., y Hawes, J. M. (2007). Student Target Marketing Strategies for Universities. Journal of College Admission, 196, 14–19. http://files.eric.ed.gov/fulltext/EJ783948.pdf

Mazzarol, T., y Soutar, G. N. (2002). «Push-pull» factors influencing international student destination choice. International Journal of Educational Management, 16(2), 82–90. https://doi.org/10.1108/09513540210418403

Ministerio de Ciencia Innovación y Universidades. (2019). Estadísticas e indicadores universitarios. Estadística de estudiantes. http://www.ciencia.gob.es/portal/site/MICINN/menuitem.7eeac5cd345b4f34f09dfd1001432ea0/?vgnextoid=0930dd449de8b610VgnVCM1000001d04140aRCRD

Ministerio de Educación Cultura y Deporte. (2016). Datos y cifras del sistema universitario español. Curso 2015/2016. Secretaría General de Universidades. https://sede.educacion.gob.es/publiventa/datos-y-cifras-del-sistema-universitario-espanol-curso-20152016/estadisticas-universidad-espana/21461

Onieva, J. E. S. (2017). Uso de las Redes Sociales por las universidades públicas andaluzas. Análisis de contenido de la cuenta oficial de Twitter. Estudios sobre el mensaje periodístico, 23(1), 631–645. https://doi.org/10.5209/ESMP.55618

Paniagua Rojano, F. J., y Gómez Calderón, B. J. (2012). Hacia la comunicación 2.0. El uso de las redes sociales por parte de las universidades españolas. ICONO14 Revista de comunicación y tecnologías emergentes, 10(3), 346–364. https://doi.org/10.7195/ri14.v10i3.473

Paniagua Rojano, F. J., Gómez Calderón, B. J., y Fernández Sande, M. (2012). La incorporación de los departamentos de comunicación de las universidades españolas al entorno digital. Un análisis cuantitativo. Estudios sobre el mensaje periodístico, 18, 691–701. https://doi.org/10.5209/rev_ESMP.2012.v18.40948

Reina Estévez, J., Fernández Castillo, I., y Noguer Jiménez, Á. (2012). El Uso de las Redes Sociales en las Universidades Andaluzas: El Caso de Facebook y Twitter. Revista internacional de relaciones públicas, 2(4), 123–144. https://doi.org/10.5783/RIRP-4-2012-06-123-144

Rissoan, R. (2006). Redes sociales: comprender y dominar las nuevas herramientas de comunicación. ENI.

Rodríguez Ruibal, A., y Santamaría Cristino, P. (2012). Análisis del uso de las redes sociales en Internet: Facebook y Twitter en las Universidades españolas. Icono14, 10(2), 228–246. https://doi.org/10.7195/ri14.v10i2.198

San Millán Fernández, E., Blanco Jiménez, F. J., y Arco Prieto, J. C. del. (2008). Comunicación corporativa 2.0 en la Universidad Rey Juan Carlos. En E. J. de Castro y F. J. Díaz (coords.), Universidad, sociedad y mercados globales (pp. 394–408). https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2752466.pdf

Schiffman, L. G., y Kanuk, L. L. (1991). Comportamiento del consumidor. Prentice-Hall Hispanoamericana.

Secretaria d’Universitats i Recerca. (2019). Universidades de Cataluña. http://universitatsirecerca.gencat.cat/es/01_secretaria_duniversitats_i_recerca/universitats_i_recerca_de_catalunya/universitats/universitats_de_catalunya/index.html

Segura-Mariño, A. G., Paniagua Rojano, F. J., y Fernández-Sande, M. (2020). Metodología para evaluar la comunicación universitaria en Facebook y Twitter. Prisma social, 28, 127–144. https://revistaprismasocial.es/article/view/3357/4084

Simón Onieva, J. E. (2014). El uso de las Redes Sociales en el ámbito de la comunicación universitaria andaluza. Revista internacional de relaciones públicas, 8, 139–160. https://doi.org/10.5783/RIRP-8-2014-08-139-160

Simón Onieva, J. E. (2015). Gabinetes de comunicación universitarios y redes sociales [Tesis Doctoral, Universidad de Almería]. https://www.educacion.es/teseo/mostrarRef.do?ref=1202340

Trullàs, I. (2015). Proposta i avaluació empírica d’un model de màrqueting universitari centrat en el suport organitzatiu percebut i l’ocupabilitat percebuda per l’estudiantat [Tesis doctoral, Universitat Politècnica de Catalunya]. https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2117/96290/TITC1de1.pdf

Varghese, N. V. (2008). Globalization of higher education and cross-border student mobility. Research Papers IIEP, 1–33. http://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.536.4194&rep=rep1&type=pdf

Wang, V. (2011). Marketing Educational Programs through Technology and the Right Philosophies. International Journal of Technology and Educational Marketing, 1(1), 50–59. https://doi.org/10.4018/ijtem.2011010104

Wankel, L. A., y Wankel, C. (2011). Higher education administration with social media: including applications in student affairs, enrollment management, alumni relations, and career centers. Emerald.

Zarco, C., Del-Barrio-García, S., y Cordón, Ó. (2016). Propuesta de rankings de universidades españolas en redes sociales. El profesional de la información, 25(4), 684–698. https://doi.org/10.3145/epi.2016.jul.18

Publicades

2021-01-04

Com citar

Pérez-Bonaventura, M., Tárrega, S., & Vilajosana, J. (2021). Anàlisi de l’ús de les xarxes socials de les institucions d’educació superior catalanes. REIRE Revista d’Innovació I Recerca En Educació, 14(1), 1–20. https://doi.org/10.1344/reire2021.14.131558

Número

Secció

Articles de recerca