El procés d'ensenyament-aprenentatge i les TIC en el context actual de l'ensenyament universitari: la visió de l'estudiantat
DOI:
https://doi.org/10.1344/reire2009.2.3234Paraules clau:
TIC, Ensenyança universitària, Processos formatius, Espai Europeu d'Educació Superior (EEES)Resum
La interacció educativa a la universitat està canviant com a conseqüència de l’adaptació del nostre sistema universitari a les directrius marcades per l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Aquesta nova construcció de l’escenari europeu d’educació comporta canvis importants. Aquests canvis en la docència tenen relació amb la necessitat d’una major claredat en la definició d’objectius, ja que la formació està basada en competències, en el canvi d’organització dels aprenentatges i la formació i en un nou paper dels mitjans i recursos didàctics, especialment de la utilització de totes les potencialitats de les TIC en els processos formatius. L’article presenta, en aquesta línia de treball amb TIC, els resultats més rellevants d’un estudi realitzat al voltant de la utilització de les TIC en els processos formatius en l’ensenyament superior. Es tracta de reflexionar sobre el paper de l’estudiant, del professor i dels processos d’ensenyament amb l’ús d’entorns virtuals. Concretament, presentem els resultats més significatius en relació a la percepció de l’estudiantat sobre el treball amb entorn virtuals, l’ús d’aquest mitjans, la facilitat o no de treballar amb TIC i, sobre tot, dels condicionants i/o potencialitats de les tecnologies en el procés d’ensenyament i aprenentatge.Referències
Bartolomé, M. (1992). Investigación cualitativa en educación: ¿comprender o transformar? Revista de Investigación Educativa, 20, 7-36.
Benito, B; Salinas, J. (2008). Los entornos tecnológicos en la universidad. Pixel-bit. Revista de Medios y Educación, 32, 83-101.
Bisquerra, R. (2004) (Coord). Metodología de la investigación educativa. Madrid: La Muralla.
Buendía, L.; Berrocal, E. (2001). La ética de la investigación educativa. Consulta octubre 2009, de: Agora Digital (Grupo de investigación Agora-Universidad de Huelva), Accesible a : http://www. uhu.es/agora/version01/digital/numeros/numeros_ppal.htm
Cabero, J. (1998). Las aportaciones de las nuevas tecnologías a las instituciones de formación continuas: reflexiones para comenzar el debate. V Congreso interuniversitario de organización de instituciones educativas, 1998, Madrid: Departaments de Didàctica i Organització escolar de la Universitat d’Alcalà, Complutense i UNED. pp. 1143-1149.
Cabero, J. (2000). Las nuevas tecnologías de la información y la comunicación: aportaciones a la enseñanza A: Cabero, J. (ed): Nuevas tecnologías aplicadas a la educación. Madrid: Síntesis, pp. 15-37.
Cabero, J. (2009). Los nuevos escenarios y las nuevas modalidades de formación: las aportaciones desde las nuevas y antiguas tecnologías. A: TEJADA, J. et al (Eds): Estrategias de innovación en la formación para el trabajo. Madrid: Tornapunta, pp. 187-207.
Cebrián, M. (Coord). (2003). La enseñanza virtual para la innovación universitaria. Madrid. Narcea.
Fandos, M. (2009). Los nuevos escenarios y las nuevas modalidades de la formación. A: Tejada, J. et al (Eds): Estrategias de innovación en la formación para el trabajo. Madrid: Tornapunta, pp. 177-185.
Fernández-Valmajor et al. (2008). El campus virtual de la universidad complutense de Madrid. Pixel-bit. Revista de Medios y Educación, 32, 55-65.
González Soto, A.P. (2000). Nuevas tecnologías y formación continua. Algunos elementos para la reflexión. A: Cabero, J. i altres (coords.) Y continuamos avanzando. Las nuevas tecnologías para la mejora educativa. Sevilla: Kronos, pp. 315-330.
Henríquez, P. (2001). La aplicación didáctica de las TIC en la formación del siglo XXI. Tesi doctoral inèdita. Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
Kemmis S.; MCTaggart, R. (1988). Cómo planificar la Investigación-Acción. Barcelona: Alertes.
LaTorre, A. i altres (1996). Bases metodológicas de la investigación educativa. Barcelona: G.R.
León, C. et al. (2008). La enseñanza virtual en la universidad de Sevilla. Pixel-bit. Revista de Medios y Educación, 32, 7-20.
Martínez, F. (2007). Los problemas culturales en el uso educativo de las nuevas tecnologias y la formación del profesorado y alumnos para esta nueva situación. Conferencia Plenaria. EDUTEC’07. X Congreso Internacional sobre inclusión digital en educación superior. Desafios y oportunidades en la sociedad de la información, 2007,octubre, Buenos Aires, Argentina:Universidad Tecnológica Nacional.
Ruiz, C. i altres (2008a). Estratègies didàctiques a l’ensenyament universitari. Experimentació de crèdits ECTS en els estudis de Pedagogia i Psicopedagogia. Temps d’educació, 34, 183-202.
Ruiz, C. i altres. (2008b). El uso de un entorno virtual en la enseñanza superior: una experiencia en los estudios de pedagogía de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) y la Universidad Rovira i Virgili. Revista Iberoamericana de Educación, 46/3, 14.
Salinas, J. (2000). El aprendizaje colaborativo con los nuevos canales de comunicación. A: Cabero, J. (Ed). Nuevas Tecnologias aplicadas a la educación. Madrid. Síntesis
Salinas, J. (2004). Cambios metodològicos con las TIC. Estrategias didácticas y entornos virtuales de enseñanza-aprendizaje. Bordón: Revista de Pedagogía, 56, pp. 3-4.
Salinas, J. (2009). Nuevas modalidades de formación: entre los entornos virtuales institucionales y los personales de aprendizaje. A: Tejada, J. i altres (Ed): Estrategias de innovación en la formación para el trabajo. Madrid: Tornapunta, pp. 209-223.
Sandin, M.P. (2003). Investigación cualitativa en educación. Madrid: McGraw-Hill.
Siemens, G. (2006). Connectivism: Learning Theory or Pastime for the Self-Amused? Accesible a: http://www.elearnspace.org/Articles/connectivism_self-amused.htm
Stake, R.E. (1998): Investigación con estudio de caso. Madrid: Morata.
Tejada, J. i altres (2007). «La didáctica en un entorno virtual interuniversitario: experimentación de ECTS apoyados en TIC. Pixel-bit. Revista de Medios y Educación, 30, 95-118.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
L’autor conserva els drets d’autoria, i concedeix a REIRE els drets de la primera publicació de l’article.
Tots els continguts inclosos a la Revista d'Innovació i Recerca en Educació estan subjectes a la llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista.