Estudi de l'abandonament a les universitats públiques catalanes. L'anàlisi de dues cohorts de la base de dades UNEIX

Pilar Figuera Gazo, Ma. Del Pilar (María del Pilar) Aparicio Chueca, María-Luisa Rodríguez, Natalia Jaría Chacón, Ernest Pons Fanals, Màrius Domínguez-Amorós, Immaculada Dorio-Alcaraz, Montserrat Freixa-Niella, Mercedes Torrado-Fonseca, Xavier Triadó i Ivern

Resum


L’abandonament universitari és un fenomen cada vegada més preocupant, ja que les magnituds que pren aquest són considerables, tant en l’àmbit d’Espanya –xifrat en una taxa del 40 %–, com pel que fa a Catalunya –taxa del 30 %–. El present article pretén plasmar l’estat de la qüestió pel que fa a l’abandonament i, en concret, se centra a aprofundir en l’estudi d’aquest fenomen a les universitats públiques catalanes identificant les tipologies d’abandonament que es poden donar i quins són els perfils d’estudiants que el protagonitzen. Des d’un punt de vista empíric, es realitza un estudi sobre la dimensió que presenta l’esmentat fenomen en dues cohorts a les universitats catalanes tenint en compte el perfil de l’estudiant en cada moment temporal de la seva trajectòria acadèmica. Per acabar, atenent a la preocupació per l’eficiència i l’eficàcia del sistema universitari, s’indiquen alguns suggeriments per intentar reduir aquest fenomen i millorar la sistematització de la recollida de dades.

Paraules clau


Abandonament universitari; Tipologies d’abandonament; Perfil d’estudiants

Text complet:

PDF

Referències


AGÈNCIA PER A LA QUALITAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI DE CATALUNYA (AQU) (2007). El sistema universitari públic català 2000-2005: una perspectiva des de l’avaluació d’AQU Catalunya. Barcelona: AQU Catalunya.

BEAN, J.P. (1980). «The synthesis and test of causal model of student attrition». A: Research in Higher Education, vol. 12, núm. 2, pàg. 155-187.

BEAUPÈRE, N. [et al.] (2007). L’abandon des études supérieures. Rapport réalisé pour l’Observatoire national de la vie étudiante. París: La Documentation Française. (Col. Panorama des Savoirs).

BERGER, J.B.; LYON, S.C. (2005). «Past to present: A historical look at retention». A: SEIDMAN, A. [ed.]. College Student Retention: Formula for Student Success. Greenwood Publishing Group.

BERKNER, L. [et al.] (2007). Persistence and Attainment of 2003-04. Beginning Postsecondary Students: After Three Years. US Departament of Education. Institute of Education Sciences. National Center for Education Statistics. [Consulta: 30 abril 2010].

BOURDAGES, L. (1996). «La persistance et la no-persistance aux études universitaires sur campus et en formation à distance». A: Distances, vol. 1, núm. 1, pàg. 51-67.

CASTAÑO, E., GALLÓN, S., GÓMES, K. i VASQUES, J. (2008). «Análisis de los factores asociados a la deserción estudiantil en la Educación Superior: un estudio de caso.» A: Revista de Educación, 345, pàg. 255-280.

FIGUERA, P.; RODRÍGUEZ, M.L. [coord.] (2007). Reflexiones en torno al balance de competencias. Concepto y herramientas para la construcción del proyecto profesional. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.

GAIRÍN, J.; FIGUERA, P. i TRIADÓ, X. (2010). Estudi per analitzar dades i causes de l’abandonament dels estudiants a la universitat. AQU, Generalitat de Catalunya.

RODRÍGUEZ, S.; FITA, E.; TORRADO, M. (2004). «El rendimiento académico en la transición secundaria-universidad». A: Revista de Educación, núm. 334, pàg. 391-414.

SALVADOR, L.; GARCÍA-VALCÁRCEL, A. M. (1989). El rendimiento académico en la Universidad de Cantabria: abandono y retraso en los estudios. Madrid: CIDE.

SOUTHERLAND, J. NATHANIEL (2006). Formulating a New Model of College Choice and Persistence. Ponència presentada a l’ASHE Annual Conference (3 novembre 2006).

SPADY, W. G. (1970). «Dropout from higher education: An interdisciplinary review and synthesis». A: Interchange, vol. 1, núm. 1, pàg. 64-85.

TINTO, V. (1975). «Dropout from higher education: A theoretical synthesis of recent research». A: Review of Educational Research, vol. 45, núm. 1, pàg. 89-125.

TRIADÓ, X. (2008). «El aprendizaje en Ciencias Sociales mediante el uso de casos audiovisuales. Instrumento de aprendizaje, motivación y mejora de la comprensión educativa». A: Innovación Educativa, núm. 18, pàg. 213-222.

YOKE, M. (1998). «Non-completion of undergraduate study: some implications for policy in higher education». A: Journal of Higher Education Policy and Management, vol. 20, núm. 2, pàg. 189- 201.




DOI: https://doi.org/10.1344/reire2010.3.2322



Copyright (c) 2010 Els autors

URL de la llicència: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona