https://revistes.ub.edu/index.php/REIRE/issue/feed REIRE Revista d'Innovació i Recerca en Educació 2022-07-01T08:27:14+00:00 Francesc Martínez-Olmo reire@ub.edu Open Journal Systems <p>REIRE Revista d'Innovació i Recerca en Educació és una publicació electrònica de la Secció de Recerca de l'Institut de Desenvolupament Professional (IDP-ICE) de la Universitat de Barcelona (Catalunya, Espanya). La finalitat d'aquesta publicació és oferir un espai de consulta i difusió de la recerca i la innovació educativa en tots els nivells educatius i en especial pel que fa al desenvolupament professional.</p> https://revistes.ub.edu/index.php/REIRE/article/view/36980 Quan la resiliència es va fer postal 2021-12-14T09:39:59+00:00 Veronica Hurtubia-Toro veronicahurtubia@gmail.com Judit Onsès jonses.edu@gmail.com Anna Forés-Miravalles annafores@ub.edu <div> <p class="Cuerpo"><span lang="CA">INTRODUCCIÓ. La pandèmia per la covid-19 ha impactat en l’aspecte físic, emocional i social. Les mesures de distanciament han modificat les formes de relacionar-se i van produir estrès i pors davant la incertesa que van impactar, també, en l’esfera educativa. La majoria de les investigacions s’han focalitzat en les conseqüències negatives que ha tingut el distanciament en la salut mental de les persones. Per això, aquest article presenta una mirada diferent, que, des de la resiliència, indaga com els subjectes construeixen noves relacions de suport gràcies a les possibilitats que ofereix l’espai educatiu. En concret, ho fa mitjançant l’intercanvi de postals entre estudiants de la <span class="Ninguno">Università Cattolica Sacro Cuore di Milano</span> i la Universitat de Barcelona, entre març i maig del 2020. MÈTODE. Estudi de tall qualitatiu, amb anàlisi textual i visual. L’objectiu és explorar les potencialitats de les postals com a mètode creatiu i de foment de la resiliència. RESULTATS i DISCUSSIÓ. Es mostren les postals com un instrument de resiliència. Es donen indicis sobre la creació de vincles afectius i l’activació d’estratègies d’empatia davant del confinament. També es demostra com els mètodes creatius fomenten altres tipus de relació i comprensió, davant de mètodes més tradicionals d’investigació.</span></p> </div> 2022-03-03T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2022 Veronica Hurtubia-Toro, Judit Onsès, Anna Forés-Miravalles https://revistes.ub.edu/index.php/REIRE/article/view/37520 El treball final de grau (TFG) i el desenvolupament de la competència investigadora dels futurs mestres d’educació infantil i primària 2021-12-23T15:38:14+00:00 Berta Palou-Julian bpalou@ub.edu Begoña Gros-Salvat bgros@ub.edu Jennifer Mercader-Tresserras jennifer.mt23@hotmail.com <div> <p class="R2bPortadaResumText"><strong>INTRODUCCIÓ.</strong> <span lang="CA">Aquest treball és fruit d’un projecte de recerca orientat a desenvolupar la competència investigadora en l’alumnat del grau de Mestre d’Educació Infantil i Primària de la Universitat de Barcelona. La contribució se centra a analitzar la percepció dels estudiants respecte al nivell d’adquisició de la competència de recerca durant el grau i després de fer el treball final de grau (TFG).</span></p> </div> <div> <p class="R2bPortadaResumText"><strong>MÈTODE.</strong> <span lang="CA">Es fa un estudi descriptiu per enquesta a partir d’un qüestionari sobre un conjunt de vuit dimensions específiques relacionades amb la competència de recerca abans (n = 146) i després (n = 121) de fer el TFG.</span></p> </div> <div> <p class="R2bPortadaResumText"><strong>RESULTATS. </strong>Els resultats mostren que l’alumnat percep que té competències de recerca escasses, malgrat que els plans d’estudi incorporen aquest tipus de competències. Els resultats milloren en alguns aspectes després d’haver fet el TFG. Entre aquests aspectes destaquen la capacitat de formular els objectius d’una investigació i d’elaborar la fonamentació teòrica.</p> </div> <div> <p class="R2bPortadaResumText"><strong>DISCUSSIÓ.</strong> Els resultats aconsellen repensar les metodologies de formació dels futurs mestres d’educació infantil i primària. Sembla necessari replantejar l’extensió del TFG i la formació prèvia necessària per millorar la capacitat investigadora.</p> </div> 2022-03-31T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2022 Berta Palou-Julian, Begoña Gros-Salvat, Jennifer Mercader-Tresserras https://revistes.ub.edu/index.php/REIRE/article/view/37530 El vocabulari emocional i la ira en estudiants espanyols 2022-03-17T11:12:13+00:00 Núria Garcia-Blanc nuria.garcia@udl.cat Albert Joana ajoana@activamutua.es Raquel Gomis-Cañellas raquel.gomis@udl.cat Agnès Ros-Morente agnes.ros@udl.cat Gemma Filella-Guiu gemma.filella@udl.cat <div> <p class="R2bPortadaResumText"><strong>INTRODUCCIÓ.</strong> <span lang="CA">L’adquisició de vocabulari emocional permet expressar amb cura les emocions i facilita les relacions interpersonals. La ira és una de les emocions més presents dins la nostra societat i que necessita estratègies per no derivar en violència.</span></p> </div> <div> <p class="R2bPortadaResumText"><strong>MÈTODE.</strong> <span lang="CA">Aquest estudi de tall quasi experimental va pretendre conèixer les diferències en l’expressió escrita del vocabulari emocional relatiu a la família de la ira en una mostra accidental de 1.219 estudiants espanyols d’educació primària, secundària i universitària. Així mateix, es van estudiar les diferències entre els grups relatives a les variables curs i gènere de les diferents etapes educatives mitjançant una comparació de mitjanes, una anàlisi post hoc per conèixer on se situaven aquestes diferències, així com regressions lineals per conèixer la capacitat predictiva de les variables curs i gènere.</span></p> </div> <div> <p class="R2bPortadaResumText"><strong>RESULTATS i DISCUSSIÓ.</strong> <span lang="CA">Els resultats han mostrat diferències significatives per cursos per a l’etapa de primària, per curs i gènere per a les de secundària i universitària, així com diferències intragrups interessants les implicacions de les quals es discuteixen a nivell evolutiu. Es conclou amb la importància de continuar posant èmfasi en el vocabulari emocional per poder resoldre conflictes i mantenir unes relacions socials sòlides.</span></p> </div> 2022-05-24T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2022 Núria Garcia-Blanc, Albert Joana, Raquel Gomis-Cañellas, Agnès Ros-Morente, Gemma Filella-Guiu https://revistes.ub.edu/index.php/REIRE/article/view/39770 Aprendre participant 2022-05-17T07:50:18+00:00 Marta Gómez-Puig marta.gomezpuig@ub.edu Alexandrina Stoyanova alexandrina.stoyanova@ub.edu <div> <p class="R2bPortadaResumText"><span lang="CA">El grup de recerca en innovació docent de la Universitat de Barcelona GIDTAAVE va organitzar la Segona Conferència Internacional en Experiències d’Aprenentatge Actiu en Educació Superior que es va fer en línia el 5 de novembre del 2021. L’objectiu de la conferència va ser proporcionar un fòrum per a la recerca d’alta qualitat en la innovació docent en educació superior, centrant-se en les metodologies d’aprenentatge actiu. L’esdeveniment va suposar una excel·lent oportunitat perquè professors de diferents universitats discutissin el seu treball en un ambient distès i desenvolupessin relacions de col·laboració a llarg termini. Concretament, es van presentar dotze ponències d’autors de diferents universitats espanyoles (Universitat de Salamanca, Universitat de Cantàbria, Universitat de Navarra, Universitat Rey Juan Carlos o Universitat Carlos III de Madrid, per citar-ne algunes), que van tenir l’oportunitat de compartir les seves experiències amb altres col·legues. Després de cada sessió, es van organitzar debats fructífers entre els participants. La ponència convidada de la conferència, titulada «Quins són els obstacles per a l’aprenentatge actiu en economia?», la va impartir Steven Proud, que actualment és director d’estudis de grau i lector en Educació Econòmica a l’Escola d’Economia de la Universitat de Bristol.</span></p> </div> 2022-06-29T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2022 Marta Gómez-Puig, Alexandrina Stoyanova https://revistes.ub.edu/index.php/REIRE/article/view/38120 Si les construïu, vindran? 2022-01-21T15:35:04+00:00 Steven Proud steven.proud@bristol.ac.uk <p><strong>INTRODUCCIÓ.</strong> S’ha demostrat que l’aprenentatge actiu condueix els estudiants a millors resultats d’aprenentatge en l’àmbit educatiu, però dins de les institucions d’educació superior encara hi ha un gran ventall de barreres que impedeixen aquest aprenentatge actiu.</p> <p><strong>MÈTODE.</strong> En aquest article comentem algunes de les barreres clau, com ara el disseny de l’espai docent, l’ús de noves tecnologies (com la gravació de conferències) i els reptes creats arran de la pandèmia de la covid-19.</p> <p><strong>RESULTATS I DISCUSSIÓ.</strong> Gran part de la literatura suggereix que, tot i que hi ha barreres estructurals que desincentiven l’ús de l’aprenentatge actiu (com ara l’entorn construït), no n’hi ha prou amb eliminar aquestes barreres, sinó que també és important que hi hagi una demanda per part del professorat (i de l’alumnat) de pedagogies noves i actives.</p> 2022-04-05T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2022 Steven Proud https://revistes.ub.edu/index.php/REIRE/article/view/38357 La metodologia de l’aprenentatge-servei com a eina facilitadora de l’educació per al desenvolupament sostenible 2022-03-29T11:38:03+00:00 Rocío González-Sánchez rocio.gonzalez@urjc.es Sonia Medina-Salgado sonia.medina@urjc.es María Torrejón-Ramos maria.torrejon@urjc.es Soraya González-Mendes soraya.gonzalez@urjc.es Sara Alonso-Muñoz sara.alonso@urjc.es <div> <p class="R2bPortadaResumText"><strong><span lang="CA">INTRODUCCIÓ.</span></strong> <span lang="CA">Un entorn educatiu que faciliti la participació i el pensament crític dels estudiants és essencial per a l’èxit de l’educació per al desenvolupament sostenible (EDS) d’acord amb els disset objectius de desenvolupament sostenible (ODS). Per a això calen eines que afavoreixin l’aprenentatge des d’un nou enfocament, que requereixi un component social i consideri les habilitats suaus dels estudiants.</span></p> </div> <div> <p class="R2bPortadaResumText"><strong><span lang="CA">METODOLOGIA.</span></strong> <span lang="CA">La proposta educativa de l’aprenentatge-servei (ApS) estableix relacions fructíferes amb la societat, en les quals les dues parts se’n beneficien. En aquest treball es proposa l’aplicació de la metodologia ApS per aconseguir una implementació reeixida de l’EDS.</span></p> </div> <div> <p class="R2bPortadaResumText"><strong><span lang="CA">RESULTATS. </span></strong><span lang="CA">D’acord amb l’objectiu 11 (ciutats i comunitats sostenibles), aquesta proposta pretén que els alumnes contribueixin a fer que les ciutats siguin més inclusives, segures, resilients i sostenibles. Per això, s’ha dut a terme una activitat d’ApS a la Universitat Rey Juan Carlos on van participar 140 alumnes de l’assignatura Transports Turístics.</span></p> </div> <div> <p class="R2bPortadaResumText"><strong><span lang="CA">DISCUSSIÓ.</span></strong> <span lang="CA">Aquest treball demostra la utilitat de la metodologia ApS en la transmissió dels valors associats a la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica. A través de la conferència, l’alumnat presta un servei de trasllat de valors a la societat alhora que perfecciona les habilitats de comunicació i treball en equip.</span></p> </div> 2022-05-19T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2022 Rocío González-Sánchez, Sonia Medina-Salgado, María Torrejón-Ramos, Soraya González-Mendes, Sara Alonso-Muñoz https://revistes.ub.edu/index.php/REIRE/article/view/38063 Impacte entre iguals als resultats educatius en Economia 2022-02-03T17:13:40+00:00 Gemma Abio abio@ub.edu Manuela Alcañiz malcaniz@ub.edu Carlos M. Belloni cmbelloni@ub.edu Marta Gómez-Puig marta.gomezpuig@ub.edu Luis Ortiz-Gracia luis.ortiz-gracia@ub.edu Vicente Royuela vroyuela@ub.edu Glòria Rubert gloriarubert@ub.edu Mònica Serrano monica.serrano@ub.edu Alexandrina Stoyanova alexandrina.stoyanova@ub.edu <p><span lang="CA">INTRODUCCIÓ. Aquest article aprofundeix en l’estudi de les interaccions entre iguals a l’aula universitària. MÈTODE. Avaluem els efectes del treball en equip en el rendiment acadèmic individual en quatre assignatures que utilitzen l’aprenentatge basat en equips (ABE) dels graus d’Economia i d’Administració d’Empreses. RESULTATS. Trobem que les qualificacions individuals dels estudiants tenen una associació positiva i significativa amb la qualificació mitjana de la resta de membres de l’equip. La puntuació pròpia de l’estudiant augmenta aproximadament 0,65 punts per cada augment d’1 punt a la nota mitjana dels companys d’equip. Aquesta associació continua sent positiva i significativa fins i tot quan incloem variables sociodemogràfiques per controlar les característiques individuals. També contrastem l’heterogeneïtat dels efectes dels companys segons la capacitat de rendiment individual i d’equip. DISCUSSIÓ. Els resultats suggereixen que no hi ha heterogeneïtat en la capacitat individual, però trobem una diferència positiva o lleugerament negativa en la magnitud de l’efecte del treball entre iguals per als equips que es troben en el quartil superior/inferior, en contrast amb els equips que es troben al mig en la distribució.</span></p> 2022-06-28T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2022 Gemma Abio, Manuela Alcañiz, Carlos M. Belloni, Marta Gómez-Puig, Luis Ortiz-Gracia, Vicente Royuela, Glòria Rubert, Mònica Serrano, Alexandrina Stoyanova https://revistes.ub.edu/index.php/REIRE/article/view/39732 Consolidació de la innovació docent en l’etapa universitària 2022-05-17T15:03:30+00:00 Javier-Isaac Lera-Torres jilera@idival.org David Cantarero-Prieto david.cantarero@unican.es Marta Pascual-Sáez marta.pascual@unican.es <p style="font-weight: 400;">Introducció. La crisi sanitària generada per la COVID-19 va tenir repercussions importants a tots els nivells i va suposar diversos reptes educatius, el més rellevant dels quals va ser la suspensió de classes presencials. L’objectiu d’aquest treball és analitzar la implantació i la consolidació després de la covid de l’aprenentatge semipresencial.</p> <p style="font-weight: 400;">Mètode. Entre els nous mètodes docents hi ha les classes en línia, l’organització de seminaris web impartits tant per experts de l’àmbit econòmic i empresarial com pels mateixos alumnes, i el foment del debat en fòrums i xats a través de Moodle.</p> <p style="font-weight: 400;">Resultats. Alguns punts positius per a l’alumnat són: millora global dels resultats, més aprofundiment en els coneixements adquirits, millora de la capacitat de debat i de l’aprenentatge actiu i cooperatiu, i creació de grups de treball que permeten la col·laboració entre alumnes i agents externs a l’àmbit universitari. Tot i això, es detecten desigualtats en l’accés a la tecnologia i problemes d’incompatibilitat d’horaris.</p> <p style="font-weight: 400;">Discussió. Els resultats mostren una millora dels resultats acadèmics i la satisfacció generalitzada. Com a repte fonamental queda la consolidació d’aquests mètodes tenint en compte que de vegades suposen un treball extra per a l’alumnat i la desigualtat en l’accés a la tecnologia.</p> 2022-06-28T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2022 Javier-Isaac Lera-Torres, David Cantarero-Prieto, Marta Pascual-Sáez https://revistes.ub.edu/index.php/REIRE/article/view/40057 Portada i crèdits 2022-07-01T08:27:14+00:00 REIRE Revista d'Innovació i Recerca en Educació reire@ub.edu 2022-07-01T00:00:00+00:00 Drets d'autor (c) 2022