REIRE Revista d'Innovació i Recerca en Educació

Anàlisi del Qüestionari d’Estratègies d’Aprenentatge Profund: un estudi de cas amb estudiants d’educació superior a Catalunya

2024-09-06T11:02:28+00:00

INTRODUCCIÓ. Trobar un instrument precís per mesurar l’aprenentatge autoregulat en l’educació superior és una tasca complexa. El 2021, Panadero i altres col·laboradors van desenvolupar el Deep Learning Strategies Questionnaire (DLS-Q) per avaluar les estratègies d’aprenentatge utilitzades pels estudiants. En aquest estudi pretenem comprovar l’evidència de validesa de l’instrument DLS-Q en llengua catalana. A més, explorem si les creences dels estudiants sobre el tema i l’experiència prèvia en processos d’avaluació entre iguals tenen relació amb les seves habilitats d’aprenentatge d’autoregulació. MÈTODE. Hi van participar 475 estudiants d’educació superior de diversos cursos i facultats d’una universitat catalana. RESULTATS. Vam trobar que totes les dimensions de les estratègies d’aprenentatge profund mostren una correlació significativa i positiva amb les diferents expectatives o creences que els estudiants expressen a l’inici del curs. DISCUSSIÓ. Atès que vam decidir eliminar tres ítems de la versió original a causa de la seva baixa puntuació, proposem una estructura de quatre dimensions per a la versió del qüestionari de 27 ítems. Els ítems amb baixa puntuació són concordants amb els resultats d’investigacions prèvies en diferents contextos educatius. Parlem de possibles explicacions vinculades a les retroaccions (feedback) que proveeixen les pràctiques docents i el paper del professorat.

Estratègies de gestió educativa basades en els factors que afecten el rendiment acadèmic i la qualitat de l’educació

2024-09-24T11:48:30+00:00

INTRODUCCIÓ. La gestió educativa és crucial per millorar l’ensenyament i fer aportacions a la qualitat de l’educació, ja que és un pilar fonamental en el desenvolupament socioeconòmic i cultural del món. Es destaca la importància d’una educació de qualitat com a dret humà essencial per assolir el desenvolupament sostenible.

MÈTODE. Revisió sistèmica de publicacions, a les bases de dades de Redalyc, ERIC i Taylor & Francis, que aborden els factors que afecten el rendiment acadèmic, la gestió educativa i la qualitat de l’educació entre el 2019 i el 2023. Els criteris d’elegibilitat es van centrar en l’educació bàsica i secundària.

RESULTAT. S’identifiquen factors crítics com ara la motivació dels estudiants, el clima escolar i el suport dels pares de família, i es destaca la importància d’una gestió que integri tota la comunitat educativa i reconegui la diversitat dels contextos escolars.

CONCLUSIÓ. La gestió educativa ha d’orientar-se al reconeixement i adaptació als contextos específics de les escoles, promoure un enfocament col·laboratiu que inclogui docents, estudiants i famílies, i capacitar els directors en lideratge i presa de decisions per impulsar una millora significativa en el rendiment acadèmic i en la qualitat de l’educació.

L’Examen de Pensament Crític Psicològic de Lawson com a instrument per millorar el pensament crític

2024-10-25T06:33:16+00:00

INTRODUCCIÓ. El pensament crític és vital a la ciència i a la vida quotidiana per identificar evidències anecdòtiques, hipòtesis no falsables, recollida esbiaixada de dades o connexions causals poc fiables. L’objectiu d’aquest estudi va ser adaptar a l’espanyol la versió revisada de Lawson de l’Examen de Pensament Crític Psicològic (PCTE) i aplicar-la per avaluar-ne la millora durant una assignatura de raonament del grau en Psicologia.

MÈTODE. Vuitanta-set estudiants de tercer curs van respondre als ítems imparells del PCTE original a l’inici del quadrimestre, i van resoldre els parells al final. Es va dedicar una sessió a discutir sobre les preguntes de pensament crític de Lawson, i es va avaluar la fiabilitat d’afirmacions suposadament científiques.

RESULTATS. Les habilitats de pensament crític dels estudiants van millorar en la detecció de problemes (els voluntaris que inicialment no van detectar problemes metodològics, després sí que ho van fer) i en la detecció precisa del problema objectiu (qüestions relacionades amb la pregunta de pensament crític).

DISCUSSIÓ. Considerem el PCTE una eina per avaluar i desenvolupar el pensament crític entre els estudiants universitaris. Suggerim que aquest estudi pugui servir com a material didàctic d’anàlisi per als estudiants per potenciar les seves habilitats de pensament crític.

Dinàmiques de creixement econòmic a llarg termini: una innovació educativa fonamentada en l’aprenentatge basat en projectes

2024-06-12T07:51:41+00:00

INTRODUCCIÓ. Aquest article presenta un ensenyament pràctic docent (EPD) d’aprenentatge basat en projectes (ABP) com una estratègia efectiva per promoure l’aplicació del coneixement i desenvolupar competències pràctiques en els estudiants.

MÈTODE. La implementació d’un EPD basat en projectes en l’assignatura d’Història Mundial i de l’Empresa del grau en Direcció i Administració d’Empreses es descriu com una pràctica exitosa que millora la capacitat dels estudiants per interpretar informació quantitativa i utilitzar l’Excel per produir índexs de convergència entre països i graficar-los.

RESULTATS. Els resultats de la implementació van mostrar que els estudiants van adquirir habilitats bàsiques en l’ús de l’Excel i van desenvolupar una comprensió profunda de les classes teòriques, establint una forta complementarietat.

DISCUSSIÓ. L’article conclou destacant la importància d’adaptar l’educació superior a les demandes del mercat laboral actual i de fomentar l’ús de metodologies actives com l’ABP per al desenvolupament de competències rellevants.

Afavorint la creativitat i llibertat expressiva a través de propostes artístiques. Tallers conjunts per a les aules de 3 anys

2024-11-01T07:45:26+00:00

INTRODUCCIÓ. L’Educació Infantil s’entén en termes d’una etapa educativa en la qual s’atén l’alumnat durant els primers anys de vida i que s’ha d’encarregar de contribuir al seu desenvolupament integral; entenent com una part d’aquest desenvolupament el vessant artístic.

MÈTODE. Aquesta és una investigació de caràcter qualitatiu en la qual el grup docent es mostra com un col·lectiu investigador observador sobre una proposta metodològica de tallers duts a terme entre dues classes paral·leles de 3 anys d’una escola pública de Manises (València). L’objectiu és valorar els beneficis que presenta l’art per al desenvolupament de l’alumnat.

RESULTATS. Els resultats es presenten en figures i es recullen com a mostra visual de tots els tallers artístics d’aquest estudi entre els mesos d’octubre i maig durant el curs escolar 2023-2024. De fet, l’a/r/tografia queda relacionada amb aquesta manera de presentar els resultats.

DISCUSSIÓ. L’estudi visibilitza la importància que té l’art en el desenvolupament integral de l’alumnat i la globalitat que permet l’àrea per abordar una pluralitat de sabers, processos educatius, vivències, etc., que resulten enriquidores per al grup de menors.

La percepció del professorat sobre l’individualisme en l’àmbit de l’ensenyament i de la formació continuada al Paraguai

2024-07-18T16:46:12+00:00

INTRODUCCIÓ. El treball del docent s’investiga amb més freqüència actualment a causa de nous reptes que van sorgint. Molts professors utilitzen l’aprenentatge col·laboratiu a les aules, però no sempre es mostren oberts al treball i a la formació col·laborativa. L’objectiu d’aquesta recerca ha estat analitzar les percepcions dels docents sobre la cultura de l’individualisme, i les seves implicacions dins l’exercici i la formació contínua. MÈTODE. S’ha aplicat una metodologia qualitativa, mitjançant l’estudi de casos de tipus instrumental, amb tretze professors que pertanyen a diferents centres educatius del Paraguai. La tècnica aplicada per a la recollida de dades ha estat una entrevista semiestructurada amb vuit preguntes obertes. RESULTATS. L’anàlisi de dades s’ha fet per mitjà del programari Atlas.ti, a través del qual han emergit cinc categories: a) Formes d’exercici docent, b) Percepcions davant l’observació i avaluació, c) Participació en activitats col·laboratives, d) Factors que contribueixen a l’individualisme, e) Consideracions i suggeriments. DISCUSSIÓ. Es conclou ressaltant la importància d’oferir interdependència en la pràctica docent i de reestructurar la formació del professorat.

Implementació d’una app mòbil per afavorir l’èxit de resultats d’aprenentatge en un curs de Farmacologia

2024-07-30T22:25:53+00:00

INTRODUCCIÓ. Amb base a múltiples beneficis, la docència universitària s’orienta a la utilització de les aplicacions mòbils amb sentit pedagògic. Els objectius d’aquest estudi són analitzar-ne l’ús i conèixer els factors que intervenen en l’experiència per assolir els resultats d’aprenentatge a través de les tecnologies.

MÈTODE. S’ha fet servir un disseny de recerca de tipus concurrent, en què es recopilen les dades quantitatives i qualitatives de manera separada. En finalitzar el procés de tots dos mètodes, s’han fet inferències a partir dels resultats de manera independent.

RESULTATS. Aquesta experiència reflecteix que el disseny i l’ús d’una aplicació mòbil ha afavorit l’aprenentatge de la farmacologia, facilitant la comprensió del contingut complex. Els factors mediadors de l’experiència han estat l’amigabilitat del dispositiu mòbil, la seqüència didàctica utilitzada, el sentit pedagògic en l’ús de l’aplicació i la integració curricular.

DISCUSSIÓ. Si bé els resultats indiquen que es s’ha aconseguit desenvolupar una aplicació mòbil funcional, simple d’usar i d’entendre, amb informació precisa per a la promoció de l’aprenentatge de continguts complexos de la farmacologia, hi ha aspectes susceptibles de millora, especialment en l’àmbit de la integració curricular.

Portada i crèdits

2025-01-03T08:11:36+00:00