https://revistes.ub.edu/index.php/REIRE/issue/feedREIRE Revista d'Innovació i Recerca en Educació2023-01-02T00:00:00+00:00Francesc Martínez-Olmoreire@ub.eduOpen Journal Systems<p>REIRE Revista d'Innovació i Recerca en Educació és una publicació electrònica de la Secció de Recerca de l'Institut de Desenvolupament Professional (IDP-ICE) de la Universitat de Barcelona (Catalunya, Espanya). La finalitat d'aquesta publicació és oferir un espai de consulta i difusió de la recerca i la innovació educativa en tots els nivells educatius i en especial pel que fa al desenvolupament professional.</p>https://revistes.ub.edu/index.php/REIRE/article/view/37597Proposta didàctica basada en pensament computacional per a la millora de la resolució de problemes en primària2022-08-26T17:45:54+00:00Andrea Girona-Garcíaangigar3@alumni.uv.esEmilia López-Iñestaemilia.lopez@uv.esMaria T. Sanzm.teresa.sanz@uv.es<p><strong>INTRODUCCIÓ</strong>. Els canvis en la nova Llei orgànica d’educació LOMLOE han donat pas a un reconeixement del pensament computacional en la legislació educativa en les ensenyances no universitàries atenent reivindicacions de la Comissió Europea que posava de manifest els seus efectes positius sobre els processos cognitius en la resolució de problemes.</p> <p><strong>MÈTODE</strong>. Es presenta una proposta didàctica per a l’assignatura de matemàtiques i alumnat de tercer de primària amb l’objectiu de mostrar que el pensament computacional pot ser una eina fonamental per a la millora de la resolució de problemes aritmètics.</p> <p><strong>RESULTATS</strong>. S’han dissenyat una sèrie d’activitats desvinculades d’entorns tecnològics amb les quals treballar la comprensió dels enunciats, l’organització i l’anàlisi de dades. A més, es presenta una bateria de problemes amb la qual mesurar el nivell de partida de l’alumnat i avaluar si les estratègies de pensament computacional milloren la resolució de problemes.</p> <p><strong>DISCUSSIÓ</strong>. L’aplicació del pensament computacional permet treballar i millorar competències i habilitats relacionades amb la resolució de problemes que poden resultar clau en tot el currículum per estar estretament relacionat amb la comprensió de qualsevol enunciat, la indagació, la generació d’hipòtesis i l’avaluació dels resultats obtinguts.</p>2022-10-11T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2022 Andrea Girona-García, Emilia López-Iñesta, Maria T. Sanzhttps://revistes.ub.edu/index.php/REIRE/article/view/39618Estudi descriptiu del rendiment acadèmic en els tres períodes de docència universitària durant la COVID-192022-05-25T10:14:58+00:00Pilar Aparicio-Chuecapilaraparicio@ub.eduMercè Bernardomerce.bernardo@ub.eduMarius Domínguez-Amorósmariusdominguez@ub.eduAmal Elasri-Ejjaberiaelasri@uoc.eduIrene Maestro-Yarzaimaestro@ub.eduXavier Triadó-Ivernxtriado@ub.edu<p style="font-weight: 400;"><strong>Introducció.</strong> La situació d’emergència declarada el març del 2020 va provocar un canvi immediat en la metodologia de la docència presencial, que es va estendre a la manera de fer les valoracions. Es va substituir el sistema presencial pel sistema en línia, incloent-hi tant la docència com l’avaluació (contínua i única).</p> <p style="font-weight: 400;"><strong>Mètode</strong>. L’objectiu d’aquest article és doble. Primer, estudiar les innovacions metodològiques tant reactives com proactives per part de l’àrea acadèmica, i segon, analitzar-ne els efectes en el rendiment acadèmic universitari. Per això, s’analitzen i s’estudien els canvis metodològics introduïts a les assignatures del grau en ADE de la Universitat de Barcelona, com a exemple d’un grau relatiu a les ciències socials, i el rendiment acadèmic de cadascuna.</p> <p style="font-weight: 400;"><strong>Resultats i discussió</strong>. En primer lloc, s’han pogut distingir tres períodes de docència: docència d’emergència remota, docència en línia, i model de docència híbrid. En segon lloc, l’estudi del rendiment de les assignatures i de l’anàlisi de les addendes dels plans docents permet concloure que s’han incorporat eines virtuals docents, però que no hi ha hagut modificacions metodològiques significatives, un repte pendent d’implementar per provocar canvis en tot el procés.</p>2022-09-15T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2022 Pilar Aparicio-Chueca, Mercè Bernardo, Marius Domínguez-Amorós, Amal Elasri-Ejjaberi, Irene Maestro-Yarza, Xavier Triadó-Ivernhttps://revistes.ub.edu/index.php/REIRE/article/view/40095La importància de la formació docent des d’un pla metacompetencial basat en la competència cultural i artística2022-09-08T16:42:12+00:00Andrés Torres-Carcellerandrestorres@ub.eduJúlia Castell-Villanuevajulia.castell@ub.eduAna Portela-Fontánanaportela@ub.eduAlmudena Martín-Martínezalmudena.martin@uab.cat<p>INTRODUCCIÓ. En una societat eminentment visual i hiperconnectada, la formació competencial artística i cultural dels futurs mestres hauria de ser coherent amb la transformació social de l’entorn que els condiciona. Per a una correcta implementació formativa, creiem necessari avaluar si els actuals estudis de mestre tenen en compte aquest repte i sintonitzen amb el món professional que hauran d’encarar. MÈTODE. Amb l’objectiu d’analitzar i comparar el tractament de la competència cultural i artística en els plans docents de la doble titulació del grau de mestre, i reflexionar-hi, es va dissenyar un estudi analiticoexploratori de caràcter descriptiu, dins el qual es va dur a terme una recerca documental dels plans docents, amb grups focals i qüestionaris. RESULTATS. Els resultats indiquen que la presència d’assignatures on es desenvolupa aquesta competència és percebuda com a insuficient per part de tots els actors. DISCUSSIÓ. Detectem la necessitat de consensuar uns termes que en facilitin la comprensió dins el procés educatiu, ja que no està explícitament recollida en els plans docents i això dificulta prendre consciència de la importància que té.</p>2022-11-16T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2022 Andrés Torres-Carceller, Júlia Castell-Villanueva, Ana Portela-Fontán, Almudena Martín-Martínezhttps://revistes.ub.edu/index.php/REIRE/article/view/40176El tractament de la corporalitat a l’Escola Activa2022-08-02T17:10:30+00:00Xavier Torrebadella-Flixfranciscoxavier.torrebadella@uab.catJordi Brasójordi.braso@uvic.cat<p>INTRODUCCIÓ. A inicis del segle XX les condicions de vida a Barcelona eren pèssimes. La burgesia volia modernitzar i europeïtzar el territori. Entre altres propostes, apareix l’Escola del Mar, amb una idea higienista i pedagògica per als infants desafavorits.</p> <p>MÈTODE. L’aportació té per objecte els jocs i l’educació física a l’escola. Es pretén entendre com hi tractaven les pràctiques corporals. Així mateix, es busca interpretar la seva finalitat i filosofia lligades a la pedagogia i als ideals renovadors de l’època. La metodologia s’ha basat en l’anàlisi de fonts primàries (pedagogs, personalitats acadèmiques, mestres i alumnat) ubicades principalment en el portal ARCA, a la Biblioteca de Catalunya i a les biblioteques particulars dels autors. Tot s’ha contextualitzat amb fonts secundàries per oferir un discurs hermenèutic.</p> <p>RESULTATS. La pràctica de jocs i l’educació física de manera lliure, també dirigida, es treballava a partir d’exercicis gimnàstics que pretenien fer un cos més sa i fort. La corporalitat a l’Escola del Mar era una peça clau de l’engranatge escolar.</p> <p>DISCUSSIÓ. L’Escola del Mar seguia el model de les escoles actives amb una idea higienista però tenia com a fet distintiu la proposta ludicocompetitiva que acompanyava la vida social.</p>2022-11-18T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2022 Xavier Torrebadella-Flix, Jordi Brasóhttps://revistes.ub.edu/index.php/REIRE/article/view/40365Escriure articles de divulgació com a estratègia de formació docent2022-08-31T18:14:08+00:00Jordi Domènech-Casaljdomen44@xtec.cat<div><span lang="CA">INTRODUCCIÓ: La formació del professorat ha d’atendre la capacitat de relacionar el coneixement pedagògic paradigmàtic (els marcs teòrics), el coneixement pedagògic narratiu (vinculat al desenvolupament de la identitat docent) i la pràctica docent. Les activitats de comunicació didàctica (lectura i escriptura) s’han proposat com a vies per a la formació del professorat. MÈTODE: En aquest article es descriu i s’analitza el desenvolupament d’una activitat de formació de professorat en actiu basada en l’escriptura d’articles de divulgació didàctica, sobre la base dels resultats d’una enquesta al professorat participant i l’observació i l’anàlisi de les seves produccions. RESULTATS: Es descriuen les percepcions del professorat sobre l’acció formativa amb relació al desenvolupament de marcs teòrics, reflexió sobre la pràctica, i identitat docent. DISCUSSIÓ: Es proposen vies d’activació de l’escriptura d’articles com a via de professionalització.</span></div>2022-09-19T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2022 Jordi Domènech-Casalhttps://revistes.ub.edu/index.php/REIRE/article/view/41632Portada i crèdits2022-12-29T16:30:44+00:00REIRE Revista d'Innovació i Recerca en Educacióreire@ub.edu2022-12-29T00:00:00+00:00Drets d'autor (c) 2022 REIRE Journal of Educational Innovation and Research