REIRE Revista d'Innovació i Recerca en Educació

La competència digital docent en identitat digital. Un estudi dels centres escolars de primària del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça

Sílvia Vilanova-Serrano — 2024-05-13

INTRODUCCIÓ. L’escola ha d’adoptar les TIC per tal que estiguin al servei de l’aprenentatge i ha de vetllar perquè l’alumnat adquireixi la competència digital en el sentit ampli, incloent-hi una correcta gestió de la identitat digital. L’OCDE, en els seus diferents informes (2016, 2018, 2019), assenyala que un dels punts clau per tal d’aconseguir un alumnat competent digitalment és tenir un professorat que sigui competent digitalment. Els dos objectius generals d’aquesta investigació són: analitzar la gestió de la identitat digital i l’autopercepció de la competència digital docent en identitat digital del professorat dels centres educatius de primària dels nuclis urbans del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça.

MÈTODE. Es parteix d’una metodologia mixta que utilitza el qüestionari, creat i validat per aquesta recerca, i l’entrevista. Això permet una doble triangulació: de dades i de mètodes.

RESULTATS. Aquesta recerca evidencia que, tot i que el professorat gestiona correctament la seva identitat digital, mostra un nivell bàsic-intermedi de competència digital en identitat digital.

DISCUSSIÓ. Cal que millorin aspectes com la protecció de dades, la seguretat i la privacitat.

«Passaport a la professió» al grau en Farmàcia: anàlisi i valoració del període 2015-2023

Andreea L. Turcu — 2024-06-30

INTRODUCCIÓ. Des del 2015, la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona implementa el programa «Passaport a la professió» per vincular la formació acadèmica dels estudiants del grau en Farmàcia amb el món laboral. Aquest programa emfatitza l’experiència pràctica i el desenvolupament professional mitjançant activitats, a fi de millorar les oportunitats laborals dels estudiants i preparar-los per als desafiaments professionals. En aquest article s’analitza el progrés, l’eficàcia i l’impacte del programa, així com les seves àrees de millora.

MÈTODE. Es va fer una anàlisi comparativa utilitzant les enquestes de satisfacció recopilades entre els anys 2015 i 2023. L’estudi va incloure les dades sobre l’evolució de la participació dels estudiants, l’avaluació de les sessions i la identificació de punts dèbils del programa, entre altres paràmetres.

RESULTATS i DISCUSSIÓ. Destaca l’alta valoració del programa per part dels participants, i es comenten les millores necessàries en la difusió i en algunes àrees de continguts. En conseqüència, s’ha creat un full de ruta per al «Passaport a la professió» amb la intenció d’aconseguir que el programa compleixi amb escreix els seus objectius educatius i s’adapti a les necessitats canviants dels estudiants i del mercat laboral.

Gestió de la desinformació per part del futur professorat d’Educació Secundària

Núria Castells-Gómez — 2024-06-29

INTRODUCCIÓ. Els futurs docents de Secundària haurien de ser capaços d’identificar desinformació i disposar d’eines i estratègies per ajudar el seu alumnat a detectar-la. Aquesta investigació es proposa identificar si els estudiants del màster en Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes (MFPS) comprenen i atorguen credibilitat a fonts amb desinformació i sense, si expliciten activitats i preguntes que afavoreixin la detecció de desinformació per part del seu futur alumnat, i si emergeixen relacions significatives entre les variables estudiades.

MÈTODE. 51 estudiants (35 de gènere femení) van participar resolent diferents tasques (valorar l’acord, credibilitat i comprensió de dos textos, un contenia desinformació; explicar activitats, i proposar preguntes per al seu alumnat) en format digital. Es van dur a terme anàlisis de contingut i anàlisis estadístiques no paramètriques.

RESULTATS. L’alumnat de l’MFPS comprèn adientment les notícies i considera més creïble la que conté arguments més vàlids. En referència a les activitats que proposarien, si bé aconsegueixen explicitar-ne algunes d’adients, plantegen poques preguntes que permetin fer una anàlisi crítica de la informació.

DISCUSSIÓ. Cal que la formació a l’MFPS afavoreixi un treball més específic de les activitats i elabori propostes per detectar la desinformació.

Validesa de contingut per judici d’experts: integració quantitativa i qualitativa en la construcció d’instruments de mesura

Neiber Maldonado-Suárez — 2024-06-29

INTRODUCCIÓ. Algunes expressions com la intel·ligència, la personalitat, les emocions o les percepcions no són tangibles, per la qual cosa es mesuren mitjançant constructes compostos per dimensions avaluades amb ítems. Això requereix el desenvolupament d’instruments de mesura que permetin inferir la presència d’aquestes variables.

MÈTODE. La construcció d’aquests instruments és un procés complex, iteratiu, amb diverses fases de revisió i validació empírica. La validesa de contingut per judici d’experts és una d’aquestes fases; implica sotmetre els ítems al judici d’especialistes per identificar-ne buits, ambigüitats o biaixos. Tot i que això assegura la representativitat i la rellevància dels ítems, poques vegades se segueix aquest procediment en la validació d’instruments.

RESULTATS. Aquest article sintetitza el procediment de validesa de contingut segons el parer d’experts en la construcció d’un instrument de mesura; a més, mostra l’execució de l’anàlisi quantitativa mitjançant el coeficient de validesa de contingut, amb el suport d’una macro d’Excel, així com la integració qualitativa de les observacions proporcionades pels jutges.

CONCLUSIÓ. Es conclou amb la importància de sistematitzar i informar sobre les decisions preses en aquest procés per tal de garantir el rigor i la traçabilitat en la construcció d’instruments de mesura.