Aula invertida: Experiència en el Grau d'Infermeria

Autors/ores

  • Mª Pilar Sabater Mateu Universitat de Barcelona
  • Jorge Juan Curto García Universitat de Barcelona
  • Àngela Rourera Roca Universitat de Barcelona
  • Mª Carmen Olivé Ferrer Universitat de Barcelona
  • Silvia Costa Abós Universitat de Barcelona
  • Sara Castillo Ibáñez
  • Amparo del Pino Gutíerrez Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.1344/RIDU2017.9.10

Paraules clau:

Aula inversa, Competència comunicativa, Competència treball en equip, Avaluació formativa, Grau d’Infermeria, Ciències Psicosocials Aplicades a la Salut

Resum

En l’aula inversa, els estudiants treballen autònomament tasques prèviament preparades amb aquest fi pel professorat. Objectiu: avaluar l’aula inversa  com a innovació docent i contrastar els resultats amb el grup amb docència tradicional. Context: primer curs del Grau d’Infermeria en l’assignatura troncal de Ciències Psicosocials Aplicades a la Salut (grup C, n=81). Metodologia: qualitativa i quantitativa amb la inclusió d’instruments estandarditzats ad hoc.  Destaca l’avaluació per parells i contrastos verbals sobre continguts tutelats pel  professorat. Avaluació: Es va realitzar l’avaluació del grup control i del grup experimental i, es van contrastar els resultats de les qualificacions obtingudes.  Resultats. Puntuació sobre 10 amb mitjanes i desviació estàndard: Intraclasse, superior en aula inversa (7,96 + 0,67) al davant (5,89 + 1,26) en examen (p < 0,001). Interclasse, grup experimental (5,89 + 1,26) i grup control (6,02 + 1,16), (p-valor 0,508). No es van trobar diferències estadísticament significatives. Conclusió: Sense preparació per a l’examen i gran esforç addicional, va destacar la satisfacció per part del professorat i dels estudiants. L’aula inversa es va mostrar clarament favorable per a l’adquisició de coneixements en l’assignatura d’Infermeria provada.

Referències

Gibbs, G. y Simpson, C. (2009) Condicions per una avaluació continuada que afavoreixi l’aprenentatge. ICE i Editorial Octaedro. Universitat de Barcelona.

Harrington, S.A., Vanden Bosch, M., Schoofs, N., Beel.Bates, C., Anderson, K. (2015) Quantitative Outcomes for Nursing Students in a Flipped Classroom. Nursing Education Perspectives, 36(3), pp. 179-181.

Jensen, J.L., Kummer, T.A., Godoy, P.D.d.M. (2015) Improvements from a Flipped Classroom May Simply Be the Fruits os Active Learning. CBE-Life Sciences Education, 14, pp. 1-12.

Jordan Lluch, C., Pérez Peñalver, M.J., Sanabria Codesal, E. (2015) Educación inversa, una metodología innovadora ¿Coincide la percepción que tienen los alumnos de ella con la nuestra? XIII Jornadas de Redes de Investigación en Docencia Universitaria Nuevas estrategias organizativas y metodológicas en la formación universitaria para responder a la necesidad de adaptación y cambio. Universidad de Alicante. Recurso electrónico recuperado 30/10/2016 (https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/49558/2/XIII_Jornadas_Redes_148_poster.pdf).

Jordan Lluch, C., Pérez Peñalver, M.J., Sanabria Codesal, E. (2014) Experiencias docentes. Investigación del impacto en un aula de matemáticas al utilizar flip education. Revista Pensamiento matemático, IV(2), pp. 09-022.

Jiménez Muñoz, AJ. (2013). Auge y caída de la clase al revés: ¿Lecciones aprendidas? Recurso electrónico recuperado 30/10/2016 (https://www.academia.edu/7420281/Auge_y_ca%C3%ADda_de_la_clase_al_rev%C3%A9s_lecciones_aprendidas?auto=download).

Missildine, K., Fountain, R., Summers, L., Gosselin, K. (2013) Flipping the Classroom to Improve Student Performance and Satisfaction. Journal of Nursing Education, 52(19), pp. 597-599.

Rodríguez Learte, A.I., Fernández Vaquero, A., Vega Avelaira, D. (2015) Desarrollo de metodologías de “flipped classroom” para asignaturas de ciencias básicas: valoración de los alumnos. XII Jornadas Internacionales de Innovación Universitaria. Educar para transformar: Aprendizaje experiencial, pp. 692-698.

Schwartz, T.A. (2014) Flipping the Statistics Classroom in Nursing Education. Journal of Nursing Education, 53(4), pp. 199-206.

Simpson, V., Richards, E. (2015) Flipping the classroom to teach population health: Increasing the relevance. Nurse Education in Practice, 15, pp. 162-167

Strayer, J.F. (2007) The effects of the classroom flip on the learning environment: a comparison of learning activity in a traditional classroom and a Flip Classroom that used an intelligent tutoring system. Dissertation Presented: Degree Doctor of Philosophy in the Graduate School of The Ohio State University (Dr. Douglas T. Owens, Adviser). Recurso electrónico recuperado 30/10/2016 (https://etd.ohiolink.edu/rws_etd/document/get/osu1189523914/inline).

Wong, T.H., Ip, E.J., Lopes, I., Rajagopalan, V. (2014) Pharmacy Students’ Performance and Perceptions in a Flipped Teaching. Pilot on Cardiac Arrhythmias. American Journal of Pharmaceutical Education, 78(10), pp. 1-6.

Descàrregues

Publicades

2017-01-29

Número

Secció

Articles