Expectatives i valoracions de futurs mestres sobre innovacions didàctiques

Autors/ores

  • Mª José Bolarín Martínez Universidad de Murcia
  • Bárbara Iborra Álvarez Universidad de Murcia
  • Mónica Porto Currás

DOI:

https://doi.org/10.1344/RIDU2018.10.4

Paraules clau:

Expectatives de l’estudiant, Formació de professors, Innovacions educatives, Investigació qualitativa, Veu de l’alumnat

Resum

Aquest article té com a objectiu conèixer les expectatives i valoracions de futurs mestres respecte a les innovacions que utilitzen els seus docents; objetiu emmarcat dins un projecte d’investigació internacional, finançat per la Secretaria de Ciència i Tècnica i Estudis Regionals de la Universitat Nacional de Jujuy i desenvolupat entre els anys 2012 i 2015. Amb una metodologia qualitativa i longitudinal, les dades es van obtenir d’una mostra d’estudiants del Grau de Mestre a l’inici i en el darrer mes de de la formació universitària. Els principales resultats apunten, encara que amb alguns matissos, que: 1) la manera en què els professors imparteixen la docència condiciona la metodologia dels futurs docents; 2) les innovacions tecnològiques han estat més rellevants que les metodològiques i 3) les característiques que mostra el docent en la creació d’ambients d’aprenentatge es troben entre els aspectes destacats com a necessris per a la millora de les experiències formatives de l’alumnat.

Biografies de l'autor/a

Mª José Bolarín Martínez, Universidad de Murcia

Departamento de Didáctica y Organización Escolar
Universidad de Murcia
Campus Espinardo, 30100 Murcia

Bárbara Iborra Álvarez, Universidad de Murcia

Asociación Sociocultural Custodire
Cartagena, 30202 Murcia

Mónica Porto Currás

Departamento de Didáctica y Organización Escolar
Universidad de Murcia
Campus Espinardo, 30100 Murcia

Referències

Bono, A. (2010) Los docentes como engranajes fundamentales en la promoción de la motivación de sus estudiantes. Revista Iberoamericana de Educación, 54(2), pp. 1-8.

Clark, B. (2011) Cambio sustentable en la universidad. Buenos Aires: U.P.

Hattie, J. (2003) Teachers make a difference: What is the research evidence? Invited address at the Australian Council for Educational Research conference, Melbourne.

Lafout, E. (1999) La convivencia como criterio de enseñanza en los colegios. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid.

Muijs, D. y Reynolds, D. (2002) La enseñanza efectiva: evidencia y la práctica. London; Thousand Oaks: SAGE.

O’Connor, J. y Mc Dermott, I. (2008) Introducción al pensamiento sistémico. Barcelona: Urano.

Pérez del Viso de Palou, R. (2010) Motivación y didáctica innovadora en la formación de alumnado heterogéneo. En: Mainero y Mazzola (comps.) Los postgrados en Educación Superior en Argentina y Latinoamérica. San LUIS: ED. UNSLU y RAPES.

Rowe, K.J. (2004) In good hands? The importance of teacher quality. Educare News, 149, pp. 4-14.

Rodríguez, G., Gil, J. y García, E. (1996) Metodología de la investigación cualitativa. Málaga: Aljibe.

Ruiz, J. (2012) Metodología de la investigación cualitativa. Bilbao: Universidad de Deusto.

Siufi, B. (2008) La educación universitaria como I + C (inteligencia + creatividad). Ponencia presentada en el Simposio Autoorganizado: Presencias y Ausencias de la actitud creativa en la formación integral de los estudiantes universitarios. V Congreso Iberoamericano de Docencia Universitaria, celebrado en Valencia en octubre de 2008.

Tójar, J.C. (2006) Investigación cualitativa: comprender y actuar. Madrid: La Muralla.

Trillo, F. (2008) El escenario didáctico. En: F. Trillo, y L. Sanjurjo, Didáctica para profesores de a pie. Propuestas para comprender y mejorar la práctica (pp. 15-19). Rosario: Homo Sapiens.

Descàrregues

Publicades

2018-01-30

Número

Secció

Articles

Articles més llegits del mateix autor/a