L’avaluació contínua: una aportació a com corregir alguns efectes negatius

Autors/ores

  • Joan Domingo Peña Departamento de ESAII (Enginyeria de Sistemes, Automática i Informàtica Industrial) Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya, UPC
  • Joan Segura Casanovas Universitat Politècnica de Catalunya
  • Antoni Grau Saldes Universitat Politècnica de Catalunya

DOI:

https://doi.org/10.1344/RIDU2018.10.5

Paraules clau:

Avaluació contínua, funció correctora, llei dels grans nombres, teorema del límit central

Resum

L'avaluació contínua suposa que l'estudiant ha de realitzar una important quantitat d'activitats que, en la majoria de casos, es tradueix en qualificacions que l’orienten, juntament amb les observacions realitzades pel docent, sobre el resultat d'aquestes activitats, per tal d'encaminar-lo cap a l'aprenentatge pretès. En l'avaluació contínua, una de les accions possibles és permetre que l'estudiant recuperi les activitats no superades, esmenat els seus errors, per tal que la qualificació passi a aprovat. Així, cada estudiant acaba obtenint al llarg del curs una gran quantitat de qualificacions, de manera que la mitjana obtinguda serà majoritàriament d'aprovat. La llei dels grans nombres i el teorema del límit central apunten, cadascun a la seva manera, que quan la quantitat de qualificacions de cada estudiant és prou elevada, la seva distribució tendeix a una distribució normal. Per això, l'avaluació contínua ha patit algunes observacions negatives en relació a què no discrimina prou als estudiants a partir de les seves qualificacions finals i, alhora, no permet que els estudiants més brillants obtinguin qualificacions excel·lents. En aquest article, es prova que, efectivament, la distribució de qualificacions en un sistema d'avaluació contínua segueix aproximadament una distribució normal, i s'estableix un mecanisme de correcció basat en un polinomi de qualificació diversificat i d'una funció correctora.

Referències

Alonso, C.; Gallego, D. y P. Honey (1994) Los Estilos de Aprendizaje: Procedimientos de diagnóstico y mejora. Bilbao: Ediciones Mensajero.

Barnett, R. (2001) Los límites de la competencia. El conocimiento, la educación superior y la sociedad. Gedisa.

Boon, J. y M. Van der Klink (2002) The investigation of competencies within professional domains. Revista Human Resource Development International, 5(4), pp. 411-424.

del Rey, A. y J. Sánchez-Parga (2011) Crítica de la educación por competencias. Revista Universitas, Revista de Ciencias Sociales y Humanas, 15, pp. 233-246.

Delgado, A.M. y R. Oliver (2006) La evaluación continua en un nuevo escenario docente. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento, 3(1), pp. 1-13.

DeSeCo, (2000 y 2005) Es un programa de la OCDE iniciado en 1997 que significa Definition and Delection of Competencies. Consultadas en diciembre de 2017 en http://www.oecd.org/pisa/35070367.pdf y en https://www.oecd.org/edu/skills-beyond-school/41529556.pdf

Díaz Barriga, A. (2006) El enfoque de competencias en la educación. ¿Una alternativa o un disfraz de cambio? Perfiles Educativos, XXVIII(111), pp. 7–36.

García Cué, J.L. (2006) Los Estilos de Aprendizaje y las Tecnologías de la Información y la Comunicación en la Formación del Profesorado. Tesis Doctoral. Dirigida por Catalina Alonso García. Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia.

Gardner, H. (1983) Frames of mind: the theory of multiple intelligences. New York: Basic Books.

Hervás Avilés, R.M. (2008) Identificación de variables que influyen en los estilos de aprendizaje. Claves para conocer cómo aprenden los estudiantes. Revista de Estilos de Aprendizaje, 1(1), pp. 143-167.

Jorba, J. y N. Sanmartí (1994) Enseñar, aprender y evaluar: un proceso de regulación continua. Documentos. Ministerio de Educación y Cultura. Barcelona 1994.

Moreno, P. y G. Soto (2005) Una mirada reflexiva y crítica al enfoque por competencias. Número de octubre-diciembre de 2005 de la revista Educar.

Visser, B.A.; Ashton, M.C. y P.A. Vernon (2006a) Beyond g: Putting multiple intelligences theory to the test. Intelligence, 34(5), pp. 487-502.

Visser, B.A.; Ashton, M.C. y P.A. Vernon (2006b) g and the measurement of Multiple Intelligences: A response to Gardner. Intelligence, 34(5), pp. 507-510.

Willis, M. y V.K. Hodson (Eds.) (1999) Discover your child’s Learning Styles, CA: Prima Publishing.

Descàrregues

Publicades

2018-01-30

Número

Secció

Articles