Investigació-acció i aprenentatge basat en projectes en els ensenyaments de postgrau en arts escèniques
DOI:
https://doi.org/10.1344/RIDU2015.7.10Paraules clau:
Investigació artística, Aprenentatge basat en projectes, Arts escèniques.Resum
La incorporació dels Ensenyaments Superiors d’Art Dramàtic i Dansa a l’Espai Europeu d’Educació Superior ha generat una reflexió en referència a la funció que té la investigació en la docència de les arts escèniques.
La investigació en arts o performativa té com a objectiu profunditzar en el coneixement dels fenòmens i transformacions que operen en el pensament i en les pràctiques escèniques contemporànies, implicant els participants que intervenen i assumint que les interrelacions que es produeixen entre el subjecte i l’objecte de la investigació hi formen part substancial. D’aquesta manera, la investigació artística, l’aprenentage i la construcció del coneixement i la comunicació queden inscrits en el procés de creació.
Aquest treball presenta una anàlisi del context i problemàtica de la docència i investigació en arts escèniques, sobre la qual es vol incidir mijançant una experència d’innovació educativa basada en l’aprenentatge col·laborador orientat a projectes, desenvolupada en el Màster Universitari en Arts i Ciències de l’Espectacle de la Universitat del País Vasc.
Referències
[1] Ayas, K., Zeniuk, N. (2001) Project-Based Learning: Building Communities of Reflective Practitioners. Management Learning, 2001(32), pp. 61-76.
[2] Bal, M. (2003) Esencialismo visual y el objeto de los estudios visuals. Revista de Estudios Visuales, 2, pp. 11-49.
[3] Bal, M. (2009) Conceptos viajeros en las humanidades. CENDEAC, Murcia.
[4] Biggs, M., Karlsson, H. (Eds.) (2011) The Routledge Companion to Research in the Arts. Routledge, New York.
[5] Boggino, N. A. (2007) Investigación-acción: reflexión crítica sobre la práctica educativa: orientaciones prácticas y experiencias. Editorial Trillas, Sevilla.
[6] Borgdorff, H. (2009) Artistic Research within the Fields of Science. Sesuous Knowledge Series, Bergen, p. 30.
[7] Bramford, A. (2005) The impact of the arts in education: A global perspective on research. Unesco, Lisbon.
[8] Brea, J. L. (coord.) (2005) Informe del Grupo Arte y Visualidad. Comisión de Humanidades. FECYT, Madrid.
[9] Bresler, L. (Ed.) (2007) International handbook of research in arts education. Spinger, Dordrecht.
[10] Deleuze, G. (1992) ¿Qué es un dispositivo? En: Balbier, E. et al. Michel Foucault, filósofo. Gedisa, Barcelona.
[11] Denzin, N. K. (1997) Ethnographic Poetics and Narratives of the Self. En: Interpretative Ethnography. Sage, London.
[12] Dewey, J. (1949) El arte como experiencia. Fondo de Cultura Económica, México.
[13] Fabbri, P. (2000) El giro semiótico. Gedisa, Barcelona.
[14] Foucault, M. (1987) La arqueología del saber. SXXI, México.
[15] Giménez, C. (2011) ¿Qué, cómo y para qué investigar en danza? En: VVAA, La investigación en danza en España. Ed. Mahali, Valencia, p. 15.
[16] Hernández, F. (Coord.) (1998) Llibre blanc de la recerca de la Facultat de Belles Arts. Publicaciones de la Universidad de Barcelona, Barcelona.
[17] Hernández, F. (2006) Campos, temas y metodologías para la investigación relacionada con las artes. En Gómez Muntané, M. C., Hernández Hernández, F., Pérez López, H. Bases para un debate sobre investigación científica (pp. 9-49). Ministerio de Educación y Ciencia, Madrid.
[18] Landowski, E. (1999) La mirada implicada. Revista Anthropos. Huellas del conocimiento, 186, pp. 37-56.
[19] Markham, T. (2003) Project based learning handbook: a guide to standards-focused Project based learning for middle and high school teachers. Buck Institute for Education , California.
[20] McMaster University (2001) Problem-Based Learning. Consultado el 20/02/2012, en http://www.chemeng.mcmaster.ca/pbl/pbl.htm
[21] Osborne, P. (2005) El arte más allá de la estética. Ensayos filosóficos sobre arte contemporáneo. Ad Litteram, Murcia.
[22] Ouellet, P. (2004) Semiótica y estética. La mirada del otro. Relatorías, Universidad Autónoma de Puebla, México, p. 7.
[23] Pardo, J. L. (2011) Crear de la nada. En: J. L. Pardo Estética de lo peor (pp. 17-40). Pasos Perdidos, Madrid.
[24] Pavis, P. (1998) Teatro contemporáneo: imágenes y voces. Ed. LOM, Santiago de Chile, p. 18.
[25] Rancière, J. (2010) El espectador emancipado. Ediciones Ellago, Castellón, p. 67.
[26] Scarbrough, H., Bresnen, M., Edelman, L. F., Laurent, S., Newell, S., Swan, J. (2004) The processes of Project-based Learning. An Exploratory Study. Management Learning, 35(4), pp. 491-506.
[27] Sullivan, G. (2004) Art Practice as Reasearch Inquiry in the Visual Arts. Teachers College, Columbia University, New York.
[28] Van Manem, M. (2003) Investigación educativa y experiencia vivida. Idea Books, Barcelona, pp. 13-44.
[29] Vidiella, J. (2005) ¿Posiciones desubicadas?, ¿Espacios deslocalizados? Geografías de la perfpormance. Museo de Arte Contemporáneo, Barcelona.
[30] VVAA (2005) Position Papers on Practice-Based Research. Research Questions: Readings for a Symposium on research in-and-through art and design practice, Dublin.
[31] VVAA (2011) En torno a la investigación artística. Pensar y enseñar arte: entre la práctica y la especulación teórica. MACBA, Barcelona.
[32] Wells, G. (Dir.) (2003) Acción, conversación y texto: aprendizaje y enseñanza a través de la investigación. MCEP, Sevilla.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
L'autor/a que publica en aquesta revista accepta les condicions següents:
- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement 4.0 Espanya de Creative Commons, la qual permet compartir, distribuir, reproduir i la comunicació pública, sempre que se’n reconegui l’autoria i la revista.
