Revista d'Innovació Docent Universitària

Orientant la construcció d'oportunitats: una experiència d'aprenentatge servei amb estudiants de postgrau

Pedro Ricardo Álvarez Pérez — 2024-01-30

Un dels àmbits de la intervenció psicopedagògica que ha assolit major rellevància en els últims temps, té a veure amb el perfil de l’orientador laboral/professional, sent aquesta una de les interessants sortides professionals per als estudiants que cursen el Màster en Intervenció Psicopedagògica en contextos d’Educació formal i no formal de la Universidad de La Laguna (ULL). En aquest context, s’ha desenvolupat un projecte d’aprenentatge-servei (ApS), amb la finalitat de reforçar la connexió entre la dimensió acadèmica i comunitària de l’aprenentatge universitari. És una manera d’ensenyar i d'aprendre per part de l'alumnat a través d'un servei que es presta a la comunitat. En aquest cas, el projecte ha suposat la col·laboració entre el Departament de Didàctica i Investigació Educativa de la Universidad de La Laguna (2 docents, 1 estudiant de doctorat i 7 estudiants de màster) i la Fundació Don Bosco (3 orientadors laborals i 32 persones en situació de vulnerabilitat social). A través d'aquesta col·laboració, els estudiants del Màster d’Intervenció Psicopedagògica, van traslladar al terreny de la pràctica els coneixements adquirits per contribuir al desenvolupament de competències per a l'ocupació de col·lectius socialment desfavorits. Els resultats obtinguts han posat de manifest que l'experiència ha estat satisfactòria per a tots els col·lectius implicats, tant per als estudiants del màster, com per a joves de la Fundació Don Bosco, que mitjançant les activitats han assolit un millor coneixement de si mateixos i han desenvolupat habilitats per a millorar les seves capacitats d'ocupabilitat. L'experiència desenvolupada obre una via de col·laboració important per a l'atenció i Orientació de col·lectius en situació de vulnerabilitat social.

Gestió de corpus en línia a les classes de llengua espanyola: una aplicació didàctica a l’ensenyament universitari des de les Humanitats Digitals

Julián Sancha Vázquez — 2024-01-30

Fins ara, la lingüística de corpus s’ha abordat habitualment des de la pràctica docent en l’àmbit de l’ensenyament de l’Espanyol com a Llengua Estrangera i, sobretot, en la recerca dins de les Humanitats; no obstant això, sembla absent en la pràctica de l’aula universitària, sent els alumnes desconeguts d’aquestes eines de les noves Humanitats Digitals. Amb aquest treball es pretén donar compte d’un enfocament didàctic dut a terme a la Universitat de Cadis, on es van utilitzar diversos corpus textuals en línia en l’ensenyament de la llengua espanyola dins del marc de l’assignatura de “Morfologia descriptiva de l’espanyol”. Els resultats van ser beneficiosos i d’aquests podríem intuir la tímida il·lusió que es pugui incorporar l’ús d’aquestes fonts de coneixement digitals a l’aula universitària del futur a l’hora d’ensenyar la llengua espanyola i les seves diferents disciplines en l’àmbit, també, dels cursos d’ensenyament universitari com la Filologia Hispànica, tenint, d’aquesta manera, un ventall de noves eines que l’alumne podrà utilitzar per millorar el seu desenvolupament acadèmic com a potencial lingüista.

Habilitats emocionals per al desenvolupament de la competència aprendre a aprendre (AaA)

Susana Valero Carrero — 2024-01-30

Al llarg de l’última dècada, les investigacions educatives, han posat en relleu la importància del desenvolupament d’habilitats emocionals en l’entorn acadèmic, en tots els nivells educatius. Que l’alumnat posi en pràctica habilitats intrapersonals i interpersonals afavoreix el desenvolupament de la competència Aprendre a Aprendre (AaA), denominada competència clau, així com promou una societat amb major potencial.

Així doncs, l’objectiu general d’aquest estudi consisteix en conèixer quin és el grau d’adquisició de diferents habilitats que es recullen entre les cinc dimensions que integren la competència AaA: cognitiva, metacognitiva, afectiva/motivacional, social/relacional i ètica segons Gargallo-López et al. (2020). Per a això, s’ha subministrat el qüestionari CECAPEU durant el curs 2022-2023 entre una mostra de 80 alumnes del grau en pedagogia de la Universitat de València. Els resultats d’aquest estudi incideixen en la necessitat de desenvolupar en major mesura la dimensió social/relacional, on podrien situar-se les habilitats emocionals.

Influència del tipus d’avaluació en la qualificació. Una anàlisi estadística aplicada a la matèria Matemàtiques II d’ADE

Antonio Seijas-Macías — 2024-01-30

En aquest treball fem una anàlisi estadística per determinar en quina mesura l’elecció del procés de realització de l’avaluació afecta les qualificacions que obté l’alumnat de la matèria. El nostre treball s’ha centrat en l’assignatura Matemàtiques II del grau en Administració i Direcció d'Empreses (ADE). Aquesta matèria s’imparteix al segon quadrimestre del curs de primer del grau a ADE. Hem considerat els darrers quatre anys en què s’han utilitzat tres sistemes avaluatius diferents. L’any 2018-2019 tot el procés d’avaluació va ser presencial, tot seguit, l’any 2019-2020, a causa de la situació de confinament, tot el procés d’avaluació va ser mitjançant proves en línia (virtual), l’any 2020-2021 vam combinar proves presencials i proves en línia dins de l’avaluació generant un sistema semipresencial; i finalment l’any 2021-2022 va suposar el retorn al sistema de l’any 2018-2019, tot sent presencial. L’anàlisi estadística de les dades obtingudes mostra que les qualificacions obtingudes són estadísticament diferents en els tres processos. D’altra banda, també el nombre de persones que participen a l’avaluació es veu afectat. Els resultats mostren que els millors índexs de participació corresponen al sistema semipresencial.

Potencial educatiu dels Sistemes d’Informació Geogràfica com a eina per a l’educació superior. El repte de la innovació docent en els graus d’enginyeria elèctrica i industrial

Virginia Alberdi Nieves — 2024-01-30

L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l’educació superior s’ha generalitzat en els darrers anys. La seva presència i utilització en la disciplina de Geografia està començant a plantejar nous reptes i formes d’accedir al coneixement. La Geografia estudia un camp de coneixements molt ampli que abasta des de l’estudi dels fenòmens físics, l’economia, fins als moviments migratoris humans. En aquest context es presenta una innovació docent basada en l’aprenentatge de conceptes de Geografia mitjançant la utilització dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) a l’aula. En l’estudi van participar 125 alumnes del Grau en Enginyeria Elèctrica i del Grau en Enginyeria Química Industrial. Prèviament es va elaborar un qüestionari de coneixements previs on es van identificar les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat. La metodologia utilitzada va ser quantitativa i qualitativa organitzada en diferents sessions de treball, dins del marc de les assignatures Topografia i Sistemes d’Informació Geogràfica, i Expressió Gràfica. Els resultats obtinguts denoten una elevada satisfacció de l’alumnat davant l’ús dels SIG (programari lliure QGIS v. 3.28) i de l’eina tecnològica Kahoot, mitjançant la qual es va realitzar el qüestionari d’avaluació. Aquests dades coincideixen amb la satisfacció de l’alumnat que reflecteixen altres estudis sobre Kahoot (Reynolds et al., 2021). També van mostrar que l’ús dels SIG va resultar ser una eina molt avantatjosa per a l’aprenentatge, millorant el rendiment acadèmic i transmetent un alt grau de satisfacció per a més del 80% de l’alumnat que ho identifica així, assegurant la seva importància pel seu futur professional.

Desenvolupament de les habilitats docents per a la gestió de grans grups: una experiència d’innovació en didàctica de l’expressió musical

Saray Prados Bravo — 2024-01-30

Aquest article explora el desenvolupament de les habilitats docents per a la gestió efectiva de grans grups en el context de l’Educació Musical, a través d’una experiència innovadora implementada a la Facultat d’Educació de la Universitat de Lleó. La investigació es centra en la creació, organització i ensenyament d’una peça de percussió amb instruments no convencionals, involucrant a 128 estudiants de 2n i 4t curs del grau d’Educació Primària. L'enfocament pedagògic es basa en la pedagogia constructivista, socioconstructivista i l’aprenentatge experiencial, promovent un rol actiu dels estudiants en el seu procés d’aprenentatge i fomentant el desenvolupament de competències socials, emocionals i creatives. A través d’un grup focal i de l’observació participant, es van recopilar dades per analitzar l’efectivitat de les estratègies implementades i els reptes enfrontats pels alumnes del 4t curs de la Menció d’Educació Musical, principals agents de l’experiència, en la gestió de grans grups. Els resultats destaquen la importància de la formació pràctica en aspectes transversals com la gestió de grans grups i suggereixen la necessitat de seguir explorant i avaluant estratègies pedagògiques innovadores en aquest àmbit. Es contribueix al cos de coneixement existent sobre la gestió de grans grups en educació, proporcionant estratègies i pràctiques reflexives per a futurs docents.

Crèdits i informació

RIDU n. 16 — 2024-01-30

Crèdits i informació de la Revista d'Innovació Docent Universitària