Revista d'Innovació Docent Universitària https://revistes.ub.edu/index.php/RIDU <p><strong>RIDU, </strong>la <em><strong>Revista d'Innovació Docent Universitària</strong></em>, és una publicació destinada a la comunitat universitària, que pretén donar a conèixer aquelles experiències d'innovació i millora docent en l'àmbit universitari. La Revista publica treballs d'innovació docent referents a qualsevol disciplina universitària, fonamentalment treballs de recerca aplicada a la docència, treballs d'experiències docents i treballs sobre materials educatius.</p> <p> </p> Universitat de Barcelona ca-ES Revista d'Innovació Docent Universitària 2014-1319 <p>L'autor/a que publica en aquesta revista accepta les condicions següents:</p> <ol> <li>L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.</li> <li>Els textos es difondran amb la <a href="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" target="_blank" rel="noopener">llicència</a> de reconeixement 4.0 Espanya de<em> Creative Commons</em>, la qual permet compartir, distribuir, reproduir i la comunicació pública, sempre que se’n reconegui l’autoria i la revista.</li> </ol> Crèdits i informació https://revistes.ub.edu/index.php/RIDU/article/view/38104 <p><span style="color: #111111; font-family: 'Times New Roman', Times, Georgia, serif; font-size: 11.2px; font-style: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: left; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: #ffffff; text-decoration-thickness: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial; display: inline !important; float: none;">Crèdits i informació de la Revista d'Innovació Docent Universitària</span></p> RIDU n. 14 Drets d'autor (c) 2022 RIDU n. 14 https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2022-01-28 2022-01-28 Graduats i competències: analitzant la bretxa entre universitat i empresa https://revistes.ub.edu/index.php/RIDU/article/view/37266 <p>Com a resultat del procés de convergència en relació amb l'educació superior iniciat a Bolonya el 1999, el paper de la Universitat en la societat està experimentant una profunda transformació. El paradigma tradicional, segons el qual la Universitat és el punt de partida per construir coneixements al més alt nivell, s'està estudiant ara per donar cabuda a més estudis de formació professional, que inclouen l'adquisició de competències com a pilar central. No obstant això, dos dels principals actors que juguen un paper en el procés, acadèmics i emprenedors, tenen punts de vista diferents respecte a les competències que ha de tenir un graduat que entra en el mercat laboral. A partir dels resultats d'una enquesta realitzada a la Universitat de Barcelona, mostrarem com les empreses es giren a favor de competències relacionades amb la productivitat a mitjà-curt termini, mentre que la universitat aposta per deixar de banda el coneixement amb més caràcter científic. Aquest escenari reforça la necessitat d'un diàleg més profund entre la Universitat i les empreses, assenyalant els beneficis que alguns ajustos en la formació universitària poden acabar aportant a la societat.</p> Carme Riera Prunera Manuela Alcañiz Helena Chuliá Soler Maria Pujol-Jover Drets d'autor (c) 2021 Carme Riera Prunera, Manuela Alcañiz, Helena Chuliá Soler, Maria Pujol-Jover https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2022-01-28 2022-01-28 1 12 10.1344/RIDU2022.14.1 Aprendre a aprendre: una experiència amb la funcionalitat Wiki i l’eina taller del Moodle https://revistes.ub.edu/index.php/RIDU/article/view/37433 <p>Estimular i promoure l’aprenentatge autoregulat, el treball autònom i la competència d’aprendre a aprendre és un dels grans reptes de l’educació superior. El feedback entre iguals pot constituir una estratègia que contribueixi a l’autoregulació, però això requereix dissenys pedagògics que permetin als estudiants participar i comprendre com millorar els seus processos d’aprenentatge. En aquest sentit, es considera que l’ús d’estratègies com l’aprenentatge cooperatiu per part del mateix estudiant pot donar suport als processos d’aprenentatge a la llum d’aquests reptes.</p> <p>El propòsit de l’article és presentar dues activitats d’avaluació continuada que es van proposar als estudiants que van cursar l’assignatura Economia Política en un grup del grau de Gestió i Administració Pública (Facultat de Dret, Universitat de Barcelona) en el curs 2020-2021. Aquestes activitats van ser dissenyades en el marc del projecte I+D “Anàlisi dels efectes de la provisió de feedback suportat per les tecnologies digitals de monitorització sobre les competències transversals” (ref. PID2019-104285GB-I00). Es tractava de crear un entorn d’aprenentatge en què els estudiants haguessin de treballar cooperativament, d’una banda, i donar-se feedback els uns als altres per aconseguir millorar els resultats assolits, de l’altra.</p> <p>En l’article s’introdueix, en primer lloc, un resum d’algunes aportacions teòriques rellevants relacionades amb els beneficis del feedback en les dinàmiques d’aprenentatge. A continuació es dona informació detallada sobre el disseny de l’activitat i sobre les eines tecnològiques utilitzades i els materials de suport que es van elaborar per guiar l’alumnat que va participar en l’experiència. Finalment s’aporten algunes reflexions sobre el desenvolupament i els resultats de l’experiència segons les oportunitats i limitacions trobades durant la seva implementació.</p> Laia Lluch Molins Marina Solé Català Drets d'autor (c) 2022 Laia Lluch Molins, Marina Solé Català https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2022-01-28 2022-01-28 10.1344/RIDU2022.14.2 L’audiointroducció com a recurs didàctic en la formació de futurs docents https://revistes.ub.edu/index.php/RIDU/article/view/37445 <p>En el present article pretenem explorar l’audiointroducció com a un nou gènere discursiu amb gran potencial a l’aula de l’assignatura d<em>’Innovació docent i iniciació a la investigació educativa</em>. Encara que es tracti d’una submodalitat relativament recent d’accessibilitat de productes audiovisuals per a un públic cec o amb poca visió, en el Regne Unit la seva aplicació està bastant estesa tant al teatre com a l’òpera o a d’altres espectacles en directe. La audiointroducció consisteix a oferir una breu explicació en forma de text llegit de l’obra i dels elements rellevants, per tal que els espectadors que, a causa de una deficiència visual, no poden accedir a les imatges, puguin comprendre i apreciar millot el text i seguir el desenvolupament de l’obra juntament amb la resta d’espectadors.</p> <p>Hem dut a terme un projecte innovador en el marc del Màster en Professor de Secundària de la Universitat de València, l’objectiu del qual era la creació d’audiointroduccions de pel·lícules documentals els temes de les quals era la docència. Les pel·lícules seleccionades tractaven de projectes pedagògics innovadors en tot el mon. L’alumnat havia de redactar una audiointroducció en espanyol en la qual aparegués el tema tractat des d’un punt de vista crític i seguint una plantilla que se’ls va facilitar per part de la professora. Els objectius secundaris del projecte eren múltiples: el que es pretenia era que els alumnes desenvolupessin habilitats digitals en referència a la gravació i edició de la pista d’àudio en la qual consistia l’audiointroducció; a més a més volíem afavorir la reflexió sobre la figura del professor innovador, prenent com a referència els documentals que il·lustraven experiències innovadores reals, així com fomentar la creativitat i el treball col·laboratiu i establir relacions entre les experiències docents reflectides a la pantalla i el contingut teòric de les classes impartides.</p> <p>Les audiointroduccions que ha dut a terme l’alumnat han reflectit la reflexió i l’anàlisi crític dels documentals, establint ponts entre les classes teòriques i la pràctica observada en les experiències docents visionades. Els aspectes formals de l’audiointroducció relatius a la locució, els efectes de so i la redacció, s’han resolt satisfactòriament, encara que no sempre hi ha hagut mostres d’originalitat i han aparegut dificultats a l’hora de garantir la funció apel·lativa de les audiointroduccions. No obstant això, l’audiontroducció constitueix un gènere discursiu amb una gran potencialitat per emprar a l’aula i per guiar i plasmar la reflexió personal de l’alumnat.</p> Raquel Sanz Moreno Drets d'autor (c) 2022 Raquel Sanz Moreno https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2022-01-28 2022-01-28 24 39 10.1344/RIDU2022.14.3 Argentina en els 90s: la ludificació com a estratègia d’aprenentatge actiu en l’ensenyament d’economia https://revistes.ub.edu/index.php/RIDU/article/view/37462 <p>En aquest article es presenta una experiència d’ús de la ludificació com a estratègia d’aprenentatge actiu a l’aula incorporada a Economia d’Amèrica Llatina, assignatura avançada de la carrera de Llicenciat en Economia de la Universitat de la República, Uruguai. Es tracta d’una innovació basada en experiències anteriors que va ser aplicada durant el curs 2021 en forma coordinada en els diferents grups de seminari. L’aplicació simultània va ser de vital importància ja que va permetre l’ajustament previ de l’activitat i l’avaluació conjunta amb l’equip docent i els estudiants. L’opinió dels estudiants va ser molt favorable a la instrumentació d’aquest tipus d’estratègies, aportant inputs per a la millora.</p> Martin Olivera Bailador Irene Centurión Cesar Drets d'autor (c) 2022 Martin Olivera Bailador, Irene Centurión Cesar https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2022-01-28 2022-01-28 40 54 10.1344/RIDU2022.14.4 Aprenentatge de soft skills amb reptes socials https://revistes.ub.edu/index.php/RIDU/article/view/37525 <p>Es presenta un projecte d’innovació educativa realitzat en els cursos 20-21 i 21-22 de primer i segon del Títol Propi de Lideratge de la Universidad de San Pablo CEU de Madrid. Durant aquest curs acadèmic s’ha engegat en ambdós cursos un nou projecte educatiu basat en la docència virtual mixta (híbrida), on les masterclass o sessions més teòriques s’han complementat amb un <em>Challenge Based Learning</em> o Aprenentatge Basat en Reptes (ABR) vinculat a les matèries d’ambdós cursos, aplicant la metodologia <em>Design Sprint</em>, per a la realització de la qual s’ha emprat la plataforma <em>Teams</em>. L’objectiu era fer participar l’alumne del seu propi procés formatiu, en pretendre un aprenentatge experimental de les <em>soft skills</em>, pròpies de qualsevol curs de lideratge, aplicant mètodes àgils de treball, que són cada vegada més utilitzats a les empreses. En aquest sentit, l’aprenentatge basat en desafiaments ha suposat una experiència on els participants han desenvolupat solucions que requereixen un enfocament interdisciplinari i creatiu per al desenvolupament d’aquestes habilitats toves.</p> Sonia Martín Gómez Angel Bartolome Muñoz de Luna Drets d'autor (c) 2022 Sonia Martín Gómez, Angel Bartolome Mu´ñoz de Luna https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2022-01-28 2022-01-28 55 69 10.1344/RIDU2022.14.5