Revista d'Innovació Docent Universitària

La capacitat d’aprenentatge i responsabilitat. L’ús d’indicadors per a la mesura de competències transversals

Yolanda Blasco-Martel — 2025-01-30

L’objectiu d’aquest treball és avaluar quantitativament la percepció dels estudiants universitaris de la seva capacitat d’aprenentatge i responsabilitat, una competència transversal de la Universitat de Barcelona (UB). Es desenvolupa una metodologia que permet avaluar el grau d’autoconeixement i autoregulació que, durant el procés d’aprenentatge, aconsegueixen els estudiants universitaris. Concretament, aquesta metodologia es basa en dues enquestes (una a l’inici del curs i una altra al final), per mesurar la percepció dels estudiants sobre la seva pròpia competència d’aprenentatge i responsabilitat a l’inici i el grau de compliment de les seves expectatives inicials al final del curs. L’estudi va ser realitzat sobre una mostra de més de 1500 estudiants de primer curs d’universitat durant dos cursos (2019-2021), ja que molts estudis han identificat el primer any com un moment clau per explicar la continuïtat i l’èxit a la Universitat. Els nostres resultats assenyalen que les expectatives inicials de l’alumnat estan per sobre de l’activitat que desenvolupa realment al llarg d’un curs. La seva presa de consciència es produeix a posteriori, quan observen que no han assolit allò que s’havien proposat a l’inici. Un estudi continuat amb aquests indicadors permetria abordar abans les dificultats d’aprenentatge i avaluar l’impacte d’utilitzar diferents mesures per evitar la deserció.

Lideratge digital en l’educació: una revisió dels últims 50 anys

Aurelio Villa Sánchez — 2025-01-30

El lideratge educatiu i l'adopció tecnològica són temes de creixent interès, una tendència que es reflecteix en la integració de terminologies avançades en l'àmbit educatiu. Segons la UNESCO (2021), el 70% dels directors d'escoles, en països desenvolupats, consideren essencial la formació en lideratge tecnològic per millorar la qualitat educativa. Mentre que, a Amèrica Llatina, només el 35% de les escoles compten amb programes de formació en aquesta àrea, excepte en països com Xile i l'Uruguai que estan a l'avantguarda. L'estudi té una metodologia mixta que inclou una revisió exhaustiva de la literatura i una anàlisi qualitativa. L'objectiu d'aquest estudi és analitzar la influència del lideratge digital en l'adopció de noves tecnologies educatives a les escoles, i els objectius específics són: conèixer l'estat actual dels articles referents al lideratge digital, identificar els desafiaments i oportunitats que la tecnologia digital presenta en l'àmbit educatiu, i avaluar la relació entre les pràctiques de lideratge digital i la taxa d'adopció de noves tecnologies educatives a les escoles. Les troballes indiquen que la formació en lideratge tecnològic és crucial per millorar la qualitat educativa, ja que les escoles amb líders que la promouen i l'adopten tenen un 30% més de probabilitats de millorar els seus resultats acadèmics. Així es veu a Espanya, on la participació en programes d'alfabetització digital ha crescut notablement, i l'ús de tecnologies emergents, com la intel·ligència artificial, està en augment. La relació entre el lideratge digital i els resultats acadèmics és evident, per la qual cosa una major inversió en programes de desenvolupament professional i la promoció d'una cultura d'innovació tecnològica poden ampliar significativament les probabilitats d'èxit en la implementació de noves eines digitals.

Percepció de les Pràctiques Professionals des de la veu de l’estudiantat de Pedagogia

Rosario Ordóñez-Sierra — 2025-01-30

Aquest estudi destaca la importància de les Pràctiques Externes en la formació dels professionals de l’educació, sent un moment clau perquè els estudiants aconsegueixin les competències pròpies de la professió de manera activa i reflexiva. Es marca com a objecte de recerca del treball valorar la percepció que tenen els estudiants del Grau en Pedagogia respecte al blog, videoconferència i mentoria entre parells com a eines eficaces de reflexió i comunicació per al seguiment i avaluació de les pràctiques professionals.

El mètode emprat per a l’avaluació de la percepció que tenen els mateixos d’aquesta experiència, s’ha dut a terme a través d’un disseny mixt, on s’utilitzen mètodes complementaris, tant quantitatius com qualitatius, a partir d’un qüestionari en línia ja validat, i l’última entrada al blog realitzada de manera individual pels 131 participants. Es pot destacar entre els resultats que el blog incrementa els coneixements sobre el que fer professional d’un/a Pedagog/a i millora el seu procés reflexiu. Prefereixen el seu ús per a l’avaluació de les seves pràctiques enfront de la memòria tradicional ja que comparteixen experiències, genera companyonia, coneixen multiplicitat d’equips professionals i variades sortides professionals.

La principal conclusió sobre la utilització del blog, videoconferències i dinàmica de treball a través dels Grups de Mentoria és que són favorablement valorats. Hi ha unanimitat respecte al seu ús, durant els quatre anys analitzats; el valoren molt positivament, per ser motivador i, sobretot, enriquidor per a tot el grup, plantejant que sigui la metodologia de treball tant per als estudiants de tercer com de quart. La principal contribució d’aquesta experiència és generalitzable a qualsevol dels estudis universitaris que realitzin pràctiques professionals en àmbits laborals. Els resultats d’aquesta recerca manifesten la millora de l’aprenentatge teoricopràctic dels estudiants, una alternativa als treballs finals de pràctiques, enfront de la tradicional memòria escrita i un coneixement d’altres institucions on participen els companys/es.

Educomunicació i competència digital. Accions formatives a través d’Instagram a la Universitat

María Nieves Corral Rey — 2025-01-30

Aquesta aportació té com a objectiu fer una radiografia de les accions formatives que s’han anat desenvolupant a través de la utilització de la xarxa social Instagram a les aules universitàries. Això es durà a terme mitjançant el mètode PRISMA. Als resultats trobats se’ls aplicarà una fitxa d’anàlisi que ajudarà a extreure els aspectes principals del desenvolupament de l’acció formativa. En el desenvolupament de la investigació s’han identificat tipus de pràctiques educomunicatives, en les quals Instagram ha funcionat com a eina central per a l’aprenentatge de determinats continguts, i en altres accions formatives la seva utilització s’ha desenvolupat com a complement per al reforç dels continguts exposats prèviament en la sessió explicativa del temari. En tot cas, Instagram s’ha pogut integrar de forma pilot i puntual en la docència universitària per desenvolupar activitats concretes que permetin als estudiants un reforç de coneixements en forma de petites píndoles formatives, tant en les titulacions relacionades amb la comunicació com en altres àrees del coneixement.

La participació de l’alumnat en els processos d’avaluació en la docència universitària: autoavaluació i coavaluació

Azucena Penelas-Leguía — 2025-01-30

En tot procés d’ensenyament-aprenentatge, l’avaluació s’utilitza com una eina clau per mesurar quantitativament el progrés dels estudiants. Tradicionalment, l’enfocament educatiu assignava al docent l’exclusiva responsabilitat d’avaluar. No obstant això, involucrar l’alumnat en el procés avaluatiu incrementa notablement les oportunitats d’optimitzar el procés d’ensenyament-aprenentatge. Per aquesta raó, resulta essencial introduir modificacions en l’enfocament de l’avaluació, particularment en l’àmbit universitari, combinant mètodes d’avaluació convencionals, com l’heteroavaluació, amb enfocaments més participatius que integrin l’autoavaluació i la coavaluació. Aquestes tècniques també han estat implementades en diverses universitats de la Unió Europea, facilitant que els estudiants desenvolupin competències en avaluació i retroalimentació. En aquest estudi, s’explora el nivell de coneixement i satisfacció dels alumnes amb l’ús d’aquestes metodologies en les assignatures “Estratègies de Màrqueting” i “Simulador Empresarial en Màrqueting” dels graus en ADE i DADE a la Universitat d’Alcalá. La investigació revela un notable nivell de satisfacció per part de l’alumnat respecte a la implementació d’aquestes metodologies innovadores de coavaluació i autoavaluació, demostrant una alta capacitat per dur-les a terme com a part integral del procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquest treball, de caràcter exploratori, va emprar una metodologia quantitativa basada en enquestes realitzades a 82 estudiants. Les dades recollides van ser analitzades amb eines estadístiques i van permetre avaluar tant el coneixement com la percepció de l’alumnat respecte a l’autoavaluació i la coavaluació. Els resultats proporcionen una base per reflexionar sobre l’impacte d’aquestes metodologies innovadores en l’educació universitària i la seva capacitat per fomentar un aprenentatge més participatiu i democràtic.

Creativitat i Ciències Naturals. Una experiència educativa amb mestres en formació

Isabel Pont-Niclos — 2025-01-30

En aquest treball es presenta i s'analitza una experiència educativa innovadora contextualitzada en la formació científica dels futurs mestres, que té per objectiu facilitar l'assimilació de continguts científics (sobre salut i el cos humà) alhora que es canalitza la creativitat. En concret, es van dissenyar activitats creatives, com ara l'escriptura de lletres de cançons, la creació de murals interactius i la gravació de videoclips destinats a un públic infantil, de manera que aquests productes dels treballs dels estudiants suposessin una transposició didàctica i la generació de recursos per a l'aula de Primària. La realització d'aquestes activitats es va nodrir de l'ús d'eines d'intel·ligència artificial (IA) i altres recursos digitals, la qual cosa va enriquir la qualitat final de tot plegat i va estimular la motivació dels estudiants. Els resultats obtinguts mitjançant l'anàlisi sistemàtica dels productes creatius i diferents instruments d'avaluació (coevaluació, autoavaluació i observació directa) mostren un impacte positiu en la comprensió dels continguts científics i el rendiment creatiu dels futurs mestres. L'article conclou reflexionant sobre la pertinença d'integrar la creativitat i la IA en l'ensenyament de les Ciències i la formació del professorat, així com la idoneïtat de conjugar tot això en processos de transposició didàctica que impulsin el disseny de materials didàctics originals i específics.

Portafolis digital, avaluació i música: construint una rúbrica per al futur professorat de secundària

Laia Viladot — 2025-01-30

El portafolis digital, com a eina per a l’avaluació dels processos d’ensenyament-aprenentatge, està prenent cada cop més força en els diferents àmbits i etapes educatives i, entre aquests, a l’àrea de l’educació musical. Aquest article presenta, d’una banda, el procés de construcció d’una rúbrica per a l’avaluació del portafolis digital en la formació inicial del professorat de secundària de música. Aquesta rúbrica es concep, dissenya i consensua dins un grup de treball mixt entre professorat de secundària i professorat universitari, que es reuneix durant 6 hores repartides en diferents sessions. S’exposa, per tant, el procés de creació i les categories clau del contingut emergit al grup de treball per tal d’explicitar el complex engranatge a què dona resposta. D’altra banda, es presenta la pròpia rúbrica, que està dissenyada amb un enfocament transversal i competencial, i que considera i diferencia entre: a) les evidències relacionades amb els processos d’aprenentatge; b) el contingut de la rúbrica; i c) el format. D’acord amb la literatura existent, aquesta rúbrica estableix els principals punts d’interès del portafolis digital, com són fomentar la reflexió del propi aprenentatge, l’adquisició de competències professionals, així com pretén ser una eina útil per a la posterior praxi docent. Es valora com una rúbrica útil més enllà de la matèria de música i també per a altres contextos de formació.

Coreografies de la mirada. Un projecte de recerca-creació en dansa

José Ignacio Lorente — 2025-01-30

La investigació-creació artística és un programa emergent de recerca en l’àmbit acadèmic, d’interès per a la producció de coneixement, la generació de discurs, l’educació i la comunicació, i la disseminació de les pràctiques escèniques contemporànies.

En l’àmbit de la dansa, la investigació-creació adquireix una rellevància especial a partir del moment en què la seva pràctica desborda els estrets marcs disciplinars i convencions de l’exhibició escènica per entrar en contacte amb els contextos sociohistòrics i culturals en què es desenvolupa.

D’altra banda, la investigació-creació atén els processos i a les interrelacions que es produeixen entre el subjecte i l’objecte de la investigació, involucrant el cos i els sistemes sensorials, socioafectius i intersubjectius dels participants en aquesta.

L’atenció als processos davant dels productes de la creació no consisteix només en una opció merament metodològica o estètica, sinó que representa un pensament en acte la performativitat del qual implica qüestions polítiques, ètiques i discursives, relatives a la forma de configurar i definir els objectius i l’interès de la investigació, els valors implicats i el posicionament del subjecte en relació amb les tensions i els conflictes presents en els contextos en què habita, i davant dels quals es compromet i actua.

I és precisament aquest posicionament el que fa de la investigació-creació un projecte de coneixement i transformació social, i de coneixement i transformació del propi subjecte de la investigació, en fer sensibles i pensables, a més d’èticament i políticament abordables, qüestions que, per una o altra raó, han quedat relegades i excloses de l’espai social i conseqüentment, de la possibilitat de dissens, debat i deliberació pública.

Wikireflexió: un espai d’aprenentatge virtual per a la reflexió i comprensió de les fonts teòriques

Toni Sangrà — 2025-01-30

Les potencialitats educatives i acadèmiques que permet l’eina del Wiki a l’ensenyament universitari són múltiples. L’eina del Wiki consisteix en una pàgina virtual per a l’escriptura col·laborativa, on els estudiants poden anar afegint i canviant els continguts de la pàgina. D’acord amb les seves característiques, conflueixen elements educatius com la interacció entre estudiants i docents, aprofundir en els continguts de les matèries des del diàleg, potenciar la reflexivitat raonada, afavorir l’expressió d’idees pròpies, entre d’altres possibilitats. Per fer-ho, hem dut a terme un espai d’aprenentatge anomenat Wikireflexió, que desenvolupem en el marc d’una assignatura del Grau de Treball Social a la Universitat de Barcelona. Aquesta iniciativa compta amb el reconeixement com a innovació docent del Vicerectorat de Política Docent i del Programa de Recerca, Innovació i Millora de la Docència i l’Aprenentatge (RIMDA) de la Universitat de Barcelona.

En aquest article explorem aquestes potencialitats que permeten millorar la reflexió i la comprensió de lectures bibliogràfiques a través d’aquesta eina virtual. Reflexionem sobre les bases pedagògiques que sostenen aquest espai d’aprenentatge en el context de l’assignatura. A continuació, situem l’activitat del Wiki en el marc de la nostra docència, expliquem el seu desenvolupament i organització i finalment mostrem els resultats que s’estan donant amb l’ús del Wiki.

Crèdits i informació

RIDU n. 17 — 2025-01-30

Crèdits i informació de la Revista d'Innovació Docent Universitària