La comunitat monàstica de l’illa de Cabrera (Illes Balears, segles V a VIII dC). Perspectiva arqueològica

Resum

El projecte “Recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de l’illa de Cabrera” té com a objectiu principal comprendre com va ser el monestir del qual parla l’Epístola XIII, 47 del papa Gregori I, una carta escrita l’any 603 que parla de l’existència d’una comunitat monàstica masculina a l’illa balear de Cabrera. Després de diversos treballs de prospecció i de la realització de dotze sondejos arqueològics, es pot continuar defensant l’existència d’un cenobi i de diversos eremitoris a l’arxipèlag de Cabrera, els quals haurien estat actius entre els segles V i VIII dC. En el present article es mostraran les estructures arquitectòniques i els materials mobles descoberts fins ara de la comunitat monàstica cabrerenca. Entre aquests últims cal destacar-ne els marbres, la ceràmica i el vidre. També es presentaran unes col·leccions de grafits i d’estampilles, sovint amb representacions cristianes.