SVMMA. Revista de Cultures Medievals

Editorial

Pau Castell Granados — 2024-06-21

Un guardià nassarita en zones rurals: Abrahím El Boraque segons documentació en àrab romanitzat (1475)

Carmen Trillo San José — 2024-06-21

This study explores the figure of guardian (alcaide, del árabe al-qāʻid), in rural areas, using Abrahím El Boraque as an example, and his patrimony in the Cubillas estate (Granada). Our source for this analysis was a collection of Romanised Arabic and Castilian documents from the 15th century, that refer to the Cubillas river, in the northwest of the Granada capital. Basing ourselves on this character, we created an image of these guardians: how they exercised their power, what their social and family relationships were, and the assets they had. This will help us provide specific data on a fundamental agent who is a link between the State and rural communities with the aim of better understanding this relationship in the Naṣrid world.

Imatges polèmiques d'Averrois: filosofia, ordes mendicants i les percepcions de l'islam a la pintura italiana (c. 1300-1500)

Luis Rueda Galán — 2024-06-21

El filòsof andalusí Ibn Rušd, Averroes (Còrdova, 1126 – Marràqueix, 1198), és, amb diferència, el personatge musulmà més vegades representat en la pintura italiana de finals de l’Edat Mitjana. La seva imatge va ser instrumentalitzada des de principis del segle XIV per certes ordres mendicants, especialment dominics i agustins, en la creació d’algunes de les seves iconografies més representatives. Aquest treball ofereix un acostament a alguns dels modes en què va ser representat en la pintura italiana de finals de l’Edat Mitjana, i a com aquests ens ofereixen una valuosa mirada a les mentalitats dels cristians europeus i les seves percepcions de l’alteritat.

Paterno traens linea Getarum. La influència literària del llinatge en la definició aristocràtica a la Hispània visigoda (segles VI-VII)

Oriol Dinarès Cabrerizo — 2024-06-21

The concept of nobility or aristocracy in Visigothic Spain is a very complex and nuanced one, as it is in any post-Roman kingdom, furthermore it has undergone long and intense debates. What makes an aristocrat in the regnum Gothorum? The answer is, at best, ambiguous, as they can be defined in different ways. This paper explores the extent in which lineage was an established means of ensuring one’s status as noble in literary texts from Visigothic Spain. Rather than being a poetic choice of some provincial aristocrats, high birth claims were a well-established custom in literary sources, and they influenced social and legal structures on some occasions.

«La cosa és de poch profit, sinó per la preheminència»: el dret del peix de tall i la seva càrrega simbòlica

Antoni Ginot-Julià — 2024-06-21

Extreure un peix de l’aigua per a alimentar-se o comercialitzar-lo és una activitat que en temps medievals podia, físicament, ser desenvolupada per tothom. Ara bé, la mar no era completament lliure. A través de diferents exaccions, els senyors obtenien rèdits econòmics d’aquestes activitats i assenyalaven la seva potestat sobre les aigües. Un d’aquests drets, el del peix de tall, suposa l’obtenció de peixos de grans dimensions i amb unes característiques especials. El simbolisme, més que el profit, era el que impulsà principalment als senyors a cobrar i mantenir aquest dret sobre els seus vassalls. Una pràctica estesa a la Mediterrània Occidental que aquí s’analitzarà principalment a la costa Catalana.

Rellegir al-Iḥāṭa, al-Lamḥa i al-Miʽyār d’Ibn al-Khaṭīb: traducció i interpretació de la terminologia referida a les propietats aristocràtiques nassarita

Inmaculada Camarero Castellano — 2024-06-21

Les pàgines al-Iḥāṭa, al-Lamḥa i al-Miʽyār on Ibn al-Jaṭīb descriu la ciutat de Granada i els seus contorns són fonamentals per al coneixement de les propietats aristocràtiques nassarites. Arabistes i medievalistes han utilitzat fins ara unes traduccions que no són precises, per això en aquest estudi es proposa una nova interpretació a la llum de les noves investigacions multidisciplinàries que s’estan realitzant en el marc dels projectes nacionals i internacionals als quals l’autora participa. Així mateix, en aquest treball es demostra la conveniència de realitzar l’anàlisi d’aquestes tres obres de forma conjunta, davant l’enorme dificultat que presenta la seva sintaxi, i la pertinència d’abordar la terminologia que descriu aquestes finques de l’elit posant-la en relació amb el seu terme original, ‘almunia’.

Ressò de la croada contra Granada en un poble castellonenc: Vilafranca (1309)

Joaquín Aparici Martí — 2024-06-21

Any 1309. Jaume II, en connivència amb el rei castellà Fernando IV, inicia una croada per a la conquesta del territori musulmà de Granada. Durant aquest conflicte es produeix el setge de la ciutat d’Almeria per part del monarca aragonès. En aquest episodi participa un grup d’habitants de Vilafranca (nord de Castelló) que deixen la seua llar per anar al combat. Gràcies als testaments que ordenaren abans de la seua partida podem observar la incidència d’aquell fet a nivell micro, i també conèixer millor les persones que hi participaren.