SVMMA. Revista de Cultures Medievals

Unha vida viquinga

Inés García López — 2024-12-30

El escurridizo, pero no invisible, rastro arqueológico del primer monacato hispano (a propósito del II Seminario Internacional Paisajes Arqueológicos del Monacato Primitivo en Occidente (s. IV-VII), Barcelona 2022)

Jordina Sales-Carbonell — 2024-12-30

Arqueologia d’un monestir Prepirinenc a Catalunya, dels visigots a la implantació del feudalisme a Santa Cecília dels Altimiris

Walter Alegría Tejedor — 2024-12-30

A la serra del Montsec es localitza el jaciment arqueològic dels Altimiris. Aquest té els seus inicis a la Cova Colomera a mitjans del segle V i està relacionat amb la necròpolis propera dels segles V-VII de Sant Martí de les Tombetes. Els Altimiris s’ocuparà a finals del segle V per una societat cristiana i romana que esdevindrà una comunitat monàstica durant els segles VI i VII. L’expansió musulmana del s. VIII provocarà l’abandonament parcial de l’assentament fins que serà reocupat al segle IX, per una societat influenciada pels carolingis, fins el seu abandonament al segle XI. La troballa i estudi d’aquest jaciment ha permès assentar unes bases històriques i arqueològiques respecte el desenvolupament de comunitats cristianes als Pirineus i Prepirineus Occidentals Catalans.

Monestirs establerts en vil·les romanes: El cas de Torre de Palma (Portugal)

Stephanie J. Maloney — 2024-12-30

Torre de Palma és l’emplaçament d’una gran vil·la romana fundada al segle I de la nostra era. Va ser ampliada i transformada durant els sis segles següents. La meitat sud de l’indret inclou estructures residencials i agrícoles associades tradicionalment amb les vil·les rurals de l’època. La secció nord del lloc inclou un complex religiós, dos cementiris i dos, o possiblement tres, edificis addicionals. L’església, construïda sobre les restes d’un temple romà, va ser fundada a finals del segle IV o a principis del segle V, reconstruïda al segle VI i modificada al segle VII. Fonts baptismals que corresponen a les tres fases de construcció, i que funcionaven simultàniament, suggereixen que el baptisme era especialment important a Torre de Palma i podria haver atret pelegrins. Probablement, algú havia de fer-se càrrec de l’església un cop la vil·la va ser abandonada al segle V. En aquest article, es proposa que una comunitat monàstica va complir aquesta funció.

“Los Orígenes de la Tebaida Berciana”: Un proyecto para conocer el paisaje monástico tardoantiguo y altomedieval del Bierzo (León)

Artemio M. Martínez Tejera — 2024-12-30

Gràcies a un projecte concedit per National Geographic el 2016, es van poder dur a terme, un any més tard, excavacions arqueològiques en un dels pocs monestirs tardoantics coneguts per les fonts documentals de l’època: el monasterium ruphianense, actualment conegut com a Sant Pedro de Montes, situat a la localitat berciana de Montes de Valdueza. Aquest monasterium va ser fundat per una de les grans personalitats eclesiàstiques de l’època goda: el noble Fructuós.
El projecte i els resultats obtinguts van captar l’atenció de les administracions públiques, especialment de l’Ajuntament de Ponferrada i de la Junta de Castella i Lleó, de manera que no només les excavacions arqueològiques a Sant Pedro de Montes continuen fins al dia d’avui, sinó que des del 2018, la recerca dels orígens de la Tebaida Berciana es va ampliar a la localitat propera de Compludo, lloc on la tradició —i alguna altra “actuació” arqueològica— situa el coenobium complutense, la primera fundació de Fructuós a Bergidum Flavium, de la qual també hi ha constància documental.
La nostra intenció és informar la comunitat científica de les actuacions realitzades fins ara en ambdós espais, fundats al segle VII.

La comunitat monàstica de l’illa de Cabrera (Illes Balears, segles V a VIII dC). Perspectiva arqueològica

Mateu Riera Rullan — 2024-12-30

El projecte “Recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de l’illa de Cabrera” té com a objectiu principal comprendre com va ser el monestir del qual parla l’Epístola XIII, 47 del papa Gregori I, una carta escrita l’any 603 que parla de l’existència d’una comunitat monàstica masculina a l’illa balear de Cabrera. Després de diversos treballs de prospecció i de la realització de dotze sondejos arqueològics, es pot continuar defensant l’existència d’un cenobi i de diversos eremitoris a l’arxipèlag de Cabrera, els quals haurien estat actius entre els segles V i VIII dC. En el present article es mostraran les estructures arquitectòniques i els materials mobles descoberts fins ara de la comunitat monàstica cabrerenca. Entre aquests últims cal destacar-ne els marbres, la ceràmica i el vidre. També es presentaran unes col·leccions de grafits i d’estampilles, sovint amb representacions cristianes.

La revelació anònima Vae mundo in centum annis: edició i estudi

Jaume Mensa i Valls — 2024-12-30

Aquest estudi presenta la profecia medieval coneguda com a Vae mundo in centum annis, molt influent en la configuració de l’imaginari religiós i polític de la Corona d’Aragó i més enllà de les seves fronteres. La profecia prediu calamitats i canvis polítics a diverses regions, amb simbolismes que els autors medievals i moderns van interpretar de diverses maneres. Arnau de Vilanova fou el transmissor de la profecia, tot i que no n’és l’autor, i la va incorporar a la seva obra De mysterio cymbalorum ecclesiae. L’estudi proposa, en primer lloc, una edició crítica i autònoma de la profecia i, en segon lloc, una anàlisi del seu contingut i de la seva relació amb el pensament d’Arnau de Vilanova.

Pràctiques religioses i devocionals en espais assistencials durant la baixa Edat Mitjana: curar-se amb Crist i altres maneres de consolar l’ànima

Helena Gracià Castejón — 2024-12-30

Si bé és evident la influència dels valors cristians en la configuració de les institucions assistencials, així com la coexistència de pràctiques sanitàries i religioses, cal reconèixer que sovint s’ha relegat a un segon pla l’estudi d’aquestes darreres. Partint de la base que, en un context de malaltia física, la cura de l’esperit a través de la devoció pot ésser considerada com un remei per afrontar la mort, aquest article vol donar una visió global de les diferents maneres que les persones convalescents tenien de rebre assistència espiritual en els hospitals medievals, utilitzant un ventall ampli de testimonis.
Arran de la valorització epistemològica de la percepció sensorial i la creença que el pacient havia d’implicar-se activament en el procés de guarició, la visualització d’imatges devocionals i el fet d’oir els oficis litúrgics hi jugaren un rol essencial. A fi de comprendre la virtut terapèutica d’aquestes activitats i dels objectes involucrats, s’ha plantejat l’estudi des de dues perspectives diferents: en primer lloc, s’analitza a través d’ordinacions com les administracions hospitalàries gestionaven l’àmbit oficial dels serveis espirituals que oferien; en segon lloc, es tracta la relació entre l’aparat artístic desplegat en un hospital i l’estimulació visual de la devotio.

Reseña de Blanca Garí: Navarra Medieval de Eloísa Ramírez Vaquero

Blanca Garí de Aguilera — 2024-12-30

Biblioteca

Svmma Revista de Cultures Medievals — 2024-12-30

Notícies

Svmma Revista de Cultures Medievals — 2024-12-30

Llistat d'avaluadors

Svmma Revista de Cultures Medievals — 2024-12-30