SVMMA. Revista de Cultures Medievals https://revistes.ub.edu/index.php/SVMMA <div style="margin: 30px auto; max-width: 700px;"> <div id="amazingslider-1" style="display: block; position: relative; margin: 16px auto 14px;"> <ul class="amazingslider-slides" style="display: none;"> <li><img src="https://revistes.ub.edu/index.php/SVMMA/management/settings/context//public/journals/21/slider_svmma16/images/slider1.jpg" alt="" /></li> <li><img src="https://revistes.ub.edu/index.php/SVMMA/management/settings/context//public/journals/21/slider_svmma16/images/slider2.jpg" alt="" /></li> <li><img src="https://revistes.ub.edu/index.php/SVMMA/management/settings/context//public/journals/21/slider_svmma16/images/slider3.jpg" alt="" /></li> <li><img src="https://revistes.ub.edu/index.php/SVMMA/management/settings/context//public/journals/21/slider_svmma16/images/slider4.jpg" alt="" /></li> </ul> <ul class="amazingslider-thumbnails" style="display: none;"> <li><img src="https://revistes.ub.edu/index.php/SVMMA/management/settings/context//public/journals/21/slider_svmma16/images/slider1-tn.jpg" alt="" /></li> <li><img src="https://revistes.ub.edu/index.php/SVMMA/management/settings/context//public/journals/21/slider_svmma16/images/slider2-tn.jpg" alt="" /></li> <li><img src="https://revistes.ub.edu/index.php/SVMMA/management/settings/context//public/journals/21/slider_svmma16/images/slider3-tn.jpg" alt="" /></li> <li><img src="https://revistes.ub.edu/index.php/SVMMA/management/settings/context//public/journals/21/slider_svmma16/images/slider4-tn.jpg" alt="" /></li> </ul> <div class="amazingslider-engine" style="display: none;"><a href="http://amazingslider.com">jQuery Slider</a></div> </div> </div> <div style="text-align: center;"> <h5>URL: <strong>http://revistes.ub.edu/SVMMA/</strong></h5> </div> Universitat de Barcelona ca-ES SVMMA. Revista de Cultures Medievals 2014-7023 <p>Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:</p><ol type="a"><br /><li>Els autors conserven els drets d'autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació de l'obra. <span>SVMMA Revista de Cultures Medievals</span> publica amb una llicència de <a rel="license" href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca">Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons</a>, la qual permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l'autoria, sense ànim de lucre i compartin l'obra derivada en les mateixes condicions. </li><br /><li>Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l'obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se'n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.</li><br /><li>S'encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple), amb l'objectiu d'aconseguir intercanvis productius i fer que l'obra obtingui més citacions (vegeu <a href="http://opcit.eprints.org/oacitation-biblio.html" target="_new">The Effect of Open Access</a>, en anglès).</li></ol> Editorial https://revistes.ub.edu/index.php/SVMMA/article/view/43471 Adriana Camprubí Joan Dalmases Drets d'autor (c) 2023 2023-06-20 2023-06-20 21 i v 10.1344/Svmma2023.21.1 Gentildonne del XII e XIII secolo celebrate da trovatori https://revistes.ub.edu/index.php/SVMMA/article/view/43472 <p>Aquest treball s’inscriu en el marc d’un projecte més ampli orientat al reconeixement del context original de producció i recepció de la lírica trobadoresca i a la reconstrucció de la identitat històrica i del paper sociocultural desenvolupat per les inspiradores i/o destinatàries de moltes composicions occitanes que encara avui presenten trets misteriosos i enigmàtics. He intentat aclarir en aquest article qui s’amaga darrere de l’expressió «bells arquiers de Laurac» recollida al v. 15 del sirventès<em> Mos cors s’alegr’e s’esjau </em>de Peire Vidal; amb qui seria identificable «la bella na Galborga» celebrada per Gui de Cavaillon a la tençó fictícia <em>Ai, mantel vil</em>; i qui podria ser la noble Algaia que evoca Guilhem de Montanhagol a la cançó BdT 225,8. </p> Saverio Guida Drets d'autor (c) 2023 2023-06-20 2023-06-20 21 1 49 10.1344/Svmma2023.21.2 Petrus Guteriz: scriptor en Santa María de Meira, Lugo (C. 1173-1192) https://revistes.ub.edu/index.php/SVMMA/article/view/43474 <p>Per als primers decennis de vida regular, a la documentació privada de Santa María de Meira (Lugo) se succeeixen els artífexs materials, d’activitat i condició variable. En efecte, al servei d’aquesta abadia, escripturant els seus negocis jurídics, trobem nombrosos escrivents, tant <em>scriptores</em> laics de l’entorn com monjos instruïts de la comunitat que posseeixen les competències jurídiques i formals de la redacció documental. Tanmateix, la inestabilitat inherent a aquesta professió limitarà la prevalença dels amanuenses en el temps i en el pergamí. L’única excepció serà <em>Petrus Guteriz</em>, que desenvoluparà aquesta tasca durant gairebé vint anys en més d’una dotzena d’escrits. Es tracta d’una actuació constant i prolífica sobre el coneixement de la qual pretén contribuir el present estudi, intentant respondre els interrogants tradicionals de la disciplina paleogràfica sobre aquest artífex i la seva escriptura: què, qui, com, on i quan. La seva resposta ens aproximarà a la tasca gràfica de <em>Petrus Guteriz</em>, en particular, i a la dels <em>scriptores</em> tradicionals, en general, just abans que tot es transformi amb l'emergència del notariat públic.</p> Sandra Piñeiro Pedreira Drets d'autor (c) 2023 2023-06-20 2023-06-20 21 50 71 10.1344/Svmma2023.21.3 La vida de los otros: el pensamiento contrafactual en la literatura autobiográfica grecolatina de los siglos IV-V https://revistes.ub.edu/index.php/SVMMA/article/view/43476 <p>El present article persegueix investigar la presència de períodes contrafactuals en la literatura autobiogràfica del període tardoantic per tal d’analitzar la seva funció narratològica en dues obres de referència dels segles IV i V: l’<em>Autobiografia</em> del sofista Libani d’Antioquia i les <em>Confessions</em> d’Agustí d’Hipona. Tenint en compte aquest objectiu, s’abordarà, en primera instància, un breu estudi sobre el pensament contrafactual en la cultura greco-romana i, a continuació, es procedirà a l’anàlisi de la seva presència en ambdues autobiografies.</p> Alberto J. Quiroga Puertas Drets d'autor (c) 2023 2023-06-20 2023-06-20 21 72 89 10.1344/Svmma2023.21.4 La metáfora lumen mentium en la argumentación filosófica. El recurso en san Agustín y en Juan Escoto Eriúgena https://revistes.ub.edu/index.php/SVMMA/article/view/43477 <p>Del traç neoplatònic que dibuixen sant Agustí i Escot Eriúgena, nosaltres seguim les conseqüències del diàleg entre la metàfora <em>lumen mentium</em> i l’argumentació filosòfica en clau gnoseològica i aplicada a l’exegesi del <em>Gènesi</em> 1, 1; en aquest diàleg es planteja la continuïtat sensible-intel·ligible, segons el model que trobem en Plotí. Tant la il·luminació&nbsp; agustiniana com la comprensió d’allò que es creu en Escot Eriúgena expressen la forma en què el creient pot aproximar-se al coneixement de l’Incognoscible, en el llibre del món i en les Escriptures. Ambdós autors condueixen la reflexió sobre Déu a partir de la manera en què el creient es relaciona amb Ell i, únicament en aquesta circumstància, examinen la jerarquia del ser. Per això, el punt comú entre ambdós neoplatònics està en què la unitat del ser és entesa mitjançant la forma triàdica del nostre pensament: mesura, número i pes (Sv 11, 21). L’exegesi del Gènesi 1, 1 fonamenta el vincle profund entre <em>religio et philosophia</em>, no tant com a determinacions en si mateixes, sinó com a realitats actuants en l’ésser humà: la revelació de les Escriptures i la raó de l’exegesi; aquesta identitat implica la impossibilitat de contradicció entre elles.</p> Claudio Calabrese Ethel Junco Drets d'autor (c) 2023 2023-06-20 2023-06-20 21 90 109 10.1344/Svmma2023.21.5 El sentido análogo del término “escolástica” https://revistes.ub.edu/index.php/SVMMA/article/view/43478 <p>Encara avui segueix vigent la comparació entre l’escolàstica i l’humanisme per la qual es tendeix a desprestigiar l’escolàstica, malgrat que va ser una època crucial per a la història de la filosofia. No obstant això, com es dedueix ràpidament del seu estudi, no és en absolut una època separada o obscura, ja que molts dels seus debats i la seva terminologia encara segueixen vius en la filosofia. Revitalitzar l’escolàstica comença per aclarir algunes qüestions com per exemple: què vol dir el terme “escolàstica”? i on comença i fins on arriba aquest corrent filosòfic? Existeixen molts els estudis dedicats a l’escolàstica i els seus autors i, tanmateix, són menys abundants els dedicats a intentar precisar el terme, cosa que fa que no se n’assoleixi una univocitat precisa. Per tant, en aquest article ens proposem resumir les diferents definicions del terme i el seu caràcter anàleg.</p> Alberto Castillo Hódar Drets d'autor (c) 2023 2023-06-20 2023-06-20 21 110 137 10.1344/Svmma2023.21.6 Biblioteca https://revistes.ub.edu/index.php/SVMMA/article/view/43480 Svmma Revista de Cultures Medievals Drets d'autor (c) 2023 2023-06-20 2023-06-20 21 158 163 10.1344/Svmma2023.21.8 Descarrega't el número sencer https://revistes.ub.edu/index.php/SVMMA/article/view/43481 Svmma Revista de Cultures Medievals Drets d'autor (c) 2023 2023-06-20 2023-06-20 21 i 163