SVMMA. Revista de Cultures Medievals

Editorial

Adriana Camprubí, Joan Dalmases — dt., 20 de juny 2023 00:00:00 +0000

Gentildonne del XII e XIII secolo celebrate da trovatori

Saverio Guida — dt., 20 de juny 2023 00:00:00 +0000

Aquest treball s’inscriu en el marc d’un projecte més ampli orientat al reconeixement del context original de producció i recepció de la lírica trobadoresca i a la reconstrucció de la identitat històrica i del paper sociocultural desenvolupat per les inspiradores i/o destinatàries de moltes composicions occitanes que encara avui presenten trets misteriosos i enigmàtics. He intentat aclarir en aquest article qui s’amaga darrere de l’expressió «bells arquiers de Laurac» recollida al v. 15 del sirventès Mos cors s’alegr’e s’esjau de Peire Vidal; amb qui seria identificable «la bella na Galborga» celebrada per Gui de Cavaillon a la tençó fictícia Ai, mantel vil; i qui podria ser la noble Algaia que evoca Guilhem de Montanhagol a la cançó BdT 225,8.

Petrus Guteriz: scriptor en Santa María de Meira, Lugo (C. 1173-1192)

Sandra Piñeiro Pedreira — dt., 20 de juny 2023 00:00:00 +0000

Per als primers decennis de vida regular, a la documentació privada de Santa María de Meira (Lugo) se succeeixen els artífexs materials, d’activitat i condició variable. En efecte, al servei d’aquesta abadia, escripturant els seus negocis jurídics, trobem nombrosos escrivents, tant scriptores laics de l’entorn com monjos instruïts de la comunitat que posseeixen les competències jurídiques i formals de la redacció documental. Tanmateix, la inestabilitat inherent a aquesta professió limitarà la prevalença dels amanuenses en el temps i en el pergamí. L’única excepció serà Petrus Guteriz, que desenvoluparà aquesta tasca durant gairebé vint anys en més d’una dotzena d’escrits. Es tracta d’una actuació constant i prolífica sobre el coneixement de la qual pretén contribuir el present estudi, intentant respondre els interrogants tradicionals de la disciplina paleogràfica sobre aquest artífex i la seva escriptura: què, qui, com, on i quan. La seva resposta ens aproximarà a la tasca gràfica de Petrus Guteriz, en particular, i a la dels scriptores tradicionals, en general, just abans que tot es transformi amb l'emergència del notariat públic.

La vida de los otros: el pensamiento contrafactual en la literatura autobiográfica grecolatina de los siglos IV-V

Alberto J. Quiroga Puertas — dt., 20 de juny 2023 00:00:00 +0000

El present article persegueix investigar la presència de períodes contrafactuals en la literatura autobiogràfica del període tardoantic per tal d’analitzar la seva funció narratològica en dues obres de referència dels segles IV i V: l’Autobiografia del sofista Libani d’Antioquia i les Confessions d’Agustí d’Hipona. Tenint en compte aquest objectiu, s’abordarà, en primera instància, un breu estudi sobre el pensament contrafactual en la cultura greco-romana i, a continuació, es procedirà a l’anàlisi de la seva presència en ambdues autobiografies.

La metáfora lumen mentium en la argumentación filosófica. El recurso en san Agustín y en Juan Escoto Eriúgena

Claudio Calabrese, Ethel Junco — dt., 20 de juny 2023 00:00:00 +0000

Del traç neoplatònic que dibuixen sant Agustí i Escot Eriúgena, nosaltres seguim les conseqüències del diàleg entre la metàfora lumen mentium i l’argumentació filosòfica en clau gnoseològica i aplicada a l’exegesi del Gènesi 1, 1; en aquest diàleg es planteja la continuïtat sensible-intel·ligible, segons el model que trobem en Plotí. Tant la il·luminació agustiniana com la comprensió d’allò que es creu en Escot Eriúgena expressen la forma en què el creient pot aproximar-se al coneixement de l’Incognoscible, en el llibre del món i en les Escriptures. Ambdós autors condueixen la reflexió sobre Déu a partir de la manera en què el creient es relaciona amb Ell i, únicament en aquesta circumstància, examinen la jerarquia del ser. Per això, el punt comú entre ambdós neoplatònics està en què la unitat del ser és entesa mitjançant la forma triàdica del nostre pensament: mesura, número i pes (Sv 11, 21). L’exegesi del Gènesi 1, 1 fonamenta el vincle profund entre religio et philosophia, no tant com a determinacions en si mateixes, sinó com a realitats actuants en l’ésser humà: la revelació de les Escriptures i la raó de l’exegesi; aquesta identitat implica la impossibilitat de contradicció entre elles.

El sentido análogo del término “escolástica”

Alberto Castillo Hódar — dt., 20 de juny 2023 00:00:00 +0000

Encara avui segueix vigent la comparació entre l’escolàstica i l’humanisme per la qual es tendeix a desprestigiar l’escolàstica, malgrat que va ser una època crucial per a la història de la filosofia. No obstant això, com es dedueix ràpidament del seu estudi, no és en absolut una època separada o obscura, ja que molts dels seus debats i la seva terminologia encara segueixen vius en la filosofia. Revitalitzar l’escolàstica comença per aclarir algunes qüestions com per exemple: què vol dir el terme “escolàstica”? i on comença i fins on arriba aquest corrent filosòfic? Existeixen molts els estudis dedicats a l’escolàstica i els seus autors i, tanmateix, són menys abundants els dedicats a intentar precisar el terme, cosa que fa que no se n’assoleixi una univocitat precisa. Per tant, en aquest article ens proposem resumir les diferents definicions del terme i el seu caràcter anàleg.

Biblioteca

Svmma Revista de Cultures Medievals — dt., 20 de juny 2023 00:00:00 +0000

Descarrega't el número sencer

Svmma Revista de Cultures Medievals — dt., 20 de juny 2023 00:00:00 +0000