SVMMA. Revista de Cultures Medievals

Editorial

Maria Reina Bastardas i Rufat — dt., 20 de des. 2022 00:00:00 +0000

Perfilant els paisatges del primer monacat occidental: A propòsit del I Seminari Internacional Paisatges Patrístics del Monacat Primitiu a Occident (s. IV-VII) (Barcelona, 2021)

Jordina Sales-Carbonell, Marta Sancho i Planas, Raúl Villegas Marín — dt., 20 de des. 2022 00:00:00 +0000

Geografia, ascetisme i monacat a la península itàlica després de de l'obra Italia ascetica atque monastica de Georg Jenal (1995)

Roberto Alciati — dt., 20 de des. 2022 00:00:00 +0000

L'objectiu d'aquest article és analitzar el valor heurístic de la perspectiva geogràfica en la història del primer monacat cristià. El llibre de Georg Jenal Italia ascetica atque monastica (1995) proporciona un excel·lent exemple per avaluar els avantatges i limitacions d'aquest enfocament. Gairebé vint-i-cinc anys després de la seva publicació, les tendències historiogràfiques recents, especialment en l'àmbit de l'arqueologia, semblen mostrar els límits de les anàlisis d'aquest tipus. Finalment, s'examinarà com aborda Jenal la relació entre l'ascetisme i el monacat.

Leandre de Sevilla i el cenobitisme femení: una virginitat subordinada

Pablo C. Díaz Martínez — dt., 20 de des. 2022 00:00:00 +0000

El text De institutioni virginum, escrit per Leandre de Sevilla al voltant del 580, és pràcticament l'únic testimoni sobre l'existència d'un monacat femení organitzat abans de la conversió oficial del regne visigot al catolicisme l'any 589. El text té com a objectiu mostrar la superioritat de la virginitat davant del matrimoni, i a convèncer la destinatària del mateix, la seva germana Florentina, professa en un monestir, que ha pres la decisió encertada. No obstant això, inclou dos aspectes més que interessen a l'estudi del cenobitisme femení tardohispà. D'una banda, la insistència en la superioritat de la vida monàstica comunitària sobre la virginitat consagrada a l'àmbit familiar. D'altra banda, una percepció ideològica que trasllada a l'àmbit de la professió ascètica els mateixos criteris de menysteniment de la dona que són recurrents a la societat del moment. La conseqüència és una visió de la religiosa com un ésser feble en la vessant moral i necessitada de la protecció masculina en la vessant física. La legislació conciliar bètica sobre la vida monàstica femenina, sorgida del concili de Sevilla del 619, evidencia que aquestes idees es van plasmar en la subjecció dels monestirs femenins a la tutela dels masculins com a norma general.

Història monàstica visigòtica: vells camins i noves direccions

Roger Collins — dt., 20 de des. 2022 00:00:00 +0000

Fa mig segle, les úniques evidències de la vida i les pràctiques monàstiques del regne visigòtic procedien de fonts literàries, encara que de mèrit molt desigual, tant pel valor dels seus continguts i la seva interpretació, com per la qualitat de les seves edicions. Durant les últimes dècades, aquesta darrera qüestió ha millorat, tot i que la manca d'una edició crítica adequada de la majoria de les regles monàstiques de l'època continua sent un punt feble. Després d'un inici lleugerament vacil·lant, causat per desacords sobre la cronologia, l'arqueologia ha començat a tenir un paper central a l'hora de descobrir i entendre els testimonis del monaquisme visigòtic. Les comparacions amb descobertes fetes en d’altres contextos geogràfics, que van des d'Egipte fins a les illes Hèbrides, poden millorar la comprensió de la seva escala i importància a la península Ibèrica en els segles postromans. Encara que queda molta feina per fer, però podem aventurar-nos a dir que el monaquisme hispànic era molt més extens i de caràcter més variat del que s'hauria cregut ara fa cinquanta anys. Per això és important accelerar l'edició i l'estudi de textos per seguir el ritme dels descobriments arqueològics, per entendre millor aquest aspecte important de la història del regne visigot.

Paisatges monàstics: una nova aproximació al monacat columbà

Albrecht Diem — dt., 20 de des. 2022 00:00:00 +0000

Aquesta contribució proposa diferents nocions de “paisatges monàstics” (geogràfiques, polítiques, textuals, econòmiques, espirituals) i discuteix si el fet d'aplicar-les al moviment monàstic suposadament iniciat per Columbanus ens pot ajudar a redefinir o desconstruir el concepte de “monacat columbà”. La comparació de les evidències sobre la vida monàstica a les obres hagiogràfiques i historiogràfiques de Gregorio de Tours amb la descripció de la vida monàstica a la Vita Columbani de Jonàs de Bobbio mostra que podem identificar un canvi d'un “paisatge monàstic” a la França merovíngia del segle VI a un “paisatge monàstic” políticament integrat al segle VII. Això no vol dir, però, que el canvi fonamental fos necessàriament el resultat de les activitats del monjo irlandès Columbanus. Una lectura atenta de la descripció de Jonàs del paisatge espiritual i físic al voltant de Luxeuil, la principal fundació de Columbanus, mostra el grau de continuïtat entre les fundacions monàstiques a la Gàl·lia abans de Columbanus i el suposat centre d'un nou moviment monàstic “columbà” .

Ressenyes