La interpretació d’Arnau de Vilanova de l’escatologia d’Agustí d’Hipona en l’Antidotum contra venenum effusum per fratrem Martinum de Atheca

Resum

En la polèmica apocalíptica que va enfrontar Arnau de Vilanova amb els teòlegs professionals durant els primers anys del segle XIV, la interpretació dels textos d’Agustí d’Hipona sobre la possibilitat de conèixer prèviament els darrers temps va jugar un paper molt especial. L’objectiu de l’article consisteix a analitzar aquesta polèmica en la darrera i controvertible obra d’Arnau de Vilanova, l’inèdit Antidotum contra venenum effusum per fratrem Martinum de Atheca. Tant Arnau de Vilanova com el seu adversari Martín de Ateca trobaren en l’obra d’Agustí d’Hipona arguments favorables a les pròpies posicions, però al capdavall darrera d’aquesta polèmica s’amaga una altra qüestió: amb quina autoritat va anunciar Arnau de Vilanova els darrers temps? Si el seu anunci és resultat d’una revelació, com el pensador català proposa, els textos augustians es decanten a favor de mestre Arnau; si simplement és una especulació, com afirma Martín de Ateca, Agustí d’Hipona ja havia desqualificat qualsevol intent com aquest.