Els orígens iconogràfics de l'infern com a devorador d'ànimes al cristianisme medieval europeu

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/Svmma2022.19.5

Paraules clau:

iconografia, simbolisme religiós, arqueologia mediterrània, cristianisme medieval, éssers híbrids, infern

Resum

Entre les creences escatològiques del cristianisme medieval europeu destaca la imatge de l'infern com un monstre amb una enorme gola que engoleix les ànimes dels condemnats. En estreta relació amb aquest tema, de vegades els difunts foren representats sent cuinats en grans calders com a part del seu martiri. Per intentar explicar el perquè d'aquesta iconografia, alguns autors han comparat aquestes imatges amb les referències veterotestamentàries sobre Leviatan i també del She'ol hebreu com un ésser que s'alimenta dels pecadors. Al costat d'aquesta proposta, una altra part dels investigadors ha fet el mateix prenent com a referents diversos éssers híbrids documentats durant l'Antiguitat en diferents tradicions religioses mediterrànies i proper-orientals. En aquest article es posa en relleu que tant les referències hebrees com les de la resta de l'àmbit mediterrani són expressions religioses d'una mateixa idea àmpliament estesa: la mort com a entitat devoradora amb una enorme gola, afegint-se nous exemples iconogràfics anteriors al canvi d'era.

Descàrregues

Publicades

2022-09-30

Número

Secció

Articles