Quomodo Scit Quod Mortuus Erat? Els signes de la mort a la Itàlia del Quattrocento

Autors/ores

  • Jyrki Nissi

DOI:

https://doi.org/10.1344/Svmma2016.7.%25x

Paraules clau:

Quattrocento, Itàlia, mort, signes mortals

Resum

Els materials hagiogràfics del Quattrocento italià revelen diversos signes de mort que es tenien en compte per confirmar si una persona havia mort o s’apropava a la mort. Els signes més freqüentment repetits són la fredor del cos, canvis en el color de la pell, i la falta de pols o respiració. La pèrdua del coneixement, l’absència de parla i la immobilitat també s’observaven sovint.
Una anàlisi en profunditat mostra molts altres senyals inesperats. Alguns signes en els ulls de la gent, les dents o la llengua també podien ser una prova de mort. De vegades, fins i tot les llàgrimes als ulls o la suor al front eren considerats signes mortals. Per a alguns, la posició adoptada per una persona moribunda assenyalava la mort, per exemple, jeure sobre l’esquena o amb el cap cot, com era el costum per als morts. De la mateixa manera, les ferides o el dolor indicaven que la mort s’apropava. Les expressions ‘dents de cera’, ‘llengua negra’, ‘llavis morts’, i ‘suor i llàgrimes de mort’ demostren que les persones observaven senyals que avui no s’associen amb la mort.

Publicades

2016-06-21

Número

Secció

Articles