Patrones espaciales de la segregación residencial en la Región Metropolitana de Barcelona: pautas de segregación de los grupos altos

Autors/ores

  • Miguel Rubiales Pérez
  • Jordi Bayona i Carrasco
  • Isabel Pujadas Rúbies

Paraules clau:

residential segregation, RMB, Barcelona, ​​2001 Census, upper classes

Resum

El análisis de la segregación residencial de las clases altas en la Región Metropolitana de Barcelona (RMB) muestra la fuerte segregación que mantiene este grupo a partir del análisis multivariable de los datos del censo de 2001. La separación residencial en la RMB, al observarse con detalle, mantiene el patrón tradicional de agrupación en los centros urbanos, especialmente en las ciudades más densas. Además, incorpora dinámicas supraurbanas en una progresiva especialización residencial de ciertos municipios elitizados. Así, el patrón de segregación alcanza una escala metropolitana en ejes de municipios de clase alta desde Barcelona hacia Sant Cugat del Vallès, hacia el Baix Maresme y, en un eje de clase medio-alta, hacia Sitges. Se dan concentraciones importantes en algunas ciudades singulares como Matadepera (asociada a Terrassa) o la Ametlla del Vallès (asociada a Granollers).

Descàrregues

Número

Vol. 16 (2012)

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).