625. Escamoteos cartográficos. Tácticas e interpretaciones del mapa del ‘Paisaje Cultural Cafetero’ de Colombia, Patrimonio Mundial

Autors/ores

  • Diana María Rodríguez-Herrera Universidad Tecnológica de Pereira
  • Macarena Hernández Ramírez Universidad Pablo de Olavide, Sevilla

DOI:

https://doi.org/10.1344/sn2019.23.22123

Paraules clau:

Patrimonialización, paisaje, posicionalidad, prácticas, tácticas

Resum

Este artículo examina el papel de la cartografía en la representación patrimonial. Lo hace mediante el análisis de caso del ‘Paisaje Cultural Cafetero’ de Colombia, inscrito en la Lista de Patrimonio Mundial (UNESCO) desde 2011. Una inscripción que comprende cuatro departamentos; y cincuenta y un municipios, localizados en la Cordillera de los Andes. Al indagar los antecedentes y efectos de esta demarcación, se encuentran complejos intercambios entre prácticas y representaciones, implícitos a los procesos y diferentes protagonistas de la patrimonialización. Centrando la mirada en el acto de mapear, se analizan tanto los modelos interpretativos del espacio que estuvieron en disputa durante la preparación de la inscripción, como algunas reinterpretaciones locales registradas, después de la misma, mediante una aproximación etnográfica en uno de los municipios reconocidos como patrimonio.

Biografia de l'autor/a

Diana María Rodríguez-Herrera, Universidad Tecnológica de Pereira

Docente-Investigadadora. Departamento de Estudios Interdisciplinarios, Facultad de Ciencias Ambientales, Universidad Tecnológica de Pereira

Descàrregues

Publicades

2019-11-01

Número

Vol. 23 (2019)

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).