Participació i convivència en barris multiculturals: Presentacio del monogràfic
DOI:
https://doi.org/10.1344/sn2022.26.41331Resum
Aquest dossier sorgeix d'un grup interdisciplinari de científics i científiques socials del camp de l'antropologia, la sociologia i la geografia social, que treballem conjuntament sobre barris multiculturals, les dinàmiques de transformació i les implicacions en la convivència veïnal. Els resultats del Projecte “Convivencia y barrios multiculturales: Conflicto y cohesión en una España en crisis” (CSO2014-54487-R., IP Pilar Monreal, 2015-2017) i les nostres investigacions a diverses ciutats en l'última dècada ens mostraven, per una part, dinàmiques de tensió de baixa intensitat que calificàvem de soterrades, que, si bé no alteraven la coexistència tranquil·la, no deixaven de tenir efectes; i de l'altra, dinàmiques de cohesió generades en diversa mesura per iniciatives, activitats i plataformes que agrupen veïns i veïnes de diferents orígens per objectius barrials, problemes socials o solidaritat veïnal.
Referències
Avenel, Cyprien. 2004. Sociologie des quartiers sensibles. Paris: Armand Colin.
Barañano, Margarita y Ariza, José. 2021. “Complejidades e incertidumbres. En torno al impacto de la COVID-19 en las grandes ciudades: entre los arraigos y las movilidades”. En Sociología en tiempos de pandemia.Impactos y desafíos sociales de la crisis del Covid-19, editado por Olga Salido y Matilde Massó, 91-104. Madrid: Federación Española de Sociología y Marcial Pons.
Bernardi, Fabrizio y Gil-Hernández, Carlos. 2021. La estratificación social del riesgo de contagio y mortalidad por la COVID-19. En Sociología en tiempos de pandemia. Impactos y desafíos sociales de la crisis del COVID-19, editado por Olga Salido y Matilde Massó, 65-78. Madrid: Marcial Pons – FES.
Blokland, Talja. 2017. Community as urban practice. Cambridge: Polity Press.
Di Mèo, Guy. 1994. “Épistémologie des approches géographiques et socio-anthropologiques du quartier urbain”. Annales de géographie 577: 255-275. https://doi.org/10.3406/geo.1994.13781
Eurofound. 2020. Living, working and COVID-19. COVID-19 series. Luxemburgo: Publications Office of the European Union.
Favre, Guillaume y Launay, Lydie. 2021. “Le confinement a-t-il changé les relations de voisinage?”. En Personne ne bouge: Une enquête sur le confinement du printemps 2020, editado por Nicolas Mariot, Pierre Mercklé y Anton Perdoncin, 39-45. Grenoble: Carrefours des idées. Editions UAG.
https://books.openedition.org/ugaeditions/18372
FOESSA. 2022. Evolución de la cohesión social y consecuencias de la COVID-19 en España. Madrid: Fundación FOESSA – Cáritas Española.
Giménez, Carlos. 2009. “El impulso de la convivencia ciudadana e intercultural en los barrios europeos: marco conceptual y metodológico”. INTICIEN, Marco conceptual y buenas prácticas en ciudadanía y convivencia en barrios europeos, 103-139. Barcelona: Diputación Barcelona, Serie Igualdad y Ciudadanía 13. https://llibreria.diba.cat/es/libro/marco-conceptual-y-buenas-practicas-en-ciudadania-y-convivencia-en-barrios-europeus-inti-cien_46644
Giménez, Carlos y Gómez-Crespo, Paloma. 2015 (coords). Análisis, prevención y transformación de conflictos en contextos de inmigración. Madrid: UAM Ediciones.
Gimeno Monterde, Chabier y Montañés Grado, Miguel. 2017. “De ‘barrio obrero’ a ‘barrio pobre’: procesos de construcción del discurso en un barrio multicultural”. En AA.VV. Actas XIV Congreso de Antropología. FAAEE y Universidad de Valencia.
Granovetter, Mark. (1973). “The strength of weak ties”. American Journal of Sociology 78: 1361-1380.
Grasso, Maria, Klicperová-Baker, Martina, Koos, Sebastian, Kosyakova, Yuliya, Petrillo, Antonello y Vlase, Ionela. 2021. “The impact of the coronavirus crisis on European societies. What have we learnt and where do we go from here? – Introduction to the COVID volume”. European Societies 23 (1): S2-S32. https://doi.org/10.1080/14616696.2020.1869283
Gómez Crespo, Paloma. 2017. “Barrios y gentes de Ciudad Lineal: cambio, relaciones vecinales y diversidad”. Abaco. Revista de cultura y ciencias sociales 94 (4): 37 - 44.
Iglesias, Juan y Ares, Alberto (dir.). 2021. Lo que esconde el sosiego: Prejuicio étnico y relaciones de convivencia entre nativos e inmigrantes en barrios populares. Madrid: FOESSA.
Ion, Jacques. 1997. La fin des militants ? Ivry sur Seine : Les éditions de l’Atelier.
Joseph, I..1998. La ville sans qualité, París: Éditions de l’Aube.
Kápstein, Paula. 2010. “Vulnerabilidad y periferia interior”. Cuadernos de investigación urbanística, 71, 7-114.
Kulic, Nevena, Dotti Sani, Giulia, Strauss, Susanne y Bellani, Luna. 2021. “Economic disturbances in the COVID-19 crisis and their gendered impact on unpaid activities in Germany and Italy”. European Societies 23 (1): S400-S416.
https://doi.org/10.1080/14616696.2020.1828974
Lambert, Anne, Cayouette-Remblière, Joanie, Guéraut, Elie, Le Roux, Guillaume, Bonvalet, Catherine, Girard, Violaine y Langlois, Laetitia. 2020. “Comment voisine-t-on dans la France confinée?”. Population & Sociétés, 578: 1-4. https://doi.org/10.3917/popsoc.578.000
Low, Setha, y Maguire, Mark. 2020. “Public space during COVID-19”. Social Anthropology 28 (2): 300–310.
Mauss, Marcel. 1973. “Essai sur le don: forme et raison de l’échange dans les sociétés archaïques”. En Sociologie et Anthropologie, 143-279. París: PUF.
Marchioni, Marco. 1994. La utopía posible. La intervención comunitaria en las nuevas condiciones sociales. Santa Cruz de Tenerife-Las Palmas de Gran Canaria: Benchomo.
Moncusí, Albert. 2017. “Subjetividades y agencias que emergen en la periferia urbana: reflexiones sobre un barrio de Valencia”. Antropología Experimental 17: 1–17. https://doi.org/10.17561/rae.v0i17.2643.
Nel·lo, Oriol y Checa, Joan. 2022. “El binomio imprescindible. Políticas públicas e iniciativas solidarias en España en la pandemia COVID-19”. En El apoyo mutuo en tiempos de crisis. La solidaridad ciudadana durante la pandemia COVID-19, editado por Oriol Nel·lo, Ismael Blanco y Ricard Gomà, 131-162. Buenos Aires: CLACSO.
Peláez Paz, Carlos. 2017. “Peligrosidad, incivilidad y gueto: nuevas representaciones de las periferias urbanas”. Abaco. Revista de cultura y ciencias sociales 94 (4): 18 – 26.
Pettigrew, Thomas y Tropp, Linda R. 2006. “A meta-analytic test of intergroup contact theory”. Journal of Personality and Social Psychology, 90 (5): 751-783. https://doi.org/10.1037/0022-3514.90.5.751
Reichelt, Malte, Makovi, Kinga y Sargsyan, Anahit. 2020. “The impact of COVID-19 on gender inequality in the labor market and gerder-role attitudes”. European Societies 23 (1): S228–S245. https://doi.org/10.1080/14616696.2020.1823010
Rose, Damaris y Séguin, Anne-Marie. 2006. “Les débats sur les effets de quartier : que nous apprennent les approches centrées sur les réseaux sociaux et le capital social?”. En Le quartier, editado por Jean-Yves Authier, Mª-Hélène Bacqué y France Guérin-Pace, 217-228. Paris : La Découverte.
Scott, James C.. 1976. The moral economy of the peasant. New Haven: Yale University Press.
Shen, Jing y Bartram, David. 2021. “Fare differently, feel differently: mental well-being of UK-born and foreign-born working men during the COVID-19 pandemic”. European Societies 23 (1): S370-S383.
https://doi.org/10.1080/14616696.2020.1826557
Soiné, Hannah, Kriegel, Leonie y Dollmann, Jörg. 2021. “The impact of the COVID-19 pandemic on risk perceptions: differences between ethnic groups in Germany”. European Societies 23 (1): S289-S306
https://doi.org/10.1080/14616696.2020.1825766
Stavo-Debauge, Joan. 2012. “Des événements difficiles à encaisser. Un pragmatisme pessimiste”. En L’expérience des problèmes publics, 191-223. París: Éditions de l’EHESS.
Thompson, Edward Palmer. 1995. Costumbres en común. Barcelona: Crítica
Torres, Francisco, Moncusí, Albert, Osvaldo, Fernando. 2015. “Crisis, convivencia multicultural y ‘efectos de barrio’. El caso de dos barrios de Valencia”. Migraciones, 37: 217-238. https://doi.org/10.14422/mig.i37.y2015.010
Van Oorschot, Win. 2006. “Making the difference in social Europe: deservingness perceptions among citizens of European welfare states”. Journal of European Social Policy, 16 (1): 23-42. doi.org/10.1177/0958928706059829
Wessendorf, Susanne. 2013. “Commonplace diversity and the ‘ethos of mixing’: perceptions of difference in a London neighbourhood”. Identities: Global Studies in Culture and Power, 20 (4): 407-422. https://doi.org/10.1080/1070289X.2013.822374
Williams, Raymond. 1980. Marxismo y literatura. Barcelona: Península. (original 1977).
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Francisco Torres Pérez, Paloma Gómez Crespo
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
- , en anglès).
