Las viviendas de segunda residencia. ¿Ocio o negocio?

Autors/ores

  • Mercè Gili i Fernández

Paraules clau:

segundas residencias, turismo, paisaje, estaciones de esquí

Resum

El paisaje, recurso turístico por excelencia, se está viendo alterado por el modelo de desarrollo basado en la creación de segundas residencias. España es el país de la Unión Europea que tiene mayor número de residencias secundarias, un 32 por ciento del total del parque inmobiliario. La negativa experiencia del litoral mediterráneo que permitió asignar recursos sin límite provocando crecimientos masivos y desordenados, se repite ahora en el Pirineo. Los paisajes estandarizados y carentes de identidad son el resultado de la especulación inmobiliaria. Las hipotéticas ventajas del desarrollo turístico basado en este modelo se han ido desvaneciendo, hasta el punto de que actualmente se plantean serios inconvenientes por las fracturas territoriales y sociales junto con los costes añadidos que generalmente sobrepasan las posibilidades de estos consistorios. Las incógnitas son muchas con este modelo, que a corto plazo se presenta insostenible

Descàrregues

Publicades

2007-05-27

Número

Vol. 7 (2003): La vivienda y la construcción del espacio social de la ciudad

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).