Procesos de regeneración en el espacio urbano por las iniciativas de autogestión y okupación

Autors/ores

  • Jorge Dieste Hernández
  • Ángel Pueyo Campos

Paraules clau:

okupación de viviendas, C.S.O.A. (Centro Social Okupado Autogestionado), rehabilitación

Resum

El movimiento de okupación de viviendas, con sus actuaciones sobre la ciudad consolidada, constituye un ejemplo de rehabilitación y regeneración de edificios abandonados y funcionalmente inservibles para la ciudad. De manera autogestionada y popular logra un uso compartido del espacio accesible a toda la ciudadanía, lejos de las nuevas teorías sobre el control y la seguridad de las personas e inmuebles provenientes del urbanismo norteamericano. La recuperación de espacios, hasta entonces inservibles para la ciudad y para la comunidad es un hecho reflejado a través de más de veinte años de historia de los denominados popularmente entre el movimiento okupa como Centros Sociales Okupados Autogestionados (C.S.O.A.). Cómo son estos espacios, por qué son así, con qué fin son realizados desde el movimiento de okupación de viviendas, y cúales son los efectos sociales, territoriales y urbanisticos que pueden suponer el desarrolllo de alternativas de autogestión a los modelos especulativos actuales.

Descàrregues

Publicades

2007-06-03

Número

Vol. 7 (2003): La vivienda y la construcción del espacio social de la ciudad

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).